12 de març, 2011

LA LLIÇÓ DE LA NATURA

Els principis essencials, que regeixen un cercle de persones que treballen juntes per un objectiu, tenen molt en comú  amb allò que fan les oques salvatges quan volen en formació.

Primer fet: Cada cop que una oca bat les ales, “eleva” les aus que la segueixen. En volar en formació de V, l’autonomia de vol de la bandada és un 71% més gran que si cada au volés sola.


Lliçó: Les persones que comparteixen una mateixa direcció i un sentiment de comunitat poden arribar on es dirigeixen amb més facilitat i rapidesa, perquè en viatjar s’impulsen les unes a les altres.

Segon fet: Quan una oca es surt de la formació, de sobte sent la càrrega i la resistència de volar sola. Ràpidament hi torna per aprofitar-ne el poder elevador de l’au que vola immediatament davant d’ella.

Lliçó: Si tenim la sensatesa que té l’oca, ens quedarem en formació junt a les persones que es dirigeixen cap on volem anar. Estem disposats a acceptar la seva ajuda i oferir la nostra a qui la necessiti.

Tercer fet: Quan l’oca que va al capdavant es cansa, fent un gir s’incorpora a la formació, i una altra oca es col·loca al davant.

Lliçó: Convé fer torns per realitzar les tasques més feixugues, i compartir el lideratge. Com les oques, les persones depenen mútuament de les destreses, les capacitats i del particular conjunt de dons, talents o recursos dels altres.

Quart fet: Mentre volen en formació, les oques claquen per tal d’animar les de davant a mantenir la velocitat.

Lliçó: Cal que ens assegurem que el nostre claqueig és encoratjador. En els grups en què s’anima els seus membres, la producció és més alta i millor. Cal animar als nostres membres a mirar endevant i treballar plegats.

Cinquè fet: Quan una oca emmalalteix, està ferida o rep un tret, dues oques abandonen la formació i la segueixen en la seva caiguda per ajudar-la i protegir-la. Resten amb ella fins que es mor o és capaç de tornar a volar. Aleshores, emprenen el vol unint-se a una altra formació o aconsegueixen la seva bandada.

Lliçó: Si tenim la sensatesa que tenen les oques, donarem suport a qui ens acompanya en els moments difícils igual que quan ens sentim forts. Solidaritat i punt.

06 març 2007

1 comentari:

Rosa Isabel ha dit...

Després hi ha qui negar tota intel.ligència als animals!