03 de març, 2011

Hoover-Mas article l'opinió per Jaume Reixach

Catalunya ha tancat febrer amb un nou rècord de desocupats: ja hi ha 600.000 compatriotes apuntats a les llistes de l’atur. La dada és esgarrifosa i hauria de posar-nos en estat de màxima alarma col·lectiva.

Tots ens omplim la boca amb la paraula “Catalunya” i oblidem, massa sovint, que Catalunya “som” els 7,5 milions de catalans que l’habitem en aquest any onze del segle XXI. Per entendre’ns: des d’un punt de vista demogràfic, els catalans som només la meitat de la població que viu a Londres o a Istanbul. I, en el context de la Unió Europea, els catalans representem poc més de l’1% de la població comunitària.

L’endeutament de la Generalitat (30.000 milions d’euros) fa riure –per ridícul- al costat, posem per cas, de l’endeutament de la “gran potència” alemanya (2.000.000 milions d’euros). També els “greus problemes” de les nostres caixes d’estalvis són de fireta, en relació amb el càncer que destrueix els budells de les grans banques europees i nord-americanes.

Vull dir que, com a país petit, tenim moltes possibilitats i oportunitats per sortir de l’atzucac de la crisi. Ara bé, per fer-ho ens cal un lideratge polític fort i clar que dirigeixi amb empenta el camí de la recuperació de l’economia i, abans que res, de l’ocupació.

Les primeres passes d’Artur Mas com a president de la Generalitat crec que són equivocades. Tenim l’exemple, exhaustivament estudiat, del “crack” del 1929. Davant la magnitud de la desfeta de Wall Street hi va haver dues visions/accions polítiques contraposades:

1. La del president republicà Herbert Hoover (1929-33) que, a base d’aprimar els pressupostos públics, va traslladar els efectes de la crisi financera a l’economia real i va provocar un increment insuportable de l’atur.

2. La del president demòcrata Franklin Delano Roosevelt (1933-45) que, amb una forta política expansionista de la despesa pública (New Deal), va aconseguir capgirar l’espiral destructiva.

Artur Mas i el conseller Andreu Mas-Colell estan fent com el president Herbert Hoover: retallar la despesa de la Generalitat a tort i a dret en nom d’una suposada ortodòxia imposada per Madrid i per Brussel·les. Però Catalunya no és Grècia ni Irlanda! Amb aquesta política d’escanyament Mas i Mas-Colell estan provocant que, en els pròxims mesos, el tancament d’empreses i el nombre d’aturats no parin de créixer.

Hi insisteixo: les xifres “macro” de l’endeutament de la Generalitat i de les administracions catalanes són, comparativament, baixes. El ràtio endeutament/PIB de la Generalitat és només del 20%, mentre que el d’Alemanya és del 80% i el d’Itàlia del 120%. El Govern català té encara una gran capacitat d’endeutament i hauria d’utilitzar-la a fons per fomentar la creació d’empreses i crear milers de llocs de treball, públics i privats.

Molt s’ha criticat el Govern Tripartit de José Montilla i la gestió del conseller Antoni Castells. Però, en tot cas, la seva política era més a prop de la de Franklin Delano Roosevelt que no pas de la de Herbert Hoover. I la història ens ha ensenyat qui dels dos presidents nord-americans la va encertar.

No és aturant obra pública (escoles, hospitals, residències d’avis, metros, carreteres…) ni retallant els serveis públics (educació, ensenyament, atenció a la gent gran…) com els Estats Units van sortir de la crisi del 1929. Això, el conseller Andreu Mas-Colell –que ha estat professor a les universitats de Berkeley i Harvard- ho hauria de saber molt bé i aplicar la lliçó a Catalunya. Hi ha 600.000 compatriotes a l'atur!

1 comentari:

Rosa Isabel ha dit...

No hi entenc massa d'economia, però en temo que el govern d'Artur Mas ha d'escollir entre dos mals -com ho fa el d'en Zapatero- hi no té més que retallar el deute perque, senzillament, estem endeutats i hem de pagar; encara més: som nosaltres que ens hem posat en mans dels mercats, endeutant-nos.
A veure qui desfà aquest nus.
Balears, l'única comunitat on ha disminuit l'atur, que duri i s'extengui!!