15 d’agost, 2011

MATRIARCATS


Anna Boyé: “Los matriarcados que subsisten en algunos lugares del planeta son modelos de convivencia”

Desde que la fotógrafa Anna Boyé organizó o su primera exposición sobre “Matriarcados” hace más de 2 años, ha recorrido diferentes lugares y ha realizado multitud de charlas explicando su propia experiencia y aportando los datos de la investigación realizada. Se sintió tan fascinada por este tema que ahora esta estudiando antropología y preparando para el año próximo un nuevo viaje para visitar otros tres matriarcados.
La última charla la dio ayer en la Biblioteca Francisca Bonnemaison, dentro del ciclo sobre “Matriarcados” organizado por el centro. El domingo clausuró la exposición del mismo nombre que estuvo en Santa Coloma de Cervelló durante la semana del 8 de marzo. “Lo que más me gusta de estas charlas, en las que dispongo de suficiente tiempo y me puedo apoyar en diapositivas, es la reacción de la gente. Parece que se sienten tan entusiasmados de oírme como yo de explicarme. Me comentan, tanto personalmente como por correo electrónico, que se han quedado impactados porque les he contado las cosas con gran naturalidad, como de tu a tu. Y es que lo que cuento es algo muy vivido, una experiencia que ha representado un antes y después en mi trabajo y en mi vida”.
Tres son los matriarcados en los que ha trabajado Anna Boyé, fotoperiodista independiente que se dedica al reportaje de investigación y que ha publicado la mayoría de sus trabajos en el ‘magazine’ de La Vanguardia: ‘La isla de las mujeres’ en el archipiélago de las Bijagós, frente a la costa de Guinea Bissau; las ‘Mosuo’ al sur China, cerca del lago Lugu de 2.700 de altura las montañas de la región de Yunnan y las poderosas mujeres de ‘Juchitan’ al sur de México.
Anna Boyé quiere acabar antropología y está haciendo trabajos de investigación, porque quiere dedicarse en un futuro a trabajar para estudiar este tipo de sociedades matriarcales, que se ha demostrado que aunque algunos expertos malintencionados defiendan un juicio maniqueo, “los matriarcados no se oponen ni se han opuesto nunca al patriarcado- explica - No se trata de que las mujeres opriman a los hombres, sino de un tipo de sociedades más justas organizadas de otra manera”.
Tal como lo comenta en el libro de fotografías y textos que le publicó el Ayuntamiento de Barcelona, y que aún se reparte en la gira de exposiciones y charlas, ella no se considera experta y no quiere entrar en polémicas estériles, por eso empieza explicando: “Hubo un tiempo en que la sociedad estaba organizada en grupos matriarcales. Los antropólogos todavía discuten sobre el tema. En cualquier caso, después de milenios de dominio patriarcal, han llegado hasta nosotros vestigios de aquel pasado. ‘Matriarcados’ es una exploración personal por algunas de estas comunidades en que las mujeres mandan, organizan el trabajo y disponen el cumplimiento de la ley. Su sabiduría es respetada por todos y son admiradas por la valentía que muestran a la hora de tomar decisiones. Con ellas, los hombres se sienten seguros y protegidos. Es como si estos colectivos hubiesen sobrevivido para pasar el testigo a una sociedad moderna que ha situado de nuevo a la mujer en el centro de la vida”.
De la isla de las mujeres a la comunidad del amor
Anna Boyé llegó a los “matriarcados” casi por casualidad. Pasó muchos años investigando sobre “Mujeres y Religión” y viajó por todo el mundo. Alguien le comentó que aún existían lugares matriarcales como la isla Orango Grande, en el archipiélago de las Bijagós, frente a la costa de Guinea Bissau, una tierra donde las mujeres mantienen el poder, donde se organizan en asociaciones que gestionan la economía, el bienestar social y la ley. Son ellas las que imponen sanciones, dirigen, aconsejan, distribuyen y se las respeta como dueñas absolutas de la casa y de la tierra. Sólo se recurre a los hombres para el barbecho de los campos, la caza del mono y la pesca.
La fotógrafa organizó sus viajes con muchísimo cuidado e ilusión. No fue nada fácil ni cómodo porque siempre viajo en solitario, y algunos de los lugares visitados eran de muy difícil acceso. Aterrizó en Guinea Bisau, cogió un bote y durante siete horas penetró mar adentro hasta llegar al archipiélago de las Bijagós. “La acogida fue increíble, durante casi un mes fui una más, y las sacerdotisas me dieron permiso para fotografiar todo lo que quería y pude hablar con la gente. Viví con una familia en una choza de madera en la selva. Ellas no entendían que otras sociedades se pudieran organizar de manera diferente a su comunidad, porque allí son felices y nadie quieren irse”.
Las islas de las Bijagós son Reserva de la Biosfera. Anna nos cuenta: “Es esplendoroso, con palmeras altísimas. Un verdadero paraíso. En la isla de Orango Grande todo es peligroso, el mar, las rayas, las serpientes mortales”. Sin embargo, ella se preguntaba si los hombres estaban conformes y explica que cuando les preguntaba si se sentían bien y si no preferían mandar ellos, les contestaban con gran naturalidad: “ellas saben más, lo organizan todo mejor, y nosotros hacemos mejor otras cosas”
Boyé también alcanzó las montañas de la región de Yunnan, al sur de la China. Se acercó al lago Lugu de 2.700 metros. Un lugar en donde habitan varias etnias que no tiene nada que ver con el resto del país. Entre ellas se hallan los mosuo, que se organizan en clanes de mujeres donde el mando lo dirige una matriarca o “davu”. Las mosuo invitaron a la fotoperiodista catalana a convivir con ellas durante varias semanas. En esta sociedad tener una niña es un privilegio. Las mujeres administran los bienes, ordenan el trabajo y son las que toman la iniciativa en el amor. No existe la figura del marido. Ellas son las que eligen a sus amantes. Pueden tener un compañero durante años pero los niños se crían en el clan materno educados por los tíos. Anna asegura que es una sociedad pacifica, en donde no existen los celos ni el rencor. Nos confesó que una de las mujeres quiso adoptarla y se encontraba tan bien entre ellas, “que si no tuviera marido e hijo me hubiera quedado a vivir allí mucho más tiempo”.
A las poderosas mujeres de Juchitán, al sur de México, en el istmo de Tehuantepec, las localizo Boyé gracias a una amiga mexicana que le comentó que el departamento de salud estaba admirado de que allí los indicativos de salud eran increíblemente altos, y cuando visitó el lugar pudo comprobar que los niños se criaban sanos y la gente parecía sana y feliz. En el Juchitán se mantiene un antiguo matriarcado que ha tenido que pactar y convivir con el patriarcado dominante. “Sin embargo, los negocios y el comercio están en manos de las mujeres. Es la asamblea de indias zapotecas, la que controla la vida económica de la ciudad. Poseen costosos trajes artesanales y joyas de oro que heredan de madres a hijas. Son reconocidas en todo México por su inteligencia, valentía, habilidad y audacia. Aquí, los hombres apenas se notan”.

23 de març, 2011

APROVACIÓ PROVISIONAL POUM DE CABRERA DE MAR

INTERVENCIÓ AL PLE EXTRAORDINARI APROVACIÓ PROVISIONAL POUM, DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC DE CABRERA DE MAR.  CLIKEU AQUÍ PER ACCEDIR-HI.

QUADRES REFERENTS A LA POBLACIÓ PROJECTATS DURANT EL PLE, AL QUAL FA REFERÈNCIA LA INTERVENCIÓ. CLIQUEU AQUÍ.

20 de març, 2011

POUM de Cabrera de Mar

Dijous 17 de març de 2011, en ple extraordinari es va aprovar provisionalment el POUM de Cabrera de Mar, amb el vots a favor de l'equip de Govern (6) i en contra (5) dels grups de l'oposició ERC (4) i PSC (1).
La sala de Plens estava de gom a gom.

El document inicial, es va aprovar el desembre de 2008, és a dir fa 2 anys i tres mesos.  Per 10 vots a favor i l'únic vot en contra del PSC.

Ja en aquell moment, vaig denunciar la manca de seriositat en la seva redacció,  i les mancances que al nostre entendre tenia.

Aquesta vegada, tot i que només ens han donat 17 dies per estudiar-lo (no ens han dit res en aquests 2 anys),
els grups de l'oposició hem fet pinya.

No entenem, com després d'aquest llarg temps en silenci, tenen presa per aprovar-lo, tot i que els vam demanar que el retiressin fins després de les eleccions per tenir temps de discutir-lo i/o consensuar-lo.

Ens juguem molt, el futur del nostre poble i de les generacions venideres.
En breu, penjaré la intervenció complerta, amb un link pels que la volgueu llegir.

Se'ns va acusar de endegar el motor per les properes eleccions per votar en contra.  Jo vaig recordar en el ple, que la nostra postura havia quedat clara feia dos anys, quan no era temps persar en electoralisme. Tambè els vaig parlar de la figura en psicologia de la PROJECCIÓ,  és a dir, veure en els altres el que no agrada veure en un mateix.   Son ells els qui volen a corre cuita aprovar-lo com a "medalla" del seu mandat???

Perquè no n'han dit res en aquests anys???  El seu assessor urbanístic, directament vinculat a promotores que hi tenen interessos, els ha donat pressa per si no surten després de les municipals???? Deixaran el terreny trillat perquè immobiliaries i promotors facin l'agost?

15 de març, 2011

Concert de primavera amb la Cobla Marinada

Diumenge 13 de març, es va celebrar el tradicional concert de primavera, a l'envelat, amb la cobla Marinada. Com cada any, l'Agrupació Sardanista i Cultural de Cabrera de Mar, va organitzar-la.

video
La darrera sardana que ens van oferir va ser acompanyada amb el Cor Parroquial. Va ser un autèntic plaer pels sentits, i ens van fer pedagogia musical.

12 de març, 2011

LA LLIÇÓ DE LA NATURA

Els principis essencials, que regeixen un cercle de persones que treballen juntes per un objectiu, tenen molt en comú  amb allò que fan les oques salvatges quan volen en formació.

Primer fet: Cada cop que una oca bat les ales, “eleva” les aus que la segueixen. En volar en formació de V, l’autonomia de vol de la bandada és un 71% més gran que si cada au volés sola.


Lliçó: Les persones que comparteixen una mateixa direcció i un sentiment de comunitat poden arribar on es dirigeixen amb més facilitat i rapidesa, perquè en viatjar s’impulsen les unes a les altres.

Segon fet: Quan una oca es surt de la formació, de sobte sent la càrrega i la resistència de volar sola. Ràpidament hi torna per aprofitar-ne el poder elevador de l’au que vola immediatament davant d’ella.

Lliçó: Si tenim la sensatesa que té l’oca, ens quedarem en formació junt a les persones que es dirigeixen cap on volem anar. Estem disposats a acceptar la seva ajuda i oferir la nostra a qui la necessiti.

Tercer fet: Quan l’oca que va al capdavant es cansa, fent un gir s’incorpora a la formació, i una altra oca es col·loca al davant.

Lliçó: Convé fer torns per realitzar les tasques més feixugues, i compartir el lideratge. Com les oques, les persones depenen mútuament de les destreses, les capacitats i del particular conjunt de dons, talents o recursos dels altres.

Quart fet: Mentre volen en formació, les oques claquen per tal d’animar les de davant a mantenir la velocitat.

Lliçó: Cal que ens assegurem que el nostre claqueig és encoratjador. En els grups en què s’anima els seus membres, la producció és més alta i millor. Cal animar als nostres membres a mirar endevant i treballar plegats.

Cinquè fet: Quan una oca emmalalteix, està ferida o rep un tret, dues oques abandonen la formació i la segueixen en la seva caiguda per ajudar-la i protegir-la. Resten amb ella fins que es mor o és capaç de tornar a volar. Aleshores, emprenen el vol unint-se a una altra formació o aconsegueixen la seva bandada.

Lliçó: Si tenim la sensatesa que tenen les oques, donarem suport a qui ens acompanya en els moments difícils igual que quan ens sentim forts. Solidaritat i punt.

06 març 2007

09 de març, 2011

SER MADRE

Por culpa del azar o de un desliz, cualquier mujer puede convertirse en Madre. La naturaleza la ha dotado a mansalva del 'instinto maternal' con la finalidad de preservar la especie. Si no fuera por eso, lo que ella haría al ver a esa criatura minúscula y llorona sería arrojarla. Pero gracias al 'instinto maternal' la mira embobada, la encuentra preciosa y se dispone a cuidarla gratis hasta que cumpla por lo menos 21años. 

Ser Madre es considerar que es mucho mas noble sonar narices y lavar pañales, que terminar los estudios, triunfar en una carrera o mantenerse delgada. Es ejercer la vocación sin descanso, siempre con la cantaleta de que se laven los dientes, se acuesten temprano, saquen buenas notas, no fumen, y que tomen leche. Es preocuparse de las vacunas, la limpieza de las orejas, los estudios,las palabrotas, los novios y las novias, sin ofenderse cuando la mandan a callar o le tiran la puerta en las narices, porque no están en nada...

Es quedarse desvelada esperando que vuelva la hija de la fiesta y, cuando llega, hacerse la dormida para no fastidiar. Es temblar cuando el hijo aprende a manejar, anda en moto, se afeita, se enamora, presenta exámenes o le sacan las amígdalas.

Es llorar cuando ve a los hijos contentos y apretar los dientes y sonreír cuando los ve sufriendo. Es servir de niñera, maestra, chofer,
cocinera, lavandera, médico, policía, confesor y mecánico, sin cobrar sueldo alguno. Es entregar su amor y su tiempo sin esperar que se lo agradezcan. Es decir, que 'son cosas de la edad' cuando la mandan a volar. Madre es alguien que nos quiere y nos cuida todos los días de su vida.

El peor defecto que tienen las madres es que se mueren antes de que uno alcance a retribuirles parte de lo que han hecho. Lo dejan a uno desvalido, culpable e irremisiblemente huérfano.

Por suerte hay una   sola...Porque nadie aguantaría el dolor
de perderla dos veces..

Isabel Allende

Ai, mare!! Històries de dona contades i cantades


El 8 de març a Cabrera de Mar hem assistit a un espectacle fet des de les entranyes. Històries de dona contades i cantades que ens ha fet posar la pell de gallina.  Una dona sola,  acompanyada a la guitarra, cantant, recitant i pintant alhora ens ha explicat contes amb un final diferent, una ventafocs cansada de cuinar perdius pel princep insatisfet,  que decidia estimar-se a si mateixa i no esperar que la salvessin, i fundava un club de "princeses" autosuficients que volien viure la seva pròpia vida.

Veu-te l'aigua en comptes de mirar com corre riu avall. Prou dones assassinades a Ciutat Juàrez. 

Hem vist un vídeo sobre l'origen de la celebració del dia de la dona treballadora. Dona treballadora, que reiteratiu, si tots sabem que la dona sempre ha estat treballadora, dins i fora de casa, cuidant dels més febles i cuidant de la mare TERRA, parint a la humanitat sensera. 

Generacions de dones anònimes fent feina sense parar.  Estem aprenent a cuidar-nos a nosaltres mateixes alhora que seguim cuidant als altres, incorporant-nos al món de la política, del treball, de la investigació, de l'art, perquè sempre hem estat en segon terme, darrera de l'escenari, fent FEINA. 

Encara en tenim molta de FEINA, en totes les societats.  Cada vegada que mor una dona per violència de gènere, en el nostre estimat món, mor una portadora de vida, una portadora de la sabiesa dels ancestres, una treballadora incansable de 24 hores al dia, nits interminables vetllant fills o pares.

Hi ha molta FEINA per fer. Des les institucions, desde les famílies, desde les escoles. 

Fa 3 anys vaig presentar una moció a l'ajuntament de Cabrera de Mar perquè és crees una regidoria de la dona.  Em vaig quedar sola votant SI.  No cal dotació econòmica vaig dir, només cal donar nom i veu a la meitat de la població. ESTAVEN SORDS I SORDES ELS I LES REGIDORES.

La imatge de dalt del text, l'anava dibuixant durant l'espectacle la protagonista. Amb la mà esquerra mentre sostenia el micròfon amb l'atre, per cantar i recitar, per explicar-nos visual i auditivament tot el que saben fer les dones. 

08 de març, 2011

8 de març



FELICITATS A TOTES LES DONES EN EL SEU ANIVERSARI I , CADA DIA. PER SER COM SOM, PER SER LES PORTADORES DE VIDA, PER SER LES CUIDADORES DE LA TERRA.

05 de març, 2011

NOTÍCIAAAAAAAAAAAAAAA !!!!!!!

L’assemblea local del PSC a Cabrera de Mar, va escollir el proppassat 12 de febrer a Pilar Ventura Py com a candidata a l’Alcaldia a les eleccions municipals del proper 22 de maig.

Pilar Ventura, és regidora des de 2007. És Membre del Consell de Federació del PSC del Maresme. Compagina la política de forma vocacional amb la seva feina com a funcionària a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Mataró.

Cabrera de Mar és un indret privilegiat , llaminer pels promotors immobiliaris. Necessitem fer un urbanisme que preservi els espais naturals que encara tenim, i protegir la zona agrícola. Un urbanisme sostenible i participatiu, pensat per a les persones, que són el valor més gran amb que compta el municipi.
Farem polítiques eficients i viables econòmicament, que ens permetin planificar i gestionar el nostre present, sense hipotecar el nostre futur.
L’atenció a les persones, de totes les edats, ha de ser prioritat.“ afirma la candidata del PSC.
Pilar Ventura es sent satisfeta de la feina feta des de l'oposició, on ha exercit en solitari, oposant-se fermanent al que ella considera una disbauxa urbanística, durant confecció del POUM. Va renunciar a la seva assignació per assistència als plens el dia que es va aprobar la baixada del 5% als funcionaris i polítics de l’Ajuntament.
“Durant aquests quatre anys, he contactat amb particulars i associacions, des de la proximitat i fent arribar en moltes ocasions les seves veus al plens de l’Ajuntament”

03 de març, 2011

Hoover-Mas article l'opinió per Jaume Reixach

Catalunya ha tancat febrer amb un nou rècord de desocupats: ja hi ha 600.000 compatriotes apuntats a les llistes de l’atur. La dada és esgarrifosa i hauria de posar-nos en estat de màxima alarma col·lectiva.

Tots ens omplim la boca amb la paraula “Catalunya” i oblidem, massa sovint, que Catalunya “som” els 7,5 milions de catalans que l’habitem en aquest any onze del segle XXI. Per entendre’ns: des d’un punt de vista demogràfic, els catalans som només la meitat de la població que viu a Londres o a Istanbul. I, en el context de la Unió Europea, els catalans representem poc més de l’1% de la població comunitària.

L’endeutament de la Generalitat (30.000 milions d’euros) fa riure –per ridícul- al costat, posem per cas, de l’endeutament de la “gran potència” alemanya (2.000.000 milions d’euros). També els “greus problemes” de les nostres caixes d’estalvis són de fireta, en relació amb el càncer que destrueix els budells de les grans banques europees i nord-americanes.

Vull dir que, com a país petit, tenim moltes possibilitats i oportunitats per sortir de l’atzucac de la crisi. Ara bé, per fer-ho ens cal un lideratge polític fort i clar que dirigeixi amb empenta el camí de la recuperació de l’economia i, abans que res, de l’ocupació.

Les primeres passes d’Artur Mas com a president de la Generalitat crec que són equivocades. Tenim l’exemple, exhaustivament estudiat, del “crack” del 1929. Davant la magnitud de la desfeta de Wall Street hi va haver dues visions/accions polítiques contraposades:

1. La del president republicà Herbert Hoover (1929-33) que, a base d’aprimar els pressupostos públics, va traslladar els efectes de la crisi financera a l’economia real i va provocar un increment insuportable de l’atur.

2. La del president demòcrata Franklin Delano Roosevelt (1933-45) que, amb una forta política expansionista de la despesa pública (New Deal), va aconseguir capgirar l’espiral destructiva.

Artur Mas i el conseller Andreu Mas-Colell estan fent com el president Herbert Hoover: retallar la despesa de la Generalitat a tort i a dret en nom d’una suposada ortodòxia imposada per Madrid i per Brussel·les. Però Catalunya no és Grècia ni Irlanda! Amb aquesta política d’escanyament Mas i Mas-Colell estan provocant que, en els pròxims mesos, el tancament d’empreses i el nombre d’aturats no parin de créixer.

Hi insisteixo: les xifres “macro” de l’endeutament de la Generalitat i de les administracions catalanes són, comparativament, baixes. El ràtio endeutament/PIB de la Generalitat és només del 20%, mentre que el d’Alemanya és del 80% i el d’Itàlia del 120%. El Govern català té encara una gran capacitat d’endeutament i hauria d’utilitzar-la a fons per fomentar la creació d’empreses i crear milers de llocs de treball, públics i privats.

Molt s’ha criticat el Govern Tripartit de José Montilla i la gestió del conseller Antoni Castells. Però, en tot cas, la seva política era més a prop de la de Franklin Delano Roosevelt que no pas de la de Herbert Hoover. I la història ens ha ensenyat qui dels dos presidents nord-americans la va encertar.

No és aturant obra pública (escoles, hospitals, residències d’avis, metros, carreteres…) ni retallant els serveis públics (educació, ensenyament, atenció a la gent gran…) com els Estats Units van sortir de la crisi del 1929. Això, el conseller Andreu Mas-Colell –que ha estat professor a les universitats de Berkeley i Harvard- ho hauria de saber molt bé i aplicar la lliçó a Catalunya. Hi ha 600.000 compatriotes a l'atur!