26 d’octubre, 2010

Pobret blogg que abandonat et tinc

Aquest és el meu conill LLOTS, és diu així perquè te uns grans orellots. Viu al jardí de casa i es dedica a menjar-se tot el que verdeixa i està a la seva alçada. També escarba el terra i fa túnels millors i més profuns que els del AVE. Necessito escriure sobre coses petites i senzilles. Li agraeixo profundament a en llots que m'acompanyi en el meu cotidià diàri, que es mengi les males herbes i remogui la terra. També li agraeixo que em deixi sentir la suavitat de la seva pell.