17 de març, 2010

antic conte xinés



Una gran muntanya cobria amb la seva ombra un petit llogaret.

Per falta de raigs solars els nens creixen raquítics, perquè, a més, les plantes amb tan poca llum també donaven fruis escanyolits.

Un bon dia els llogarrencs veuen al més ancià d'ells dirigir-se cap als límits del poble, portant una cullera a les mans.

–On vas? –li pregunten.
–Vaig a la muntanya.
–Perquè?
–Per desplaçar-la.
–Amb què?
–Amb aquesta cullera.
–Estàs boig! No podràs mai!
–No estic boig: sé que mai no podré, però algú ha de començar.

«No puc canviar el món, però sí puc començar a fer-ho».