26 de maig, 2009

Defender la alegría Mario Benedetti



Defender la alegría como una trinchera

defenderla del escándalo y la rutina

de la miseria y los miserables

de las ausencias transitorias

y las definitivas



defender la alegría como un principio

defenderla del pasmo y las pesadillas

de los neutrales y de los neutrones

de las dulces infamias

y los graves diagnósticos



defender la alegría como una bandera

defenderla del rayo y la melancolía

de los ingenuos y de los canallas

de la retórica y los paros cardiacos

de las endemias y las academias



defender la alegría como un destino

defenderla del fuego y de los bomberos

de los suicidas y los homicidas

de las vacaciones y del agobio

de la obligación de estar alegres



defender la alegría como una certeza

defenderla del óxido y la roña

de la famosa pátina del tiempo

del relente y del oportunismo

de los proxenetas de la risa



defender la alegría como un derecho

defenderla de dios y del invierno

de las mayúsculas y de la muerte

de los apellidos y las lástimas

del azar

y también de la alegría.



Mario Benedetti

20 de maig, 2009

Al.legacions al POUM de Cabrera de Mar

Na PILAR VENTURA PY, amb DNI................ com a representant del Grup Municipal Partit Socialista de Catalunya – Progrés Municipal (PSC- PM) i Regidora de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, amb domicili a Cabrera de Mar,


COMPAREIX en el tràmit d’informació pública practicat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar, segons Edicte publicat en el BOPB número 32, del 6 de febrer de 2009, corresponent a l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, l’Informe de sostenibilitat i tota la resta de documentació que forma part del Pla, consistent en la revisió del vigent Pla General redactat per SCA Arquitectes.


EXPRESSA, en primer lloc, el seu descontent per la poca cura que s’ha tingut en la publicació de l‘esmentat Edicte, on s’ha explicat malament el vot del Grup Municipal PSC-PM, ja que aquest no es va abstenir, com posava a l’Edicte, sinó que va votar en contra. Així mateix, creu que a totes les persones que el POUM afecta personalment, variant la qualificació de les seves propietats, haurien de ser avisades per correu certificat per tenir seguretat que n’estan assabentats. Poso per exemple els afectats de la franja costanera que no van ser avisats, ni van rebre convocatòria de la presentació pública del POUM.


Dins el termini legalment establert, de conformitat amb l’art. 23.5. b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que faculta per presentar al·legacions, així com els informes o documents que es consi-derin oportuns en relació a l’instrument o expedient sotmesos a informació pública, compareix a l’expedient de referència per EFECTUAR les següents:



AL·LEGACIONS


En el contingut documental del POUM de Cabrera de Mar que es presenta a informació pública, tant en el CD venut als interessats, com en els documents que pengen de la pàgina web de l’Ajuntament, manca l’Acta corresponent al Ple corporatiu ordinari de data quatre de desembre de dos mil vuit, en la que figuren els acords a quals es va arribar en el mateix, i que en bé del consens, el Sr. Alcalde va demanar al Sr. Secretari introduís en l’esmentada acta acceptant dues noves propostes del grup d’Esquerra Republicana, referents al sector Urnd-1, i de la redefinició de la plaça de la pista de bàsquet darrera de l’Ajuntament (Pista Vella). Seguidament els transcric per posar en evidència la seva importància.


“Queda clar doncs que fins el darrer instant ens esforçarem per cercar aquest consens, no s’ha acabat. El sentit comú ens diu que no podem deixar d’intentar-ho i si, tal com ens ha manifestat aquí el Sr. Rocabert, bàsicament són la no acceptació de les dues esmenes que ells van presentar o eliminar les nostres relatives a les vivendes socials a la pista vella de bàsquet, i la reserva de sòl urbanitzable no delimitat en el límit del municipi amb Argentona el que impossibilita el vot favorable del seu grup, i que també ens va manifestar ahir a la Junta de Portaveus el Sr. Buxadé, jo li proposo, si vostè vota a favor, si vostès voten a favor, jo en aquest instant li demano al Sr. Secretari i que consti en acta, i així ho faré si vostè em diu que sí, eliminar aquestes dues esmenes i donar suport a les seves, que s’incorporaran immediatament al document que portarem a l’aprovació a continuació.”


“El Sr. Alcalde manifesta que doncs en bé del consens jo li demano al Sr. Secretari que esmeni aquestes dues propostes que havien fet i que s’accepten doncs les del grup d’Esquerra Republicana en aquests dos àmbits. I en bé del consens també demanarem els 3 mesos d’exposició pública.”


Així dons, la documentació presentada a la població, pel que fa a aquests aspectes, no queda documentada i no es pot al·legar ni en contra ni a favor. S’omet informació prou important, com per dubtar de la validesa d’aquesta informació pública. Si bé és cert que la certificació d’aquesta acta hi és en la documentació que consta a l’Ajuntament, el públic que ha accedit a través del web o del CD, no la té.


El POUM no és un document polític sinó que defineix polítiques. Una de les seves principals funcions és desenvolupar el model de poble que es vol obtenir pel futur. Per això cal tenir una visió del conjunt, i no hem d’oblidar que el nostre municipi es troba dins l’àmbit de l’àrea metropolitana, i que això representa una pressió en quan al canvi d’ús del sòl, per obtenir major quantitat de sòl urbà o urbanitzable delimitat, fet que pot representar una modificació de la personalitat del municipi.


L’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament de Cabrera en què es va efectuar l’aprovació inicial del POUM, és aclaridora en molts aspectes. L’alcalde, Sr. Borràs, que presenta l’instrument de planejament com la definició de un model de poble, contradiu les seves paraules quan accepta o no les esmenes que es presenten no pas basant-se en el fet que siguin compatibles amb model escollit, sinó en funció de si amb l’acceptació aconsegueixen un vot favorable al conjunt. Textualment es diu: “El govern queda deslliurat d’haver d’assumir les seves propostes si vostès no donen el vot a favor de l’aprovació inicial”.


Respecte a la regulació dels locals de prostitució, tema de també es tracta en l’acta del Ple, es demana en una part de la documentació presentada en el POUM, que la seva instal·lació es prohibeixi a menys de 1.500 metres de qualsevol centre d’ensenyament. En el Decret 217 del 2002, que és el que regula l’esmentat tema, proposa, i així nosaltres ho creiem més adient, que també es reguli la distància dels 1.500 metres des de tots els locals de lleure infantil i/o juvenil, i on hi hagi afluència de menors, com podrien ser els parcs o platges. D’aquesta manera, tenint l’Ajuntament com té competència en la regulació d’un tema com aquest, podríem evitar-los des d’aquest document tant important com és el POUM.



CAS GENERAL


El document de base del POUM es va finalitzar al juliol de 2.006, aquest fet comporta que paral·lelament a l’aprovació inicial s’introdueixin esmenes al document original que tenen aspectes importants i al nostre entendre transcendentals en tant que es produeixen modificacions en la qualificació de sòl. La dispersió de les esmenes i el fet que existeixin documents annexes que no es troben integrats en els plànols dificulta la comprensió global i la definició del model.


En relació a la delimitació de sòl urbà, els polígons d’actuació urbanística, es configuren com un mecanisme legal perquè puguin obtenir sòls gratuïts per poder-los destinar a sistemes urbanístics per donar servei a Cabrera, constatem en relació al primer document que els PA-7, PA-8, PA-9 i PA-10 es suprimeixen i són considerats directament com a sòl urbà amb una motivació genèrica “es tracta de sòl urbans consolidats i executats” però no aclareix si han aconseguit els objectius que van justificar la delimitació com a Polígons d’actuació. La manca d’una justificació clara i raonada podria fer pensar que es tracta d’una modificació discrecional.


La planificació és l’expressió geogràfica de les polítiques econòmiques, socials, culturals i ecològiques de la societat. El creixement urbà continua essent necessari però també és clar que l’urbanisme ha de respondre als requeriments d’un desenvolupament sostenible, minimitzant l’impacte del creixement i apostant per la regeneració de la ciutat existent.


No hem trobat en el planejament que resta a exposició publica una filosofia clara en quan a dues infraestructures de vital importància per el nostre municipi. El debat no és exclusivament local, sinó d’àmbit comarcal en relació a l’existència de la N-II i la via de ferrocarril com barreres que separen els pobles del mar i la necessitat de traslladar aquestes infraestructures, sembla deixar-se de costat quan es preveu al POUM un nou abaixador pel tren i, lligat al mateix, un ampli espai d’aparcament de cotxes, així com un nou accés i, tot això, en funció de la previsió d’una futura estació de ferrocarril. Al nostre entendre és incongruent que es prevegi en el I sexeni una inversió en l’adequació d’aparcaments previstos en la Urd 4, per atendre les necessitats d’una estació que no es preveu fins el III sexeni, sense considerar la possibilitat que, aprovat en aquest termini el Pla Director d’Infraestructures, esdevingui innecessari.


El desenvolupament urbanístic sostenible és definit a l’art. 3 de la llei d’urbanisme com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta equilibrar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.


El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.


La memòria social que s’incorpora a la documentació del Pla justifica el desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat en la necessitat d’obtenir habitatge de protecció pública i concertat. Els plans actuació urbanística i els Plans de Millora Urbana que es preveuen ja aporten una quantitat important d’habitatge dotacional que fa innecessari plantejar en el primer sexenni el desenvolupament de sòl urbanitzable delimitat.



CASOS CONCRETS


AGELL


NOU VIAL Negrita entre els sectors actuals de "Can Puig" i "Can Xacó": Seria un vial molt costós i innecessari, a part de destruir el camí de creu de Mataró a Cabrera, dels pocs camins rurals que queden i molt utilitzat per excursionistes i senderistes.



NOVA ROTONDA, al final d'aquest nou vial a la Carretera d'Argentona: Innecessària igual que el nou vial, molt perillosa per la manca de visibilitat en els dos sentits de la Carretera d'Argentona, doncs quedaria al centre d'un doble revolt. A més l'entrada a aquesta rotonda des del nou vial indicat seria de molta pendent.


Alternatives proposades


Sortida de la urbanització del sector de "Can Puig" directament al Camí de Sta. Elena, per la part sud oest de la casa de Can Puig, sense cost i aprofitant el Camí de Sta. Elena que està infra utilitzat i és el que cohesiona tot el veïnat d'AGELL.


Incloure una rotonda a l'enllaç del Camí de Sta. Elena amb la Carretera d'Argentona, que no planteja cap problema d'espai a la cruïlla actual, que es el vial principal d'AGELL.


SECTOR DE "CAN PUIG": Actualment és Urbanitzable en parcel·les mínimes de 2.000 m2, màxim 16 edificacions. S'eleva la seva densitat i estan previstes un màxim de 38 unitats d'edificacions aïllades. Considerem que la parcel·la mínima hauria de ser 1.000 m2.


SECTOR DE "CAN XACÓ": Actualment és Urbanitzable en parcel·les mínimes de 2.000 m2., màxim 15 edificacions. Es vol qualificar altre cop com "Agrícola" tot i que fa molts anys que en aquest sector no hi ha cap producció agrícola.


Considerem que hauria de seguir com Urbanitzable i amb la mateixa densitat que el sector de "CAN PUIG", parcel·les mínimes de 1.000 m2. No veiem el perquè d’aquesta discriminació, a no ser que s’hagi arribat a un acord amb els propietaris dels dos sectors esmentats. Si no es com treure molt valor als propietaris del sector "CAN XACÓ" per regalar-ho al propietaris del sector de "CAN PUIG".



Urd4 FRANJA DEL SECTOR COSTANER

En relació a aquest sector cal fer les següents consideracions:

1.- El sector es troba afectat pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, actualment vigent a l’haver-se aprovat definitivament amb data 16 de desembre de 2.005. La justificació del perquè de l’ús previst sigui l‘ús d’equipaments especialment a l’aire lliure, és la morfologia estreta i allargada de l’àmbit, lligada a la protecció de 100 m definida per la Franja Costanera i les derivades de la N-II que impossibiliten pràcticament qualsevol intent de plantejar edificació a la zona. Les determinacions del Pla Director del Sistema costaner estableixen que el planejament urbanístic general haurà de crear els mecanismes per garantir l’obtenció, com a sistema d’espais lliures i equipaments, dels sòls de protecció situats al nord-est del Torrent del Molí.


Alhora, el planejament haurà de preveure l’ocupació actual del sòl, en què estan ubicats habitatges, activitats comercials, cultius de regadiu i secà, i zones d’aparcament.


2.- És l’únic sector de sòl urbanitzable delimitat discontinu dels que es preveuen al POUM; aquest fet li dóna una especificitat. És cert que es manté l’edificabilitat bruta que es preveia en el Pla General vigent, aprovat a l’any 1.992 de 0,28 m2st/m2s, però s’ha pràcticament doblat l’àmbit i, a més d’això, cal tenir també en compte el percentatge de les zones 58,68% (considerant que un 26,36% correspon a Protecció paisatgística i protecció marítima) en relació als sistemes 41,32%. En conseqüència tenint en compte l’edificabilitat bruta dels altres sectors de sòl urbanitzable delimitat, caldria efectuar un increment de l’edificabilitat bruta del sector que permetria una major viabilitat al desenvolupament del sector.


3.- La superfície de sòl del subsector 1 és de 75.849 m2 que es correspon a la Franja Costanera; és un espai entre la Crta. N-II i la via del ferrocarril, no es tracta de una superfície verge, sinó que és un paratge en el què existeixen habitatges, que constitueixen el domicili habitual de moltes famílies i activitats, legalment establertes, que es veuran afectades directament pel planejament ja que pràcticament la totalitat del subsector es destina a serveis (protecció del paisatge i protecció marítima, aparcaments, sistema hidrològic i sistema d’equipaments comunitaris), destinant-se únicament uns 14.000 m2. a activitat terciària i comercial, espais no sempre coincidents amb l’existència actual de les activitats.


Es concentra la gran majoria de l’aprofitament del sector en el subsector situat com a prolongació al nord, del Pla de l’Avellà, tot mantenint en el subsector costaner únicament els usos no residencials no situats en la franja que cal alliberar o que recolzen les noves propostes d’ordenació. Aquest fet comportarà que els habitatges existents i que no siguin compatibles amb la nova ordenació hauran de ser compensats i serà difícil en la formulació del Pla Parcial establir, entre d’altres, els valors que compensin el valor afegit que comporta tenir l’habitatge enfront el mar i haver-ne de traslladar a l’interior.



CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE EL PROJECTE DE POUM



Manca de definició de la proposta

El govern municipal presenta sis esmenes i tres nous convenis que modifiquen de forma substancial el document del POUM de juliol de 2008 (document 2). Aquestes esmenes introdueixen canvis en el perímetre dels sectors, modifiquen la classificació del sòl, efectuen noves requalificacions urbanístiques, modifiquen les reserves de sòl per equipaments i canvien el sistema viari, per només referir-nos a les modificacions més remarcables.


Sobre quin document s’han de formular les possibles al·legacions? Havent estat presentats aquests canvis en el darrer moment, entenem que abans de sotmetre el POUM a l’exposició, l’equip redactor hauria de procedir a revisar el document i a definir amb detall suficient la nova proposta que resulta dels canvis efectuats, a fi i efecte de concretar-la i no deixar dubtes sobre quina és la proposta que els habitats de Cabrera de Mar han hagut d’utilitzar per fer les seves al·legacions. De la mateixa manera s’hagués hagut de incloure aquestes modificacions en els plànols.



Manca de model de planejament

El contingut de l’apartat 1 de la Memòria de l’Ordenació (“model urbà i estratègia municipal”) revela que el govern no disposa realment de model ni d’estratègia de planejament, o que simplement no els vol explicitar. Una ordenació basada en la suma de les actuacions parcials pactades amb propietaris i promotors de cada sector per a urbanitzar tot allò que encara és urbanitzable no constitueix cap mena de model. Es barregen els objectius amb els instruments. No hi ha una visió de conjunt. No es té en compte com s’integra la identitat pròpia del municipi en el model territorial i comarcal. Tampoc es té present com encaixar la proposta en el context social i en el marc ambiental.



Objectius generals de planejament


Manca a l’apartat 1.1 de la Memòria de l’Ordenació un enunciat específic de quins són els objectius generals del planejament. Els enunciats que es fan en aquest apartat són directament una descripció de les accions concretes de planejament, de les tipologies o de les intensitats adoptades, sense enunciar prèviament quins són els objectius generals a què va adreçada la proposta de planejament i sense justificar les hipòtesis sobre els escenaris adoptades.


Observem que han desaparegut alguns objectius generals que havien estat formulats prèviament a l’Avanç de POUM i que no s’ha recollit per altra banda cap dels suggeriments presentats en el tràmit d’informació pública d’aquest document previ.



Model territorial econòmic i residencial


S’indica que el Pla es dissenya per a una població de 6.050 habitants a l’any 2018 i 6.810 habitants a l’any 2022, però no s’especifica si aquesta hipòtesi de treball correspon a algun dels escenaris demogràfics establerts al Pla Territorial de la Regió Metropolitana, en quina mida es basa en el creixement vegetatiu esperat, en l’assentament de moviment migratori o en l’acolliment de població de segona residència.


En els suggeriments presentats en el tràmit d’exposició pública de l’Avanç es va posar en qüestió aquesta hipòtesi, en considerar que es feia una previsió massa alta, atès que ultrapassa en 19 punts percentuals la tassa més alta de creixement estimada per l’Institut d’Estadística de Catalunya. A l’Avanç, aquesta proposta es pretenia justificar-se en base al creixement experimentat per la població de Cabrera entre els anys 1981 i 2005, però sense tenir en compte que només el 30% d’aquest creixement es pot explicar per la taxa de natalitat del municipi, sent l’altre 70% degut a fluxos migratoris provinents bàsicament de l’àrea metropolitana. Ha de quedar ben clar si es té l’objectiu d’atraure aquest saldo migratori i en quina mida, i si s’ha considerat com pot afectar això la qualitat de vida dels veïns actuals i les característiques d’identitat pròpies del municipi. Difícilment es podrà acceptar el POUM si no existeix un cert consens sobre una hipòtesi de partida bàsica com aquesta.


Quant a les opcions tipològiques, s’ha d’explicar com es vol compaginar l’objectiu de mantenir el “model residencial extensiu de qualitat” que s’ha seguit fins ara a Cabrera amb les tipologies residencials intensives acordades en el model territorial de la Regió Metropolitana. Perquè existeix el perill que tot això acabi comportant una ocupació excessiva de sòl i la degradació del territori així com la segregació residencial del municipi en barris de rics i barris de pobres.



Cohesió i qualitat urbana de les àrees residencials


Cal tenir present el gran pes específic del Pla de l’Avellà, que ha desplaçat el centre de gravetat de la demanda d’equipaments en direcció a aquest nucli de població. En aquest sentit, cal posar en qüestió l’opció que fa el POUM de situar un centre d’educació secundària (IES) en el centre urbà. Cal estudiar si no seria millor per cohesionar la vida ciutadana del “Pla” i el “Centre” situar a mig camí d’aquests dos nuclis els equipament escolars, sanitaris i culturals, relligant-los amb una via cívica principal (vianants, bicicletes, transport públic i trànsit rodat). El centre escolar d’educació infantil i primària (CEIP) situat a la banda més alta del Pla de l’Avellà ha significat un element important de cohesió entre el “Pla” i el “Centre”. A més, la descentralització d’equipament també es traduiria en una descongestió del centre urbà. Dins del Plànol 7, hi ha uns sectors D-01 i E.05, que considerem que es podrien destinar a l’IES necessari pel nostre Ajuntament i que estaria a tocar del CEIP i la Guarderia, facilitant així als pares i mares el dur els fills que anessin als diferents centres en un mateix viatge. També estaria a prop del poble amb qui tenim mancomunat el CEIP i es podria mancomunar l’IES, única manera que per la població juvenil que tenim podríem optar a un IES de més d’una línia.


Quan a la finca unifamiliar requalificada per VPO de l’Avinguda Burriac amb c/ Canigó, esperem que els propietaris hagin estat avisats i estiguin d’acord, sinó no entenem com es pot fer un canvi d’aquestes característiques.


No estem d’acord en perdre l’Espai verd, que ara es vol dedicar a aparcament del CEIP, ja que això comportaria la desaparició de la Rambla dels Vinyals com a tal, en la seva prolongació.



Ampliació i transformació de les activitats econòmiques



Seria important consolidar en el municipi un servei turístic de qualitat, que no tindria perquè està centrat exclusivament a la costa. En aquest sentit, cal potenciar també el turisme arqueològic lligat a partir de la creació d’un itinerari i d’un museu arqueològic.


També cal aprofitar les oportunitats que presenta el nou sector de la geriatria. Els valors naturals i la climatologia fan de Cabrera una localització idònia per al desenvolupament d’activitats enfocades en l’assistència a la gent gran.



Regulació dels sòls agrícoles


En relació a la revisió urbanística dels sòls agrícoles classificats com a sòls no urbanitzables, cal impulsar la dotació de serveis relacionats amb l’activitat agrícola que garanteixin la viabilitat de les explotacions i la millora del medi rural i d’aquells altres que permetin evitar l’establiment d’activitats marginals, con les que hi ha hores d’ara a la zona del Camí del Mig paral·lela a l’Autopista.


Seria d’especial interès pel sector contemplar l’adequació dels camins rurals i permetre activitats relacionades amb l’agricultura i ramaderia, i la seva comercialització.



Preservació dels espais naturals


No es fa cap al·lusió en aquest apartat sobre la necessitat de preservar l’estat natural de les rieres, com elements bàsics del sistema de recàrrega de l’aqüífer, d’aportació de sorra a les platges i com a corredors biològics. Cal insistir en aquest sentit en la necessitat de canviar l’actual model de desenvolupament de la xarxa viària ocupant les lleres públiques de les rieres. Caldria fins i tot considerar la possibilitat de recuperar alguns trams de rieres que han desaparegut reposant-les al seu estat natural.



Preservació i gestió del patrimoni històric

Cal incorporar mesures de garantia per a evitar que una graduació dels nivells de protecció dels llocs, usos, edificacions i espais no sigui aprofitada pels propietaris i els promotors per a condicionar la preservació dels elements del patrimoni als seus interessos particulars.

D’altra banda, cal potenciar usos compatibles amb aquests elements que ajudin a la seva preservació, amb independència de la seva titularitat pública o privada.


El suport infraestructural


Cal que el POUM reculli la necessitat d’elaborar un pla d’infraestructures bàsiques locals (abastament, clavegueram, etc.) com a document de referència que permeti assignar el cost del seu desenvolupament als sectors urbans de nova creació, evitant que el creixement urbà acabi produint el seu col·lapse.


En els plànols que hem revisat (O06 d i O06b), sobretot en el sector d’Agell, entre d’altres, no s’inclouen els punts de gas i punts aigua que hi han en la realitat. Cal fer-ho acuradament. Tampoc hi són tots els pous.


D’altra banda, cal incorporar al POUM un esquema del que serà el futur pla municipal de mobilitat, que permeti garantir la interconnexió entre els diferents nuclis urbans del municipi mitjançant vies que canalitzin exclusivament el trànsit local però no el trànsit de pas, estudiant l’adequada connexió a la xarxa de comunicacions territorials i comarcals.


Manca d’encaix en el Pla Territorial i el Pla Comarcal



No s’ha tingut en compte en la definició del model de mobilitat i del sistema local de comunicacions del POUM les previsions i els projectes del Pla Territorial de la Regió Metropolitana i del Pla Estratègic Maresme 2015, ni s’ha considerat l’oportunitat d’aprofitar el desenvolupament dels projectes territorials i comarcals de comunicació per a superar la barrera que representen l’autopista i la carretera d’Argentona per a poder resoldre adequadament la interconnexió del nucli del Pla de l’Avellà amb el centre urbà. Com a estratègia, es bàsic definir dintre de la proposta de POUM dos o tres grans vies cíviques que interconnectin aquests dos nuclis de població, canalitzant el trànsit interior però no el trànsit de pas, i que permetin resoldre alhora el seu accés al sistema general de comunicacions.



Manca d’ajust de l’oferta a la demanda d’habitatge



Considerant la previsió de 6.810 habitants per a 2022 que es fa el POUM, la proposta de nou sòl residencial és excessivament alta, tenint en compte que representa la construcció de 725 nous habitatges en sòl urbà i 601 nous habitatges en sòl urbanitzable. Considerant que el parc actual urbà és d’uns 2090 habitatges, dels quals uns 678 corresponen a segona residència, el número d’habitatges de primera residència previst al 2022 serà d’uns 2.738 habitatges, amb una capacitat d’acolliment per a 8.351 habitants, molt per sobre de la previsió de població (6.810 habitants). Ens temem que aquest excés d’oferta estigui pensat per a seguir reforçant l’assentament de segona residència.



Manca d’anàlisi de les necessitats d’habitatge assequible


A la Memòria social de la proposta del POUM es justifiquen les reserves que marca l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme per habitatges de protecció pública i l’article 9 del Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística per habitatges en règim concertat. Això, en funció del sostre total residencial previst a la proposta i considerant el 10% de l’aprofitament mig, dóna unes reserves de sòl per a 304 habitatges de protecció pública, 152 habitatges concertats i 152 habitatges per cessió aprofitament mig. Si afegim la previsió de construir al voltant d’uns 35 habitatges en el sector URd-4 corresponent al Front Marítim i d’uns 15 habitatges en el sector URd-1 de Can Bosch per al sistema d’habitatge dotacional, tot plegat dóna un total de 659 habitatges de preu assequible.


La Memòria Social es limita a aplicar els requisits marcats per llei sense entrar a fer la més mínima anàlisi sobre la necessitat d’habitatge de preu assequible a partir de l’estructura de la població i dels seus nivells de renda. Segons estudis fets pel Grup municipal del PSC, a partir de l’estructura de la població de Cabrera, al 2022 seran necessaris uns 500 habitatges de preu assequible. Per tant, les reserves legals que fa la proposta del POUM (659) són sobrades.


Sent la dotació d’habitatge de preu assequible que fa el POUM més que suficient a partir de la seva proposta de nou sostre residencial (69.053 m2st en sòl urbà no consolidat i 83.119 m2st en sòl urbanitzable) en la qual no s’han considerat els 10.398 m2 del Conveni de Cal Conde, deixa de tenir justificació dintre del context del POUM l’operació de construir 48 habitatges de protecció pública addicionals a Cal Conde, malmetent amb aquesta operació la zona protegida en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Cabrera.



Manca de concreció dels equipaments


L’estratègia adoptada en el POUM de no assignar les reserves d’espais per equipaments a equipaments concrets suposa certa manca de compromís respecte a la seva execució i a la seva localització en les zones més necessitades. El POUM hauria de fer i assignar un reserva de sòl per a la localització d’un centre d’educació secundària (IES) a la part alta del Pla de l’Avellà, a prop del centre escolar d’educació infantil i primària (CEIP) actualment existent i a mig camí entre el nucli del Pla de l’Avellà i el centre urbà, relligant aquests equipaments escolars i altres de caràcter cultural i esportiu a través d’alguna de les vies cíviques que ja hem comentat.



Manca d’incorporació del Conveni de “Cal Conde”

En el POUM (document 1) es preveu un sostre residencial de 2.511 m2st al sector de Cal Conde (PMU-4). Per tant, cal fer constar que la proposta del POUM no recull el conveni subscrit per l’Ajuntament amb POLSAR CORPORATION, S.L. per a desenvolupar aquest conveni, segons el qual es preveu executar un sostre de 9.451 m2, tres cops més alt que el màxim permès en el Pla General vigent.





FORMULACIÓ D’OBJECTIUS

Considerem necessari procedir a una revisió de la formulació d’objectius que fa la proposta del POUM, separant clarament el que són objectius generals del planejament del què són instruments a accions. Proposem la següent formulació d’objectius:


Reforçar les característiques pròpies de la personalitat en matèria urbanística del municipi, aprofitant les oportunitats que ofereix el seu encaix dintre de les dinàmiques econòmiques i socials de la Regió Metropolitana i de la Comarca.


Procurar un desenvolupament urbà moderat que s’ajusti a les necessitats econòmiques i socials reals del municipi, tenint en compte la capacitat de sustentació del territori, d’acord amb un model de desenvolupament urbanístic sostenible.


Resoldre l’actual manca de dotació d’habitatges assequibles.


Resoldre la manca d’equipament escolar públic d’educació secundària.


Millorar la interconnexió viària dels diferents nuclis de població del municipi i la seva connexió amb la xarxa viària bàsica, superant la barrera que actualment representa la autopista.
Recuperar i transformar la façana marítima com a gran espai de lleure i d’activitats i serveis amb dotacions diverses. Alhora, el planejament haurà de preveure l’ocupació actual del sòl, en què estan ubicats habitatges, activitats comercials, cultius de regadiu i secà, i zones d’aparcament.


Potenciar el turisme de qualitat i el nou sector de serveis assistencials, com elements dinamitzadors de l’economia del municipi.


Protegir el patrimoni arqueològic, històric i arquitectònic del municipi.


Recuperar els espais fluvials de les rieres i dels torrents del municipi.



Considerem necessari introduir en el POUM els següents elements:

La determinació de l’escenari demogràfic del Pla Territorial al qual correspon la previsió de 6.810 habitants a l’any 2022, explicitant en quina mida es basa en creixement vegetatiu, en assentament de moviment migratori o en acolliment de població de segona residència.


La reducció en un 20% del sostre del POUM per a ús residencial, amb l’objectiu d’ajustar l’oferta d’habitatge a la demanda estimada.


La incorporació a la Memòria Social d’una anàlisi sobre la necessitat d’habitatge de preu assequible a partir de l’estructura de la població de Cabrera i dels seus nivells de renda.


L’elaboració d’un pla d’infraestructures bàsiques locals (abastament, clavegueram, etc.) com a document tècnic de referència que permeti assignar el cost del seu desenvolupament als sectors urbans de nova creació, evitant que el creixement urbà acabi produint el seu col·lapse.


La definició d’un esquema del que serà el futur pla municipal de mobilitat, que permeti garantir la interconnexió entre els diferents nuclis urbans del municipi mitjançant vies que canalitzin exclusivament el trànsit local però no el trànsit de pas, estudiant l’adequada connexió a la xarxa de comunicacions territorials i comarcals.

L’encaix del model de mobilitat municipal amb les noves vies de comunicació previstes en el Pla Territorial de la Regió Metropolitana i en el Pla Estratègic Maresme 2015.


La definició del traçat de dues o tres vies cíviques de connexió entre el Pla de L’Avellà i el centre urbà, superant la barrera de l’autopista.


La localització d’un centre d’educació secundària (IES) i altres equipaments esportius, sanitaris i culturals a la part alta del Pla de l’Avellà, a mig camí entre aquest nucli i el centre urbà, relligant-los amb una via cívica principal per a vianants, bicicletes, transport públic i trànsit rodat.


La definició d’un traçat alternatiu per l’avinguda dels Països Catalans per evitar la desaparició del torrent de Ca l’Ignasi.


Una protecció específica del tot el perímetre de la finca de “Cal Conde” amb l’objectiu de preservar la masia i els seus jardins del segle XVII.


Escenari 2022 de població resident


L’Avenç del POUM marca com objectiu 6.810 habitants residents per l’horitzó de l’any 2022, que representa acollir 2.503 habitants més a partir de l’any 2006, que és el seu punt de partida inicial. Això vol dir un increment del 58,1% quan només el 30% d’aquest valor es pot explicar en funció del creixement vegetatiu. Per tant, s’ha d’entendre que l’Avenç del POUM pretén amb l’altre 70% de la seva futura capacitat d’acollida fixar a Cabrera a prop de 1.800 habitants de fora, que seria bàsicament moviment migratori provinent de l’àrea metropolitana i de l’estranger.


Considerem excessiu aquest escenari. No podem acceptar l’opinió del govern municipal de què això és un creixement moderat, perquè no ho és, però dintre d’un procés real de participació pública podríem acceptar aquest objectiu del POUM (6.810 habitatges) com un objectiu compartit de creixement raonable per a Cabrera. El problema és que la proposta que vostès ens fan avui aquí no s’ajusta a aquest objectiu de 6.810 habitants residents. Si més no, en la seva proposta inicial d’ordenació vostès pretenen construir 1.326 nous habitatges, xifra que amb les seves esmenes d’última hora podria arribar a ser superior a 1.518 nous habitatges. En el supòsit desitjable de no incrementar més la població de segona residència (ara és ja del 32%), la proposta d’ordenació que vostès ens fan significaria arribar a un parc de 2.738 d’habitatges de primera residència amb la proposta inicial, que ultrapassaria la xifra de 2.930 amb les seves últimes esmenes. Per tan, la proposta de POUM que ens fan, considerant una mitja de 3,05 persones per cada habitatge, comporta una població de primera residència de 8.351 habitants residents per a Cabrera amb la proposta inicial, que pot arribar a més de 8.937 amb les seves últimes esmenes. Es dir, la proposta de POUM que vostès presenten al ple per aprovació inicial incrementa en més de 2.127 habitants l’objectiu marcat per l’Avanç del POUM, o dit d’altra forma, la seva proposta s’allunya més d’un 31% de l’objectiu. Vostès demostren no posar límits al “negoci del totxo”.



Necessitats d’habitatge

Donant per bo l’objectiu dels 6.810 habitants residents de l’Avenç del POUM, seria suficient construir fins l’any 2022 un total de 821 habitatges de primera residència, quan vostès en la seva proposta inicial en pretenien construir 1.326 i ara, amb les darreres esmenes, més de 1.518.

A la memòria social de la seva proposta de POUM vostès no han fet cap mena d’anàlisi de les necessitats d’habitatge assequible. Però nosaltres, la gent del PSC, sí ho hem fet, a partir de les dades del padró municipal del 2007. I d’aquí es desprèn que una xifra raonable d’habitatge estaria situada entre 370 i 500 habitatges de preu assequible, que és un ventall superior al mínim que marca la Llei de Dret a l’Habitatge.


Com, d’acord amb l’objectiu dels 6.810 habitatges de l’Avenç del POUM, el parc d’habitatges necessaris de primera residència l’any 2022 seria de 2.233 habitatges per a residents, construint uns 400 de preu assequible arribaríem a tenir el 18%, complint sobradament la Llei de Dret a l’Habitatge que marca un mínim del 15% abans del 2027.


Segons un model de creixement sostenible, no s’han de construir més habitatges dels que calen. Nosaltres estimem que 400 de preu assequible i uns altres 421 de preu lliure (821 en total) seria suficient per acollir la població resident que marca l’objectiu de l’Avanç del POUM.


Per tant, no entenem que vostès vulguin construir 1.518 nous habitatges. Aquesta xifra que vostès desitgen desesperadament aconseguir per a satisfer les expectatives dels promotors, a costa de massificar el casc urbà, de duplicar el número d’habitatges per parcel·la en polígons d’actuació en sol urbà (com es pretén fer a La Pineda, Can Vilardaga, Sant Sebastià i Sant Joan de Munt), d’urbanitzar nou territori avui agrícola i d’ocupar el perímetre de protecció del patrimoni de Cal Conde no té cap mena de justificació a partir de les necessitats socials dels habitats de Cabrera de Mar.


Equipaments i cohesió territorial

Observem que en la seva proposta de reserves per equipaments manca un compromís de localització concreta d’equipaments fonamentals en aquelles zones que més ho necessiten, com per exemple el d’un centre d’educació secundària, que caldrà compartir amb Vilassar.

Nosaltres considerem que la ubicació d’aquest centre escolar per sota de l’autopista, a mig camí entre el centre urbà i el Pla de l’Avellà, relativament a prop del centre escolar d’educació infantil i primària actualment existent, relligant aquests equipaments escolars i altres de caràcter cultural i esportiu a través d’una via cívica d’interconnexió dels dos nuclis de població, serviria per a potenciar la seva mútua relació i ajudaria a aconseguir la cohesió territorial del municipi.


Preservació dels espais naturals

Nosaltres, la gent del PSC, creiem que el POUM s’ha de comprometre en la necessitat de preservar l’estat natural de les rieres com elements bàsics del sistema de recàrrega dels aqüífers, d’aportació de sorra a les platges i com a corredors biològics. Considerem que també caldria establir una franja perimetral al Parc Natural lliure d’urbanització.



CONCLUSIÓ


Per tot l’exposat, demano


Primer.- Tenir-nos com a part personada, interessada i directament afectada per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Cabrera de Mar, notificant-nos en el domicili indicat a l’encapçalament, totes les resolucions i actes administratius que es produeixin i dictin en el mateix.


Segon.- Tinguin per presentats en temps i forma les al·legacions que efectuem a l’aprovació del POUM, i previs els tràmits oportuns i abans de l’aprovació provisional es resolgui adoptar i assumir les al·legacions presentades.


Cabrera de Mar, 6 de maig de 2009




Pilar Ventura Py
Regidora de l’Ajuntament de Cabrera de Mar
representant del Grup Municipal Partit Socialista de Catalunya – Progrés Municipal (PSC- PM)