28 de juny, 2008

El bosc màgic en PERILL

Repeteixo un escrit que vaig fer al meu blog ara fa un any i 4 mesos. Encara és vigent.

Al meu poble, ara el nou consitori (aleshores era ERC, ara una coalició CIU i GxC) vol aprovar un conveni que ens omplirà de pisos un bosc que hi ha al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar.

Durant la campanya de les municipals, els grups que ara estan governant van fer bandera de la protecció d'aquest tresor, i ara, a corre cuita, sense voler fer-lo entrar en la redacció del nou POUM, volen fer una modificació parcial de l'antic per aprovar-lo.

El nou conveni no varia gaire de l'antic. Fan més pisos de protecció oficial en el mateix espai, és a dir faran pisos de 40 metres quadrats, per fer-ne 16 més.

És cert que aquest conveni té algunes millores, però el preu és massa alt. Entotxaran el bosc, si no posem remei.
Ara que soc regidora, faré tot el que estigui al meu abast per impedir-ho. Tan de bo tingui llum i ajuda, si ha de ser per bé de la natura que tant necessitem.




EL PETIT BOSC MÀGIC (5 de març de 2007)




Ahir diumenge vaig estar passejant per un bosc petit al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar. Es respira pau, i els ocells hi niuen.


Vaig descobrir boix grèvol (espècie protegida), falgueres, violetes, mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb el seu olor únic l’aire.


Vaig descobrir pins, abets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l’obra d’algun home que li va fer un muret per tal que no es trenqués.


Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món.


De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen.


De fades i gnoms no en vaig veure, però n’estic segura que si existissin s’hi anirien a viure allà mateix.


El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos.


Al poble s’han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s’ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat.


Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.

26 de juny, 2008

Supressió Nacional II


El recent acord entre la Generalitat i el Ministeri de Foment de supressió de l´actual N-II, dóna compliment a una reivindicació històrica del Maresme, alhora que torna a posar sobre la taula tots els temes relacionats amb la mobilitat al Maresme. Pel PSC és l´hora de prendre decisions i de solucionar problemes reals dels ciutadans.

Per nosaltres la mobilitat passa per un sistema progressiu de reducció de peatges, per les millores en ferrocarrils, per l´increment del transport públic dintre de la comarca i la connexió amb Barcelona, per la construcció d´un carril pel transport públic entre Montgat i Barcelona, per la supressió de la N-II i la construcció d´una via alternativa. Ara la Generalitat ha de treballar en el territori projectant i buscant l´acord amb els municipis, per fer una carretera que ha d´unir els pobles entre si, i amb Barcelona.

Des del PSC volem una carretera de les característiques proposades per la comissió de mobilitat del Consell Comarcal, no ens convé una via de llarg recorregut, i sí una carretera més tova i més lenta, però amb capacitat suficient per absorbir el trànsit actual i de futur i alhora que sigui segura, que respongui a les necessitats reals de mobilitat del Maresme, i que garanteixi que l´activitat econòmica de la Comarca no quedi disminuïda per unes connexions deficients.

22 de juny, 2008

Riure saludable


El proper 18 de juliol ( per a uns dia gloriós, però per a molts d'altres infaust...), us esperem a la llibreria Proa Premià, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes copes de CAVA.


RIURE EN CATALÀ


Una aproximació a la literatura humorística actual catalana "Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment. I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".


Col·loqui i lectura de textos amb els autors:


- Xavier Gual, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".


- Jordi Cantavella, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.


Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià. Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar


T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!

19 de juny, 2008

Mapa Acústic de Cabrera de Mar

El Consell Comarcal realitza el mapa acústic dels municipis del Masnou i de Cabrera de Mar.

Els ajuntaments del Masnou i de Cabrera de Mar han encarregat al Consell Comarcal del Maresme la realització dels mapes de capacitat acústica dels seus respectius municipis. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d'una prospecció del territori, detecten els problemes acústics i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica.

Durant els propers mesos, el servei de control ambiental del Consell Comarcal del Maresme mesurarà el nivell de sorolls i de vibracions que es produeixen a diferents zones dels municipis de Cabrera de Mar i del Masnou. Les dades obtingudes permetran conèixer el grau de contaminació acústica i identificar els focus emissors. Aquesta informació serà bàsica per tal que els ajuntaments aprovin les seves ordenances municipals en aquesta matèria.

El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme ja ha realitzat els mapes de capacitat acústica de Premià de Dalt, d'Alella, de Sant Vicenç de Moltalt, de Sant Cebrià de Vallalta i de Sant Iscle de Vallalta. Aquest servei comarcal va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l'objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació que determina que els ajuntaments, o els consells comarcals prèvia delegació municipal, han d'aprovar ordenances reguladores de contaminació per sorolls i vibracions.

Aquest servei és molt flexible per facilitar que cada ajuntament el pugui utilitzar en funció de les seves necessitats. Així, els ajuntaments que no hi hagin delegat plenament les competències, també poden demanar la intervenció dels tècnics de control ambiental del CCM per a realitzar inspeccions i controls puntuals d'aquells elements que provoquen molèsties al veïnat, per exemple aires condicionats, conflictes amb establiments recreatius,..etc.

16 de juny, 2008

la vida a l'inrevès


Tradueixo un text d'en Quino, autor de MAFALDA, una de les meves heroines.
La vida hauria de ser a l'inrevès. Hauríem de començar morint-nos i així aquest trauma ja estaria superat.
Després et despertes en una residència de gent gran millorant dia a dia fins que et treuen perquè estàs bè. Comences cobrant la pensió i el primer dia de treball et regalen un rellotge d'or. Treballes uns quaranta anys, fins que siguis tant jove com per disfrutar de la teva retirada de la vida laboral.
Aleshores, vas de festa en festa, veus, practiques molt de sexe i et prepares per començar a estudiar.
Després comences el cole, jugant amb els teus amics i amigues sense cap tipus d'obligacions fins que siguis un bebé. I els darrers 9 mesos te'ls pases flotant tranquin amb calefacció central i altres comoditats (no has d'anar ni al WC).
Finalment, abandones aquest món en mig d'un gran orgasme!!!!!


14 de juny, 2008

avui faig 49 anys

Un diumenge, a les 18'30 d'avui fa 49 anys vaig arribar a aquest maravellós món. M'encanta viure i fer anys, un darrera l'altre. Ara vaig a sopar amb les meves amigues, ens coneixem des dels 12 anys, i ens hem anat troban cada any com a mínim una vegada. Unes amigues amb les que encara riem com quan erem adolescents, són un tresor. Totes hem anat per diferents camins, però sempre hem sabut trobar una estona per seguir veient-nos. Gràcies a la vida, que m'ha donat tant.

13 de juny, 2008

Freqüència RENFE

Renfe ampliarà la freqüència de pas a Cabrera de Mar i Montgat Nord.

L'objectiu és atendre la demanda que es genera durant l'època estival a les zones costeres. (Capgros.com 29.5.08). per capgros.com

Els trens que circulen per la línia 1 de Rodalies augmentaran a partir del proper dissabte 31 la seva freqüència a les estacions de Montgat Nord i Cabrera-Vilassar de Mar. Aquest augment de freqüències, que s´aplicarà dissabtes, diumenges i festius, té com a objectiu atendre la demanda que es genera durant l´època estival a les zones costeres pròximes a Barcelona. Aquesta millora representa el 97% d´increment de serveis a Cabrera – Vilassar de Mar i el 70% a Montgat Nord. En total, els usuaris de la línia del Maresme disposaran de 134 serveis en aquestes estacions, 67 direcció Barcelona i 67 cap a Mataró amb una freqüència de pas de 15 minuts de mitja. Les noves parades es realitzaran en els serveis direcció Barcelona entre les 16.00 i les 20.00 hores, el que significarà duplicar el número de trens en aquesta franja horària. D´aquesta manera, s´arribarà a una freqüència de pas de quatre trens per hora, amb l´objectiu de facilitar el retorn dels clients que s´han desplaçat fins les platges d´aquesta població.

TAN DE BO FACIN QUE TOTS ELS TRENS PARIN A TOTES LES ESTACIONS TOT L'ANY D'UNA VEGADA.

CREA EL TEU FUTUR


Psiconeuroinmunología: Entrevista al cirujano Mario Alonso Puig

Hasta ahora lo decían los iluminados, los meditadores, y los sabios, ahora también lo dice la ciencia: son nuestros pensamientos los que en gran medida han creado y crean continuamente nuestro mundo. 'Hoy sabemos que la confianza en uno mismo, el entusiasmo y la ilusión tienen la capacidad de favorecer las funciones superiores de nuestro cerebro. La zona prefrontal del cerebro, el lugar donde tiene función el pensamiento más avanzado, donde se inventa nuestro futuro, donde valoramos alternativas y estrategias para solucionar los problemas y tomar decisiones, está tremendamente influida por el sistema límbico, que es nuestro cerebro emocional. Por eso, lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando'. Hay que entrenar la mente.

Mas de 25 años ejerciendo de cirujano. ¿Conclusión?

Puedo atestiguar que una persona ilusionada, comprometida y que confía en sí misma puede ir mucho más allá de lo que cabría esperar por su trayectoria.

¿Psiconeuroinmunología?

Si, es la ciencia que estudia la conexión que existe entre el pensamiento, la palabra, la mentalidad y la fisiología del ser humano. Una conexión que desafía el paradigma tradicional. El pensamiento y la palabra son una forma de energía vital que tiene la capacidad (y ha sido demostrado de forma sostenible) de interactuar con el organismo y producir cambios físicos y profundos.

¿De qué se trata?

Se ha demostrado en diversos estudios que un minuto entreteniendo un pensamiento negativo deja el sistema inmunológico en una situación delicada durante seis horas. El distrés, esa sensación de agobio permanente, produce cambios muy sorprendentes en el funcionamiento del cerebro y en la constelación hormonal.

¿Qué tipos de cambios?

Tiene la capacidad de lesionar neuronas de la memoria y del aprendizaje localizadas en el hipocampo. Y afecta a nuestra capacidad intelectual porque deja sin riego sanguíneo aquellas zonas del cerebro más necesarias para tomar decisiones adecuadas.

¿Tenemos recursos para combatir el enemigo interior, o eso es cosa de sabios?

Un valioso recurso contra la preocupación es llevar la atención a la respiración abdominal que tiene por sí sola la capacidad de producir cambios en el cerebro. Favorece la secreción de hormonas como la serotonina y la endorfina y mejora la sintonía de ritmos cerebrales entre los dos hemisferios.

¿Cambiar la mente a través del cuerpo?

Si. Hay que sacar el foco de atención de esos pensamientos que nos están alterando, provocando desánimo, ira o preocupación y que hacen que nuestras decisiones partan desde un punto de vista inadecuado. Es más inteligente, no razonable, llevar el foco de atención a la respiración, que tiene la capacidad de serenar nuestro estado mental.

¿Dice que no hay que ser razonable?

Siempre encontraremos razones para justificar nuestro mal humor, estrés, tristeza, y esa es una línea determinada de pensamiento. Pero cuando nos basamos es como queremos vivir, por ejemplo sin tristeza, aparece otra línea. Son más importantes el qué y el porqué que el cómo. Lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando.

Exagera

Cuando nuestro cerebro da un significado a algo, nosotros lo vivimos como absoluta realidad, sin ser conscientes de que sólo es una interpretación de la realidad

Más recursos ...

La palabra es una forma de energía vital. Se ha podido fotografiar con tomografía de emisión de positrones cómo las personas que decidieron hablarse a sí mismas de una manera positiva, específicamente personas con trastornos psiquiátricos, consiguieron remodelar físicamente su estructura cerebral, precisamente los circuitos que les generaban estas enfermedades.

¿Podemos cambiar nuestro cerebro con buenas palabras?

Santiago Ramon y Cajal, premio Nobel de Medicina en 1906, dijo una frase tremendamente potente que en su momento pensamos que era una metáfora. Ahora sabemos que es literal: 'Todo ser humano, si se lo propone, puede ser escultor de su propio cerebro'

¿Seguro que no exagera?

No. Según cómo nos hablamos a nosotros mismos moldeamos nuestras emociones, que cambian nuestras percepciones. La transformación del observador (nosotros) altera el proceso observado. No vemos el mundo que es, vemos el mundo que somos.

¿Hablamos de filosofía o de ciencia?

Las palabras por sí solas activan los núcleos amigdalinos. Pueden activar, por ejemplo, los núcleos del miedo que transforman las hormonas y los procesos mentales. Científicos de Harward han demostrado que cuando la persona consigue reducir esa cacofonía interior y entrar en silencio, las migrañas y el dolor coronario pueden reducirse en un 80%.

¿Cuál es el efecto de las palabras no dichas?

Solemos confundir nuestros puntos de vista con la verdad, y eso se transmite: la percepción va más allá de la razón. Según estudios de Albert Merhabian, de la Universidad de California (UCLA), el 93 % del impacto de una comunicación va por debajo de la conciencia.

¿Por qué nos cuesta tanto cambiar?

El miedo nos impide salir de la zona confort, tendemos a la seguridad de lo conocido, y esa actitud nos impide realizarnos. Para crecer hay que salir de esa zona. La mayor parte de los actos de nuestra vida se rigen por el inconsciente. Reaccionamos según automatismos que hemos ido incorporando. Pensamos que la espontaneidad es un valor, pero para que haya espontaneidad primero ha de haber preparación, sino sólo hay automatismos. Cada vez más convencido del poder que tiene el entrenamiento de la mente.

Deme alguna pista

Cambie hábitos de pensamiento y entrene su integridad honrando su propia palabra. Cuando decimos, 'voy a hacer esto' y no lo hacemos alteramos físicamente nuestro cerebro. El mayor potencial es la conciencia. Ver lo que hay y aceptarlo. Si nos aceptamos por lo que somos y por lo que no somos, podemos cambiar. Lo que se resiste persiste. La aceptación es el núcleo de la transformación.

12 de juny, 2008

catalans, des de fora


Articulo de Ramon Chao a La Voz de Galicia


Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.


Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consellde Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.


Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.


Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.


Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.


Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa .


El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieronque la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.


Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, laboutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese,señora».


La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero,dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo».


Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament». Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».


Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.


Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.'


Ramón Chao Músico, escritor y periodista, Padre del cantante Manu Chao y Caballero de las Artes y las letras por el gobierno francés.

01 de juny, 2008

cel o infern

En aquell temps, diu una antiga llegenda xinesa, un deixeble va preguntar al seu mestre:

- quina és la diferència entre cel i infern?

I el mestre va respondre:

- És molt petita, però de grans conseqüències. Vaig veure una muntanya d'arròs cuit i preparat com aliment. Al seu voltant hi havia molts homes i dones famolencs i a punt de morir. No podien aproximar-se a la muntanya d'arròs, però tenien a les seves mans, llargs pals de dos i tres metres de longitud. És veritat que arribaven a collir l'arròs, però no conseguien fer-lo arribar a la seva boca, dons els pals que tenien a les seves mans eran molt llargs. D'aquesta manera, famolencs i moribuns, junts però en solitari, estaven patint gana eterna devant d'una abundància eterna. I això és l'infern.

Vaig veure un altre muntanya d'arròs cuit i preparat com aliment. Al seu voltant, hi havia molts homes i dones famolencs però plens de vitalitat. No podien aproximar-se a la muntanya d'arròs, ja que tenien en les seves mans llargs pals de dos o tres metres de llargada. Arribaven a collir l'arròs però no conseguien fer-lo arribar a la seva boca. I amb els seus llargs pals, en comptes de intentar fer-lo arribar a la seva boca, es servien els uns als altres l'arròs. Així saciaven la seva inesgotable fam en una comunió fraterna, junts, solidaris, fruint a mans plenes dels éssers i de les coses. I això és el cel.