28 de febrer, 2008

Qui és qui en l'igualtat



Un vídeo que de forma ràpida repassa qui no ha estat a favor de la igualtat d’oportunitats de les dones ( el PP) i que ha promogut els drets de les dones aquesta legislatura (el Govern Zapatero). El PP ha recorregut la Llei d’Igualtat , per tant hem de tenir clar que els drets de les dones poden anar enrera.

¡Per la igualtat, ni un pas enrera!

27 de febrer, 2008

MÉS IGUALTAT EN 10 MESURES


Les 10 propostes de programa del PSC més significatives respecte als drets de les dones

1. Estendrem els plans d´igualtat a la majoria de les empreses.
2. Pactarem amb les empreses i els sindicats un Pla d´Usos del Temps que permeti la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.
3. Xarxa universal per a la cura dels nens i nenes de 0 a 3 anys. Farem 300.000 noves places públiques.
4. Ampliarem el permís de paternitat a 4 setmanes per fomentar la corresponsabilitat
5. Aplicarem la paritat als nomenaments del Govern
6. Increment de les pensions mínimes perquè les dones grans tinguin una vida digna. Complement de solidaritat de 1.400 euros a l´any per pensions mínimes
7. Desenvoluparem la llei integral contra la violència de gènere per a la recuperació integral de totes les dones víctimes.
8. Vigilarem als agressors amb ordres d´allunyament perquè no es puguin acostar a les dones víctimes.
9. Inclourem el treball domèstic al Règim de la Seguretat social
10. Garantirem la intimitat a totes les dones que interrompin voluntàriament el seu embaràs i, si s´escau, farem un canvi de llei que garanteixi el dret a decidir i l´equitat.

21 de febrer, 2008

Carta a Zapatero

Querido Zapatero,

No se si llegarás a leer mi carta, pero de todos modos voy a escribírtela. Se que se te ha girado mucho trabajo últimamente, y que tienes que estar haciendo campaña todos los días hasta el 9 de marzo, y espero que después del 9 tengas más trabajo todavía.

Aunque no creo que te asuste trabajar compañero, se que te gusta, se nota cuando vas de un lado a otro poniendo toda tu fuerza tanto en mítines como en el parlamento o el senado, en los actos oficiales o en tus viajes en representación del gobierno.

Quiero recordarte, aunque no creo que lo olvides, que somos un partido federalista y republicano (como tu abuelo y mi padre). La constitución, es contradictoria, no podemos declarar la no discriminación por causa de sexo, si la sucesión de la corona va por vía patriarcal. ¿Para cuando planteamos su revisión?

Recordarte también que la iglesia católica es tradicional en España, no porqué así lo hayan elegido democráticamente los españoles, sino por imperativo digamos que “histórico”. Que no le debemos más que a otras confesiones, y que si tiene muchos adeptos, pues que paguen. No veo el porqué tenemos que pagar todos. (No podemos permitir que interfieran en política, aunque tengan derecho a opinar lo que quieran).

Que deberíamos prepararnos para la PAZ y no contribuir de modo alguno en ninguna confrontación bélica, a no ser en puro diálogo. (Te agradezco tu valentía en salir de la guerra de IRAK).

Tengo muchas cosas que agradecerte, tantas que sería larguísimo enumerar, auque recuerdo alguna especialmente: la ley de dependencia, la de igualdad, y muchas cosas mas: que todas las personas puedan casarse entre ellas sin discriminación de sexo, que puedan adoptar aquellos que estén preparados para ello sin discriminación también, que hayas defendido el Estatut d’Autonomía de Catalunya, auque con recortes que no merecía, y que seas consciente que mi “Nació” ha sido tradicionalmente maltratada en muchos aspectos (económicos, sociales, morales, lingüísticos).

Mis hijos hablan perfectamente el catalán, el castellano y el inglés, y también dos de ellos se defienden muy bien en francés. No hay ningún problema en ello, y me siento orgullosa de que puedan hacerlo. Te agradezco que por fin haya llegado el AVE, y te ruego tengas en cuenta lo mal que tenemos las “rodalies”, que son lo que más usamos los trabajadores digamos que de a pié.

Me gusta la idea de una Europa fuerte de Naciones respetadas y valoradas por sus idiosincrasias y particularidades, por sus culturas y sus riquezas humanas. No quiero ni pensar como retrocederíamos si decidiésemos darle a la gente del PP las riendas del gobierno.

Hemos avanzado adecuadamente en medidas sociales, y tendríamos que ir a por nota: un diez!!!!! Creo que por hoy ya esta bien. Que tengas salud y energía para seguir adelante compañero Zapatero.

Cabrera de Mar, 19 de Febrero de 2008
Carta publicada a Mujeres con Zapatero.org

19 de febrer, 2008

A la Farga amb els blogeros

Quin dissabte, quin ambient i quina marxa, la Farga tremolava, Hospitalet estava ocupat pels PSCeros. Aquí em teniu portàtil en mà fent de blogera. Ara fins dijous, a blogejar amb l'Hereu, la Carmeta i el Montilla.... ja us explicaré. Mireu les fotos de la Carmen Chacon clikant aquí.

Apunteu-vos a les trobades, i veureu com xaleu. És una bona ocasió per coneixer-nos comunitat blogera!!!!!!!!!!!!!!



17 de febrer, 2008

dones


Aquí l'article que en Pau Sauris recomenava del diari digital público.es, pels mandrosos.

Ser ama de casa, cuidadora de personas dependientes y además trabajadora remunerada supone una sobrecarga de funciones que tiene efectos perjudiciales en la salud de la mujeres. Así lo dice el segundo Informe Salud y Género 2006, elaborado por el Observatorio de Salud de la Mujer, dependiente del Ministerio de Sanidad y Consumo.

Mientras que en los hombres los roles apenas han variado con el tiempo, asegura el informe, en el caso de las mujeres no ha sido así porque su incorporación al mundo laboral no ha supuesto un alivio de las tareas domésticas: casi el 100% de las mujeres de 45 a 65 años (franja de dad en la que se ha centrado estudio) dedica seis horas a las tareas del hogar frente al 71% de los hombres. Y estos no les dedican más de dos horas y media por jornada.

El informe también ha detectado que los factores socioeconómicos influyen en la salud de las personas. El 74,2% de aquellas entre los 45 y los 65 años tiene un nivel educativo igual o menor al bachiller elemental. El estudio también asegura que este grupo es el más vulnerables a las enfermedades, ya que a la sobrecarga de trabajo se suma el desempeñar empleos repetitivos y de escaso reconocimiento social.

Más problemas públicos

Las tasas de mortalidad en este segmento de vida son más elevadas entre los hombres, pero las mujeres tienen peor salud. El orden de las quejas crónicas se presenta de manera similar en ambos sexos, aunque la frecuencia en las mujeres es prácticamente del doble al triple en todas las categorías principales (artrosis, mala circulación o migraña, entre otros).

Los síntomas somáticos sin causa órganica y de estados depresivos y de ansiedad también doblan la frecuencia de los hombres: alrededor del 80% de los pacientes que tienen estos cuadros es mujer.

http://www.publico.es/espana/actualidad/049279/

Mandales











Aquí teniu la primera sèrie de cinc.

16 de febrer, 2008

blogers a la Farga de l'Hospitalet

Dissabte 16 de febrer, a partir de les 12:00 hores del migdia, ha tingut lloc un acte públic de precampanya electoral que compta amb la participació de l'expresident del Govern, Felipe González, el president del govern i primer secretari del PSOE, José Luis Rodriguez Zapatero, el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, l'alcalde de L'Hospitalet, Celestino Corbacho, i la candidata per Barcelona i ministra d'Habitatge, Carme Chacón.

La comunitat blogera tenim un espai per poder postejar en directe. “Problema”, telefónica no pot oferir el servei de wifi fins ben avançat l'acte. Tots allà amb el nostre portátil escribint, i sense poder conectar. Coses de la tècnica i com sempre “Telefónica, siempre jodiendo”

Aquí, en directe, desde la Farga a l’Hospitalet. Dissabte, dia joiós i assoleiat.

Zapatero, Felipe, Montilla i Chacón, i milers de persones sacsejant senyeres i banderoles del PSC.

Felipe diu: el PP, la dreta que no viu i no deixà viure, i que “crispa”. Rajoi no mueve ni los salarios. Com sempre rotund, Felipe guanya amb el temps com el vi. Amb un sentit de l’humor àcid i crític. Ell està amb el socialistes avui i ara, sempre.

Carme Chacon recorda a Serrat i diu que el nou de març pot ser un gran dia. Resalta el lema NO ES LO MISMO, i explica les diferències .

ZP : conseguiremos el fin de la violencia. Gràcies Felipe por tu apoyo. Avanzamos socialmente en derechos y oportunidades. Trabajamos por la igualdad total de derechos hombres – mujeres. Necesitamos a las mujeres, su fuerza y su capacidad y incorporarla a nuestra sociedad. Superaremos a Francia en su renta per capita. Los grandes avances sociales siempre se producen con gobiernos socialistas. Llegaremos al 0’7% en la ayuda a los paises menos desarrollados en los próximos quatro años. Hemos gestionado bien, hemos ahorrado, y podemos subir las pensiones mínimas. España va a ser en tres años el país com mas kilómetros de alta velocidad, que solo llegan con gobiernos socialistas. Ni se rompe España ni se rompe la familia. Pido una gran participación en catalunya el día 9 de marzo. Pepe trabajando codo a codo, vamos a hacer que Catalunya sea líder.


Sepan que tienen un presidente que sabe asumir errores y tomar decisiones

Vamos a tener una gran victoria!!!!

La Farga está a rebossar. Els sms arriben a la pantalla donant recolçament.

Mai no havia vist tanta gent en un mitin. Impressiona!!!!

15 de febrer, 2008

Hildegard Von Bingen

Hildegard Von Binge (1098-1179) Abadesa, líder monástica, mística, profetissa, metjessa, compositora y escritora alemanya.
He estat investigant sobre ella, i he descobert coses alucinants, us faig cinc centims, si voleu més clikeu AQUI
Desde muy niña, Hildegard sufrió visiones que más tarde la propia Iglesia confirmaría como inspiradas por Dios. Estos episodios, descritos como una gran luz que la rodeaba, la dejaban muy mal e incluso la cegaban temporalmente. Sus padres preocupados decidieron entregarla totalmente al convento benedictino Disibodenberg, que se encontraba bajo la órdenes de Jutta, quien se encargó personalmente de la educación de Hildegard.
Así, tuvo un profundo aprendizaje en latín, griego, liturgia, música, oración y ciencias naturales, y además una disciplina asceta. A los dieciocho años, Hildegard toma los habitos bendictinos.
De los nueve libros que escribió, se destacan Scivias -de corte místico-, Liber Vitae Meritorum -sobre ética- y Operatione Dei -sobre teología-. Otro de sus libros, el Liber Simplicis Medicinae es importantísimo para la medicina, pues en el se hace un acercamiento a la ciencia de curar desde la perspectiva olística, incluyendo conocimientos de botánica y de biología. De la misma forma, el Liber Compositae Medicinae trata sobre las enfermedades, pero desde el punto de vista teórico y explica sus causas y síntomas.

Hildegard no sólo se dedicó a escribir, si no que además compuso música gregoriana y escribió setenta y siete canciones, y una ópera: Ordo Virtutum, por la cual se ha dicho que la compositora fue más allá de las normas de la música medieval otorgándole un nuevo lenguaje.
Un comité de teólogos del Vaticano legitimó sus visiones del futuro y sus mensajes, que para muchos eran predicciones, aunque ella lo negara y dijera que más bien era una proyección del presente. Tal fue su reconocimiento, que llegó a ser conocida como la Sibila del Rhin. En aquel momento, la gente la buscaba para escuchar sus palabras de sabiduría, para curarse o para que los guiara.
En cuanto a su relación con la Iglesia, no siempre fue cordial, pues Hildegard atacó seriamente las costumbres de ésta y la denunció por corrupta y por no seguir los preceptos de compasión realmente. Además la desafiaba constantemente y, en una época en que no había duda de la culpabilidad de Eva, ella se limitó a decir que Eva no había cometido falta, sino que era una víctima engañada por Satán, quien le envidiaba su capacidad de dar vida.
Por si fuera poco, se atrevió a visualizar el acto sexual como una unión espiritual que iba más allá de la procreación. En 1136, Hildegard -a pesar de ser muy joven- asumió el mando del convento. A la edad de cuarenta y dos años, le sobrevino un nuevo despertar religioso, el episodio de visiones más fuerte que tuvo, y durante el cual recibió la misión de predicar sus visiones y la comprensión religiosa que le había sido otorgada.
La relación con la Iglesia alcanzó su crisis cuando Hildegard y las monjas del convento de Rupertsburgo que ella había fundado (se llama así por un santo del que ella escribió la biografía) dieron sepultura en el cementerio de su convento a un joven revolucionario, que había sido excomulgado por el arzobispo. Así, según la Iglesia, el joven no merecía santa sepultura, pero Hildegard insistía en que él se había arrepentido. Se negó a desenterrarlo e incluso hizo desaparecer cualquier rastro del enterramiento, para que nadie pudiera buscarlo. Este problema le acarreó a Hildegard y a todas las monjas a su cargo la prohibición de hacer música. Ella, muy molesta, le escribió al arzobispo una carta bastante dura en la que se lamentaba de la «pérdida» que esto significaba para todo el Rhin y además amonestaba a la autoridad eclesiástica. La Iglesia decidió perdonarla y pocos años después esta polifacética y mística mujer murió habiendo superado los 90 años de vida...
Su Obra:
Para esta singular compositora, la música es un medio privilegiado: para recrear la armonía que el hombre pierde muchas veces al día, para dirigir nuevamente hacia el cielo los corazones que han perdido su camino, para centrarlos en Dios como su punto de referencia. Al cantar y ejecutar música se integran espíritu, corazón y cuerpo, se pacifican las discordias, se celebra la vida y se tributa alabanza a Dios.
Si bien algunas obras de Hildegard adoptan el estilo del canto llano o gregoriano, como los Cantos para la fiesta de Santa Úrsula, la mayoría de ellas se caracteriza por desenvolverse tocando los extremos de un registro muy ancho, dilatando y contrayendo las frases melódicas para crear las bóvedas o arcos de elevación, con contornos a veces angulares, todo lo cual representa no poca dificultad para los cantantes.
Se organizaró en Burlington un simposio internacional sobre la vida y las obras de Hildegard, sugiriendo trabajos sobre: Hildegard como compositora, como predicadora (fue la primera mujer –y única en siglos– autorizada por la Iglesia para predicar al pueblo y al clero en templos y en plazas), como científica; Hildegard como un fenómeno medieval y moderno; Hildegarda y la tradición mística.
Otra institución norteamericana, The Greenest Branch, organizó una jornada entre cuyos tópicos se contaron: la correspondencia de Hildegard en el contexto de cartas de mujeres medievales; la relación de Hildegard con sus secretarios varones en el contexto de las colaboraciones medievales hombre/mujer; la ciencia y la medicina de Hildegard...
Por otra parte, las traducciones de algunas obras de Hildegarda por obra de especialistas como Barbara Newman, Peter Dronke, Columba Hart y Jane Bishop, los estudios sobre diversos aspectos de su vida y su obra, los seminarios y las tesis doctorales que se han multiplicado en los últimos años y en diversos países dan cuenta de un interés que no decrece, antes bien, abre caminos para una investigación que no se plantea como referida a una figura del pasado solamente, sino que se preocupa por subrayar la actualidad de esta moderna mujer de novecientos años, y de sus aportes.

mocions


Ahir, 1r. aniversari del meu bloc (amb contador 10.700) , dia dels enamorats, aniversari de la Rosa Isabel, magnífic dijous, vaig presentar per primera vegada a la meva vida com a regidora del meu poble, 4 mocions al Ple de l'Ajuntament.

De les quatre ens van aprovar 3 per unanimitat (bien!) , a saber: "Crear una guia de serveis", "Comprometre'ns amb el 0'7% al final del mandat", i "adherirnos a la Xarxa de Compra Ètica"..

Van haver rebaixes, jo demanava un 0'7 d'entrada i un 1 al final del mandat, però més val això que res.... així tindre coses que fer quan sigui Alcaldessa.

De la 4a. moció, la qua havia preparat amb més treball i carinyo, "pués na de na" l'Ajuntament de Cabrera no necessita una regidoria d'igualtat Dona-Home sembla ser. Em vaig quedar sola, això si, amb la consciència i el cor ben ple per la feina feta, i amb una certa tristesa per no haver sabut convèncer al altres regidors (Govern en contra, abstenció d'ERC).

Si les voleu llegir, podeu demanar-me-les al meu mail. Que tingueu salut i pau.

13 de febrer, 2008

cooperació al desenvolupament


El Govern ha aprovat avui el Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament per al 2008, que vol reforçar dels instruments de planificació, seguiment i avaluació de les actuacions, amb l'objectiu de millorar al màxim l'eficàcia dels ajuts. Respecte a l'any passat, el Pla incrementa el seu pressupost en un 25%, fins a arribar als 80 milions d'euros. El Pla també estableix una classificació de països prioritaris i preferents segons les seves necessitats i proposa instruments d'actuació en funció dels projectes.

Per la PAU

Els fils de les despeses del món els mouen els homes. La despesa més quantiosa correspon a l’àmbit militar, que globalment ha estat de 900.000 milions de dólars.


A l'any 2003, segons la Women’s Environmental and Development Organization (Organització de dones per a la cura mediambiental i el desenvolupament), els fons necessaris per atendre les necessitats humanes bàsiques son els seguents en milions de dólars:



Per a proporcionar vivenda a tots : 21.000

Per acabar amb la fam i la malnutrició : 19.000

Per abastir d’aigua potable : 10.000

Per eliminar les armes nuclears : 7.000

Per netejar la terra de mines : 4.000

Per acabar amb l’analfabetisme : 5.000

Per atendre a refugiats : 5.000

Per estabilitzar la població : 10.500

Per prevenir l’erossió de la terra : 24.000


EL PRESSUPOST ANUAL APROXIMAT AMB QUE COBRIR LES NECESSITATS HUMANES ÉS DE 105.000, FRONT ELS 900.000 MILIONS DE DESPESA MILITAR GLOBAL QUE HI HA EN L’ACTUALITAT (dades de 2003).


Imagineu de quina forma tan diferent podrien administrar les dones i homes amb sentiment maternal el “pressupost familiar mondial” que ara gasten les nacions del món???


Del llibre MENSAJE URGENTE A LAS MUJERES, de la Dra. Bolen Página 92.

Repeteixo aquest post, del febrer de 2007 perquè encara és vigent, i faig el que puc per canviar això, encara que sigui en petites gotes del bec d'un colibrí. És la meva part "Pepito Grillo".

12 de febrer, 2008

GUARDÓ AL PP

L’extrema dreta europea vol seduir els ciutadans “en temps de confusió ideològica i capitalització de la por”. Aquest és l’ideari amb el que els principals líders de l’extremadreta europea volen llançar una plataforma paneuropea que intentarà recuperar l’espai perdut després que el Grup Polític al Parlament Europeu es va disoldre fa uns mesos.

Els promotors d’aquesta iniciativa són el partit de Le Pen a França, el Vlaams Belang belga, el Partit Liberal d’Àustria i l’extrema dreta de Bulgària.

Segons aquests promotors avui no hi ha veritables partits de dreta a Europa. En les seves pròpies paraules: “Potser l’única excepció sigui el Partit Popular espanyol, un veritable partit de les dretes”.

Bé, ja ens ho semblava, però per si algú tenia algun dubte… Al PP espanyol la dreta més xenòfoba europea li acaba de donar aquest guardó.

Extret del Blog de Maria Badia Cutxet, parlamentària del PSC al Parlament Europeu, amiga, veïna, i la qual varem tenir l'honor que tanqués la llista del PSC a Cabrera de Mar

11 de febrer, 2008

mandales

Vaig descobrir els mandales i em dóna pau pintar-los. Us vull anar ensenyant els que faig. Quan m’hi poso el temps desapareix, i si no fos per la gana o les necessitat, no sabria que passa. El psicoanalista Jung va començar a introduir aquesta tècnica a la psicologia, deia que el mandala representava l’ésser humà; segons Jung es veia l’estructura de la psique humana. Moltíssimes persones estan pintant mandales, gent gran, nens petits. Transcric la descripció que de mandala dóna el wilipedia:

Un mandala, literalment "cercle o roda" en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d’un punt central o axial fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S’hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d’aquest punt central.Als mandales, se’ls dóna una significació mística i simbòlica.

Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galàxies... tot, absolutament, són mandales.

Simbòlica: Simbolitzen tot l’univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d’instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N’hi ha de diferents orígens i són ideals per a la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d’ànim i de les nostres inquietuds. Ens ajuda a conèixer-nos bé. Mai hem d’anar a buscar en el mandala només la vessant estètica; el què ens importa, és el què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem. El mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.

V Congrés Nacional de IOGA

Del 8 al 10 de febrer, vaig assistir al "V CONGRESO NACIONAL DE YOGA", que es va celebrar a Montserrat. Ens va fer un temps magnífic, i vam disfrutar d'un ambient únic. L'Abadia de Montserrat ens va deixar els seus espais i cel.les. A més dels tallers i ponències, vam assistir a una taula rodona on representant de diferents religions van parlar de l'espiritualitat, i la conclussió que vaig treure és, que per diferents camins tots volem arribar al mateix . Dissabte a la nit l'Institut d'estudis Sufís de Barcelona ens van deleitar amb les seves dances dervitges.Us adjunto el programa.


Sábado 7 hs.

YOGA, ESPACIO INTERIOR, ENCUENTRO CON EL SER. Sergio Castelló

SWARA YOGA "EL PRANAYAMA SUTIL". Rosa María Marcos

LA ESPIRITUALIDAD CORPORAL. Marisol Melian

Sábado 11 hs.

MANTRAS Y CANTOS ARMONICOS. UN CAMINO HACIA LA ESPIRITUALIDAD A TRAVES DE LA VIBRACION SONORA. Patrick Torre

LAS ASANAS REINA, COMO PUENTE TRASCENDENTAL HACIA LA ESPIRITUALIDAD EN EL YOGA. Carlos claramunt

PEREGRINAJE HACIA EL ESPACIO MISTICO DEL CORAZON. Gemma Vidal

Sábado 17.30 hs.

EL SILENCIO INTERIOR EN LA PRACTICA DEL YOGA. Quim Altés

MEDITACION EN LA ACCION O LA EXPANSION DE LA CONCIENCIA EN LA VIDA COTIDIANA. Conchita Morera

Domingo 7 hs.

LA APERTURA DEL CANAL CENTRAL. Miquel Gabarró

COMO DESCUBRIR LA ESPIRITUALIDAD CON EL YOGA. Lidia Rosell

LA RESPIRACIÓN: UN CAMINO HACIA EL CORAZON. Montserrat Serra

Domingo 11 hs.

MANTRAS Y CANTOS ARMONICOS: UN CAMINO HACIA LA ESPIRITUALIDAD A TRAVÉS DE LA VIBRACION SONORA. Patrick Torre

DE LA MATERIA HACIA EL ESPIRITU A TRAVES DE LA VIBRACION, LA VISUALIZACION Y EL GESTO.Neelam Olalla


GRUPO 'USHÃQ, MÚSICA Y DANZA SUFÍES, DIRIGIDO POR HALIL BÁRCENA

El grupo 'Ushãq' -en persa, “los enamorados de la divinidad” fue creado en la primavera del año 2000, por la cantante iraní Parvin Ibadan, residente entonces en Barcelona, y Halil Bárcena, director del Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, un centro dedicado al estudio y al cultivo de la espiritualidad sufí.

Un Cosmos que danza: Homenaje al místico persa Rûmï [ Concierto ]
El repertorio del grupo 'Ushãq, interpretado con instrumentos tradicionales, como el ney (flauta sufí de caña), ûd (laúd), rebãb (viola) y kudûm (timbales), se nutre del rico legado tanto poético como musical de la tarïqa mevleví. Los ilâhis o cánticos devocionales interpretados incluyen poemas sufíes cantados en árabe, turco y persa. En sus actuaciones públicas, 'Ushãq' siempre incluye secuencias de danza derviche circular o muqãbala cuyo simbolismo cósmico alude al movimiento de los planetas alrededor del Sol.

08 de febrer, 2008

TGV o SUPERMAS i SUPERSIRERA


El traçat va ser aprovat pels grups que ara presenten mocions en contra. Que els fa ser tan porucs de sobte, quan no governen? Perquè utilitzen la por que posen en el cos dels electors?Volen salvar el món del desartre que està per venir? Seran SUPERMAS i SUPERSIRERA? Saps que? A qui enganyin, que els voti.




Transcric la intervenció de'n Miquel Iceta, portanveu del grup Parlamentari PSC-MP, en el debat de la moció de "CIU" sobre el traçat del túnel d'alta velocitat al seu pas per Barcelona.

Em sebla genial la intervenció d'en Miquel Iceta, com sempre .



"Gràcies, Sr. President, senyores i senyors Diputats,

Sembla que hi ha temors sobre el túnel del carrer Mallorca perquè passa a la vora de la Sagrada Família. Però prendre la decisió de canviar el traçat per aquest motiu seria tant com acceptar que algun edifici o illa de cases ha de prendre mal per força.

¿Trobarem algun veí de Barcelona que ens digui que s'ofereix voluntari? ¿Que s'estima més que el túnel es faci sota casa seva?

Ens dirà que molt bé la Sagrada Família però que per ell, el que és sagrat es casa seva.Tota obra té algun risc, però aquest projecte s'ha fet amb les màximes garanties, fins i tot més, precisament, perquè passa a la vora de la Sagrada Família.

Totes les ciutats importants construeixen túnels, trens i metros. Barcelona els té. Alguns fets fa 100 anys! I n'ha de tenir més. Perdonin el joc de paraules però Barcelona no pot perdre el tren!

Hi ha qui diu que hi ha altres possibles traçats per travessar Barcelona. Sí. però tots ells són més cars, retardarien l'execució de les obres, tots ells passen a la vora de zones amb habitatges i altres edificis singulars i alguns d'ells interferirien amb altres línies de ferrocarril o de metro.



Aquest traçat és el millor. Fem confiança als enginyers que han projectat l'obra fins al mínim detall!Encara hi ha uns tercers que diuen, doncs que no travessi Barcelona. Però a aquests els hem de dir que són els que més s'equivoquen. Necessitem que travessi Barcelona per millorar tot el sistema de transport públic. Perquè un nou túnel permetrà doblar l'actual capacitat del servei de rodalies. I això és molt important.



Catalunya ha perdut massa temps en massa coses i encara avui té massa dubtes. No ens ho podem permetre! És evident que canviar el traçat ens faria perdre temps i diners. I això no ens convé gens.



Fa un temps el President Pujol va aixecar una bandera polèmica: "contra la cultura del NO", va proclamar. Tenia força raó, força raons. No tota, perquè de vegades cal dir no. Però ara caldrà aixecar una altra bandera polèmica: "contra la cultura del DEPÈN". Hi estic d'acord quan estic al govern, hi estic en contra quan estic a l'oposició. DEPÈN. Hi estic d'acord quan necessito uns vots, no hi estic d'acord quan no necessito uns vots. DEPÈN. Hi estic d'acord quan les eleccions són lluny, no hi estic d'acord quan les eleccions són a prop. DEPÈN.



¿Com podem desconèixer els acords presos per les institucions quan, al cap del temps, les majories canvien? ¿Quin país seriós s'ho pot permetre? ¿Quin respecte ens tindrà ningú? ¿Com podem oferir les garanties d'estabilitat que ahir mateix el Sr. Mas exigia en un moment de desacceleració econòmica? ¿Com podran confiar els agents econòmics en unes institucions que, per elements conjunturals, canvien decisions que comprometen inversions milionàries?


Però em fa por que aquest debat també degradi el Parlament com a institució. Quin sentit té aquest debat? No cal que els recordi que aquesta obra no la fa el govern de Catalunya, i ja ha estat acordada, planificada, licitada i adjudicada.



Vull compartir amb la resta de grups una preocupació sobre la dignitat institucional i les bones pràctiques d'aquest Parlament. Per exemple:


• Votar coses sobre les que no tenim competència, ni cap capacitat de vet o de canvi.

• Votar reprovacions de membres d'altres governs.

• Votar resolucions que no tenen cap conseqüència ni política, ni parlamentària, ni executiva, ni signifiquen cap canvi de majoria.

• Votar resolucions trampa.

• Votar amb l'oposició però seguir en el Govern.

• Votar d'una determinada manera sols perquè estem en campanya.

• Votar en contra, quan s'està a l'oposició; però quan s'estava al govern es votava a favor.

• Votar per a desgastar i no per a construir.

• Votar per justificar-se, però no per assumir responsabilitats.

• Votar i rentar-se les mans.



Aquests exemples no són una bona pràctica parlamentària, alteren la naturalesa de la responsabilitat política i donen missatges equívocs.


Sabem que el Govern de Catalunya, el Govern que presideix José Montilla no farà res que perjudiqui la ciutat de Barcelona i la modernització del sistema ferroviari català. És a dir, no promourà cap canvi de traçat. Entre d'altres coses perquè aquesta obra no és competència seva i perquè està honorant un acord pres per un govern anterior.



El govern format i recolzat per dues forces polítiques que avui plantegen tornar a la casella de sortida. Com si fos un joc de nens.


Joan Ridao va qualificar dimarts aquesta moció de "trampa", va dir que era "oportunista" i fins i tot "malintencionada". No seria capaç de descriure-la millor. Quan vaig sentir que ERC denunciava el parany preparat per CiU vaig pensar, potser ingènuament, que no hi cauria...Però no ha estat així.



Ho lamentem.Si la nostra esmena no és acceptada votarem en contra de la Moció. I els que votin la Moció saben que no canviarà res. Ni el traçat, ni el Govern."

07 de febrer, 2008

Balances fiscals

El president Montilla reclama al Govern espanyol que faci públiques les balances fiscals.

· Assegura que el 2008 “serà l’any del nou finançament per a Catalunya”

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reclamat avui al Govern espanyol que faci públiques les balances fiscals, “en compliment del principi de transparència que regeix les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, tal com estableix l’article 201.2 de l’Estatut”.

Durant al sessió de control al Parlament de Catalunya, el cap de l’Executiu ha assegurat que el 2008 “serà l’any del nou finançament per a Catalunya”.

“Aquest és el compromís d’un Govern que està complint punt per punt els terminis i les previsions estatutàries en aquesta matèria, i ho continuarem complint”, ha afegit.

El president Montilla ha explicat quin és el full de ruta a seguir en el desplegament de l’Estatut. Així, ha destacat que cal “acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals”, segons el que estableix la lletra a) de l’article 210.2 de l’Estatut.

“Elaborar, segons el que estableix el punt 1 de la Disposició Addicional Quarta de l’Estatut, els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4, en virtut del qual “D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes”, ha afegit el cap de l’Executiu.

Un altre dels objectius del Govern pel que fa al desplegament estatutari és desenvolupar, en base al punt 2 la Disposició Addicional Quarta de l’Estatut, els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l'article 201.4. “Aquests mecanismes han de fer possible l’objectiu d’aconseguir l’equiparació progressiva entre els ingressos de la Generalitat i els que proporciona el sistema de concert i reduir de manera efectiva el dèficit fiscal de Catalunya”, ha assenyalat.

04 de febrer, 2008

Con la iglesia hemos topado

La conferència episcopal va parlar i no entraré a jutjar les seves paraules (el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra). Per sort l'esglèsia catòlica està formada per persones, i n'hi han que segueixen l'evangeli que està molt a prop, d'alguna manera, de les idees que tenim els socialistes respecte a la justícia social.

Persones que entreguen la seva vida pels altres, persones que estan amb els desvalguts, els benaventurats. No tota la esglèsia són la conferència episcopal, encara que faci molt soroll i tingui una emisora de ràdio. Aquí teniu un fragment de l’homilia del Pare Abat Josep M. Soler

3 de febrer de 2008

(Solemnitat de la dedicació de la Basílica de Montserrat)

El camí de la vida, el fem juntament amb molta altra gent, i són nombrosos els qui no comparteixen la nostra fe.

A l’escola de l’Església, il·luminada pel magisteri del concili Vaticà II, hem après que els cristians, tot respectant les consciències de les persones i l’autonomia de la comunitat política, hem de ser, a l’estil de Jesús, servidors de la societat de la qual formem part.

Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació. Aquest diàleg ha de partir de la convicció profunda de la pròpia identitat cristiana i ha d’acceptar respectuosament els altres que no tenen a l’Església la seva llar espiritual (cf. Bisbes de Catalunya, “Creure en l’Evangeli...”, n. 7), amb voluntat de convivència i de construir junts una societat més humana, més justa, més respectuosa de la dignitat i dels drets de cada persona; això ens demana de treballar per la pau amb tots els mitjans èticament legítims.

Aquestes conviccions ens han de guiar en el nostre camí de la ciutat terrena a la ciutat del cel.

01 de febrer, 2008

Pla d'immersió lingüística

Ernest Maragall adverteix Rajoy que no permetrà la segregació d'alumnes entre català i castellà. El conseller d´Educació acusa el PP de "voler dividir el poble de Catalunya". (lamalla.net 21.1.08).



"Catalunya és un sol poble i no deixarem que això succeeixi", ha sentenciat el conseller d'Educació, Ernest Maragall, sobre la promesa electoral de Mariano Rajoy de fixar el castellà com a llengua vehicular a les escoles durant totes les etapes educatives. El líder del Partit Popular va anunciar diumenge que si guanya les eleccions aprovarà una llei que garanteixi que els pares puguin triar la llengua en que matricularan els seus fills.



El conseller d'Educació ha assegurat que el líder popular "vol dividir el poble català" creant aules separades per als nens catalanoparlants i castellanoparlants, quan tots els nens de Catalunya "han de sentir el català com a llengua pròpia i estimada".




Maragall ha advertit Rajoy que "Catalunya és un sol poble, nosaltres som els seus representants i l'Estatut així ho proclama", per la qual cosa aquesta proposta "apunta a l'enfrontament i a la divisió".




Maragall ha fet aquestes declaracions en el transcurs d'una roda de premsa per presentar la nova metodologia d'immersió lingüística en català. El pla s'iniciarà a 84 escoles d'Infantil i Primària, la majoria de l'entorn de Barcelona, a les quals es potenciarà la interacció a l'aula entre els alumnes i la feina en grup per garantir l'aprenentatge del català per part dels nens immigrants. Per aquest motiu, els centres s'han triat "en funció de la seva diversitat lingüística i partint d'indicadors com ara els resultats acadèmics, els plans de millora i els plans d'innovació", destaca el Departament d'Educació.




La realitat sociològica és molt diferent a la dels anys vuitanta, quan la immersió lingüística es va implantar per fomentar l'ús del català entre els fills de la immigració interior. Ara, el 12,9% de la població escolar de 3 a 11 anys és estrangera, un total de 126.233 alumnes que parlen 300 llengües diferents. Molts arriben a l'aula sense conèixer ni una paraula de català i castellà.




L'equip A de la immersió lingüística




Per posar en marxa el nou pla d'immersió lingüística s'ha entrenat primer a un equip d'elit, per dir-ho d'alguna manera. Disset professors amb llarga experiència docent seran els encarregats de formar en les noves metodologies grups de quatre a sis mestres de cada centre. Es farà servir més material audiovisual i mètodes pedagògics inspirades en els que es fan servir a les aules d'acollida, segons ha explicat Joan Badia, director general d'Innovació Educativa.




El pla d'actualització de la immersió lingüística tindrà vigència fins al 2013 i se'n beneficiar uns 75.000 alumnes.

Núria Mahamud