25 de desembre, 2008

MANDALA - NADAL 2008

He pintat aquest mandala que us regalo avui 25 de desembre de 2008. Bon solscisi d'hivern.

17 de desembre, 2008

HEM TOMBAT LES 65 HORES

Podem dir que la dreta europea no s'ha sortit amb la seva, i que els treballadors podrem gaudir d'aquells drets que tant esforços i lluites ens han costat.

Deixeu-me penjar una petita medalla, dons vaig presentar al ple del meu Ajuntament una Moció sobre les 65 hores, en la qual va abstenir-se, com no, CIU, va votar a favor ERC, i GxC va donar dues abstencions i un vot en contra. Finalment la moció va prosperar degut a les abstencions.
El regidor de GxC va explicar el seu vot negatiu a la moció en pro de la llibertat que els treballadors han de tenir de treballar tot el que vulguin. Quina llibertat té aquell que necessita mejar davant d'un empresari que el vol explotar? Hem de tirar enrera i arribar fins als temps de l'esclavitud? Com es pot argumentar en pos de la llibertat un combat tant desigual? Només amb una visió neoliberal és clar. Els socialistes creiem en la justícia social, en la igualtat d'oportunitats, en la llibertat.

"Maria Badia, l'eurodiputada del PSC assegura que la votació d'avui "representa un triomf de tots els treballadors europeus" i demostra "el paper decisiu de l'Eurocambra en qüestions que afecten de manera directa la ciutadania"

La secretària de política internacional i europea del PSC i eurodiputada, Maria Badia, s´ha felicitat avui per la posició contrària del Parlament europeu a la Directiva d´ordenació del temps de treball, més coneguda com la Directiva de les 65 hores, i ha destacat el paper dels socialistes europeus en rebuig d´una normativa "del tot regressiva".

Segons Badia, la votació d´avui "representa un triomf de tots els treballadors i treballadores d´Europa" i demostra "el paper decisiu de l'Eurocambra en qüestions que afecten de manera directa la ciutadania" .

Tanmateix, l'eurodiputada socialista ha reivindicat el treball dut a terme pel ponent de l´informe, el socialista Alejandro Cercas, que després de llargues negociacions ha aconseguit el suport de la majoria absoluta del Parlament Europeu. Finalment, Maria Badia ha conclòs que, amb el rebuig a la directiva de les 65 hores, "hem aconseguit reforçar la legislació laboral del conjunt de treballadors i treballadores de la Unió, que a partir guanyaran en protecció i seguretat".

08 de desembre, 2008

INTENVENCIÓ AL PLE D'APROVACIÓ INICIAL DEL POUM DE CABRERA DE MAR


No ens agrada el seu POUM.


En la seva proposta, la que avui ens presenta per aprovació inicial vostè i el membres de seu equip de govern, està ben clar que no han pensat en les persones ni en les seves necessitats. No han pensat en elles i no les han deixades participar. A més, el seu POUM no respecta el medi natural i significa un pas enrere en la protecció del patrimoni arquitectònic i cultural de Cabrera.


La seva proposta de POUM, Sr. Borràs, ha estat elaborada amb precipitació, seguint el dictat pels promotors urbanístics i immobiliaris, i només respon al criteri de maximitzar les seves expectatives il•limitades de guany a través de la transformació el valor del sòl. Vostès no han volgut, o no han sabut, o no els han deixat, trobar el punt d’equilibri entre aquestes expectatives lucratives, les necessitats reals dels veïns i la conservació del patrimoni natural de Cabrera de Mar.


Vostès han actuat amb precipitació, sense deixar participar als veïns. Tenen por de no arribar a temps, de què se’ls hi escapi l’oportunitat de deixar als promotors el terreny trillat perquè pugin assegurar una bona collita, d’esquenes a les legítimes expectatives de benestar social i d’interès culturals dels veïns actuals i a costa de les futures generacions.


A la recta final, han presentat esmenes a la seva pròpia proposta inicial, que s’ha convertit en una panòplia de diversos documents de planejament inconnexos i contradictoris, que s’incorporen a la proposta inicial, de tot lo qual només han facilitat als grups de l’oposició i al CAUM dos documents: un CD amb la proposta inicial (on constaven pàgines que pertenyien a l'ajuntament de Mollerussa) i una presentació en PowerPoint amb explicacions genèriques sobre les seves esmenes, a partir de les quals és molt difícil quantificar fins a on volen arribar amb el seu urbanisme de creixement il•limitat.


Això és el que avui vostès ens presenten per l’aprovació inicial. No han tingut temps ni ganes de fer un document refós de tots aquests documents, o no l’han volgut fer perquè, simplement, no els interessa. La seva proposta resulta ser una juxtaposició d’actuacions inconnexes, que no responen a un model concret, i el que podem dir és: en primer lloc, que en els seus trets generals la seva proposta està a les antípodes d’un urbanisme “socialment compromès” i “ambientalment sostenible”, que és el que nosaltres, el grup del PSC, volem per a Cabrera i pels cabrerencs, i en segon lloc, que la seva proposta no s’ajusta ni tant sols als objectius del planejament marcats a l’avenç del POUM.


Vostès han intentat guanyar el vot favorable dels partits de l’oposició a canvi d’un plat de llenties, les petites concessions que ens han ofert a canvi de claudicar. Però la gent del PSC de Cabrera no està disposada a claudicar en un tema tant important com aquest. Vostès pretenen que l’oposició signi avui aquí un xec en blanc, en el qual vostès puguin afegir després la xifra que millor els convingui. Però això, nosaltres, la gent del PSC, no ho farem.


El seu POUM està en les antípodes de la nostra proposta, segons els paràmetres que hem exposat en les esmenes que hem presentat, la qual hauria de ser el punt de partida d’un procés de debat i de participació ciutadana que culminés en l’elaboració d’una proposta de consens.


Intentaré explicar amb major detall, però breument, que és el que observem en la seva proposta des del punt de vista de la nostra posició. I ho faré començant pels temes més importants, deixant per després algunes qüestions de detall:


Escenari 2022 de població resident


L’Avenç del POUM marca com objectiu 6.810 habitants residents per l’horitzó de l’any 2022, que representa acollir 2.503 habitants més a partir de l’any 2006, que és el seu punt de partida inicial. Això vol dir un increment del 58,1% quan només el 30% d’aquest valor es pot explicar en funció del creixement vegetatiu. Per tant, s’ha d’entendre que l’Avenç del POUM pretén amb l’altre 70% de la seva futura capacitat d’acollida fixar a Cabrera a prop de 1.800 habitants de fora, que seria bàsicament moviment migratori provinent de l’àrea metropolitana i de l’estranger. Considerem excessiu aquest escenari. No podem acceptar l’opinió del govern municipal de què això és un creixement moderat, perquè no ho és, però dintre d’un procés real de participació pública podríem acceptar aquest objectiu del POUM (6.810 habitatges) com un objectiu compartit de creixement raonable per a Cabrera.


El problema és que la proposta que vostès ens fan avui aquí no s’ajusta a aquest objectiu de 6.810 habitants residents. Si més no, en la seva proposta inicial d’ordenació vostès pretenen construir 1.326 nous habitatges, xifra que amb les seves esmenes d’última hora podria arribar a ser superior a 1.518 nous habitatges. En el supòsit desitjable de no incrementar més la població de segona residència (ara és ja del 32%), la proposta d’ordenació que vostès ens fan significaria arribar a un parc de 2.738 vivendes de primera residència amb la proposta inicial, que ultrapassaria la xifra de 2.930 amb les seves últimes esmenes. Per tan, la proposta de POUM que ens fan, considerant una mitja de 3,05 persones per cada habitatge, comporta una població de primera residencia de 8.351 habitants residents per a Cabrera amb la proposta inicial, que pot arribar a més de 8.937 amb les seves últimes esmenes. Es dir, la proposta de POUM que vostès presenten al ple per aprovació inicial incrementa en més de 2.127 habitants l’objectiu marcat per l’Avenç del POUM, o dit d’altra forma, la seva proposta s’allunya més d’un 31% de l’objectiu. Vostès demostren no posar límits al “negoci del totxo”.


Necessitats d’habitatge


Donant per bo l’objectiu dels 6.810 habitants residents de l’Avenç del POUM, seria suficient construir fins l’any 2022 un total de 821 habitatges de primera residència, quan vostès en la seva proposta inicial en pretenien construir 1.326 i ara, amb les darreres esmenes, més de 1.518.A la memòria social de la seva proposta de POUM vostès no han fet cap mena d’anàlisi de les necessitats d’habitatge assequible. Però nosaltres, la gent del PSC, sí ho hem fet, a partir de les dades del padró municipal del 2007. I d’aquí es desprèn que una xifra raonable d’habitatge estaria situada entre 370 i 500 habitatges de preu assequible, que és un ventall superior al mínim que marca la Llei de Dret a l’Habitatge. Com, d’acord amb l’objectiu dels 6.810 habitatges de l’Avenç del POUM, el parc d’habitatges necessaris de primera residència l’any 2022 seria de 2.233 habitatges per a residents, construint uns 400 de preu assequible arribaríem a tenir el 18%, complint sobradament la Llei de Dret a l’Habitatge que marca un mínim del 15% abans del 2027.


Segons un model de creixement sostenible, no s’han de construir més habitatges dels que calen. Nosaltres estimem que 400 de preu assequible i uns altres 421 de preu lliure (821 en total) seria suficient per acollir la població resident que marca l’objectiu de l’Avenç del POUM.


Per tant, no entenem que vostès vulguin construir 1.518 nous habitatges. Aquesta xifra que vostès desitgen desesperadament aconseguir per a satisfer les expectatives dels promotors, a costa de massificar el casc urbà, de duplicar el número d’habitatges per parcel•la en polígons d’actuació en sol urbà (com pretenen fer a La Pineda, Can Vilardaga, Sant Sebastià i Sant Joan de Munt), d’urbanitzar nou territori avui agrícola i d’ocupar el perímetre de protecció del patrimoni de Cal Conde no té cap mena de justificació a partir de les necessitats socials dels Cabrerencs.


Equipaments i cohesió territorial


Observem que en la seva proposta de reserves per equipaments manca un compromís de localització concreta d’equipaments fonamentals en aquelles zones que més ho necessiten, com per exemple el d’un centre d’educació secundària, que caldrà compartir amb Vilassar. Nosaltres considerem que la ubicació d’aquest centre escolar per sota de l’autopista, a mig camí entre el centre urbà i el Pla de l’Avellà, relativament a prop del centre escolar d’educació infantil i primària actualment existent, relligant aquests equipaments escolars i altres de caràcter cultural i esportiu a través d’una via cívica d’interconnexió dels dos nuclis de població, serviria per a potenciar la seva mútua relació i ajudaria a aconseguir la cohesió territorial del municipi.


Preservació dels espais naturals


Nosaltres, la gent del PSC, creiem que el POUM s’ha de comprometre en la necessitat de preservar l’estat natural de les rieres com elements bàsics del sistema de recàrrega dels aqüífers, d’aportació de sorra a les platges i com a corredors biològics. Considerem que també caldria establir una franja perimetral al Parc Natural lliure d’urbanització.


En la seva proposta de POUM no veiem res de tot això. Ben al contrari, vostès proposen la urbanització dels pocs torrents i rieres que encara queden lliures, al plantejar nous vials ocupant el tram encara verge del torrent de Ca l’Ignasi i la riera de Cabrera entre el centre urbà i la platja. Igualment, veiem que proposen ampliar la urbanització de La Pineda, avançant en direcció al Parc Natural.


Encaix en els projectes comarcals i metropolitans


Observem també que en la definició del model de mobilitat urbana i del sistema local de comunicacions de la seva proposta de POUM, vostès no han tingut en compte les previsions i els projectes del Pla Territorial de la Regió Metropolitana ni del Pla Estratègic Maresme 2015, desaprofitant l’oportunitat de què els grans projectes territorials i comarcals de comunicació serveixin per a permeabilitzar la barrera que actualment representen l’autopista i la carretera d’Argentona, la qual impedeix resoldre adequadament la interconnexió del nucli del Pla de l’Avellà amb el centre urbà. Tots aquests aspectes generals que vostès no volen o no saben resoldre són prou importants i demostren que vostès no tenen un model coherent de desenvolupament urbà. Vostès no han volgut promoure un procés autèntic de participació pública que impliqués als veïns, i el resultat és aquesta proposta unilateral que vostès ens duen al ple, en la que manca un mínim consens respecte als aspectes bàsics de la proposta, que resulta incoherent i totalment mancada de concreció.


Altres aspectes


A part d’aquests aspectes generals hi han altres detalls de la seva proposta que no queden concretats: Què és el que vostès volen fer amb l’edifici de la cooperativa agrícola? Incorporen finalment l’ordenació de cal Cal Conde al POUM? En el document d’aprovació inicial de juliol de 2008 de l’equip redactor, que ens han facilitat en el CD, no s’inclouen els 112 habitatges de la modificació puntual, però en el document d’esmenes vostès manifesten que s’incorpora la nova ordenació aprovada per l’Ajuntament. En què quedem? Quin és el número definitiu d’habitatges que vostès volen fer a La Pineda, Can Vilardaga, Sant Sebastià i Sant Joan de Munt com a resultat de la seva decisió de duplicar el número d’habitatges permès per cada parcel•la? Quina és l’activitat a què es vol destinar el nou sector urbanitzable no delimitat situat a la carretera d’Argentona que ha sorgit per sorpresa en el últim moment. Vostès diuen que està reservat per activitats econòmiques, però no concreten si aquestes són de caràcter industrial, terciari o per equipaments generals. Hem sentit que es tracta d’una planta de compostatge. És això cert? Necessitat d’un document refósLa veritat és que resulta difícil saber quina és la proposta que vostès sotmeten a votació, en no haver redactat un document refós.


En el seu document “Esmenes introduïes en el document del POUM per aprovació inicial” llegim que “el document redactat per a l’aprovació inicial municipal ha estat objecte, en relació al document lliurat a l’ajuntament amb data de juliol de 2006, d’un conjunt d’esmenes que s’incorporen a la proposta”, però no hi ha manera de saber què és el que d’aquestes esmenes queda reflectit en el CD que ens han facilitat als grups municipals i al CAUM, i què és el que no queda recollit en el CD sinó en altres documents de planejament i documents annexos, com s’indica en el document d’esmenes, i que tot i formar part de la proposta que sotmeten avui a votació no ens han facilitat, de forma que no sabem realment quina és la seva proposta concreta.


El millor que vostès podrien fer és retirar la seva proposta. I en el cas que vostès no la retirin i la sotmetin a votació, el nostre vot serà desfavorable.

03 de desembre, 2008

Urbanisme retorna el Conveni de Cal Conde

La Comissió Territorial d'Urbanisme ha dictat Resolució de Suspendre l'aprovació definitiva de la Modificació Puntual del Pla general d'ordenació en l'àmbit del sector de Cal Conde, de Cabrera de Mar, promoguda i tramesa per lAjuntament, fins a la presentació d'un text refós, per triplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient (EL PLE).

Entre moltes altres prescripcions, cal acreditar el tràmit d'exposició pública del conveni, tràmit que el govern es va saltar per enviar-lo a la comissió a tota velocitat.

El PSC la ser la única força que va votar en contra de l'esmentat conveni.

US EXPLICARÉ AMB MÉS DETALL ELS TERMES DE LA RESOLUCIÓ QUE VA ARRIBAR A L'AJUNTAMENT EL 24.11.2008, I QUE NO VAIG TENIR A LES MEVES MANS FINS AHIR DIA 2.12.2008.

FELICITO A LA PLATAFORMA D'OPINIÓ CÍVICA DE CABRERA DE MAR PER SEU CORATGE PER DENUNCIAR L'ESMENTAT CONVENI. CONTINUAREM PARLANT I CELEBRANT LA DECISIÓ DE LA COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA.

18 de novembre, 2008

LOS AMOS DEL MUNDO

LOS AMOS DEL MUNDO - Arturo Pérez-Reverte


(Artículo del escritor español, publicado en 'El Semanal' el 15 de noviembre de 1998, y que ahora, diez años después, parece una visión de Nostradamus).




Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla antro del computador, su futuro y el de sus hijos.


Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro. Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street , y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.


Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.


No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro. Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo.


Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia.Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.


Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja. Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad.

Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh, prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no. Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros.


Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda...


Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida. Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.


Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.

10 de novembre, 2008

el meu fill gran, Lancelot











Vint-i-cinc anys farà el 2 de desembre, i tot just va ser ahir que l'alletava. Ha estat un d'aquells regals que et dóna la vida. No calen més paraules, les imatges ho diuen tot

06 de novembre, 2008

La veu del Roure

La veu del Roure de l’escriptora Sílvia Tarragó ha estat l’obra a la que un jurat presidit per Annabel Palasi i format pels escriptors Arcadi Garcia, Vicent Penya i Manel Alonso li ha atorgat el Premi de Narrativa Ciutat de la Vall d’Uixó, 2008.

Sílvia Tarragó i Castrillón (Barcelona, 1968) va néixer al barri de Sant Andreu i viu a Cabrera de Mar (el Maresme). Des de 1995 està al capdavant de la llibreria Proa Premià, a Premià de Mar.

És autora del llibre de relats Ciutats de l’impossible (Brosquil Edicions, 2001) i de nombrosos contes publicats en volums col·lectius. En el gènere poètic va guanyar la XIII ª Mostra Literària del Maresme el 1996. I el 1998 va obtenir el Primer Premi de Poesia Alella a Maria Oleart, amb el recull La vida vençuda, publicat per La Comarcal Edicions. També és autora del poemari Rails escapçats (7 i mig, 1998) i la seva obra ha estat seleccionada per formar part d’antologies de destacades autores catalanes, com ara Contemporànies (Institut Català de la Dona , 1999) o Segle XXI (Capaltard, 2001). Més recentment, una selecció de la seva obra poètica ha estat reunida en l’antologia Estiu immòbil (Ajuntament de Cabrera de Mar, 2007).

Beatriu, la protagonista de La veu del roure, naix en un poble on les supersticions i les rondalles a la vora del foc són encara vigents, en un temps on la natura és capaç d’estimular la imaginació i la fantasia és a tocar de la realitat. Potser per això, acaba convertida en un dels personatges del conte en què esdevé la seva història i diverses vivències l’acosten cap a un món ocult i primigeni, al marge de la dolorosa realitat que l’aïlla de la gent, fent-la formar part d’un nou univers desconegut i màgic.

Isabel, una nena inquieta i curiosa, descobreix el que Beatriu amaga i s’adona que la realitat no és única, que sempre hi ha més secrets, experimentant per ella mateixa l’inexplicable de la màgia del bosc i les forces que hi habiten.La veu del roure és una narració intimista, però també inquietant, on s’aprofundeix en els orígens de l’imaginari, desvetllant l’imprecís límit que el separa de la realitat en el qual es mouen uns personatges senzills i propers. Les llegendes, com es demostra en aquest relat, sempre són reflex de fets reals.

05 de novembre, 2008

canvis


"El peor de los errores es hacer todos los días lo mismo, y esperar resultados distintos"


Albert Einstein

04 de novembre, 2008

Maria Badia i Cutchet

Maria Badia i Cutchet

“Barcelona ha aconseguit un èxit important com a reconeixement a la seva trajectòria euromediterrània”

Maria Badia es felicita per la designació de la capital catalana com a seu del secretariat d´Unió per la Mediterrània i destaca les intenses gestions de l´Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri d´Exteriors.

La secretària de Política Europea i Internacional de la Comissió Executiva del PSC, Maria Badia, s´ha felicitat avui per la designació de Barcelona com a seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània i ha destacat que la capital catalana “ha aconseguit un èxit important com a reconeixement a la seva trajectòria euromediterrània”.
Badia ha felicitat totes les administracions i institucions implicades i n´ha subratllat “el treball conjunt i la unió d´Ajuntament, Generalitat i Ministeri d´Afers Exteriors del Govern central, que ha estat clau per aconseguir finalment que la candidatura de Barcelona fos l´aposta més consensuada entre els ministres de la UE i els seus homòlegs del sud de la Mediterrània a la cimera de Marsella”.
“Barcelona se situa ara al centre de les decisions que afectaran a tota la Mediterrània”, ha fet notar Maria Badia, i la decisió consensuada i aquest final compartit “són una bona mostra de que aquest nou organisme euromediterrani pot néixer amb força”.
La responsable de Política Europea i Internacional de la direcció socialista ha recordat, a més, que “la candidatura de Barcelona, en sí mateixa, ja representava un aval i un bagatge considerables si tenim present que Barcelona fou l´inici del Procés Euromediterrani ara fa més d´una dècada”.

29 d’octubre, 2008

MARES INVISIBLES


A la meva preciosa mare, Pilar Py González, i la iaia Antònia Domènech Selga, i a la abuelita Mercedes González Gutierrez, i a la Bisabuela Pilar Ramírez de Cartagena i Tashara, I A TOTES LES DONES DEL MEU LLINATGE, A TRAVÉS DE LES QUALS HE ARRIBAT A AQUEST MÓN. I A TOTES LES CONSTRUCTORES DE CATEDRALS QUE HAN POBLAT LA TERRA, EL MEU HOMENATGE. Tot i que a la majoria de països el cognom de la mare es perd, nosaltres donem vida a la vida, sóm les portadores. És per això que és tant important que incorporem els nostres aprenentatges com a dones en tots els àmbits de la societat, i molt especialment en la política.

"Hay días en que se siente el peso cuando eres madre de familia; hay días en que todo te fastidia, como cuando estás en el teléfono y uno de los crios entra a decirte que si lo puedes llevar a tal lado, ó que si le das esto ó aquello, como si no fuera obvio que en ese momento estás ocupada; por dentro piensas ¿qué no ves que estoy en una llamada? Obviamente no, ni lo ven ni lo toman en cuenta; Igual si estás cocinando, ó fregando el suelo, ó poniendo la ropa en la lavadora; parece que seas una persona invisible; la mamá invisible.


Algunos días te sientes como si fueras solo un par de manos….me arreglas esto?, me abres esto?, me amarras acá?, me abotonas….?; otros días me he sentido un reloj que solo da la hora, o el banco de España. Otras veces he estado segura de que estas manos que alguna vez sostuvieron libros, hicieron excelentes trabajos en la universidad, y recibieron el título se han perdido entre huevos fritos, arroz, guisados, lavadoras y el volante del coche.


Una noche asistí a una reunión de amigas para dar la bienvenida a una de ellas que volvía de un viaje increíble; estaba ahí sentada y en un momento empecé a comparar mi vida con la suya y no pude dejar de compadecerme; de pronto ella se me acercó con un paquete envuelto para regalo y me dijo: te he traido este libro de las mas hermosas catedrales de Europa;


De repente no entendí porqué me lo había traído; llegué a mi casa, lo abrí y la dedicatoria era: 'A ..........con admiración, por la grandeza de lo que está construyendo cuando nadie la ve.'


En los días posteriores me devoré el libro, y descubrí en él verdades que cambiaron mi vida. Nadie puede decir con certeza quienes construyeron estas magníficas catedrales, no se tiene registro de sus nombres. Estos constructores trabajaron toda su vida en una obra que nunca verían terminada; hicieron grandes esfuerzos y nunca esperaron crédito.


Su pasión por el trabajo era alimentada por su fe y por la convicción de que nada escapa a la mirada de Dios. El libro cuenta la anécdota de un hombre poderoso que fue a supervisar la construcción en una de estas catedrales y se encontró con uno de los trabajadores que tallaba un pajarito en una de las vigas de madera que sostendrían el techo, curioso le preguntó que porqué perdía su tiempo tallando esa figurilla en una viga que nadie vería ya que sería cubierta con yeso y le respondió: 'porque Dios si lo ve'.


Cuando terminé el libro, todo tuvo sentido; fue como si escuchara una voz murmurando en mi oído: 'ya ves, hija, ningún esfuerzo ó sacrificio que haces pasa desapercibido a mis ojos, aún cuando estés realizando tus labores en soledad; ningún botón que cosas, ningún huevito revuelto que hagas es un acto demasiado pequeño para que yo no lo vea y eso me haga sonreír. Estás construyendo una gran catedral, solo que ahora no puedes ver en lo que tus esfuerzos se convertirán.'


Ahora entiendo que ese sentimiento de 'invisibilidad' que sentí no era una aflicción, era el antídoto para mi egoísmo y mi orgullo; era la cura para el querer estar siempre en el centro. Me ha ayudado mucho a ubicarme el verme a mi misma como una constructora. El autor de este libro dice que en la actualidad casi no se construyen este tipo de edificios porque ya no hay personas con ese espíritu de sacrificio que estén dispuestas a dar su vida en una labor que posiblemente nunca vean concluida.


Cuando pienso en eso, solo deseo que cuando mi hijo invite a sus amigos a la casa, no les diga: 'te invito porque mi mamá se levanta a las seis a.m. a hacer unos desayunos nutritivos y deliciosos, además plancha personal-mente los manteles en los que nos sirve la comida y , porque eso sería estarme construyendo un monumento a mí misma; No, lo que deseo desde el fondo de mi corazón es que mi hijo les diga: 'te invito a mi casa porque ahí te la vas a pasar muy bien'. Mi meta es hacer de mi casa un verdadero hogar, un lugar a donde mis hijos quieran llegar porque puedan estar felices y relajados y que por esa razón, quieran traer a sus amigos. Como madres de familia, estamos construyendo grandes catedrales; mujeres y hombres de bien; seres que lleven entre sus manos a todos los suyos. Mientras trabajamos no podemos estar absolutamente seguras si lo estamos haciendo bien, pero un día, es muy posible que el mundo se maraville, no solo por lo que habremos construido, sino por el bien y la belleza que habremos aportado por todo el trabajo silencioso de las madres invisibles". Autora desconocida

23 d’octubre, 2008

Llei de dependència


"Necessitem un millor finançament de la Llei de Dependència i el govern està posant les mesures per aconseguir-ho”


Consol Prados considera que “si avui parlem i debatem de com millorar la llei és perquè tenim llei"


La diputada del grup PSC-CpC i portaveu de la Comissió de Benestar i Immigració, Consol Prados, ha afirmat avui que “necessitem un millor finançament de la Llei de Dependència i el govern està posant les mesures per aconseguir-ho”.


“Si avui parlem i debatem de com millorar la llei és perquè tenim llei; si no la tinguessin estaríem molt pitjor, no estaríem parlant de les persones ateses, de les 30.000 persones que ja tenen els plans d'atenció individual, o d´enfortir les administracions locals”, ha afegit.


A la Comissió en què ha comparegut la consellera Carme Capdevila per tractar el desplegament de la Llei de Dependència, la diputada socialista ha defensat que “la llei representa un canvi de concepte, també a nivell legislatiu i organitzatiu: una millora del nivell de gestió en termes de serveis socials”.


“No és un camí fàcil –ha explicat– però estem en el camí i cal millorar-lo” .


Prados ha assegurat que des del PSC “reiterem el nostre suport al Govern en les negociacions que s´estan duent a terme” per millorar el finançament de la llei i ha emmarcat la compareixença de la consellera en la “voluntat de transparència i informació per part del govern, la voluntat d´anàlisi i millora de la llei i del seu desplegament” .


“Si s´han creat molt expectatives amb la llei és perquè la demanda era molt alta, i ara la nostra voluntat és continuar atenent les famílies” , ha conclòs.

21 d’octubre, 2008

Carla

Aquesta és Carla Hernández Olivera, la néta de la meva amiga Glòria Molins. Avui sortia de la clínica per anar a veure el món. Petitona com és, és gran com el món que l'ha rebut amb moltíssim amor. És una nena dessitjada que tindrà molta feina a fer, i s'ho passarà molt bé fent-la.

Carla, tot el nostre dessitg de felicitat i coratge!!!!

La iaia, té la meva edat. Renoi, qualsevol dia en fan àvia a mi, i m'encanta la ideia. Felicitats Glòria, i als pares no cal dir-los-ho, perquè ja la tenen tota.

13 d’octubre, 2008

Que atraiem???


Extret de "El País.com"

Muchas personas alrededor del mundo han visto la película del secreto o han leído el libro. La primera emoción es de euforia. Han comenzado a pedir cosas… pasados unos días o unas semanas se desmoralizan porque lo que piden no les llega.

Si una persona está pidiendo: quiero una casa de 6 dormitorios, en el campo, etc. pero si no puede sentir realmente la emoción de felicidad, el bienestar y la alegría que corresponden a la situación, entonces no servirá para nada. La imaginación, aquí, no es el motor principal para conseguir lo que sea.

¿Desde donde lo están pidiendo? Los mensajes se emiten a través de lo que sentimos, mucho más que de lo que solo pensamos. Cuando pedimos algo hemos de hacerlo desde la sensación de posibilidad absoluta, desde el sentir.

¿Cómo puede pedir o atraer, una persona que tiene poca autoestima, (no confundir con suficiencia) algo realmente bueno, (no solo confortable) para sí misma?

Imagínate a alguien que no te cae bien, alguien que te disgusta, alguien a quien no puedes perdonar… ¿a que no le regalarías una casa preciosa ni nada que le pudiera agradar? Pues exactamente lo mismo pasa contigo.
Si vives en el desprecio de ti mismo, si eres una persona con baja autoestima (la mayoría) eres de las personas que de alguna manera se castigan.

La mayoría de las personas no se aman lo suficiente como para aceptarse tal y como son. Una persona que se juzga y no se perdona cuando comete un error, conscientemente o no, culpabiliza… Entonces, estás pasando 24 horas del día, 7 días de la semana, 365 días a año con una persona (tú mism@) que le disgusta, le desagrada, le molesta de una manera u otra.

¿En qué vibración está? ¿Qué tipo de situaciones esta atrayendo hacia ella?

¿Es posible que desde ahí atraiga lo que piensa que quiere, pero siente que no se merece?

Una persona que tiene autoestima, que se ama y se acepta tal y como es en este momento, que acepta ver y corregir sus defectos sin juzgarse, tampoco se castiga de ninguna manera.

Sin duda, una persona que se permite ver lo que es bueno para ella, también se permite pedirlo con el firme convencimiento de que se lo merece.
Esta persona recibirá lo que quiera, sus emociones estarán en concordancia con lo que pida. Cuando esta persona pida una casa preciosa, sentirá una enorme alegría, sentirá que se lo merece y que es un hecho, que la casa ya es suya. Sintonizara sin ningún tipo de interferencia (frecuencia) negativa, con su nivel abundante de energía.

¡Ojo!

¿Te das cuenta de que ya te quieres lo suficiente como para haber atraído este artículo hacia ti?
Todas las posibilidades están a tu alcance.
¡Atrévete a Ser Feliz!

La ley de la atracción


Extret de "El País.com"

Los últimos avances científicos de la física cuántica, demuestran que nuestros pensamientos y emociones son en realidad ondas energéticas; vibraciones.

Cada una de estas ondas vibran en una frecuencia concreta y atraen otras frecuencias similares.

Podemos imaginarnos como una radio que uno mismo utiliza para emitir y sintonizar con la frecuencia que desea escuchar.

Somos emisores de frecuencias. Atraemos hacia nuestras vidas, situaciones creadas por nuestras propias emociones, por nuestros comportamientos, nuestras creencias profundas... con frecuencias vibratorias semejantes a las que emitimos.

Ilustremos esto con un ejemplo: un director de empresa piensa: "estamos en plena crisis inmobiliaria. Habrá que ajustarse el cinturón"

Esta persona ya está aceptando la escasez. Su motor aquí ya es el miedo (emoción no muy eficiente para la venta). Este mismo hombre o esta mujer, está aumentando la crisis que ya existe sin su ayuda en lugar de enfocarse en la confianza en si mismo que necesita ahora más que nunca, en su propia capacidad de eficiencia. Está emitiendo una onda de una frecuencia vibracional baja profesionalmente, además de muy desagradable personalmente.

Tal comportamiento solo puede atraer más situaciones que le asusten un poco más cada día. Resultado: no venderá ningún inmueble... de modo que se sentirá realmente mal, prisionero de su propio estancamiento porque no se da cuenta de lo que el mismo está atrayendo.

De este modo si te enfocas en lo que te hace sentir bien (alegre, relajad@, entusiasmad@...Esta dirección de correo electrónico está protegida contra los robots de spam, necesita tener Javascript activado para poder verla ) te llegarán más situaciones cosas, personas, etc. que te harán sentir del mismo modo.

Si por el contrario te enfocas en lo que te hacen sentir mal (triste, ansios@, rabios@,...) atraerás hacia tu vida situaciones que concuerdan con ese sentir.

Ten en cuenta que para la ley de la atracción no hay bien ni mal. El Universo solo refleja tu estado de ánimo y manifiesta tus deseos.

Ilustremos esto con un ejemplo: dos personas se encuentran en un atasco provocado por un accidente y llevan media hora esperando que la carretera se despeje. El primero está malhumorado, se queja del gobierno, de cómo va el país, de lo mal que conduce la gente, de lo dura e injusta que es la vida por permitir que haya accidentes... está emitiendo una señal de malestar al Universo. Y eso será precisamente lo que le devolverá. El segundo decide descansar un poco, se pone una preciosa música relajante y decide aprovechar esos momentos de pausa que el Universo le procura. La señal que emite es de bienestar, de confianza en la vida y en sus procesos y eso es lo que el universo le devolverá.

Nuestra fuerza y nuestro poder son infinitos.

La ley de la Atracción ha sido siempre conocida, a través de los tiempos. Sin embargo fue guardada celosamente por grupos de personas que pretendían usarla para su propio beneficio. Tenían la falsa creencia de que no había suficiente riqueza y abundancia para todos y lo querían solo para ellos. Al ocultar esta poderosa fuente de poder conseguían tener súbditos sumisos.

No importa si eres rico o pobre, alto o bajo, sano o enfermo, hombre o mujer... la ley de la atracción como espejo creador siempre funciona.

Y te puedes preguntar ¿Y cómo puede ser que para la gente que se comporta mal, que roba, que son egoístas...también funcione? La ley de la atracción es una Ley Universal. Al igual que la Ley de la gravedad, si saltas hacia arriba volverás a llegar al suelo, no importa si eres bondadoso, generoso... caerás igual que si hubieses sido de otro modo.

Cómo saber si estoy utilizando la ley de la atracción a mi favor:

Ocurra lo que ocurra en tu vida, si tú eliges enfocarte en los pensamientos más positivos que te puedan ayudar, entonces, te darás cuenta de que atraes lo mejor para ti.

No hablamos de que nunca nos sintamos tristes, solos, nerviosos, perdidos... de lo que se trata es de salir de ese estado y no permanecer en él.

Fíjate en la reacción de dos personas distintas ante las mismas dificultades. Nunca es la misma. Una utiliza la dificultad para crecer al enfrentarla y superarla; la otra la aprovecha para caer en la trampa del victimismo.

Cuando te estés sintiendo mal: triste, ansios@, enfadad@, celos@, envidios@, desanimad@... encuentra un modo de cambiar esta vibración, elije otros pensamientos que te permitan sentir bien: alegre, feliz, relajad@... De este modo acelerarás el proceso de atraer a tu vida todo tipo de bien

Ejemplos de cosas que podemos hacer para subir nuestra vibración: leer un libro sobre la ley de la atracción (siempre inspira y tranquiliza), hacer alguna afirmación, llama a algún amigo, mira imágenes del viaje que quieres hacer, o de la casa que deseas comprar o del coche... escucha una música que te inspire... haz aquello que te ayuda a salir de ahí, y a reencontrar tu felicidad.

Cuando caemos y nos sentimos mal, es importante no quedarnos mucho tiempo en este sentimiento vibracional bajo. Actúa, haz algo, lo que sea que a ti te inspire. Ya sabes, el Universo es un reflejo creador y refleja exactamente aquello en lo que más te enfocas.

¿Verdad que si hubieses sabido esto antes te hubieses ocupado rápidamente de encontrar formas de no quedarte en lo que te hace sentir mal?

Busca tu propia manera y ... ¡adelante!

¡Atrévete a Ser Feliz!

09 d’octubre, 2008

AMAZONIA


Declaraciones de Chico Buarque


No todos los días un brasileño les da una buena y educadísima bofetada a los estadounidenses.


Durante un debate en una universidad de Estados Unidos, le preguntaron al ex gobernador del Distrito Federal y actual Ministro deEducación de Brasil, Cristóvão Chico Buarque, qué pensaba sobre la internacionalización de la Amazonia?


Un estadounidense en las Naciones Unidas introdujo su pregunta, diciendo que esperaba la respuesta de un humanista y no de un brasileño.


Esta fue la respuesta del Sr. Cristóvão Buarque:


'Realmente, como brasileño, sólo hablaría en contra de la internacionalización de la Amazonia. Por más que nuestros gobiernos no cuiden debidamente ese patrimonio, él es nuestro. Como humanista, sintiendo el riesgo de la degradación ambiental que sufre la Amazonia, puedo imaginar su internacionalización, como también de todo lo demás, que es de suma importancia para la humanidad.


Si la Amazonia, desde una ética humanista, debe ser internacionalizada, internacionalicemos también las reservas de petróleo del mundo entero. El petróleo es tan importante para el bienestar de la humanidad como la Amazonia para nuestro futuro. A pesar de eso, los dueños de las reservas creen tener el derecho de aumentar o disminuir la extracción de petróleo y subir o no su precio.


De la misma forma, el capital financiero de los países ricos debería ser internacionalizado. Si la Amazonia es una reserva para todos los seres humanos, no se debería quemar solamente por la voluntad de un dueño o de un país. Quemar la Amazonia es tan grave como el desempleo provocado por las decisiones arbitrarias de los especuladores globales. No podemos permitir que las reservas financieras sirvan para quemar países enteros en la voluptuosidad de la especulación.


También, antes que la Amazonia, me gustaría verla internacionalización de los grandes museos del mundo. El Louvre no debe pertenecer solo a Francia. Cada museo del mundo es el guardián de las piezas más bellas producidas por el genio humano. No se puede dejar que ese patrimonio cultural, como es el patrimonio natural amazónico, sea manipulado y destruido por el sólo placer de un propietario o de un país. No hace mucho tiempo, un millonario japonés decidió enterrar, junto con él, un cuadro de un gran maestro. Por el contrario, ese cuadro tendría que haber sido internacionalizado.


Durante este encuentro, las Naciones Unidas están realizando el Foro Del Milenio, pero algunos presidentes de países tuvieron dificultades para participar, debido a situaciones desagradables surgidas en la frontera de los EE.UU. Por eso, creo que Nueva York, como sede de las Naciones Unidas, debe ser internacionalizada. Por lo menos Manhatan debería pertenecer a toda la humanidad.


De la misma forma que París, Venecia, Roma,Londres, Río de Janeiro, Brasilia... cada ciudad, con su belleza específica, su historia del mundo, debería pertenecer al mundo entero.


Si EEUU quiere internacionalizar la Amazonia, para no correr el riesgo de dejarla en manos de los brasileños,internacionalicemos todos los arsenales nucleares.


Basta pensar que ellos ya demostraron que son capaces de usar esas armas, provocando una destrucción miles de veces mayor que las lamentables quemas realizadas en los bosques de Brasil. En sus discursos, los actuales candidatos a la presidencia de los Estados Unidos han defendido la idea de internacionalizar las reservas forestales del mundo a cambio de la deuda. Comencemos usando esa deuda para garantizar que cada niño del mundo tenga la posibilidad de comer y de ir a la escuela.


Internacionalicemos a los niños, tratándolos a todos ellos sin importar el país donde nacieron, como patrimonio que merecen los cuidados del mundo entero. Mucho más de lo que se merece la Amazonia. Cuando los dirigentes traten a los niños pobres del mundo como Patrimonio de la Humanidad, no permitirán que trabajen cuando deberían estudiar; que mueran cuando deberían vivir.


Como humanista, acepto defender la internacionalización del mundo; pero, mientras el mundo me trate como brasileño, lucharé para que la Amazonia, sea nuestra. ¡Solamente nuestra!'


OBSERVACIÓN: Este artículo fue publicado en el NEW YORK TIMES, WASHINGTON POST, USA TODAY y en los mayores diarios deEUROPA y JAPÓN.


En BRASIL y el resto de Latinoamérica, este artículo no fue publicado.

04 d’octubre, 2008

solidaris???


L'Emili, un amic m'envia aquest manifest amb el que em sento identificada:



MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA ¡ QUIERO SER SOLIDARIO ! ¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !


Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.


NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.


POR ESO: QUIERO: Que mi I.P.C. (el último del 4,10%) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %. Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.


QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.


QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.


QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,30 EUR por desplazamiento urbano.


QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran) ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R.P.F.


QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.


QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.


QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros por hijo como aquí y ahora.


QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.


QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.


QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.


QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.…


QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS. Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente ¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO!!!


Mientras tanto, lo soy a la fuerza.


Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia. Hay muchos que chupan de la teta y encima, no le quieren dar de comer a la vaca.

02 d’octubre, 2008

finalment deixarem de parlar del finançament?


El grup parlamentari Socialistes-CpC manifesta la seva satisfacció per l´acord entre els tres partits del Govern i CiU per una resolució sobre el nou model de finançament

Recorda que el text no determina el resultat del finançament per l´any 2009, que integra el rendiment dels impostos cedits i els mecanismes d´anivellamentEl grup parlamentari Socialistes-CpC manifesta la seva satisfacció per l´acord entre els tres partits del Govern de la Generalitat i el principal grup de la oposició, CiU, per una resolució conjunta sobre el nou model de finançament de Catalunya en el Debat d´Orientació Política General.

El grup recorda que:

- La principal responsabilitat de la negociació del nou finançament correspon al Govern de Catalunya.

- L´objectiu del Govern és acordar un finançament just per Catalunya, que honori l´Estatut i doni resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i asseguri que els mecanismes d´anivellament no penalitzin les comunitats més emprenedores i dinàmiques.

- La proposta de resolució no determina el resultat del finançament per l´any 2009, ja que el resultat final serà fruit de la negociació i de l´aportació que faci l´Administració General de l´Estat.

- Els recursos del model de finançament estan integrats pel rendiment de la cistella de tributs i pels resultats dels mecanismes d´anivellament que cal tenir en compte de cara al resultat total.

17 de setembre, 2008

ACTIVITATS UNIO EXCURSIONISTA

Em plau informar-vos de les activitats programades per la UEC de Mataró durant aquest mes de setembre:

Sortida col·lectiva seccions UEC (20 i 21 de setembre)

Festa de la UEC (27 setembre)

Curs d'iniciació al descens de barrancs (del 9 al 22 d'octubre - matrícula oberta)

1er Rallye fotogràfic

Trobareu totes les activitats detallades a la web de la UEC-Mataró: http://www.uecmataro.org/

Lluïsa Amenós
Vocal de la Secció de Muntanya - UEC Mataró

10 de setembre, 2008

flor de càctus


De la Montse Brugal:


L’ Onze de setembre també és l’aniversari de la caiguda de l’Allende a Xile i de la pèrdua de les llibertats a mans del Pinochet.
A casa ha florit un cactus, aquesta delicada flor dura només un dia.
Així entenc l’Onze de setembre, com un cant a la llibertat, a l’esperança, a la pau i al treball per aconseguir-les.

Hi ha un poema de Pablo Neruda que m’agrada especialment i que és adient:

ODA AL CACTO DE LA COSTA

Pequeña
massa pura
de espinas estrelladas,
cacto de las arenas,
enemigo,
el poeta
saluda
tu salud erizada:
en invierno
te he visto:
la bruma carcomiendo
el roquerío,
los truenos
del oleaje
caían
contra Chile,
la sal tumbando estatuas,
el espacio
ocupado por las arrolladoras
plumas de la tormenta,
y tú,
pequeño
héroe
erizado,
tranquilo
entre dos piedras,
inmóvil,
sin ojos y sin hojas,
sin nidos y sin nervios,
duro, con tus raíces
minerales
como argollas terrestres
metidas
en el hierro del planeta,
y encima
una cabeza,
una minúscula
y espinosa cabeza
inmóvil,
firme, pura,
sola en la trepidante oceanía,
en el huracanado territorio.

Más tarde Agosto llega,
la primavera duerme
confundida en el frio
del hemisferio negro,
todo en la costa tiene
sabor negro,
las olas
se repiten
como pianos,
el cielo
es una nave
derribada, enlutada,
el mundo es un naufragio,
y entonces
te escogió la primavera
para volver
a ver
la luz sobre la tierra
y asoman
dos gotas de la sangre
de su parto
en dos de tus espinos solitarios,
y nace
allí
entre piedrad
entre tus alfileres,
nace
de nuevo
la marina
primavera,
la celeste y terrestre primavera.

Allí, de todo
lo que existe, fragante,
aéreo, consumado,
lo que tiembla en las hojas
del limonero o entre
los aromas dormidos
de la imperial magnolia,
de todo lo que espera
su llegada,
tú, cacto de las arenas,
pequeño bruto inmóvil,
solitario,
tú fuiste el elegido
y pronto
antes de que otra flor te desafiara
los botones
de sangre
de tus sagrados dedos
se hicieron flor rosada,
pétalos milagrosos.

Así es la historia
y ésta
es la moral
de mi poema:
donde
estés, donde vivas
en la última
soledad de este mundo,
en el azote
de la furia terrestre,
en el rincón
de las humillaciones,
hermano,
hermana,
espera,
trabaja
firme
con tu pequeño ser y tus raíces.

Un día,
para tí,
para todos,
saldrá
desde tu corazón un rayo rojo,
florecerás tambien una mañana
no te ha olvidado
no,
la primavera:
yo te lo digo,
yo te lo aseguro,
porque el cacto terrible,
el erizado
hijo de las arenas,
conversando
conmigo
me encargó este mensaje
para tu corazón desconsolado.

Y ahora
te lo digo
y me lo digo:
hermano, hermana,
espera,
estoy seguro:
No nos olvidará la primavera.

08 de setembre, 2008

Els grills


Narració de Cèlia Sánchez-Mustich.


Surto al jardí. Veig un silenci negre, de nit estiuenca i humida, sorgit del seu anonimat a través del cant dels grills. Me'ls escolto. Els grills segreguen dins meu (sempre ho han fet) una droga benigna de plaer, a l'alçada de l'estòmag, entre sexe i cor, que ès on tinc el vestíbul de les emocions.


No me'n puc estar. Haig de dona-li conversa a la vida, amb l'accent d'aquesta eufòria serena que m'impregna d'ella. M'assec a l'hamaca i semblaria que la lona tradueix la felicitat al llenguatge del tacte, en exclusiva per a la meva pell.


Hi flirtejo amb la vida, en moments com aquest; la provoco. Res no li reclamo i és, en part, una estratègia per tenir el dret a demanar-li tot. L'atordeixo amb els meus afalacs i propostes en franca desmesura, i ella es ruboritza des de les rajoles del porxo que emvermelleixen la nit amb més fruïció que de costum.


Estic bé. Tota jo rebeguda de l'aura del jardí, amb la pell de gallina perquè fresqueja, pardalets al cap i grills a la boca de l'estòmac, constituint-se en banda sonora del silenci negre.

25 d’agost, 2008

GAIA


Canto a Gaia, madre de todas las cosas, la antigua,
firmemente asentada en sus fundamentos, que nutre
todo cuanto hay de vivo en la tierra; lo que camina sobre el suelo
y lo que avanza por el mar o vuela por el aire. Todo vive,
oh Gaia, por ti; de ti reciben los hombres sus hijos
y los frutos tan hermosos; en ti está el dar vida y tomarla
a los hombres mortales.

Himno homérico

21 d’agost, 2008

Hi ha vida més enllà del debat del finançament?



Sí, i precisament la plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi, vinculada al PSC, llançarà a l'octubre la recollida de les 45.000 signatures necessàries per impulsar una llei electoral catalana. La presidenta de CpC i exdiputada, Carme Valls, va explicar a aquest diari que la futura iniciativa legislativa popular recull el projecte redactat per un grup d'experts –actualment guardat en un calaix del Parlament– en favor d'una reforma electoral amb més proporcionalitat i llistes desblocades.
«El finançament és importantíssim, però volem parlar de més temes.» CpC iniciarà el curs polític amb una campanya de xerrades, debats virtuals i reunions amb associacions d'arreu de Catalunya per posar damunt la taula la necessitat d'una nova llei. «És una vergonya que Catalunya no s'hagi donat a si mateixa una llei electoral. Totes les comunitats la tenen.» Valls lamenta que «només ens hem de posar d'acord entre nosaltres», però critica que «el sectarisme i el partidisme» estan aturant la llei «en contra dels drets cívics».
«UNA PERSONA, UN VOT» La plataforma pròxima al PSC també «ajudarà» en la campanya per la reforma electoral que impulsa EUiA amb el lema «una persona, un vot». La proposta dels experts, segons Valls, ja diu que «sense augmentar gaire el nombre de diputats es pot fer un sistema més proporcional i amb representants de totes les vegueries». Al contrari dels pronòstics d'EUiA, Valls creu que el PSC no perdria escons.

13 d’agost, 2008

AESTES



Estiu, calor, olor de til.lers en flor que adormeix i seda el negit.
Negra nit, onades de fresca.

Rera la lluna diluïda, amagada entre núvols aquarèlics, Venus titil.la.

Tixotropia. Del llot viscós i nutrient, els lotus sorgeixin en l’estany , mentre les granotes canten la seva bellesa.

La fada, longànime, guirnalda de flors al cap, fa sorgir el silenci.

Fulles i branques seques acotxen la mare terra.
Serenor.

09 d’agost, 2008

L'ànima


Alguna vegada us heu preguntat com és l’ànima?

Jo sí, i així me la imagino:

Molt, molt, molt endins nostre, en el cor, hi ha una petita llum blanca, la que cada nit quan tanquem els ulls ens abandona per a formar part del firmament.

Dins hi ha milers i milers de calaixets, cada un amb un sentiment:

Un per l’odi i un per l’amor,
un altre per la venjança i un altre per al perdó,
un per la tristesa i un per l’alegria,
un altre per l’enveja i un altre per la generositat ...

I... Qui obre els calaixets?

Doncs hi viu una petita nineta, la que té la clau dels calaixets dels sentiments.

Ella només t’obeeix: Si vols la venjança, la nineta obre el calaixet de la venjança; si vols l’alegria, ella obre el calaixet de l’alegria, ...

Però a vegades no ets tu qui ho decideix. A vegades, ella obre el calaixet de la tristesa i, aleshores, estàs trist i per dins penses: “Per què estic trist si no tinc motiu?”

I quan comences a estar cansat, és perquè la nineta es tanca dins seu perquè vol sortir del cor per anar al firmament i il·luminar la negror de la nit, que representa la tristor.


Marta Escriu Suñé
(quan tenia 12 anys)
Cabrera de Mar, 23 d’abril de 2002

01 d’agost, 2008

+ CAL CONDE


El senyor Albert Casans Queralt, m'ha fet arribar aquest escrit i el permís de publicar-ho al meu blog. També ha enviat el mateix escrit a Tribunamaresme.com per tal que li publiquessin, cosa que faran el 25 d'agost quan tornin de vacances. Per anar mantenint les brases de la polèmica, aquí la teniu:

"Gràcies Sr. Borràs per la seva ràpida resposta.

Em temo, però que m’ha aclarit poca cosa. Potser caldria afegir com a punt 5 dels seus plans per enfrontar el projecte públic de Cal Conde el de “jugar a la loteria”, que potser acabaria de cop amb tots els problemes financers de l’Ajuntament de Cabrera de Mar si els toqués un premi gros.

Vaig assistir a l’acte informatiu que fereu el passat 25 de juliol i recordo que entre el públic una persona va qüestionar-vos: per què enceteu projectes tan faraònics? Si després ve un altre grup de govern i fa la seva... i en el punt 2 de les opcions per pagar Cal Conde feu esment a la possible venda de Can Bartomeu, que ja va provocar un fort endeutament en l’època ERC. No calia estrenyer-se el cinturó enguany? I vista la crisi econòmica que vivim, no hi haurà vaques flaques durant la resta de la legislatura? I doncs? La pressa per signar aquest conveni que li vaig demanar que m’aclarís, no m’ha dit res. En què quedem? Cal endeutar-se o no cal? Per què? Si fa pocs mesos deien que no calia...

Que fora del POUM els tràmits agiliten els plans urbanístics més que dins del POUM? Això tots ho sabíem, i el seu grup polític també... Però vostés defensaven Cal Conde DINS del POUM.

Les VPO són urgents per als nostres joves, però en l’acte esmentat no va saber especificar quants joves en edat de comprar un habitatge hi ha al nostre poble ara mateix o la projecció per als propers anys. No ho sap! Però les VPO són “tan” urgents!

En alguna resposta al Sr. Escriu diu que ni ell ni ningú pot fer una proposta alternativa al conveni que vostés han signat amb els propietaris de Cal Conde, i sap que la Plataforma d’Opinió Cïvica de Cabrera de Mar (POCC) va presentar un escrit detallat de suggeriments el passat 21 d’abril de 2007. Com també suposo que recorda les converses tingudes amb gent d’aquest col.lectiu per acordar un tractament determinat del tema Cal Conde, aconseguint un rèdit electoral que, potser, l’ha portat a l’alcaldia en aquests moments.

També recorda que la Comissió d’Urbanisme recomana que la qüestió Cal Conde es tracti en el conjunt del POUM per ponderar el total de desenvolupament urbanístic al poble. Ni cas. Potser els hi tornin a dir...

Curiosament el conveni actual fixa un termini d’acabament de la part privada (64 habitatges de venda lliure i vials) en 3 anys, que són justament els que falten per a les properes eleccions municipals.




Tampoc m’ha respost a la meva pregunta. Tot aquest tema, que vosté confesa únic repte personal per ser alcalde, té un rèdit electoral? De qui tirarà mà aleshores? Perquè la confiança l’ha deixada pel terra...

No sé si pot haver marxa enrere o no a aquest conveni, però de moment crec que hauria, per dignitat, de DEMANAR DISCULPES a:

1) ERC de Cabrera de Mar, grup al que van demonitzar durant la campanya electoral municipal, titllant-los d’especuladors i de massificar el centre del poble, quan el seu grup només ha rebaixat en 8 habitatges la “massificació” de l’anterior conveni i han seguit el criteri ERC d’aprovar per majoria absoluta el “seu” acord sense la participació majoritària de tot el poble, com electoralment s’havien compromés.



2) PSC de Cabrera de Mar, ja que han titllat la seva regidora de venuda a ERC per fer-los la “feina bruta” d’oposar-se a la unanimitat que vostès pretenien (“a posteriori” del que havien acordat a esquenes de la resta del poble). Les línies despectives que apareixen en el darrer “Parlem-ne” haurien de ser rectificades immediatament, tot comprometent-se a no usar aquestes argúcies de joc brut mai més ni contra cap altre grup polític ni cap entitat, associació, grup o persona.



3) Al col.lectiu POCC i a tots els que va enganyar fent-los creure que aniria en la mateixa línia de desenvolupament urbanístic acordat i de totes les qüestions importants del poble, trencant el consens i la confiança que havien fet creure que mantindrien.



4) Al conjunt del poble de Cabrera de Mar per defensar per davant de tot els interessos d’uns propietaris privats. Quedant en una nebulosa de difícil resolució tot l’apartat de finançament de la part pública del conveni.

Finalment una reflexió. Sembla que cada nou equip de govern municipal hagi de fer una (o vàries) obra faraònica i espectacular, pot ser per ser recordats pels conciutadans. Crec, i més dins la crisi actual, que més valuós seria centrar-se en la quotidianeïtat dels problemes populars, gestionant-los amb la màxima excel.lència, que no pas promovent projectes que provoquen més i més endeutament. Quan vostés es queixaven de l’herència de costos que implicaven obres començades per l’anterior consistori no s’adonen que el proper consistori tindrà encara molts més problemes econòmics amb els seus superprojectes. Això sí, alguns del poble hauran quedat contents.

Bon estiu!
ALBERT"






Resposta Borràs a Albert Casans


Extret de Tribuna maresme, articles d'opinió

Nom: JAUME BORRÀS i FERRÉ (resposta a l'escrit del sr. Albert Casans, que trobareu a el post de sota)
Població: CABRERA DE MAR
Email:
alcaldia@cabrerademar.cat
Apreciat Sr. Casans

Per resoldre els dubtes que vostè manifesta, en relació a com fer les obres de reparació de la masia, com posar al dia i fer el manteniment dels jardins, i la manera de construir els habitatges de protecció oficial, tenim diverses possibilitats d’actuació que llògicament posarem en marxa, en un o altre sentit, quan ho tinguem estudiat del tot:
1-Exhaurir la capacitat d’endeutament que encara tenim

2-Vendre la masia de Can Bartomeu per destinar-hi els diners de la venda
3-Utilitzar els serveis del institut català del sol per construir els habitatges de PO

4-Altres fórmules per la construcció d’habitatge assequible: via Obra Social de La Caixa, o a través d’altres opcions que ofereixen les entitats financeres.

Jo entenc que quan es van construir els habitatges plurifamiliars Ilturo i els de Nova Línia, també van haver-hi propietaris de la zona que s’hi van oposar, i no els va fer cap gracia rebre el increment demogràfic que la seva construcció va suposar. Entenc ara que també i hagi veïns de la zona que vegin aquest projecte amb les lògiques reticències. Es cert que en algun moment ens havíem plantejat negociar Cal Conde per la via del nou POUM, però continuar la seva tramitació per la via de la modificació puntual engegada pel consistori d’ERC, aportava mes avantatges pel municipi i permetia guanyar temps; que vol dir poder iniciar la construcció dels habitatges de PO mes aviat (el nou POUM pot trigar 5 anys a veure la llum). També per que d’aquesta manera teníem mes força per negociar davant els propietaris per obtenir mes beneficis pel poble. Si haguéssim traslladat tota l’edificabilitat de Cal Conde a un altre indret, per que els fos compensada als propietaris via el nou POUM, el retard en la construcció dels habitatges de PO era evident, i tampoc no aconseguíem que els promotors es fessin càrrec d’urbanitzar els vials que envolten Cal Conde, dels quals el poble en te una urgent necessitat; carrer Jaume 1er, Torrent de Ca l’Ignasi i carrer d’en Majó. En resum que hem triat l’opció que a criteri nostre mes beneficiava al poble, i jo accepto que sigui el poble el qui ens jutgi finalment en aquest afer. Convido els conciutadans a analitzar les aportacions del conveni exposades al Butlletí de Informació Municipal, i també unes línies mes avall.

Una salutació, JAUME BORRÀS i FERRÉ
Alcalde de Cabrera de Mar

Cal Conde, la polèmica continua



Nom: ALBERT CASANS QUERALT
Població: CABRERA DE MAR
Email
: albert.casans@hotmail.com

Articles d'opinió al Tribuna Maresme


Al voltant de la polèmica signatura del nou conveni entre els propietaris de "Cal Conde" i l'Ajuntament de Cabrera de Mar només volia plantejar uns dubtes.


Una cosa és que el conveni permeti passar una bona colla de milers de metres quadrats a propietat municipal i una altra quan podran dur-se a terme les infraestructures, els equipaments i els pisos de protecció oficial, així com prendre possessió, posar al dia i mantenir els jardins.


Si l'Ajuntament de Cabrera reconeix un endeutament poderós, com durà a terme l'enorme obra de reparació de la massia de Cal Conde i rodalies i aixecarà els equipaments i els pisos VPO, segons l'alcalde "tan urgents per als joves de Cabrera"???


Tenen algun pla, algun calendari? Perquè si ja fa tant de temps que planejaven aquest acord, bé han de tenir un projecte econòmicament viable. No recordo que ho hagin exposat enlloc.


Mentrestant això arriba (amb el vist-i-plau de la Comissió d'Urbanisme), el que anirà de pressa serà l'obertura de vials i la construcció dels 64 pisos de venda lliure. Pensem, a més, que el vial de Ca l'Ignasi per damunt de tot és l'única via perquè els futurs propietaris dels pisos de venda lliure puguin aparcar els seus vehicles i fer-los anar amunt i avall.


A mi em dóna la impressió que per damunt d'uns futurs i encara indefinits equipaments públics, els màxims beneficiats, en breu, seran els propietaris dels terrenys.


Si des de 1992 hi podien parcel.lar i edificar, per què no ho han fet encara? Quina pressa ha motivat aquesta actuació? Està pensat en clau electoral per dintre de 3 anys? Per què s'ha hagut de dur a terme fora del POUM -consideració que recomanava la Comissió d'Urbanisme ja per l'anterior conveni d'ERC, del qual aquest és una aproximació molt semblant, i que el propi Sr. Borràs ho havia defensat en campanya- i sense el consens i la participació de gran part del poble???


M'agradaria molt que m'ho expliqués, senyor Borràs, o a qui correspongui. Mercès!


ALBERT

30 de juliol, 2008

Semillas Fitó a Cabrera de Mar

El dia 29 de juliol de 2008, l’Honorable Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, va visitar Cabrera de Mar, i va signar en el Llibre de visites de l’Ajuntament, en presencia de l’Il.lustre Alcalde senyor Jaume Borràs, i mols regidors.

En Quim Llena, a qui conec personalment i amb qui he treballat al DAR, va visitar les instal.lacions que semilles FITÓ tenen al nostre municipi.

Semillas Fitó, una empresa creada al 1880, fruït de 5 generacions de Fitó, que es dedica a la producció de llavors, així com a la investigació, desenvolupament i millora de les produccions, hibridant plantes per a aconseguir les espècies més resistents a les plagues.

La família FITÓ, originària com jo del barri del Poble Nou a Barcelona, ha creat amb esforç i treball una empresa que destaca com la primera del sector agrari a Espanya en quan a recursos destinats a la investigació i desenvolupament, i que va inaugurar a finals de l’any 2006 un nou laboratori de biotecnología, genética molecular, cultius in vitro, etc, per ajudar al desenvolupament i millora de noves varietats híbrides.

FITÓ té 10 ha de terres a Cabrera de Mar, gran part d’elles en hibernacles, totes elles dedicades únicament a la investigació.

Empreses com aquestes, són les que necessita el nostre espai agrari protegit, plagat ara d’altres clandestines i il.legals que malvaraten tant el medi ambient com les produccions dels herois que encara es dediquen a l’agricultura en la nostra Cabrera.

En Quim Llena, format en medicina ha treballat durant anys en investigació, i que coneix aquesta des de dins, va destacar el valor de la dedicació familiar i el treball com a puntal diferencial de les empreses catalanes, capdevanteres tant a Espanya com a Europa i al món senser.

Esforç, treball, dedicació, il.lusió, i perquè no dir-ho, molt d’amor és allò que fa que aquesta empresa, que ha escollit el nostre municipi per a instal.lar el seu laboratori d’investigació, sigui garantia de confiança i qualitat.




Estic contenta d'haver pogut visitar l'empresa, i agraïda pel tracte així com de la informació que ens van proporcionar

29 de juliol, 2008

Xerrada per la Festa Major a Cabrera de Mar


Dissabte dia 2 d'agost, a les 19'30 hores, a la sala Nova, davant l'Ajuntament de Cabrera de Mar, hi haurà una xerrada de l'especialista en nutrició ortomolecular i autora del llibre "Antiaging Natural", Victòria Baras.


La xerrada es diu: "Hi ha vida després dels cinquanta?"


Està especialment dirigida a les dones durant l'etapa de la menopàusa. La Victòria fa mesos que viu a Cabrera de Mar, i s'interessa pels remeis naturals per millorar la qualitat de vida. Sembla que no ens l'hauríem de perdre aquesta xerrada.

Llei d'educació




El portaveu del grup parlamentari PSC-CpC considera que s´ha donat un pas històric i assegura que el projecte de llei s´inscriu plenament en el Pacte Nacional per l´Educació.


El portaveu del grup parlamentari PSC-CpC al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, ha considerat avui que l´aprovació per part del Consell de Govern del projecte de llei d´educació “és un pas històric pel que fa a la modernització del sistema educatiu de Catalunya”.


Ferran ha destacat la “bona feina” duta a terme per la Conselleria d´Educació durant el procés d´elaboració del text i ha constatat que aquest projecte de llei “és fruït del diàleg amb tots els sectors implicats en l´educació al nostre país i de les propostes realitzades pels tres grups que formen el govern, així com les de la resta de grups parlamentaris”.


Per tot plegat, Ferran ha qualificat el projecte de llei com una “llei de país per al país” que “s´inscriu plenament en els principis i valors del Pacte Nacional per l´Educació”.


Finalment, el portaveu socialista ha pronosticat que “durant el tràmit parlamentari serem capaços de sumar esforços per fer realitat la primera llei d´educació de Catalunya”.


Traspassos rellevants


Pel que fa als traspassos competencials acordats avui entre l´Estat i la Generalitat, Joan Ferran ha recordat que “no són temes menors” i ha constatat que “demostren el bon camí que estan seguint les negociacions de les transferències”. Tot i això, Ferran ha reconegut que “ens agradaria que el ritme de traspassos fos més fluid i ràpid”.

26 de juliol, 2008

Sardanes a Cabrera de Mar


Dia 1 d’agost a les 19’00 h.

A la Plaça Nova
SARDANES

AMB LA C0BLA MARINADA

PROGRAMA

Delectança de Domènech Moner

Mil-lenari de Conrad Saló

La font dels nou raigs de Manel Saderra

Missatge Singular de Jordi Beumala

*Els Sardanistes de Cabrera de Sigfrid Galbany

El Golfet de Ricard Viladesau

Emilia de Bartomeu Vallmajor

Mercè de Josep Saderra

La Colla dels 16 de Francesc Mas i Ros

*Estrena
____________________________________________________________________________

Dia 3 a les 19’00 h. als jardins de Cal Conde:

Sardanes amb l’Orquestra Maravella, 3 de 10 tirades.

A les 20’30 h. a la plaça de la Fàbrica Concert amb l’Orquestra Maravella

Per la resta d’activitats consultar el programa de la Festa Major