31 d’agost, 2007

Compartir cotxe

El Consell Comarcal del Maresme té, entre les seves prioritats, abordar els problemes de mobilitat que pateix la nostra comarca. Aposten per una millora de les infraestructures viàries i ferroviàries i per potenciar l'ús del transport públic i col·lectiu.

COMPARTIR COTXE és un projecte que neix amb la voluntat d'incentivar un ús més racional del cotxe. Posen a l'abast dels maresmencs i maresmenques aquesta pàgina per tal de facilitar la trobada de les persones que tenen uns horaris compatibles i realitzen un mateix trajecte per tal que puguin compartir vehicle a l'hora de fer els viatges.


OBJECTIUS:

- Tendir cap a una mobilitat més sostenible que aporti beneficis econòmics i mediambientals, tot disminuint la contaminació i el consum energètic.

- Potenciar alternatives de desplaçament per als maresmencs i maresmenques.

- Millorar i racionalitzar la utilització de l'espai públic. Animeu-vos a participar !

Per cert, en el nostre cotxe, hi han dues places que surten des de Cabrera de Mar (Pla de l'Avellà) fins a Plaça Catalunya, i després fins a Pedralbes (darrera del Palau) Tots els dies laborables sortim a tres quarts de 7 i arribem a BCN entre un i tres quarts.

De tornada, entre quarts de 3 i les tres trajecte de BCN a Cabrera de Mar. Poseu-vos en contacte amb nosaltres, estarem encantats de compartir.

Amant a l'armari

És l’home més sensual i tendre del mercat. Les seves cuixes molsudes i amb borrissol rogenc, m’exciten només veure-les, a contraclaror, que és com millor es pot apreciar el seu tornejat cos cobert de masculí pel, roig-daurat .

A fer punyetes els metro-sexuals depilats on estigui el meu HOMO. Quan de plaer, rebregar-lo amb els meus pits, sentint tota la seva pilositat immaculada.

No es pot demanar més. És discret, quan cal, i ell sempre sap quan és el moment de ser-ho. Mai s’enfada, mai rondina, mai no està cansat . Ni li fa mal el cap ni li put l’alè.

Em xiuxiueja a cau d’orella paraules tan dolces. I en més de deu idiomes, incloent-t’hi el meu, el francès, i l’italià, que són els que més em posen.

Cap vegada li fa mandra fer-me l’amor, menjar-me, follar-me salvatgement o senzillament, fer-me massatges suaus i innocents, tendres i pacients com els d’un infant, fins fer-me enfollir de desig.

Té memoritzats els meus punts sensibles, encara que sempre en troba de nous mentre, recorre lliscant amb la seva llengua sucosa i dolça, i aparta, oscil•lant, les meves calcetes, els lliguers o la roba que tant m’agrada posar-me per tal que me l’acabi traient, o deixant posada, tan se val.

No sua, no fa pudor, no manipula, ni exigeix res que no em vingui de gust, és senzillament plusquamperfet.

Per no enganyar-vos, només té un defecte: quan se li descarreguen les bateries i l’he de posar a carregar a l’endoll. Aleshores he tenir paciència, dons no fa res sense energia.

Però us ho prometo, és la millor inversió que he fet. De fet , estalvies en preservatius, en menjar i en mal de caps. A més, ocupa poc lloc en l’armari, és plegable i auto-netejable, i sembla tan real al tacte com els ninots que de petita em duien els reis de l’orient, o potser més i tot.

I és que, aquests Japonesos són insuperables amb la tecnologia .

30 d’agost, 2007

Curs orgue a Cabrera


IX CURS D'ORGUE DEL MARESME 2007
Del 27 Agost a 1 Setembre de 2007
Concert Inaugural:27 d'Agost,20h. Prof.Dr. Ewald Kooiman
PROFESSORS DEL CURS:
* Ewald KOOIMAN. Catedràtic d'Orgue. Amsterdam* Montserrat TORRENT. Catedràtica Emèrita d'Orgue. Barcelona.* Guido IOTTI. Prof. Escola Superior de Música de Catalunya.Barcelona* Col·lab.:Josep Ma. GREGORI Prof.Universitat Autònoma Barcelona
Concert Clausura: 1 de setembre, 20h. Participants

27 d’agost, 2007

caótica ana

Ahir diumenge, dia complert i magnífic. Tarda de cine sessió de les 4, caótica Ana, magistral, colpidora. Provocador el director basc Menen torna a explorar l'univers femení en una pel·lícula que homenatja la seva germana.

Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un i benvinguts al món interior i diferent d'Ana, el personatge principal de la darrera pel·lícula de Julio Medem, i en què utilitza la hipnosi per portar-nos de viatge pel temps i l'espai.

"Assistim a tot un viatge de descobriment personal, d'algú que en principi és petit, però que té alguna cosa a dins que és gran", diu Medem sobre el film.

Aquest personatge "petit" és Ana, una jove artista que descobreix que està connectada amb altres dones del passat, mortes totes en circumstàncies violentes.

L'esperat treball del creador de La pelota vasca i Lucía y el sexo, entre altres títols, torna, doncs, a endinsar-se en l'univers femení, el d'Ana, interpretada per una jove Manuela Vellés, que debuta en el món del cinema amb Medem, que va triar l'actriu per la seva joventut, la seva imatge optimista i naïf i també per la seva manera de riure. Completen el repartiment Charlotte Rampling, Bebe i Nicolas Cazalé.

Ara bé, si l'Ana de la pel·lícula té alguna cosa de Manuela Vellés, també deu molt a Ana Medem, la germana del director, que va morir en un accident . "El punt de partida va ser la meva germana", reconeix Medem. "Vaig pensar en la seva manera de ser, en els seus escrits i els seus quadres, que són els que pinta l'Ana", afegeix el director i guionista.

Una idea la que expressa Medem: "La dona està molt capacitada per crear i l'home per matar, per a la guerra".

Precisament, el film conté un missatge polític subjacent, que denuncia la guerra d'Iraq, l'ocupació del Sahara i la conquesta d'Amèrica. Denuncia les guerres, totes les guerres, i les explotacions de l'home per l'home i la violència en general i en particular contra la dona.

Igualment, s'hi pot trobar tota una teoria mística. De fet, Caótica Ana és un film en què el caos ve produït per la quantitat d'indrets, idees i llocs diferents per on passa. "Quan escric intento no fer una estructura, prefereixo no saber a on vaig", ens explica Medem.

Us recomano aquesta provocadora "caótica Ana", no només per la seva història, també per la seva llum, so, imatges i per les emocions que desperta. No us deixarà indiferents, us ho asseguro.

selecció Mnac











el cartell modern


Ahir diumenge vaig anar a l'exposició del Mnac (Museu Nacional d'Art de Catalunya) sobre el Cartell Modern. No us la perdeu, teniu fins el 30 de setembre.
L’exposició presenta una selecció d’un centenar dels més de 600 cartells que integren les col·leccions Plandiura i Riquer del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya, adquirides als anys 1903 i 1921, respectivament.
La mostra permet dur a terme un recorregut per la història del cartell modern, i abasta produccions d’autors europeus i americans tan importants i representatius com ara Chéret, Mucha, Steinlen, Hassall, Meunier, Privat-Livemont, Hohenstein, True, Bradley, Parrish o Penfield.
Entre els catalans destaquen els noms d’artistes àmpliament coneguts com els modernistes Casas, Rusiñol i Riquer. Cronològicament, la majoria d’aquestes obres se situen al voltant de l’emblemàtica data de 1900, moment en el qual assistim a l’eclosió del cartell com a mitjà d’expressió artística.
No és estrany observar com aquests treballs cartellístics ultrapassen la funció publicitària per a la qual van ser concebuts inicialment i es converteixen en autèntiques obres d’art en les quals aspectes com la creativitat i l’originalitat esdevenen elements intrínsecs.
En aquest sentit, la riquesa i vivesa dels colors, la utilització d’un repertori ornamental molt variat, les solucions compositives atrevides, la tipografia o les idees formals rupturistes i gens convencionals constitueixen alguns dels components que caracteritzen l’art publicitari d’aquesta època.
Els cartells exposats també permeten visualitzar l’encreuament en el qual es trobava immers l’art occidental a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest mosaic de tendències estilístiques, d’eclecticisme estètic, permet comprovar el dinamisme i la riquesa de propostes que van convergir en l’eclosió d’una poètica, un llenguatge artístic que es va alimentar de moviments heterogenis que travessaven la geografia occidental de nord a sud i d’est a oest.

21 d’agost, 2007

Que és el banc d'aliments?


La funció dels Bancs d'Aliments és la de recuperar tots aquells aliments que no són comercialitzables però sí que són consumibles, i distribuir-los entre les persones que els necessiten. L'exercici d'aquesta funció es recolza en unes premises fonamentals.


Origens i funcions

Els Bancs d'Aliments neixen a partir de la constatació d'una sèrie de realitats:

. A les societats desenvolupades es produeixen, normalment, més aliments dels que són estrictament necessaris.

. Paral·lelament, dins aquestes mateixes societats, existeixen bosses de pobresa i col·lectius marginals que no disposen d'una alimentació suficient en quantitat i qualitat.

Una societat no pot permetre's la destrucció d'aliments aptes per al consum quan alguns dels seus membres pateixen mancances alimentàries. La funció dels Bancs d'Aliments és la de recuperar tots aquells aliments que no són comercialitzables però sí que són consumibles, i distribuir-los entre les persones que els necessiten. L'exercici d'aquesta funció es recolza en unes premises fonamentals:

La primacia de la gratuïtat: els aliments són rebuts i distribuïts gratuïtament. El treball de tots els col·laboradors és voluntari, basat en el principi de la solidaritat.

La seguretat d'una distribució justa: els Bancs d'Aliments no distribueixen directament a les persones necessitades, sinó que ho fan sempre per mitjà d'entitats benèfiques reconegudes, que són les úniques que, per la seva relació directa amb els necessitats, poden assegurar el destí correcte dels ajuts alimentaris.

La contribució a la sostenibilitat: l'aprofitament d'excedents alimentaris que, d'altra manera havien de ser destruïts, representa una important contribució a la preservació del medi ambient.



Dóna aliments


Qui te gana necessita calories. Per això el Banc dels Aliments és un banc de calories. Necessitem aliments bàsics: oli, llet, sucre, pasta, arròs, llegums, conserves, formatge, xocolata, preparats de cacao, embotits...Si voleu saber els criteris per establir la idoneïtat dels aliments consulteu la documentació disponible a "el calaix".

D'on procedeixen els aliments?

Principalment de les empreses alimentàries que els donen per diverses raons: productes no venuts, excedents de producció que s'acosten a la data de caducitat i consum preferent, canvis d'embalatge, etiquetatge defectuós, etc. Es tracta de productes perfectament consumibles però ja no comercialitzables per falta de temps per a la seva distribució.


De particulars que participen generosament en les col·lectes que organitzem.


Del fons d'excedents alimentaris de la Unió Europea.


Contacta'ns per a més informació: info@bancdelsaliments.org.

17 d’agost, 2007

lluna al cove

La lluna blanca i rodona es reflectia al cove de zinc. La nina, nua, la va voler agafar, i s’enfonsà en l’aigua tèbia amb olor a llegiu, curiosa com era.

Va tancar la boca per no empassar ni gota, i sense respirar va entrar en un dolç adormir-se.

Ni temps, ni sorolls, ... ni res. Un remolí vuit de silencis, trencat per un xiulet agut de campana infinita.

La mort, mare que bressola. Desfer-se en el no-res. Record inexistent, mil vegades explicat i no entès.

LAS TRES REJAS


El joven discípulo de un filósofo sabio llega a casa de éste y le dice:


- Oye, maestro, un amigo tuyo estuvo hablando de ti con malevolencia...


- ¡Espera! -lo interrumpe el filósofo- ¿Ya hiciste pasar por las tres rejas lo que vas a contarme?


-¿Las tres rejas?

- Sí. La primera es la verdad. ¿Estás seguro de que lo que quieres decirme es absolutamente cierto?

- No. Lo oí comentar a unos vecinos.

- Al menos lo habrás hecho pasar por la segunda reja, que es la bondad. ¿Esto que deseas decirme es bueno para alguien?

- No, en realidad no. Al contrario...

- ¡Ah, vaya! La última reja es la necesidad. ¿Es necesario hacerme saber eso que tanto te inquieta?

- A decir verdad, no.

- Entonces -dijo el sabio sonriendo-, si no es verdadero, ni bueno, ni necesario, sepultémoslo en el olvido.

sobre la DEPRESSIÓ


Reflexió escrita per FACUNDO CABRAL, és llarga, però no te desperdici.

No estás deprimido, estás distraído. Distraído de la vida que te puebla. Distraído de la vida que te rodea, delfines, bosques, mares, montañas, ríos.

No caigas en lo que cayó tu hermano, que sufre por un ser humano, cuando en el mundo hay cinco mil seiscientos millones.

Además, no es tan malo vivir solo.

Yo lo paso bien, decidiendo a cada instante lo que quiero hacer y gracias a la soledad, me conozco….. Algo fundamental para vivir.

No caigas en lo que cayó tu padre, que se siente viejo porque tiene setenta años , olvidando que Moisés dirigía el éxodo a los 80 y Rubistein interpretaba como nadie a Chopin a los noventa, sólo por citar dos casos conocidos.

No estás deprimido, estas distraído. Por eso crees que perdiste algo, lo que es imposible, porque todo te fue dado. No hiciste ni un solo pelo de tu cabeza, por lo tanto, no puedes ser dueño de nada.

Además, la vida no te quita cosas: te libera de cosas… te alivia para que vueles más alto, para que alcances la plenitud. De la cuna a la tumba es una escuela; por eso, lo que llamas problema, son lecciones.

No perdiste a nadie: El que murió, simplemente se nos adelantó, porque para allá vamos todos. Además, lo mejor de él, el amor, sigue en tu corazón. No ha muerte… hay mudanza y del otro lado te espera gente maravillosa: Gandhi, Miguel Ángel, San Agustín, tu abuelo, mi madre, la Madre Teresa, que creía que la pobreza está más cercana del amor, porqué el dinero nos distrae con demasiadas cosas y nos aleja, porque nos hace desconfiados.

Has solo lo que amas y serás feliz. El que hace lo que ama, esta benditamente condenado al éxito, que llegará cuando deba llegar, porque lo que debe ser, será y, llegará naturalmente.

No hagas nada por obligación ni por compromiso, sino por amor. Entonces habrá plenitud, y en esa plenitud todo es posible y sin esfuerzo, porque te mueve la fuerza natural de la vida, la que me levantó cuando se cayó el avión que llevaba a mi mujer y a mi hija; la que me mantuvo vivo cuando los médicos me diagnosticaban 3 o 4 meses de vida.

Dios te puso un ser humano a tu cargo y eres tu mismo. A ti debes hacerte feliz y libre. Después podrás compartir la vida verdadera con los demás.

Recuerda: “Amarás al prójimo como a TI MISMO”.

Reconcíliate contigo, ponte frente al espejo y piensa que esa criatura que estas viendo es obra de Dios y decide ahora mismo ser FELIZ, porque la felicidad es una adquisición. Además, la felicidad no es un derecho, sino un deber, porqué si no eres feliz, estas amargando a todo el barrio.

Un solo hombre que no tuvo talento ni valor para vivir, mando matar a seis millones de judíos.

Hay tantas cosas para gozar y nuestro paso por la tierra es tan corto, que sufrir es una pérdida de tiempo. Tenemos que gozar de la nieve del invierno, y las flores de la primavera, el chocolate, el pan, el guacamole, el vino, los mares y los ríos, el fútbol de los brasileños, las 1001 noches, la Divina Comedia, el Quijote…. Picaso, entre tantas maravillas.

Y si tienes cáncer o SIDA, pueden pasar dos cosa y las dos son buenas:

Si te gana, te liberas del cuerpo que es tan molesto (tengo hambre, tengo frío, tengo sueño, tengo ganas, tengo razón, tengo dudas)….

Si ganas, serás mas humilde, más agradecido… por lo tanto, fácilmente serás más feliz, libre del tremendo peso de la culpa, la responsabilidad y la vanidad, dispuesto a vivir cada instante profundamente, como debe ser.

No estás deprimido, estás desocupado.

Ayuda al niño que te necesita, ese niño que será socio de tu hijo. Ayuda a lo viejos y los jóvenes te ayudarán cuando lo seas.

Además, el servicio es una felicidad segura, como gozar de la naturaleza y cuidarla para el que vendrá.

Da sin medida y te darán sin medida. Ama hasta convertirte en lo amado; más aún, hasta convertirte en el mismísimo AMOR.

Y que no te confundan unos pocos homicidas y suicidas. El bien es mayoría, pero no se nota porqué es silencioso. Una bomba hace más ruido que una caricia, pero por cada bomba que destruye, hay millones de caricias que alimentan la vida. Vale la pena ¿Verdad?.

Si Dios tuviera una nevera, tendría tu foto pegada en ella. Si tuviese cartera, tendría tu foto dentro. El te manda flores cada primavera, Él te manda un amanecer cada mañana. Cada vez que tu quieres hablar, Él te escucha. El puede vivir en cualquier parte del mundo, pero Él escogió tu corazón. Acéptalo, amigo, ¡Él está loco por ti!

Dios no te prometió “días sin dolor”, risas sin tristeza, sol sin lluvia, pero Él sí te prometió fuerzas para cada día, consuelo para las lágrimas, y luz para el camino.

“Cuando la vida te presente mil razones para llorar, demuéstrale que tienes mil y una por las cuales sonreír”.

16 d’agost, 2007

Please, Viladrau´s water!:


de Joan-Ignasi Elias Cruz

L´escapada t´ajuda amb força:
Som per Damunt de les Estrelles,
els Temps Avancen amb Nosaltres!
Endavant amb l´aigua lleugera,
que no són els anys, són els quilos!
Sens colorants ni conservants,
anem a l´aventura dura:
Les nines famoses inviten
a viure perquè són així
i, com que ja és primavera,
busquem, provem i comparem,
i, si no trobem res millor,
comprem ara, paguem després,
o ens retornen els diners.
O sigui, hi ha una cartera.
Efectivament, bona cuina!
I, si volem verges de Borges
més que mai fines i segures,
pensem que cal tenir estrella;
per tant, ens ho treiem del cap!

14 d’agost, 2007

Joan-Ignasi Elias i Cruz


Joan-Ignasi Elias i Cruz (Barcelona, 1955) és pare del meu fill Lancelot Elias Ventura.
És llicenciat en Filologia Catalana (Literatura), màster en Edició per la Universitat de Barcelona, i doctorand d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, ha publicat el llibre de poemes OCNI — Objecte Caminant No Identificat (Columna Edicions), i diverses antologies poètiques: Fulls Impermeables I (Edicions del Mall), I Premi Guillem Viladot (finalista; La Busca Edicions), III Premi Joan Barceló i Cullerès (Editorial Robrenyo), Premis Vila de Sant Boi de Llobregat (finalista 2000 i 2001), i ha col·laborat en diverses revistes (Iguazú, Treball, Apunts — revista valenciana de cultura, Neue).
Treballa en l’àmbit de l’edició (coordinador, traductor, corrector, redactor), la planificació lingüística i la docència.
Us recomano el seu llibre virtual de poemes "ARESTES" aquí en teniu una mostra i la traducció d'un dels seus poemes al castellà, alemany, anglès i grec.

13 d’agost, 2007

Isadora, llibertat i dansa


Quan era adolescent , vaig veure pel·lícula biogràfica d’ Isadora Duncan, la història de la qual em va impressionar. Sempre m’ha agradat la dansa, i durant uns anys vaig fer-ne de contemporània al CMC del Poble nou. Crec que amb Isadora es va crear un abans i un després en la llibertat, no només en la dansa.

Clikleu aquí si voleu conéixer una mica de la seva biografia. Un petó a tots i totes.

08 d’agost, 2007

Atur al Maresme


Segons recull l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el primer trimestre de 2007, l'atur a la nostra comarca ha baixat un 3,15% respecte al mateix període de 2006. Aquesta reducció de la descocupació és especialment important entre el col·lectiu masculí, en canvi, entre el sector femení és gairebé inapreciable.


Durant els tres primers mesos de l'any, va haver-hi 527 homes aturats menys que durant el mateix període de 2006. Això representa una reducció de l'atur masculí del 7,12%. Pel que fa a les dones la diferència és de 37 desocupades menys, el 0,35%.


L'atur disminueix i creix la contractació un 9,96%. El 23,66% de la nova contractació correspon a contractes formalitzats per persones estrangeres -una modalitat de contractació que interanualment ha crescut un 13,58%.


Paralelament, s'ha donat un nou rècord d'afiliacions al règim general de la Seguretat Social amb un total de 96.353 afiliats al Maresme. Els treballadors afiliats al règim especial d'autònoms eran 37.071, de manera que aquests representen el 27.78% del total d'afiliats a la comarca.


Podeu veure l'informe complert elaborat per l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, clicant aquí

06 d’agost, 2007

Mahatma Gandhi


Sento una profunda admiració per aquest home, per la seva integra forma de fer política sense renunciar a la ètica, per la seva creença en la pau com a únic camí. Voldria arribar a tenir integrat el seu pensament en la meva forma d'actuar, tant en política com en el meu dia a dia. Us vull trametre algunes de les seves frases més conegudes. Estan en castellà, i em fa mandra traduir-les, però de ben segur les entendreu. 1869-1948. Polític i pensador:

Nuestra recompensa se encuentra en el esfuerzo y no en el resultado. Un esfuerzo total es una victoria completa. (Aquest ho aplico als resutats en les municipals)

Ganamos justicia más rápidamente si hacemos justicia a la parte contraria.

Puesto que yo soy imperfecto y necesito la tolerancia y la bondad de los demás, también he de tolerar los defectos del mundo hasta que pueda encontrar el secreto que me permita ponerles remedio.

Ojo por ojo y todo el mundo acabará ciego.

No hay camino para la paz, la paz es el camino. (aquesta està al principi del meu blog)

No se nos otorgará la libertad externa más que en la medida exacta en que hayamos sabido, en un momento determinado, desarrollar nuestra libertad interna.

Nadie puede hacer el bien en un espacio de su vida, mientras hace daño en otro. La vida es un todo indivisible.

No dejes que se muera el sol sin que hayan muerto tus rencores.

Un error no se convierte en verdad por el hecho de que todo el mundo crea en él.
La violencia es el miedo a los ideales de los demás.

Lo que se obtiene con violencia, solamente se puede mantener con violencia.

Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales.

Realmente soy un soñador práctico; mis sueños no son bagatelas en el aire. Lo que yo quiero es convertir mis sueños en realidad.

No escuches a los amigos cuando el amigo interior dice: ¡Haz esto!

La voz interior me dice que siga combatiendo contra el mundo entero, aunque me encuentre solo. Me dice que no tema a este mundo sino que avance llevando en mí nada más que el temor a Dios.

Si quieres cambiar al mundo, cámbiate a ti mismo.

Casi todo lo que realice será insignificante, pero es muy importante que lo haga.

El verdadero progreso social no consiste en aumentar las necesidades, sino en reducirlas voluntariamente; pero para eso hace falta ser humildes.

Dicen que soy héroe, yo débil, tímido, casi insignificante, si siendo como soy hice lo que hice, imagínense lo que pueden hacer todos ustedes juntos.

No me gusta la palabra tolerancia, pero no encuentro otra mejor. El amor empuja a tener, hacia la fe de los demás, el mismo respeto que se tiene por la propia.

La tristeza de la separación y de la muerte es el más grande de los engaños.

Entiendo por religión, no ya un conjunto de ritos y costumbres, sino lo que está en el origen de todas las religiones, poniéndonos cara a cara con el Creador.

La plegaria no es un entretenimiento ocioso para alguna anciana. Entendida y aplicada adecuadamente, es el instrumento más potente para la acción.

La causa de la libertad se convierte en una burla si el precio a pagar es la destrucción de quienes deberían disfrutarla.

Uno debe ser tan humilde como el polvo para poder descubrir la verdad.

El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla.

Aquellas personas que no están dispuestas a pequeñas reformas, no estarán nunca en las filas de los hombres que apuestan a cambios trascendentales.

Ante las injusticias y adversidades de la vida... ¡calma!.

La muerte no es más que un sueño y un olvido.

Correrán ríos de sangre antes de que conquistemos nuestra libertad, pero esa sangre deberá ser la nuestra.

El capital no es un mal en sí mismo, el mal radica en su mal uso.

Quisiera sufrir todas las humillaciones, todas las torturas, el ostracismo absoluto y hasta la muerte, para impedir la violencia.

Los medios violentos nos darán una libertad violenta.

Si no tenemos miedo de los hombres y buscamos sólo la verdad de Dios, estoy seguro de que todos podremos ser sus mensajeros. En lo que a mi respecta, creo sinceramente que respondo a estas dos condiciones.

Si la muerte no fuera el preludio a otra vida, la vida presente sería una burla cruel.

Nunca hay que pactar con el error, aun cuando aparezca sostenido por textos sagrados.

En cuanto alguien comprende que obedecer leyes injustas es contrario a su dignidad de hombre, ninguna tiranía puede dominarle.

La verdad jamás daña a una causa que es justa.

La verdad es totalmente interior. No hay que buscarla fuera de nosotros ni querer realizarla luchando con violencia con enemigos exteriores.

La tarea que enfrentan los devotos de la no violencia es muy difícil, pero ninguna dificultad puede abatir a los hombres que tienen fe en su misión.

La verdadera educación consiste en obtener lo mejor de uno mismo. ¿Qué otro libro se puede estudiar mejor que el de la Humanidad?

Estoy comprometido con la verdad, no con la consistencia.
Imperfecto como soy, comencé con hombres y mujeres imperfectos, por un océano sin rutas.

Imagino que sé lo que significa vivir y morir como no violento. Pero me falta demostrarlo mediante un acto perfecto.

La plegaria es la primera y la última lección para aprender el noble y bravío arte de sacrificar el ser en los variados senderos de la vida.

Para una persona no violenta, todo el mundo es su familia.

No debemos perder la fe en la humanidad que es como el océano: no se ensucia porque algunas de sus gotas estén sucias.

Mi arma mayor es la plegaria muda.

Los medios impuros desembocan en fines impuros.

Lo mismo que un árbol tiene una sola raíz y múltiples ramas y hojas, también hay una sola religión verdadera y perfecta, pero diversificada en numerosas ramas, por intervención de los hombres.

Lo más atroz de las cosas malas de la gente mala es el silencio de la gente buena.

Los grilletes de oro son mucho peor que los de hierro.

Todo lo que se come sin necesidad se roba al estómago de los pobres.

Hay que vigilar a los ministros que quieren hacerlo todo sólo con dinero.

Dios no ha creado fronteras. Mi objetivo es la amistad con el mundo entero.

Cuanto más la practico, con mayor claridad advierto lo lejos que estoy de la plena expresión de la no violencia en mi vida.

El conocimiento profundo de las religiones permite derribar las barreras que las separan.

El que retiene algo que no necesita es igual a un ladrón.

¿La civilización Occidental? Bueno, sería una excelente idea.

La humanidad no puede liberarse de la violencia más que por medio de la NO VIOLENCIA.

El nacimiento y la muerte no son dos estados distintos, sino dos aspectos del mismo estado.

05 d’agost, 2007

esperança i Pandora


Us recomano visiteu aquesta pàgina i disfruteu mirant les imatges sobre dona i art, tot un regal:
"Cuenta Hesíodo, en los Trabajos y los días, que Zeus decidió castigar a los humanos por la traición de Prometeo. Prometeo había robado el fuego a los dioses y la entregó a los humanos para que se valiesen de él.


Zeus ordenó a Hefesto que utilizase la misma agua y la misma tierra con que Prometeo había hecho a los hombres, y creara a una hermosa mujer que todos los dioses dotarían de sus cualidades, tanto buenas como malas. Así nació Pandora.


Hesíodo lo relata : «...Así dijo y rompió a carcajadas el padre de dioses y ordenó al ilustre Hefesto mezclar lo más pronto posible la tierra con el agua, infundir voz y fuerza humana y asemejar en su rostro a las diosas inmortales, a una hermosa y encantadora figura de doncella.


Luego dio órdenes a Atenea para que le enseñase sus obras, a tejer la tela trabajada con mucho arte, y a la dorada Afrodita para que derramase en torno a su cabeza encanto, irresistible sexualidad y caricias devoradoras de miembros y a Hermes, mensajero Argifonte, le ordenó infundir cínica inteligencia y carácter voluble.Así dijo y ellos obedecieron al soberano Zeus Crónida.


Al punto el ilustre cojo, según las órdenes del Crónida, modeló de la tierra un ser semejante a una ilustre doncella y la diosa Atenea, de ojos garzos, la ciñó y embelleció; las divinas Gracias y la soberana Persuasión colocaron en torno a su cuello áureos collares y con primaverales flores la coronaron las Horas de hermosa cabellera; Palas Atenea adaptó todo tipo de adornos a su piel; y después el mensajero Argifonte tejió en su pecho mentiras, palabras seductoras y voluble carácter por voluntad del resonante Zeus; a continuación, el heraldo de los dioses le infundió voz y llamó a esta mujer Pandora, porque todos los que habitan en las moradas olímpicas le dieron un don, sufrimiento para los hombres comedores de pan...»


Zeus entregó a Pandora una caja (Hesíodo dice que una jarra) y ordenó a Hermes que la llevase ante Prometeo para hacerla su esposa. Prometeo temía que ese matrimonio por orden de Zeus fuese una trampa y la repudió. Zeus enojado por la actitud de Prometeo ofreció a Pandora a Epimeteo quien aceptó el matrimonio. No se sabe si por curiosidad o por una orden del propio Zeus, Pandora destapó la caja que le había entregado y de esta manera liberó todos los males existentes hasta el momento que se esparcieron por el mundo. Pandora cerró la caja antes de que saliese la esperanza, lo único positivo que ésta contenía; por eso siempre es lo último que se pierde."
Sembla que tots els mals, en les diferents culturas, han estat causats o portats per la dona: Eva, Pandora... i és clar que els que escrivien "aquestes històries", eren homes. Tinc l'esperança que els humans evolucionarem i arribarem a aconseguir "la unitat".

02 d’agost, 2007

CAAD a Argentona

El Centre d'atenció d'Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme tindrà una parada a la Fira del Càntir d'Argentona per intentar trobar famílies adoptants per als gossos i gats que hi ha al Centre i per fer campanya sobre una tinença responsable dels animals de companyia.

El CAAD Maresme, gestionat pel Consell Comarcal del Maresme, recull els animals de companyia que han estat abandonats a 18 municipis de la comarca, entre ells Argentona. Ja fa mesos que el Centre està fent crides a la població perquè aquelles persones amants dels animals que volen tenir una mascota adoptin un dels més de 200 gossos i gats que omplenen les instal·lacions del Centre.

La situació és preocupant perquè amb l'arribada de les vacances s'ha disparat el nombre d'abandonaments. Per tal de transmetre aquest missatge, l'ajuntament d'Argentona ha cedit al CAAD un espai a la Fira del Càntir d'Argentona. Els dies 4 i 5 d'agost, els visitants d'aquest important certamen firal trobaran la parada del CAAD a la Plaça Nova.

Esterilitza'l

Aproximadament un 25% dels animals que hi al CAAD Maresme són cadells. La manca de control sobre la reproducció de les mascotes és una de les causes principals d'abandonament.
Per evitar-ho, el CAAD començarà a Argentona una campanya per conscienciar els propietaris d'animals de la necessitat d'esterilitzar-los. La campanya és molt il.lustrativa. Representa com un arbre genealògic que comença amb dos gossos que es reprodueixen i tenen 7 cadells. Aquests, a la seva vegada procreen i tenen, cadascun, una cadellada de 7. El resultat és que en tres anys, dels dos animals inicials s'ha passat a una colònia de 49 gossos. En Tip, un cadell que va arribar al Centre amb el seu germà, és el protagonista del pòster. Us el podeu descarregar, Clicant aquí Si voleu veure el llistat d'animals que hi ha al Centre a l'espera de ser adoptats, Cliqueu aquí

Apagada elèctrica a Barcelona


El Conseller Antoni Castells, en la seva intervenció al Parlament el dia 30.07.2007 ha subratllat la "gravetat" d'aquests fets, que ha qualificat d'"inqualificables" i impropis d'una societat "amb un nivell de prosperitat" com el de Catalunya.


La xarxa elèctrica existent a la ciutat de Barcelona ha fallat, però cal esperar el resultat de l'expedient informatiu obert pel govern català. Es fa necessari reforçar el control del servei per part de l'administració autonòmica, en funció de les seves competències.


La Generalitat reforçarà el control de la inspecció de la xarxa elèctrica, la responsabilitat de la qual és de les empreses, fins i tot amb la introducció de canvis legals i l'elaboració d'una llei per garantir el subministrament de llum:

· Es realitzaran avaluacions semestrals sobre l'estat de la xarxa fins i tot amb controls director, si és necessari.

· La Generalitat elaborarà una nova llei que garanteixi el subministrament (tal com va anunciar la setmana passada el president Montilla) perquè tots els abonats puguin rebre el subministrament elèctric des de més d'una subestació, per evitar afectacions tan greus com la de la setmana passada a Barcelona.

· La nova llei que prepararà la Generalitat després de les vacances d'estiu també establirà, entre d'altres aspectes, els equips mòbils d'emergència, la potestat de la Generalitat per declarar d'interès general o excepcional de determinades infrastructures elèctriques i que les companyies mantinguin al dia els plans d'emergència, a més d'assegurar el sistema de les subestacions.

El servei no tornarà a la normalitat total "fins al febrer que ve", amb la posada en marxa en la seva totalitat de la subestació de Maragall, i que és previsible que a final del pròxim mes d'agost es puguin desconnectar, però no desmantellar, la meitat dels grups electrògens repartits per tota la ciutat en l'actualitat.

La primera responsabilitat de l'apagada i les seves conseqüències per als ciutadans de Barcelona són les empreses Red Eléctrica de España (REE) i Fecsa Endesa. La xarxa ha fallat, però ha considerat que no podem dir que hagi estat a falta d'inversions:


· Entre el 2004 i 2006 s'han fet moltes més inversions que en el període 2000-2003, quan encara no governava la coalició d'esquerres a Catalunya.

· EE ha passat de dedicar 6 milions d'€ anuals (2000-03) a 36,2 (2004-06) i Fecsa Endesa, de 194 milions a 423,3 milions d'€ en els mateixos períodes.

· Sobre els indicadors de qualitat en el servei que, a la ciutat de Barcelona, han passat de talls de llum de 2,25 hores en l'any 2001 a 0,86 hores el passat 2006, mentre en el conjunt de Catalunya es registraven talls de 3,83 hores fa sis anys, que s'han reduït a 1,51 hores el 2006.
à No vol dir que tot vagi bé. Ha anat molt malament. Qui no té autoritat per dir que està pitjor són els que governaven abans.


El Conseller Joan Saura ha a elogiat el comportament exemplar dels veïns de Barcelona durant els cinc dies de l'apagada històrica a la capital catalana, en què no hi va haver cap saqueig ni van augmentar els fets delictius, malgrat el gran augment de zones fosques. En la seva compareixença al Parlament per informar sobre el dispositiu especial dels Mossos d'Esquadra amb motiu de l'apagada que la setmana passada va deixar a les fosques gran part de Barcelona, Saura ha destacat que es va aconseguir garantir amb èxit la seguretat ciutadana.


Interior va destinar, a més de les patrulles d'uniforme i vehicles logotipats, diversos agents de paisà per recórrer les principals zones comercials afectades per poder reaccionar davant de qualsevol requeriment urgent en cas de la comissió d'algun delicte. En concret es van destinar 300 efectius per cobrir els torns de matí i tarda dels dies 23 i 24 de juliol, així com un mínim de 100 efectius per cobrir els torns de nit.


Ha reiterat la bona col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb què els Mossos van treballar conjuntament en la regulació del trànsit per pal·liar els efectes de l'apagada, que va deixar sense llum els semàfors de les principals vies de la capital catalana.

Paciència i RENFE



Paciència. Diuen que és la ciència de la pau. D’estar en pau, passi el que passi. Observant, com la germana d’en Dalí, tranquil·lament per la finestra, sense que res del que passi al món exterior et torbi.

I això és el que molts viatgers usuaris de RENFE hem de tenir aquests dies. Paciència i aixecar-nos molt més aviat si volem entrar a treballar al hora, sense cap garantia d’aconseguir-ho.

Dilluns dia 28 de juliol, arribo a l’estació de Cabrera de Mar puntual com cada matí, i sento pels altaveus una veu nebulosa i inintel·ligible que diu no se què de les obres del “tren de alta velocidad”. Mig adormida com sempre a aquestes hores, i sense entendre res pujo al meu tren que bé amb més de 10 minuts de retard, pensant que això a mi no hem deu afectar.

Quan arribo al Clot-Aragó, tothom a baixar, si no vols anar a l’estació de França, des de la qual no tinc cap combinació per arribar a Plaça Catalunya que és on baixo habitualment.

Marabunta de personal mig adormit per les interminables escales i un fotiment d’informadors informant i dirigint el tràfic de persones desconcertades com a bens. Xocs entre els diferents carrils d’anada i tornada, creuaments sense rotondes de rius de gent empipada, neguitosa i impacient.

Després cap al metro, immens passadís semblant a un formiguer on les desorientades formigues circulem desitjant arribar al món exterior. Olors humanes profundes, suors agressores a les pituïtàries sensibles i a les més curtides.

Cinc parades de metro per anar a dos estacions més enllà. Resultat, 22 minuts de retard a la feina, on habitualment arribo 15 minuts abans de l’hora d’entrada, per poder fer un cafè tranquil·la.

Miro totes les alternatives per arribar, en aquests calorós més d’agost, al meu lloc de treball el més puntual possible. Ja porto tres diferents itineraris i el que està clar, és que és imprevisible l’hora que arribaràs. Tots deuen haver fet la mateixa pensada que jo i el dimarts, en l’autobús de Mataró a Barcelona, les persones anaven de peu.

Avui 20 minuts d’espera sota terra entre el Clot-Aragó i Passeig de Gràcia-Aragó, aturats, cabrejats, mirant el rellotge i bufant, mirant-nos els uns als altres amb desconcert, cap informació de perquè estem parats. Calor i ràbia. I olors, adrenalines i ves a saber quines hormones omplint l’aire irrespirable.

Un senyor s’ha dirigit a un altre i li ha dit emprenyat, “a ver si nos civilizamos, que no estamos solos”, tot tapant-se el nas. I no era l’únic. Una altre senyora li ha dit: “que no es civilitzi si no vol , però que es dutxi”. La mofeta humana ni s’ha immutat. Senzillament no entenia cap de les llengües oficials.

Paciència, ciència de la pau, on ets????.Deu estar dormida a aquestes hores, com Déu mana.

Per cert, em cago en la PUTA D'OROS i en la Puta RENFE i la mare que els va parir a tots plegats. Premi honoris causa als il.luminats dissenyadors de les estratègies per fer les obres de connexió de l'AVE. Sort que ho han fet a l'agost.

01 d’agost, 2007

Unió Europea "Tractat de Reforma"

Aquí us deixo un article d'opinió de la meva Eurodiputada preferida, amiga, companya, i veïna de Cabrera de Mar. Sempre treballant per
aquesta Unió Europea que tant costa d'arrencar, però que ben aviat farà palesa la necessitat de la seva Unió. Sempre treballant per a un món més just i solidari.

"Del tractat constitucional a un tractat de reforma"

Artícle d'opinió de Maria Badia, diputada al Parlament Europeu i Secretària de Política Europea i Internacional del PSC. (El Punt)

L'oportunitat de tenir una Constitució per a Europa va tenir el seu moment: el 2004, quan els dotze nous països estaven acabant de negociar l'adhesió i encara no eren membres de ple dret, però havien participat en la convenció que va elaborar el Tractat per una Constitució Europea. Les reticències que tenien alguns d'aquests països al tractat constitucional quedaven relegades en un segon pla, per la importància decisiva de formar part de la Unió Europea. Pels 15 països restants, la necessitat d'un tractat que permetés avançar en el bon funcionament de la Unió, per la imminent entrada dels 12 nous socis, era compartida per gairebé tots.

Als més euroescèptics –amb el Regne Unit al capdavant– se'ls feia difícil no acceptar les propostes. En el Consell de Roma de 29 d'octubre del 2004 s'aprovà unànimement el tractat constitucional. És a dir, tots els caps d'estat o de govern de tots els països hi van donar suport, incloent-hi el Regne Unit. Això que segueix és prou conegut: els països comencen la ratificació del tractat: els uns, via referèndum, i els altres, via parlamentària. Fins que arriba el torn de França, i una gran part de l'esquerra francesa fa campanya pel «no» al·legant que és un text al servei de les doctrines més neoliberals. Una part de la dreta més extrema també fa campanya pel «no», en aquest cas, al·legant que dóna massa poder a la Unió. El resultat és un «no» en el referèndum de França, seguit d'un «nee» en el referèndum dels Països Baixos, prou perquè la resta de països que encara no s'havien pronunciat premin el fre de l'aprovació, cosa que provoca un alentiment i una crisi constitucional en el si de la Unió.

Alguns països segueixen les previsions d'aprovar el text per via parlamentària, i així s'arriba al 2007 amb 18 països que han ratificat el text, i 9 de repartits entre els que diuen que el ratificaran, i els que diuen que no -amb Polònia, el Regne Unit, i la República Txeca entre els últims. Veiem, doncs, que una vegada feta l'ampliació, una majoria dels nous socis mantenen una actitud més atlantista que europeista, com ja es va poder observar en el comportament sobre la guerra a l'Iraq, i, per tant, que l'aprofundiment i la construcció de la Unió política d'Europa han perdut suport en el si de la Unió.

A partir d'aquí, es posa en evidència que el momentum d'un tractat constitucional europeu ha passat, i que aquells que demanaven el «no» perquè volien més Europa no van ajudar que això fos possible, sinó que van donar –sense voler– suport a aquells que van guanyar: els que volien menys Europa.

I ara? El Consell del mes de juny ha anat tan enllà com es podia esperar, tenint en compte les diferències i les sensibilitats tan diverses, amb històries que pesen com una llosa en la memòria d'alguns dels països i en les relacions que mantenen. La previsió no crec que sigui cap altra que la d'una Europa que s'anirà construint a diferents velocitats. No per una qüestió de categories o de països de primera i de segona, sinó en funció del que uns països estiguin disposats o creguin oportú fer junts, deixant la porta oberta perquè la resta, quan ho vulguin, s'hi incorporin.

Segons les conclusions d'aquest Consell i les declaracions dels diversos líders, el 90% del tractat constitucional quedarà reflectit en el nou tractat –que es dirà Tractat de Reforma–, perquè no substituirà els altres sinó que els reformarà. Ara bé, el Consell Europeu va arribar a acords, però això només va ser el primer pas. Ara cal posar negre sobre blanc allò que s'acordà a Brussel·les, per tal de tenir l'esborrany del Tractat de Reforma, que s'hauria d'aprovar a mitjan octubre d'enguany, per ser ratificat per tots els països i aplicar-lo a partir del 2009, any de les properes eleccions europees.

Continuant amb l'expressió de les línies vermelles que feia servir el govern espanyol a l'hora de les negociacions, n'hi ha dues que en cap cas no s'haurien de traspassar. La Unió Europea no es pot permetre que alguns països quedin desvinculats de la Carta dels Drets Fonamentals, ni de les qüestions relatives al mercat interior sobre serveis d'interès general. Seria com perdre la raó de ser d'aquesta Europa que s'ha constituït basada en els valors de la justícia, la solidaritat i els drets socials; seria com desdibuixar el model social europeu, que és la nostra marca d'identitat, a més de l'esperança per a gran part del món en vies de desenvolupament.

De quien depende tu felicidad???


En cierta ocasión, durante un taller para matrimonios, le preguntaron a una esposa:


- ¿Tu esposo te hace verdaderamente feliz?


El esposo alzó ligeramente el cuello en señal de seguridad, pues sabía que su esposa diría que sí, pues ella jamás se había quejado durante su matrimonio. Sin embargo, la esposa respondió rotundamente: '

- No. No me hace feliz .... Yo soy feliz. El que yo sea feliz no depende de él, si no de mí.
Y continuó diciendo:


- Yo soy la única persona de quien depende mi felicidad. Yo determino ser feliz en cada situación y en cada momento de mi vida, pues si mi felicidad dependiera de alguna otra persona, cosa o circunstancia sobre la faz de la tierra yo estaría en serios problemas.

- Todo lo que existe en esta vida cambia continuamente: el ser humano, las riquezas, mi cuerpo, los amigos, el clima, mi jefe, los placeres... y así podría decir una lista interminable. Es por eso que cada día decido ser feliz... A lo demás lo llamo 'experiencias: olvido las pasajeras y vivo las que son eternas: amar, perdonar, ayudar, compartir, comprender, aceptar, consolar...

- La gente dice: hoy no puedo ser feliz porque estoy enfermo, porque no tengo dinero, porque hace mucho calor, porque alguien me insultó, porque alguien ha dejado de amarme, porque alguien no me valoró.


Y yo digo:


- SE FELIZ, aunque haga calor, aunque estés enfermo, aunque no tengas dinero, aunque alguien te haya insultado, aunque alguien no te ame o no te valore. La felicidad no depende de los demás, sino de ti, de la decisión que tú tomes cada día. PERO HAZLO!!