31 de juliol, 2007

Festa Major de Cabrera de Mar

Avui dia 31 de juliol de 2007, des del balcó de l'Ajuntament del meu poble, l'Associació de Pensionistes i Gent Gran de Cabrera de Mar, ha fet el pregó de Festa Major.

Per a mi ha estat un honor ser-hi dalt del balcó compartit amb representants de l'Associació un dinàmic pregó ple d'anècdotes i recors de festes majors viscudes en èpoques passades.

M'ha entendrit sentir a la Magdalena, una senyora de molt bon veure als seus 89 anys, explicar com quan tenia 15 anys el pare no li deixava anar a la festa perquè duia un vestit nou que li deixava veure's l'esquena, i com va solucionar el tema tapant-se-la.

Balls de rams, NO-DO, cuplés, tangos i valsos, envelats, orquestes, anys viscut i sabiesa de la meva gent gran que ha sabut fer un pregó únic i original, com si fos una conversa cotidiana.

Després la Maria Martí i Pujols, ens ha llegit un escrit sobre la feina amorosa que fan les àvies "kangur", i les dobles jornades que els toca fer a aquestes àvies insubstituïbles que alguns tenen la sort de tenir. Després diuen que són els grans els que perden la memòria, i com tants néts joves i adolescents, poden oblidar, vehemcia de la edat, el temps de la seva vida que els han dedicat.

Demà Missa s0lemne amb cants que interpretarà la Coral Sant Feliu. I a la plaça Nova, Sardanes amb la Cobla Costa Brava que a dos quarts de ou del vespre, a la plaça de la fàbrica farà el concert de Festa Major, i que després de sopar, a les dotze de la nit (jo no podré ser-hi, que a l'endemà entro a treballar a les 8 a Barcelona), BALL!!!!!.

Els actes de dijous a diumenge, ja us els explicaré.

Per mi és un honor ser regidora d'aquest el meu poble.

Encara estem així?

Un jutge de Múrcia atorga la custòdia de dues nenes al pare perquè la mare és lesbiana

• Fernando Ferrín adverteix que la dona "haurà d'escollir entre les seves filles o la nova parella"


• El magistrat equipara l'homosexualitat a "la condició de toxicòman, pederasta, prostituta, o pertinença a secta satànica"


Un jutge de Múrcia ha atorgat la custòdia de dues filles al pare perquè l'homosexualitat de la mare les perjudica i "augmenta el risc" que les menors també ho siguin, en un acte en el qual assenyala que la dona "haurà d'elegir entre les seves filles o la nova parella".


El titular del jutjat de primera instància número 9 de Múrcia Fernando Ferrín Calamita acorda en aquesta resolució mesures cautelars mentre es resol el procés de divorci, com l'atribució al pare de la custòdia de les filles i l'ús de la vivenda familiar, a més de les vacances de les menors amb la mare, a la qual prohibeix sortir d'aquesta comunitat.


El jutge explica que entra a valorar les causes de la ruptura familiar perquè "l'ambient homosexual perjudica els menors" i "augmenta sensiblement el risc que ells ho siguin", motiu pel qual opina que un progenitor homosexual no pot donar-los la formació integral a la qual tenen dret.


La presidència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJM) va acordar el 14 de juny passat obrir un expedient a Ferrín després de les queixes rebudes per la seva decisió d'atorgar la custòdia de les dues menors al pare per l'orientació sexual de la mare.


Crítiques a les lleis


"La condició de toxicòman, pederasta, prostituta, pertinença d'un dels progenitors a una secta satànica, etcètera, entenc que afecta negativament els fills, igual que una relació heterosexual del progenitor custodi pot perjudicar els menors i servir de base per a un canvi de custòdia; doncs el mateix la d'homosexual", assenyala.


En la seva argumentació, el jutge també exposa les seves crítiques a la llei integral contra la violència de gènere, a la que permet els matrimonis del mateix sexe i a la modificació del Codi Civil de l'article que regula la custòdia, la redacció del qual -assenyala- "va ser fruit d'un error en la votació al Congrés del grup governant".


A més, planteja que "potser faci ús en el seu moment" del seu dret a presentar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre algunes d'aquestes regulacions.


Expedient per un altre cas


Per a les associacions de dones i col·lectius d'homosexuals el jutge s'ha extralimitat en les seves funcions, raó per la qual han demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que adopti les mesures disciplinàries que consideri oportunes i que enviï una còpia de la seva queixa al Tribunal Superior de Justícia de Múrcia perquè conegui els fets.


El TSJM ha informat de l'obertura d'un expedient i ha assenyalat que aquest mateix jutge ja en té un altre d'obert, que es troba en període d'informacions, relatiu a l'adopció d'una nena per part d'una parella de lesbianes.


Per a la presidenta de la Federació de Dones Separades i Divorciades, Ana María Pérez del Campo, l'actuació d'aquest jutge s'emmarca dins d'una campanya destinada a "ensorrar lleis socials progressistes" i opina que la resolució del jutge "és un atac a la democràcia des de la judicatura" i l'ha comparat amb el cop d'Estat del 1981 que va intentar "segrestar els Legisladors".


Protesta de 15 col·lectius


Des de l'Associació de Dones Juristes (TEMIS), Altamira González, va assenyalar que encara que els dos progenitors tenen condicions personals i laborables idònies atorga la custòdia al pare "a causa del lesbianisme de la mare, que equipara a la prostitució, a la pertinença de sectes satàniques o a activitats delictives".


Per al portaveu de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, Antonio Póveda, la resolució ha estat dictada "des del masclisme" i ha recordat que "la custòdia no depèn de l'orientació sexual".


A aquest acte de protesta s'han sumat 15 col·lectius, que també han remès escrits a les associacions de jutges majoritàries perquè coneguin el contingut d'aquest acte, el jutge de la qual pertany a l'Associació Professional de la Magistratura (APM), segons les organitzacions denunciants.
EL PERIODICO 23/7/2007

30 de juliol, 2007

canvi climàtic


􀂄 EL GOBIERNO SOCIALISTA CONSIDERA UNA PRIORIDAD LA LUCHA
CONTRA EL CAMBIO CLIMÁTICO

􀂆 El Presidente del Gobierno reafirma, con la celebración de un Consejo de Ministros monográfico sobre Cambio Climático, el compromiso de los socialistas con uno de los principales retos ambientales a los que se enfrenta el planeta, una amenaza para el desarrollo sostenible, con importantes repercusiones en la economía, la salud y el bienestar social de los ciudadanos.

􀂆 La comunidad internacional acordó en 1997 la adopción del Protocolo de Kyoto para reducir las emisiones de Gases de Efecto Invernadero, principales causantes del cambio climático. Ha sido en 2006, gracias a las políticas puestas en marcha por el Gobierno Socialista, cuando se han reducido por primera vez en España las emisiones de Gases de Efecto Invernadero en un 4,1%, mientras el PIB crecía hasta un 3,9%.

􀂆 El Gobierno del PP, en 8 años, fue incapaz de elaborar el Plan de asignación de derechos de emisiones contaminantes, herramienta imprescindible para cumplir con Kyoto. Es más, no planteó el menor compromiso con un desarrollo más sostenible y consiguió que España se alejara claramente de la Unión Europea en la incorporación de criterios sociales y ambientales.

􀂆 El elemento central es este Consejo monográfico es la Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia, con 198 medidas concretas y 75 indicadores para su seguimiento, con el objetivo fundamental de disminuir las causas que provocan el cambio climático y reducir sus efectos negativos.

􀂆 La Estrategia recoge, entre otras, las siguientes medidas:

-reducción de las emisiones de Gases de Efecto Invernadero, con especial importancia las relacionadas con el sector energético.

-contribución al Desarrollo Sostenible y al cumplimiento de nuestros compromisos de cambio climático.

-aplicación del Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático.

-aumento de la concienciación y sensibilización pública en lo referente a energía limpia y cambio climático.

-fomento de la investigación, el desarrollo y la innovación en la materia.

-asegurar el abastecimiento energético, impulsando la penetración de energías más limpias que limiten la dependencia energética exterior.

-promoción del uso responsable de energía y del ahorro de recursos, tanto para empresas como para los consumidores.

􀂆 Además, el Gobierno ha puesto en marcha un Plan de Medidas Urgentes que, dentro de la competencia del Estado, permitan alcanzar las reducciones de emisiones de gases para el periodo 2008-2012, con actuaciones en el sector energético, transporte, residencial, comercial e institucional.

􀂆 La cooperación institucional entre la Administración General del Estado, las Comunidades Autónomas y entidades locales es fundamental para lograr los fines marcados por la Estrategia.

􀂆 En esta línea, el Gobierno ha impulsado la elaboración por parte de las CC.AA. de sus respectivas Estrategias contra el cambio climático para presentarlas en la próxima Conferencia de Presidentes, que se celebrará en noviembre.

22 de juliol, 2007

Descans.....



Desconecto aquesta setmana, carregaré les piles descansant tot el que pugui. Ja us explicaré quan torni.
Bona festa major als que ho estiguin i bones vacances als que les facin.
Fins aviat......

18 de juliol, 2007

IOGA

Com va néixer el IOGA

Es diu que fa centenars de segles a l’Índia, dins d’una immensa gruta, prop d’un petit llac ple de perfumades flors de lotus, en el cim d’una alta muntanya, Shiva decidí revelar els secrets del ioga a la seva dolça i estimada esposa, la deessa Parvati.


Un peix, amagat entre les flors de lotus, escoltava encantat la melodiosa veu de Shiva. Així, poc a poc, va aprendre el ioga, fins a les hores només conegut pels déus.


Gràcies als exercicis que va aprendre observant a Shiva i a Parvati, el peix aconseguí transformar-se en home, i es digué Matsyendra, que en la llengua hindú significa Peix fet home.


Es convertí així en el primer mestre de Ioga a l’Índia.

17 de juliol, 2007

Convenció pel Futur


El PSC ha de ser “el partit central del catalanisme” perquè es converteixi en “el moviment social majoritari de Catalunya”. Amb aquestes paraules, el conseller d´Economia i membre de l´Executiva del PSC, Antoni Castells, va definir els objectius de Convenció pel Futur, que va celebrar la seva primera jornada del debat de renovació ideològica. El dirigent del PSC va subratllar la necessitat d´espais de reflexió com Convenció pel Futur per impulsar un projecte polític renovat per al socialisme català, amb l´objectiu d´adaptar-lo a les transformacions socials, al catalanisme del segle XXI i a les noves formes de fer política, que han de donar més protagonisme als ciutadans.


Castells va destacar la importància de fer aquesta reflexió estant en el Govern català perquè “la primera obligació d´un Govern és fer bé les coses, però també de ser capaç d´explicar a on anem”. El debat es realitza de forma oberta i acull representants de sensibilitats molt diverses dins de l´esquerra. Per la seva banda, Raimon Obiols , va remarcar precisament la diversitat present a la Convenció pel Futur, ja que, a més de diverses associacions vinculades al PSC, hi van participar membres de la UGT i d´altres organitzacions d´esquerra.


Obiols va resumir els ideals de tots els presents, més enllà de les seves adscripcions concretes, en set: la centralitat del món del treball, la bandera de la pau contra les armes i la guerra, la defensa de la llibertat i igualtat de les dones, la igualtat de drets amb els immigrants, la defensa d´un Estat laic, la lluita contra l´especulació immobiliària i una reforma radical de la política .


El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha fet també una aportació a la reflexió en aquest article titulat "Catalanismo hoy "

En que quedem?

L´advocat de l´Estat ha remès al Tribunal Constitucional un informe en què posa de relleu la contradicció del PP, per haver interposat recurs d´inconstitucionalitat contra articles de l´Estatut d´Autonomia de Catalunya idèntics a articles d´altres estatuts a quals han donat suport.

Això, la mateixa setmana en què la Generalitat ha donat a conéixer un estudi detallat que xifra en 120 els articles estatutaris que han tingut el suport del PP fora de Catalunya, però que en el cas de l´Estatut català, han estat impugnats davant el Constitucional.

I la pregunta és: En què quedem? El mateix advocat de l´Estat destaca la incongruència que suposa votar a favor d´un article a Andalusia i en contra del mateix article a Catalunya. El Constitucional està dividit, i l´intent dels magistrats més propers als postulats del PP per evitar que l´informe de l´advocat de l´Estat no es tinguès en compte ha fracassat.

Com diu Miquel Iceta al seu blog aquesta setmana, “la indecència del PP no coneix límits”.

13 de juliol, 2007

Empleo femenino



􀂃 Los socialistas consideran el empleo como uno de los elementos fundamentales para conseguir el bienestar de la ciudadanía, la garantía de autonomía de las personas, y la contribución de los individuos al progreso como país.

􀂃 El empleo está desigualmente repartido en España, en función del sexo: la mujer española gana un 28% menos que el hombre, su tasa de actividad está 22 puntos por debajo de la masculina, ocupan el 80% de los contratos temporales y el 78% de los contratos a tiempo parcial, pero emplean 5 veces más tiempo en cuidados familiares que los hombres.

􀂃 El Gobierno socialista está convencido de la necesidad de corregir este desequilibrio: porque es un derecho de las mujeres, porque mejora la calidad de nuestra democracia y porque supone una indudable apuesta estratégica de desarrollo económico, en el marco de la Estrategia de Lisboa.

􀂃 Por eso el Gobierno socialista viene desarrollando en los últimos tres años un intenso esfuerzo desde el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales para conseguir el objetivo de la igualdad en el empleo en España.

􀂃 La Ley para la Igualdad Efectiva entre mujeres y hombres es un poderoso instrumento para equilibrar el empleo en nuestro país, entre otros objetivos vinculados a él, como el equilibrio en los cuidados familiares, y el equilibrio en la participación en la toma de decisiones.

El crecimiento del empleo femenino en cifras


o Hoy están trabajando en nuestro país un total de 8.214.700 mujeres.

o El empleo de mujeres crece más que el de los varones, tanto en empleo temporal como indefinido: de los 4 millones de nuevos empleos femeninos, 2.785.800 son contratos indefinidos y 1.218.400 son contratos temporales.

o Las mujeres mejoran su nivel de cualificación en el empleo, en mayor medida que los hombres: el 38,2% de las mujeres ocupadas tienen estudios superiores frente al 28,6% de los varones.

o El empleo femenino incrementa su peso en todos los sectores, especialmente Hostelería, Intermediación financiera, Comercio y Transporte.
o Desde 1994 la economía española vive una etapa de crecimiento sostenido. En esta etapa hay cuatro millones de nuevos empleos ocupados por mujeres.

o El paro femenino ha descendido en este periodo el 43,4%. En España existen hoy 1.056.000 parados, (casi la mitad menos que en 1994).
o El empleo femenino ha crecido en este periodo el 101,6%, el doble que el masculino que ha crecido el 47,9%.

o La tasa de actividad en mujeres se sitúa hoy en el 58,3%, sólo 4 puntos por debajo de la media europea (62,5%), con una clara tendencia a converger en poco tiempo.

o El diferencial de la tasa de actividad de las mujeres en relación con los hombres en España se ha reducido de 33,3 puntos en 1994 a 22,6 puntos en 2007.


o La tasa de empleo femenino se ha incrementado más de 20 puntos, y se sitúa hoy en el 51,2%, a sólo 5 puntos de la media europea, de la que nos separaban 20 puntos.

Agència Tributària


LLEI DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA
11 de juliol de 2007 – Parlament de Catalunya

Els partits que donen suport al govern català (PSC, ERC, ICV) així com CiU van votar favorablement a la Llei de Creació de l'Agència Tributària de Catalunya, gràcies a un acord d’entesa entre el govern i el principal partit de l’oposició propiciat pel conseller d’Economia Antoni Castells. Aquesta és la primera Llei de les que contempla l'Estatut que s'aprova al Parlament.

Objectiu: gestionar i recaptar en el futur tots els impostos que paguen els catalans.


Tipologia: serà un ens públic adscrit a la Conselleria d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i gaudirà de total autonomia financera i de gestió.


Estructura: constarà d’un president, que serà el secretari general del Departament d’Economia; un director, nomenat pel govern a proposta del conseller d’Economia, del que dependrà la direcció ordinària de l’Agència; una junta de govern; un comitè executiu i un comitè assessor, aquest amb representants de la societat civil. D’altra banda, l’oficina del defensor del contribuent, amb capacitat per resoldre dubtes i queixes, vetllarà pel seu funcionament.


Funcions: assumeix les funcions de la fins ara direcció general de Tributs de la Generalitat a la qual substitueix.


Inicialment recaptarà, gestionarà, liquidarà, inspeccionarà i recaptarà els tributs propis de la Generalitat (impost sobre grans establiments comercials o el gravàmen de protecció civil) i els tributs cedits totalment (transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, successions i donacions, patrimoni i les taxes sobre el joc).


S’afegeix que l’agència pot assumir per delegació la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de la resta d’impostos de l’Estat recaptats a Catalunya d’acord amb l’Estatut.


La intenció del Govern és que l’agència entri en funcionament l’1 de gener de 2008. La creació és doncs el primer pas, imprescindible, per a que abans del 9 d’agost de 2008 –dos anys després de l’aprovació de l’Estatut– l’Agència Tributària de Catalunya es consorciï amb l’agencia estatal i formin el consorci tributari de Catalunya que, gradualment, anirà assumint la gestió dels impostos que es recapten a Catalunya, i ha de convertir-se en Administració Tributària Única.



Avantatges de l’Administració Tributària Única: “La Generalitat catalana es financia en gran part a través dels trams dels impostos estatals que l’Estat cedeix a Catalunya. No obstant, els impostos els recapta l’Agència Tributària Estatal i aquesta, amb mesos de retard, fa els traspassos a la Generalitat.



El govern català vol tenir accés de primera mà a la informació fiscal i aquest és un dels motius clau en l’objectiu de tenir una administració única, ja sigui a través d’un consorci entre l’agència catalana i l’estatal, o més endavant a través d’una agència catalana única. L’agència tributària catalana recaptarà gairebé el 40% dels ingressos tributaris de la Generalitat, i en una segona fase l’objectiu és crear el consorci amb l’agència estatal i després convertir-ho en administració única”.



CONSIDERACIONS POLÍTIQUES

Tal com diu el conseller Castells, més important potser que l’aprovació d’aquesta primera llei contemplada a l’Estatut, és el fet que s’ha arribat a una entesa amb l’oposició. Aquesta és la unitat que els socialistes sempre hem defensat com a necessària i imprescindible davant dels grans temes de país: “Hem demostrat que podem anar junts perquè en el desenvolupament de l’Estatut hem d’anar junts. És una qüestió de país i ens uneix. Estem parlant d’aprofundir en el nostre autogovern” (ANTONI CASTELLS 11.7.7)




El pacte és fruit de la voluntat del govern català, de la mà del conseller d’Economia, i de l’oferiment de diàleg que el president de la Generalitat, José Montilla, sempre ha defensat i proposat a CiU.



El més important no és qui ha arribat a l’acord sinó l’aprovació d’aquesta Llei que obra la porta a l’assoliment d’una Administració Tributària a Catalunya. NO ES TRACTA DE QUI HO ACONSEGUEIX SINÓ DEL QUE S’ACONSEGUEIX PER A CATALUNYA.

12 de juliol, 2007

segona altre realitat

Segona part de l'escrit de la meva amiga Guadalupe Espinosa.

Si em permets, ara et vull contar com m'agrada despertar-me sentint los pardalets enmig de la calma del barri. El primer sol del matí entrant per la finestra, des del llit veig les branques dels arbres que tinc enfront, arbres que probablement va plantar el meu pare, no ho sé cert. Veig la grogor de les flors del gessamí de ma mare - era la flor preferida del meu difunt i enyorat pare.

Quan mon fill es lleva, pot ser surt a saludar el dia, com li vaig ensenyar des que tenia 1 any. I surt al carrer descalç i s'aixeca la samarreta del pijama ensenyant la panxa i el pit al vent i diu: -"Mama! No cal jaqueta avui, mira no en tinc gens de fred, jo!"- desafiant el vent de dalt que baixa acanalat pel meu carrer. I si en té ganes, tot descalç, un altre dia dirà: -"Mama, a que vaig corrents descalç per les pedres fins al final del carrer?, què t'hi jugues?"

I és que és valent i amant de la vida natural com ell sol; perquè és així, perquè ha crescut en llibertat. No li ha calgut guarderia- que d'altra banda al barri no n'hi ha. La iaia el duia a passejar i a fer espàrrecs quan tenia 2 anys. Quan va aprendre a parlar, abans d'anar a dormir -amb el seu pijama de nadó- l'agafavem al braç o de la maneta el seu pare i jo i li dèiem:

"- Au, digues bona nit al boix ", el seu boix de casa - on hi ha soterrada la placenta de quan va nèixer, el boix que ell decora per Nadal i que espera amb il-lusió que els Reis li deixin allí sota el regal més especial i esperat per ell.




Potser en això consisteix educar la sensibilitat i les emocions. (Mira! ja tinc el tema per l'Escola de pares. Tant de pensar quin material els dono, que els sigui útil i pràctic per "aplicar això de l'educació emocional dels fills i filles...deu ser això.).

Seguint amb les contalles de la vida particular de mon fill et diré que és feliç de jugar als amelers de davant de casa. L'estiu dels sis anys, ell i dos amiguets veïns es van construir una cabanya als arbres, que ha durat dos anys, fent-se i desfent-se, amb més colla o els de sempre...

No li ha calgut maquineta per entretindre's ni la tindrà. Quan vol sortir al carrer surt en tota llibertat i juga amb bastons o puja als amelers o creua la carretera per jugar al toril.



I és que al barri no tenim serveis, ni guarderies, ni ludoteca, ni biblioteca, ni animació infantil, ni pista poliesportiva, ni cursets, ni carrers peatonals per passejar, no tenim voreres per anar per dalt la vorera quasibé, ni una plaça on jugar, seure al banquet a xerrar mares, crios, ni vells, ni un bonic passeig per anar els diumenges, ni botigues per "gastar", ni carrers asfaltats com qualsevol poble del 2007- dirant molts.

Tenim només la tranquilitat- que no és poc-, llibertat d'entrar i sortir de casa, un territori verge, on aparcar, dinar al carrer en una taula o el plat a la falda si convé, el cant i el vol dels pardals, la calma de no tindre veïns pesats- ara que han marxat.

Adopcions animals

CENTRE D'ATENCIÓ D'ANIMALS DOMÈSTICS DE COMPANYIA DEL MARESME

Ja podeu consultar l'actualització del web amb els animals que tenen acollits al CAAD i que esperen ser adoptats.

El CAAD Maresme recull els gossos i gats abandonats a 18 municipis de la comarca i en aquests moments tenen uns 200 animals a les seves instal·lacions. És urgent que augmentin les adopcions per evitar la saturació del centre.

Si coneixeu algú interessat en tenir una mascota, si us plau, feu-li arribar aquest post.Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Podeu accedir a la llista d'animals en espera de ser adoptats, des d'aquesta adreça:

Desplegament de l'Estatut


A la sessió plenària de dimecres dia 11/07/2007, al Parlament de Catalunya, els tres partits que formen el Govern català i amb el suport de CiU, han votar a favor de la La Llei de Creació de l'Agència Tributària de Catalunya, prevista al nou Estatut. Podem celebrar que també ens sabem posar d'acord en coses importants.


Els punts més destacats d'aquesta llei són :


* L'Agència neix amb la voluntat de gestionar i recaptar en el futur tots els impostos que paguen els ciutadans catalans.


* D'entrada, el nou organisme només gestionarà, liquidarà, inspeccionarà i recaptarà els tributs propis de la Generalitat i els tributs estatals cedits totalment.


* Però en un apartat afegit al projecte de llei, s'afirma que l'agència pot assumir per delegació la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de la resta d'impostos de l'Estat recaptats a Catalunya d'acord amb el que estableixen els articles 203.4 i 204.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.


* Aquesta llei, que és la primera de les que contempla l'Estatut que s'aprova al Parlament.


* Institueix un consorci que en el termini de dos anys podrà transformar-se en l'administració tributària única existent a Catalunya, i afirma que el govern català promourà la seva transformació amb el propòsit que la seva nova funció sigui efectiva abans del 9 d'agost del 2008, d'acord amb el previst a l'Estatut. Fins aleshores, la llei contempla que el consorci pugui assumir de forma gradual les seves funcions en un període no superior als dos anys de la seva creació.


Més informació a la página web del parlament de Catalunya :

08 de juliol, 2007

El jove i l'anell

Un jove va acudir a un savi en busca d'ajuda.

- Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per a fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res de bo, que sóc talòs i bastant tonto. Com puc millorar mestre? Què puc fer perquè em valorin més?

- Ho sento molt noi, no puc ajudar-te, he de resoldre abans els meus propis problemes. Potser després, si tu em volguessis ajudar a mi, jo podria resoldre aquest tema abans i després potser et podria ajudar.

- E...encantat, mestre -titubejà el jove però sentí que altra vegada era desvaloritzat i les seves necessitats aplaçades.

- Bé -assentí el mestre. Es va treure un anell del dit i donant-li al noi agregà: prèn el cavall i cavalca fins el mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. És necessari que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or. Vés i torna amb aquesta moneda tan aviat com puguis.

El jove agafà l'anell i marxà. En arribar, començà a oferir l'anell als mercaders. Aquests el miraven amb algun interès fins que el jove deia el que pretenia per ell. Quan el jove mencionava la moneda d'or, alguns reien, altres es tornaven i només un vell fou prou amable per prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per entregar-la a canvi d'un anell. Després d'oferir el seu anell a tothom que es trobava, abatut pel seu fracàs, muntà el cavall i va tornar.

- Mestre -va dir-, ho sento, no és possible aconseguir el que em vas demanar. Potser podria aconseguir dues o tres monedes de plata, però no crec que pugui enganyar ningú respecte l'autèntic valor de l'anell.

- Què important això que has dit, jove amic! -contestà somrient el mestre- Hem de saber primer de tot l'autèntic valor de l'anell. Torna a muntar i vés al joier. Qui millor que ell per saber-ho? Diga'l que voldries vendre l'anell i pregunta-li quant et dóna per ell. Però no importa el que t'ofereixi, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell. El jove tornà a cavalcar. El joier examinà l'anell a contrallum, el mirà amb la seva lupa, el va pesar i digué:

- Diga-li al mestre, xicot, que si el vol vendre ja, no li'n puc donar més de cinquanta-vuit monedes d'or.

- Cinquanta-vuit monedes??? -exclamà el jove.

- Sí -replicà el joier-. Jo sé que amb temps podríem obtenir-ne unes setanta monedes, però no sé... Si la venta és urgent...

El jove va córrer a casa del mestre a explicar-li el que havia passat.

- Seu -va dir el mestre després d'escoltar-lo-. Tu ets com aquest anell: una joia única i preciosa. I com a tal, només pot avaluar-te vertaderament un expert. Què fas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu autèntic valor?

I dient això, es tornà a posar l'anell al dit petit de la seva mà esquerra.

l'altre realitat de guadalupe


Guadalupe és la meva amiga. La vaig conèixer el segon curs de formació en psicoteràpia Gestalt, ara farà uns dotze anys. És una jove psicòloga que viu al Motsià, en un barri anomenat el Castell del terme municipal d'Ulldecona. Té un fill que es diu Àlbar, que va portar al món a casa seva, per voluntat pròpia, com jo vaig tenir al meu tercer fill, en Nil, aviat farà catorze anys.

Em va enviar aquest escrit, que com que és molt llarg, us fraccionaré. Val la pena de llegir-lo, és un molt valuós escrit. Disfruteu.


Mira la imatge i contempla-la un moment... Deixa't impressionar! Et recorda algun paisatge que coneguis? Et produeix alguna sensació? Adona't de com el paisatge, l'entorn immediat, allò que veus primer quan obres els ulls al matí t'impregna la retina, el cervell emocional i configura els teus primers pensaments...t'aixeques , surts per la porta de casa i...ja hi ets, un nou dia, una nova realitat t'espera.

...I el més important..tu vas creant una altra realitat , cada dia, amb les teves obres, les teves idees, les teves paraules.

Si quan tornes a casa a la nit i et trobes en la teva més íntima realitat pots abraçar el son amb la tranquilitat d'haver fet allò correcte, allò que de tot cor creies millor...ben segur que dormiràs a gust.

Però... vigila! Allò correcte és un engany. Sí. Tu veus la teva realitat amb els teus propis ulls i jo des de la casa del davant també la veig, però des d'un altra perspectiva ben diferent, que no és la mateixa que la teva ni la del visitant que s'assoma un dia al cap del carrer i mira endavant i amunt. No creus? Sembla raonable, a què sí?.

"Pot ser no és cert !" -dirà algú. "Pot ser no és una manera correcta de pensar" -establirà algú altre.

Si més no, és respectuós, és tolerant, és una mirada oberta ...a tantes realitats possibles!

Així, una mirada canvia un dia. Una mirada diferent et canvia la vida.Una altra mirada amplia el teu pensament.Apreciar la mirada de l'altre et sensibilitza al seu món i enriqueix el teu. Atrevir-te a mirar des de la finestra de qui viu enfront teu, t'apropa a la seva pell, crea empatia, estableix vincle i t'ajuda a escoltar, a comprendre i a respectar.

Te n'adones que no només tu saps, les coses no són el que semblen. Una mirada et canvia el dia, així com el teu paisatge quotidià impregna el teu viure.

07 de juliol, 2007

Tao-te-king

XXXIII

Qui coneix als altres és inteligent.
Qui es coneix és il.luminat.
Qui venç els altres és fort.
Qui es venç a si mateix és la força.


Qui es contenta és ric.
Qui s'esforça sense treva és voluntariós.


"El que permance en su puesto, vive largamente.
El que muere y no perece, es eterno."

06 de juliol, 2007

Som elefants?


Relat de Jorge Bucay, Terapèuta gestaltic, admirat mestre: L’elefant del circ


Quan era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals, sobretot l'elefant. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala del seu tamany, pes i força descomunals. Però després de la seva actuació i fins una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedaba subjecte tan sols per una cadena que empresonaba una de les seves potes clavada en una petita estaca que hi havia en el terra. No obstant, l'estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres a la terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquell animal era capaç d'arrencar l'estaca i fugir. El misteri era evident: què el manté aleshores? Per què no fuig?

Aleshores vaig preguntar a algun mestre, algun pare o algun tiet pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat. Però si estava ensinistrat, per què l'encadenaven? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca. Fa uns anys vaig descobrir que per sort algú havia estat prou savi per trobar la resposta: l'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant desde molt, molt petit. Estic segur que en aquell moment l'elefantet va empènyer, tirar, suar, intentant deslligar-se. Però tot i el seu esforç, no va poder. Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal acceptà la seva impotència i es resignà al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós, que veiem en el circ, no s'escapa per creu, pobre, que NO POT. Ell té registre i record de la seva impotència, d'aquella impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest registre. Mai... mai... intentà posar a prova la seva força una altra vegada.

cinc dones vitgeres


A les portes del cel van arribar un dia cinc viatgeres. Qui són vostès, els preguntà el guardià del cel. Som la religió, la joventut, la comprensió, la intel·ligència i la saviesa.Identifiqueu-vos, ordenà el guardià. I aleshores la religió es va agenollar i resà, la juventut va riure i cantar, la comprensió es va seure i escoltà, la intel·ligència va analitzar i opinar, i la saviesa explicà un conte.

05 de juliol, 2007

El mestre sufi


El mestre sufi explicava sempre una paràbola en finalitzar la classe, però els alumnes no sempre n'entenien el sentit.


- Mestre -el va encara un d'ells una tarda-, tu ens expliques els contes però no ens expliques mai el seu significat...


- Demano perdó per això -es disculpà el mestre-. Permet-me que en senyal de reparació et convidi a un deliciós préssec.


- Gràcies mestre -respongué afalagat el deixeble.


- M'agradaria, per tal d'obsequiar-te, pelar-te el teu préssec jo mateix. Em permets?


- Sí, moltes gràcies -digué l'alumne.


- T'agradaria que, ja que tinc a la meva mà el ganivet, te'l talli en trossos per tal que et sigui més còmode?


- M'encantaria, però no voldria abusar de la teva hospitalitat, mestre.


- No és un abús si jo t'ho ofereixo. Només desitjo complaure't. Permete'm també que te'l mastegui abans de donar-te'l.


- No mestre, no m'agradaria que fessis això! -es queixà sorprès el deixeble.


- Si jo us expliqués el sentit de cada conte -digué el mestre després d'una pausa-, seria com donar-vos per menjar una fruita mastegada.

03 de juliol, 2007

M'escriu, de nou, na Roseta Garí

Sóc a Formentera (l'illa que produeix "forment" és a dir, blat) en un calurós diumenge de juliol en el que el sol cau a plom, i en un paisatge "desolalat" rocallós, a on, entre la pedra neixen mates: la vegetació mediterrània que sobreviu miraculosament, no se sap com, a la sequera, als ratjos del sol, a la sal del mar, aportant notes de verd obscur al groc clar de la pedra calcària.



Un impressionat penya-segat s'obre als meus peus davant un mar infinitament blau i transparent. Ni una ànima habita aquells verals, només alguns curiosos i respectuosos visitants, que venen i van davant la presència d'un antic far.




Experimento la sensació d'un món primigeni no habitat encara per l'espècie humana, el silenci és total: només el trenquen de tant en tant el crit de les gavines. Tres sargantanes de mida respectable m'envolten: no tenen cap por a la presència humana. La solitud em fa pensar en com devien sentir-se Ulisses i el seus companys quan arribaven a una illa inconeguda i desèrtica o habitada per déus i semideus.




Penso que aquest paratge és una cura de l'ànima. Tant de bo pogués tornar de tant en tant a l'illa del blat, per tornar a experimentar la pau i la contemplació d'aquell món primigeni i desitjar que es conservi per sempre.