31 de maig, 2007

poema

Tendra és la nit,

si tu dorms al meu pit

nina estimada.

Et calmin els malsons,

l'aroma dels ti.lers,

que sura pels balcons

d'aquest agost d'inferns.

I vas brollar de mi!!!!

La lluna et guadi el son.

Segueix el teu camí,

planer te'l faci el món.

Per la Gal·la, de la mare

poema


Devant d'un llençol blanc,
el primer punt de creu
sembla petit.


Talment quan vas fent més,
el dibuix va creixent,
i finalment,
la feina de Penélope
la gent la va entenent.


Et guiïn les nou filles de Zeus i Mnemóside, benvolgut Albert.

30 de maig, 2007

règim de la llar

El Govern de l’Estat està finalitzant la reforma del règim de la Llar . La protecció social dels empleats de la Llar, s’equipararà a la de la resta del treballadors.

Com va anticipar en roda de premsa el senyor Octavio Granado, secretari d’Estat de Seguretat Social, el proppassat dia 4 de maig, ja està acabat el text legal de la reforma del Régim d’Empleats de la Llar, que equipararà aquesta activitat a qualsevol altre professió pel que fa a protecció social i condicions laborals. D’aquesta manera, s’afavorirà que es faci palès l’alt índex de feina sumergida que tè el sector, estimulant d’aquesta manera l’accés dels empleats de la Llar al sistema de la Seguretat Social.

A més de racionalitzar la cotizació i d’ampliar les prestacions econòmiques del Règim Especial d’empleats de la Llar, - entre elles, la possibilitat de cobrar l’atur-, la llei que prepara el Govern incorpora el reconeixement de les contingències professionals per aquest col·lectiu de treballadors, - en la seva majoria, dones -, i, en uns anys, dur a terme la transició al Règim General, accedint d’aquesta manera a l’Estatut dels Treballadors.

Aquesta reforma suposa un gran pas en la regulació normativa d’un règim que des de 1969 gairebé no ha tingut modificacions i que, entre altres coses, només contempla la incorporació al sistema d’aquells empleats que treballin un mínim de 72 hores mensuals. Està previst que el text legal estigui finalitzat i a la taula de negociació social a mitjans de juny, a per tal d’assolir el consens amb els agents socials.

Conte Sufí

Había una vez en el antiguo Japón, un viejo samurai , ya retirado que se dedicaba a enseñar el arte de la meditación a sus jóvenes alumnos.

A pesar de su avanzada edad, corría la leyenda que todavía era capaz de derrotar a cualquier adversario.

Cierto día apareció por allí un guerrero con fama de ser el mejor en su género. Era conocido por su total falta de escrúpulos y por ser un especialista en la técnica de la provocación. Este guerrero esperaba que su adversario hiciera el primer movimiento y después con una inteligencia privilegiada para captar los errores del contrario atacaba con una velocidad fulminante. Nunca había perdido un combate.

Sabiendo de la fama del viejo samurai, estaba allí para derrotarlo y así aumentar su fama de invencible. El viejo aceptó el reto y se vieron en la plaza pública con todos los alumnos y gentes del lugar. El joven empezó a insultar al viejo maestro. Le escupió, tiró piedras en su dirección, le ofendió con todo tipo de desprecios a él, sus familiares y antepasados.

Durante varias horas hizo todo para provocarlo, pero el viejo maestro permaneció impasible. Al final de la tarde, exhausto y humillado, el joven guerrero se retiró.

Los discípulos corrieron hacia su maestro y le preguntaron cómo había soportado tanta indignidad de manera cobarde sin sacar su espada, asumiendo el riesgo de ser vencido.

-Si alguien te hace un regalo y tu no lo aceptas, ¿a quién pertenece ese regalo? -preguntó el samurai.

-A quién intentó entregarlo -respondió un discípulo.

-Pues lo mismo vale para la rabia, la ira, los insultos y la envidia -dijo el maestro-, cuando no son aceptados continúan perteneciendo a quien los cargaba consigo.

27 de maig, 2007

Bambú japonés


Hay algo muy curioso que sucede con el bambú japonés y que lo convierte en no apto para impacientes. Siembras la semilla, la abonas y te ocupas de regarla constantemente. Durante los primeros meses no sucede nada apreciable; en realidad no pasa nada durante los siguientes siete años, a tal punto que un cultivador inexperto pensaría que las semillas eran infértiles. Sin embargo, durante el séptimo año en un período de tan solo seis semanas la planta de bambú crece hasta treinta metros.


¿Tardó solo seis semanas en crecer? No, la verdad es que se tomó siete años y seis semanas en desarrollarse. Durante esos siete años de aparente inactividad el bambú estaba generando un complejo sistema de raíces que le permitirían sostener el crecimiento que iba a tener después de siete años.

realitat


26 de maig, 2007

Mentre reflexiono....


Recojo este meme, sugerencia del ciudadano Goyo Tovar , con el objetivo doble de, recabar apoyos hacia la Bandera Medioambiental , almacenar pequeños consejos encaminados a disminuir el derroche consumista, y a elevar el respeto hacia las cosas sencillas. A mi me lo paso Lourdes Muñoz .

Cada persona invitada, contrae la obligación de aportar su propio compromiso medioambiental, extendiéndolo a sus amistades de la Blogosfera, a la vez que les solicita otro compromiso de acción. De esta manera construimos una red piramidal, no spam y repleta de feed back.

Las personas invitadas son:


Ramon Bassas, porqué le debo todavía un meme de estos. Y lo haré!!!

Rosa Albiol, para que entre en el apasionante mundo ECOLOGIA

Jos Petit, para que su blog se conozca mas, yo lo he descubierto hoy.

Patricia Silva, porqué és una chica excelente.

Maribel Illescas, para todo lo que les he puesto a los otros y más.

Charly, solo por darle un poquito más d'estresssssssssss.

Consol Prados, porqué se que va encontrar un ratito para hacerlo cuando pueda.


Mi compromiso es: Recoger todas las pilas que encuentre en mi camino y depositarlas en el contenedor adequado. Así consigo poner mi granito de arena a no seguir degradando la tierra, que debe estar un poco harta de tanto humanito/a irresponsable. No me extraña que de vez en cuando tiemble o erupcione. Seguramente podria reaccionar peor tal y como la tratamos, así que a cuidarla toca, no sea que no tengamos donde seguir creciendo y multiplicándonos.

25 de maig, 2007

habitatge


Polítiques d’accés a l’habitatge: més habitatge protegit i més divers

A mitjans dels anys ’90 els preus de l’habitatge iniciaren un accelerat creixement. La inacció dels governs conservadors de l’Estat i de la Generalitat, incapaços d’aplicar recursos i polítiques correctores al mercat de l’habitatge, ens ha portat a una situació en la qual els grups de població menys afavorits, —joves, nouvinguts, famílies de rendes modestes—, tenen dificultats per accedir a un habitatge digne.

La promoció d’habitatge protegit ha passat, en una dècada, de representar a Catalunya la meitat del mercat a situar-se per sota del 10%.

El món local no disposa de competències ni recursos en matèria d’habitatge, més enllà de les corresponents al planejament i la gestió urbanística . No obstant això els municipis han promogut habitatge assequible un lustre abans que s’iniciés l’ascensió de preus.
A la manca d’habitatges protegits hem d’afegir un procés de degradació del parc d'habitatges més antic, aparició de problemes d'accessibilitat (particularment on viu gent gran) i del sorgiment de problemes per la sobreocupació d’alguns pisos o locals que posen en perill la convivència.

L’impuls per augmentar la bossa d’habitatges de lloguer assequible precisa del protagonisme dels ajuntaments, reforçant les seves competències, continuant gestionant les bosses públiques de lloguer, i també disposant de competències en matèria d’inspecció, control i sanció dels habitatges de lloguer sobreocupats.


REHABILITACIÓ HABITATGES

Proposem l’elaboració d’una nova Llei de Rehabilitació Integral d’Habitatges, que permeti que en els propers 4 anys siguin rehabilitats 100.000 pisos.

La Llei de Barris ha estat un bon instrument per a coordinar els ajuntaments i la Generalitat en la millora i rehabilitació dels barris degradats.

Amb la mateixa metodologia, Generalitat i ajuntaments participaran en la diagnosi i l’elaboració dels plans de rehabilitació.

El finançament de les obres serà compartit per municipis, Generalitat i particulars.

Cal actuar, especialment, en la millora de l'accessibilitat (instal·lació d'ascensors) i del confort (aïllament acústic).

PLANS TERRITORIALS D’HABITATGE I CONSORCIS TERRITORIALS.

Generalitat i ajuntaments s’han de coordinar en l’anàlisi de les necessitats i en els programes per construir nous habitatges. Aquesta possibilitat ja està prevista en la nova “Llei del dret a l’habitatge”, que preveu els Plans Locals d’Habitatge.
Els plans territorials d’habitatge serviran per a analitzar les necessitats de sòl urbà destinat a construir nous habitatges.


Els consorcis territorials són l’instrument per a coordinar l’acció de les administracions públiques en la construcció de nous pisos. Els contractes-programa són les eines de relació amb els operadors públics i privats que construiran els habitatges.


Promourem habitatges protegits en règim de lloguer:

Volem incentivar els habitatges en règim de lloguer a través de mesures de bonificació fiscal, de serveis d’intermediació, d'ajuts directes al llogater i a l'arrendatari que facilitin l'accés al parc d'habitatges desocupat.

La posada en marxa de serveis locals d'intermediació en el mercat de lloguer, tal com han desenvolupat alguns ajuntaments pioners, ha dinamitzat el mercat de lloguer donant garanties a propietaris i llogaters.

Promoció dels habitatges de lloguer pels col·lectius següents:

Joves, pisos tutelats per a la gent gran en situació de dependència,
habitatges adaptats i accessibles per a les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, habitatges per a nous models de famílies (monoparentals)

Lluita contra la sobreocupació d’habitatges

Volem que la nova Llei del dret a l’habitatge, per tal de lluitar contra la sobreocupació, reconegui expressament les competències dels ajuntaments en matèria d’inspecció, control i sanció.

Volem traslladar al Parlament la nostra reclamació per tal que s’inclogui a la nova llei el fer obligatori el requisit mínim de 8 metres quadrats per a persona en cada pis. (Exemple: En un pis de 70 metres quadrats, només podrien viure-hi 8 persones. Evidentment, en aquesta mesura no estan incloses les famílies nombroses).

Volem perseguir i sancionar a tothom que es beneficiï econòmicament rellogant habitacions i que provoqui problemes de convivència a les comunitats de veïns.

Plantegem la reforma de la Llei del Padró municipal per lluitar contra la sobreocupació


CANVIS LEGISLATIUS

Les reformes legals empreses per l’Estat i la Generalitat en els darrers mesos albiren una millora de conjunt de l’actuació pública en aquest àmbit.

Nova Llei d’Urbanisme.

Aquesta llei, promoguda pel govern catalanista i d’esquerres del president Maragall, garanteix que l’habitatge de promoció pública representi el 30% del total dels nous habitatges.

Nou Pla d’habitatge de la Generalitat de Catalunya.

El Govern Montilla s’ha compromès a treballar en cooperació amb els municipis catalans per impulsar un pla territorialitzat i concertat amb el sector privat, el sector social i les cooperatives.



Promoció de Lloguer per joves.

La prioritat és fer assequible l‘accés al primer habitatge pels i les joves. Amb aquest objectiu s’han posat en marxa la construcció de pisos destinats a nois i noies del poble d’entre 18 i 35 en règim de lloguer. La planta baixa d’aquests nous edificis es mantindrà per a equipaments públics.

Pla d’Ajuts al Lloguer destinats a dones víctimes de la violència de gènere

El pla municipal d’habitatge ha d’incorporar ajudes al lloguer destinades a dones víctimes de la violència de gènere i que es trobin en una greu situació de vulnerabilitat social.

Aquesta línia d’ajuts s’emmarca en el pla integral per a dones víctimes dels maltractaments. Les ajudes haurien d’oscil·lar entre els 60 i els 240 euros mensuals.

Seguretat


Més seguretat i millor convivència: policia de barri i ordenança pel civisme. La seguretat com a garantia de la llibertat.

La seguretat ha esdevingut una de les principals exigències de la ciutadania. La visió majoritària sobre què vol dir “seguretat” no la restringeix als fets delictius sinó que la considera un concepte ampli que comprèn el gaudi de tot allò que condicona el nostre benestar.

La seguretat és la garantia de la llibertat i de la democràcia. Avui vivim en una de les societats més segures i més lliure que han existit mai. Però una societat segura no és una societat exempta de riscos.

Garantir la seguretat ciutadana és un objectiu prioritari. Cap ciutadà ni ciutadana, sigui quina sigui la seva situació, ha de quedar privat del dret a estar i sentir-se segur.

En matèria de seguretat el món local pot aportar una gran experiència. La proliferació de Policies Municipals va servir en els primers anys de la democràcia per afrontar els dèficits de la dictadura. Ara tenim una policia pensada per a la defensa de la ciutadania i no per a la coacció.

La prevenció ha de ser un element bàsic en la nostra política local de seguretat. Hem d’actuar contundentment contra els petits delictes i els actes incívics que generen un fort sentiment d’inseguretat i desordre.

Pel que fa a la seguretat viària, cal efectuar accions educatives en aquest àmbit per tal de fomentar els valors i les bones pràctiques entre la ciutadania. Però cal també promoure la realització de Plans Locals de Seguretat Viària, com eines bàsiques de planificació i prevenció de la sinistralitat als nostres carrers i vies urbanes.


Civisme, un compromís col·letiu amb el bé comú

Més de vint-i-cinc anys de governs locals democràtics han permès crear una nova relació entre el ciutadà i la ciutat. Quines estratègies han d’aplicar els municipis per enfortir el vincle cívic entre ciutadans i ciutat?

La resposta a la pregunta és fonamental, especialment en aquells municipis on es donen les condicions per que el vincle cívic i el sentiment de pertinença es fragmenti.

La relació entre les persones és molt important, però també és bàsica la relació entre la persona i la ciutat. Volem projectar un model de ciutat feta a la mida de les persones.

El principal patrimoni de les ciutats i els pobles és la seva gent. Gent diversa, amb interessos diferents i amb ideals, de vegades, confrontats. És molt important fomentar els valors de la convivència ciutadana i de la pedagogia en la resolució de conflictes:

La convivència i la seguretat no es poden pensar desvinculades del respecte, el civisme i la interculturalitat.

L’educació estableix els fonaments dels valors democràtics i de convivència. Els primers escenaris educadors són la família i l’escola, i han de cooperar amb els ajuntaments.


PROPOSTES

En matèria de seguretat ciutadana

Fer efectiva la coordinació dels cossos policials que actuen a la ciutat.

Policia de barri. Un model de seguretat que inclogui la presència permanent d’unitats policials als barris de les ciutats, així com un temps de resposta màxim.

Transversalitat. Per millorar la seguretat cal que les polítiques educatives, socials, de promoció econòmica, de mobilitat, urbanístiques, etc, estiguin degudament coordinades amb les polítiques de seguretat.

Apostem per una política rehabilitadora dels delictes a través de les penes substitutòries i els treballs en favor de la comunitat.

Potenciarem la Junta Local de Seguretat, presidida pels Alcaldes, per coordinar tots els processos de diagnosi, prevenció i actuació en matèria de seguretat.

Modernització de les policies locals, fent d'aquestes uns cossos de policia capdavanters en la diagnosi dels fenòmens socials emergents.

Reforçarem els programes de seguretat viària, pacificació del trànsit mitjançant l'increment de zones 30 i prevenció de l'accidentalitat.


Apostem pels plans locals de seguretat com a eines per a la prevenció integral dels actes delictius, i d’altra banda, com a eines que permeten la participació ciutadana.

Cal reforçar l'autoritat local en matèria de Protecció Civil, impulsant també una coordinació i col·laboració amb la Generalitat.

Prevenció en matèria de seguretat. Treball sobre els nous riscos (medi ambientals, de conflicte a l’espai públic, etc.) i treballant amb els centres educatius i els centres cívics.


En matèria de convivència i civisme

Enfortirem el sentit de corresponsabilitat de tots els agents socials en favor de la convivència i el civisme.

Desplegarem campanyes en els mitjans de comunicació per difondre els valors de la convivència i el civisme.

Difusió dels valors de la convivència i el civisme entre el col·lectiu de turistes.

Aplicarem amb rigor les Ordenances reguladores de la convivència en l’espai públic.

Control estricte sobre els locals d’oci nocturn que poden afectar el dret al descans dels veïns.

Activitats en favor de la interculturalitat, el coneixement mutu i la convivència respectuosa entre comunitats a l’escola i en el seu entorn.

Crearem la figura dels agents cívics per la resolució i mediació en els conflictes de la quotidianitat .

Sobreocupació d’habitatges. Volem perseguir i sancionar a tothom que es beneficiï econòmicament rellogant habitacions i que provoqui problemes de convivència a les comunitats de veïns.

Creiem que la nova Llei del dret a l’habitatge ha de reconèixer expressament les competències dels ajuntaments en matèria d’inspecció, control i sanció.

Volem traslladar al Parlament la nostra reclamació per tal que s’inclogui a la nova llei el fer obligatori el requisit mínim de 8 metres quadrats per persona/pis.

19 de maig, 2007

la crítica


Una amiga em va fer arribar, fa pocs dies, un mail amb una metàfora que em va fer pensar molt i molt. Com m'agrada compartir allò bo que m'arriba, vull compartir-la amb vosaltres, benvolguts i anòmims lectors i lectores. Tant de bó sabéssim aplicar-la a les nostres vides i conséguissim un món on els judicis no ens féssin perdre la nostra visió. Per a tots vosaltres amb molt de carinyo, i sobretot per a mi mateixa:


Una parella de nuvis es va mudar a un barri molt tranquil. El primer matí a la casa, mentre prenia cafè, la noia es va adornar que una veïna estenia llençols.

¡Que bruts que els estén! Potser necessitaria un altre sabó, tant de bo pogués ajudar-la a rentar-los.

En noi va mirar i va callar.

Y així cada dos o tres dies, la noia repetia el discurs, mentre la veïna estenia la roba al sol i al vent.

Al mes, la noia es va sorprendre al veure que la veïna estenia uns llençols netíssims i li va dir al noi:

-Mira, ja ha aprés a rentar sola. Li haurà ensenyat alguna veïna?

El noi va respondre:

-No, avui m’he aixecat més aviat i he netejat els vidres de la nostra finestra.

Y la vida és així, tot depén de la neteja de la finestra a través de la qual veiem els fets.

Abans de criticar, potser seria convenient que miréssim si hem netejat el cor per a poder veure més clar. Aleshores podríem veure clarament la netetat del cor dels altres.

14 de maig, 2007

respecte i confiança

El respecte es guanya sovint mitjançant la seguretat en un mateix. Si la gent sap que es pot confiar en què una persona parli honestament, actui en moments de crisi, contribueixi amb generositat, faci servir la sabiesa en la presa de decisions i sigui fidel a la família, als amics, i al seu poble, aleshores aquesta persona s'haurà guanyat el respecte dels altres.

Antigament, el poble indi exigia un alt nivell d'integritat als qui, dins de la tribu, volguessin tenir un lloc de responsabilitat. Els homes i les dones que volien tenir un lloc d'honor, havien de guanyar-se el respecte de la seva tribu des de la pubertat i continuar sent dignes de confiança tota la seva vida. Una mala conducta, mandra, la manca de respecte a la gent gran o crítiques als altres podien desqualificar a una persona per al comandament.

La manera en què la gent vivia la seva vida, era la forma per la qual es guanyava el dret de ser digne de confiança. Cada tribu dipositava la seva confiança en els seus líders i en les decissions d'aquests per assegurar la supervivència de tots.

A l'actualitat, a totes les cultures, sovint oblidem tenir en compte als nostres infants, companys i companyes i gent gran. A aquests menbres de la nostra família els agradaria comptar amb nosaltres. Quan examinem les nostres vides, hem de preguntar-nos si ens hem guanyat la seva confiança. No es pot canviar el pasat, però en el present tenim l'oportunitat de rectificar les nostres actituds i accions . No hi ha cap necessitat de traspassar aquesta ferida a les properes generacions.

Del llibre La medicina de la Terra, de Jamie Sams, pàgina 68

13 de maig, 2007

A les associacions

Mail enviat a totes les associacions de Cabrera de Mar de les quals tenim adreça electrònica:

Benvolguda/Benvolgut presidenta/president de l'associació, plataforma, fundació, penya, col·lectiu, club, agrupació, etc.

Com a Cap de llista del PSC, agrupació de Cabrera de Mar, m'adreço a vostè per tal d’oferir-li la possibilitat de descarregar el programa complert que els i les socialistes del nostre municipi hem elaborat amb la col·laboració de l'opinió d'algunes de les seves entitats. Malauradament, encara no hem pogut visitar-les totes.

Espero que en el transcurs d'aquestes dues setmanes que resten per a les properes eleccions municipals puguem fer-ho.Estem satisfets del nostre programa que ha tingut en compte tant les opinions dels particulars com de les entitats consultades.

El nostre, però, com podreu llegir en l'editorial, és un programa obert, ja que un programa no s’acaba mai, doncs sempre poden sorgir noves necessitats.Si voleu, podeu fer-ho mitjançant Internet, a l'adreça electrònica següent:

http://pilarventurapy.blogspot.com/

Clikant: Descarrega't el nostre programa complert.

Si el voleu rebre en suport paper, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres al telèfon:651.34.34.38 i us el portarem personalment.

La nostra adreça electrònica és: pilarventura01@yahoo.es

Desitjant que us sigui d'interès, us saluda ben atentament,

Pilar Ventura Py

11 de maig, 2007

mobilitat

La mobilitat ha esdevingut un element clau des del punt de vista de la cohesió territorial, el benestar de les persones i la millora de la competitivitat de les economies locals.

Els problemes relacionats amb els desplaçaments són una de les preocupacions quotidianes més rellevants per la ciutadania. L'ocupació de l'espai per la circulació i aparcament de vehicles particulars, la baixa qualitat de l'aire, els elevats índexs de contaminació acústica o les víctimes originades pel trànsit, són les conseqüències negatives d'un sistema de mobilitat que ha atorgat un excessiu protagonisme al vehicle propi.

El problema del trànsit i la congestió no admet solucions ràpides ni miraculoses. Cal un gran esforç col·lectiu d'informació i conscienciació ciutadana, de participació i responsabilitat compartida, en el redisseny de les nostres ciutats per fer possible una mobilitat més ràpida, saludable i sostenible.

L'actuació més important pel que fa a la mobilitat ha de ser realitzada en l'àmbit de l'urbanisme i de l'ordenació del territori. No hi ha mesura que més contribueixi a reduir el consum de combustibles fòssils i les emissions contaminants, que l'aposta clara per un model de ciutat mediterrània i compacta que redueixi les distàncies entre el domicili i els espais de feina, formació, lleure i serveis.

Avui més que mai la ciutadania ens reclama que el conjunt dels municipis del país disposin d'unes infraestructures d'accessibilitat i mobilitat modernes i suficients. Tan mateix, i per raons mediambientals i d'equilibri territorial, és imprescindible la potenciació del transport públic arreu del territori, i especialment del transport ferroviari.
Malgrat això, al llarg dels darrers mesos s'han produït a Catalunya una llarga llista d'incidències i deficiències en el servei de transport públic ferroviari, especialment a la xarxa de Rodalies i trens regionals de Renfe. Aquestes deficiències han provocat importants molèsties a les persones que utilitzen aquest servei de ferrocarril com a transport de proximitat, i han vist perjudicat el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Només amb una xarxa de transport ferroviari eficaç, de qualitat i degudament dimensionada, podrem fer de la necessitat de desplaçar-nos un acte sostenible.


Hem de partir d'una concepció integral de la mobilitat en la qual les formes alternatives de desplaçament, a peu o en bicicleta, ja sigui a l'intern de les poblacions o per la xarxa de vies i camins, complementin els desplaçaments amb vehicles privats. Contribuirem, amb tot això, a aconseguir uns municipis més humanitzats i cohesionats a l'hora que més sostenibles.

PROPOSTES

1. Promourem una mobilitat més sostenible basada en el transport públic i en la intermodalitat, així com l'aplicació de noves tecnologies menys contaminants.

2. Cal millorar la qualitat del sistema general viari, sobretot millorant la interconnexió local i la funció distribuïdora de la xarxa viària intermèdia.

3. Vetllarem per l'execució del Pla de Xoc per la millora del servei de Rodalies acordat el passat mes de setembre amb el Ministeri de Foment.

4. Vetllarem pel compliment de l'Acord signat amb el Ministeri de Foment que preveu invertir 3.560 milions d'euros en els propers anys per millorar la xarxa ferroviària catalana.

5. Recolzem la determinació amb que l'Executiu català està reclamant el traspàs de la xarxa de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, sempre que es faci un cop garantides les inversions acordades.

6. Cal vincular els planejaments territorials generals, els planejaments locals i la mobilitat, garantint la sostenibilitat en termes d'eficiència i de reducció de costos socials.

7. Crearem noves xarxes de transport públic arreu del territori, especialment de ferrocarril, tant per al transport col·lectiu de viatgers com de mercaderies.

8. La planificació, construcció i gestió d'infraestructures i xarxes de transport públic i/o col·lectiu per part de la Generalitat comptarà amb el concurs i informació dels ajuntaments i ens territorials.

9. Garantirem el compliment de les mesures de preservació mediambiental en la planificació, construcció i gestió de les infraestructures de transport.

10. Treballarem per una major eficiència energètica i una menor contaminació de les flotes de vehicles de les policies locals, els mitjans de transport públic de gestió local així com de les empreses que col·laboren amb l'administració a través de contractes públics.

11. Fomentarem l'ampliació de les zones exclusives per vianants, les zones de prioritat invertida, les Vies verdes, i ampliarem l'espai reservat a vianants.

12. Impulsarem l'ús de la bicicleta com un mitjà natural de transport urbà, mitjançant l'establiment d'una xarxa bàsica de vies per bicicletes, l'impuls de sistemes de préstec a baix preu, i la instal·lació d'aparcaments segurs en les estacions de ferrocarril i intermodals.


13. Defensem la ciutat compacta on les distàncies entre el domicili i els llocs de feina, lleure i serveis, es redueixin considerablement i s'eviti la creació de polígons monofuncionals en las perifèries urbanes.

14. Des dels ajuntaments implicarem i coresponsabilitzarem la ciutadania i el conjunt dels sectors econòmics en la mobilitat sostenible, basada en el transport públic i en la intermodalitat, i en l'aplicació de tecnologies cada cop menys contaminants.

08 de maig, 2007

Marc Solà i Sanchis

Fa dies que no us presento persones del meu equip. Us presento al solet d'En Marc, que no només és guapo com podeu veure a la foto, és a més un fora de sèrie estudiant i treballant alhora.
Va estudiar a l'Escola Sant Feliu, i el batxillerat el va fer a l'IES Vilatzara de Vilassar de Mar. Aquest any acaba arquitectura i ha tret més matrícules d'honor que ningú en la seva promoció. És de la quinta del meu fill, i algun dia serà un arquitecte famós, estic segura. A més la seva humanitat i tendresa ens aclapara. És un jove del poble, que se l'estima, i que es vol involucrar en la seva cura. És responsable, sensible i ple de bones intencions i projectes, aquí el teniu:

Contemporaniament no existeixen bons arquitectes; existeixen arquitectes ben informats. ...un professor de projectes de l’Etsab, 2002


Sóc en Marc Solà Sanchis. Vaig nèixer a Sant Cugat del Vallès fa 24 anys, fill de pares catalans i de famílies d’origens catalans, valencians, madrilenys i balears. Vaig viure els meus primers 6 anys a Sant Cugat del Vallès, on hi tinc amics i família, i vaig crèixer i educar-me a Cabrera de Mar, on hi visc des de fa 10 anys, concretament a Mas Terrillo.

Vaig iniciar els meus estudis universitaris l’any 2001 a l’escola tècnica superior d’arquitectura de Barcelona, i fa quatre anys que estic involucrat en l’activitat professional, treballant amb arquitectes i urbanistes que m’han aportat criteris i coneixements sobre la ciutat i la seva gent.


La meva primera relació professional amb l’arquitectura i l’urbanisme va ser al 2002 amb COOPiDEES, i he prosseguit aquesta activitat a l’Estudi Marieges, un despatx multidisciplinar de proyectes d’arquitectura i enginyeria, on he participat en:

Participació en concursos i projectes d’execució d’urbanisme, habitatge i edificació pública.

Col·laboració amb l’avantprojecte per l’Escola de Música i Auditori de l’Atmetlla del Vallès, de l’arquitecte Jordi Enrich, urbanista de l’Ajuntament de Barcelona.

Projecte i delineació tècnica per al CAP de l’Atmetlla del Vallès amb l’enginyer Borja Santomà.

Ampliació de la seu de la compañía Epidor s.a. a Lliçà de Vall, al 2005, projecte original galardonat amb el premi FAD d’arquitectura pels arquitectes Pere Marieges, Jordi Enrich i Francesc Higueras.

Pel que fa al
Pere Marieges i Castells, (el meu mentor); Arquitecte especialitzat en projecte, urbanisme i historia, és regidor d’urbanisme de l’ajuntament de l’Atmetlla del Vallès des de 2004, com independent pel PSC. He treballat al seu costat en nombrosos projectes, alguns d’ells relacionats amb el desenvolupament urbà.

Al marge de l’activitat professional, he sigut membre d’ESFA, organització vinculada a Arquitectos sin Fronteras entre el 2003 i el 2004, i sóc coautor (amb d’altres companys) del projecte per la seu del Consejo Popular Indígena a la localitat de Huatulco ( Oaxaca, Méxic ).


Participació en seminaris i estudis de denúncia sobre la supressió de barreres arquitectòniques a Barcelona, i responsable de muntatge d’algunes exposicions a la Etsab, Barcelona.
Primer finalista al certamen de fotografia Zoom Imatge convocada a Sant Cugat del Vallès al 1998.

Pel que fa a la Pilar, la conec des de fa uns 6 anys. Vocacionalment: una dona que sap escoltar, raonar i ajudar. Té un pensament inteligent i profund que contrasta amb la seva senzilla i cordial manera de viure i de relacionar-se socialment. Confio en la seva manera de ser com a persona.


És capaç d'oferir a Cabrera de Mar el millor que pot necessitar, de la mateixa manera que m'ho ha ofert a mi quan l'he necesitada. La confiança i recolzament que m'ha ofert, li dono jo, tan sigui com a suport personal com professional, a ella i al nostre equip.

Sé que té una clara prespectiva de futur per a la gent de Cabrera de Mar, que respon a les necessitats d'un poble que està creixent dia a dia, i sap que no ho pot fer de qualsevol manera.

Penso que és evident que molts dels problemes amb els que Cabrera de Mar es pot trobar, ja són visibles a hores d'ara, i és el moment de prendre decisions urbanístiques i socials que facin que aquest poble no perdi moltes de les seves virtuds.

La importància de la comunicació, l'expansió i planejament territorial, així com el tracte social als joves i la gent gran, un segment de la població cada vegada més gran i menys atés, tant ella com el nostre equip, la tenim ben clara .

05 de maig, 2007

Festa a Can Bertomeu



Diumenge dia 6, a Can Bertomeu, a Cabrera de Mar, celebrarem l'acte de presentació de la llista de candidats del Partit dels Socialistes de Catalunya, per a les properes eleccions del 27 de maig'2007.

Hem preparat amb molta il·lusió una festa que començarà a les 12 del migdia, on hi hauràn castells inflables, i altres activitats per als menuts,
massatges Reiki i shiatzu, tatuatges de henna, música...TOT GRATUÏT, i per dinar, en Justo de Can pa amb tomàquet ens farà una PAELLA de les seves.

Ens acompanyarà en Manel Mas, Alcalde de Mataró durant molts anys, que a la 1'30 iniciarà l'acte de presentació de l'equip socialista.

Podreu veure també l'exposició de troballes arqueològiques del nostre municipi, així com un celler restaurat, i un vídeo molt pedagògic que explica l'evolució del cultiu de la vinya i l'elaboració del vi al poble.

Repartirem l'Observatori núm. 12 amb la llista dels nostres candidats.

Volem que el sol i tots vosaltres ens doneu la llum i l'escalfor, per tal que sigui una festa lluïda i engrescadora.

ELS JUBILATS, PENSIONISTES I ATURATS TENEN EL DINAR DE FRANC.

Els tickets els podeu agafar el mateix dia a Can Bertomeu si no els teniu encara, i valen 10 euros.

ACOMPANYEU-NOS, I PASSEU UN DIA EN FAMÍLIA EN UN INDRET DE BELLESA EXTRAORDINÀRIA, AMB EL BURRIAC, LA NATURA I EL MAR PRESENTS.
Si teniu algun dubte, o no teniu mitjà per arribar truqueu : 651.34.34.38 (Pilar)

04 de maig, 2007

igualtat en l'àmbit laboral

L'ocupació femenina està propera a complir els objectius fixats per al 2010 per la UE, tot i que la taxa d'atur de les dones continua sent superior a la masculina.

L'àmbit laboral i les polítiques d'ocupació són claus per la igualtat.

Malgrat la igualtat davant la llei encara hi ha situacions de discriminació laboral: inferiors salaris per les mateixes feines i responsabilitat, baixa presència de dones en càrrecs directius, penalització de la maternitat en el desenvolupament de la carrera professional. A més, cal tenir present la doble presència de les dones (treball fora i dintre de la llar).
Incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques locals d'ocupació significa: donar suport a les dones emprenedores, fomentar l'ocupació per les dones amb dificultats d'inserció laboral, col·laborar amb els centres de formació ocupacional i el teixit empresarial, estar a prop de les empreses per facilitar la conciliació familiar i laboral, incorporar a les dones en la presa de decisions, assolir la paritat en tots els àmbits: el polític, el cultural, el social, i també l'econòmic i el laboral.

Conciliació de la vida laboral i familiar i corresponsabilitat

Conciliar vol dir resoldre les divergències i els conflictes entre les responsabilitats que les persones, assumim en la nostra vida quotidiana.
L'organització de la nostra vida familiar no pot estar només condicionada pels horaris laborals. Cal més sensibilització pel que fa a la organització del temps de treball, oferint major flexibilitat i facilitant la conciliació de les responsabilitats laborals, familiars i personals.

PROPOSTES

Igualtat en l'àmbit laboral i millorar la conciliació.
Treballar per la igualtat en l'àmbit laboral, fomentant la corresponsabilitat, promovent els plans d'igualtat i desenvolupant accions per millorar la posició social de les dones dins l'empresa.
Conciliació de la vida laboral i familiar : corresponsabilitat dels homes en el desenvolupament de les tasques domèstiques.
Augmentar els serveis de suport a les famílies.
Que els membres de la unitat familiar puguin compartir més temps de vida familiar i social.

03 de maig, 2007

emprenedors i autònoms

Suport als emprenedors i als autònoms al servei de municipis més dinàmics

Catalunya ha viscut recentment un creixement molt important de la iniciativa emprenedora. La creació de noves empreses i l'autoocupació contribueixen d'una manera cabdal a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.
Per donar resposta a les demandes ciutadanes de suport a la iniciativa empresarial, molts governs locals i agents socials han implementat polítiques seguint les recomanacions europees de foment de l'esperit emprenedor.

PROPOSTES

Enfortir els serveis locals d'atenció i acompanyament a les iniciatives empresarials, amb noves eines de finançament i de suport logístic i tecnològic per empreses i autònoms.
Suport a la millora dels processos de llançament, creixement i consolidació de la creació d’empreses i de suport als treballadors autònoms.
Potenciar el reconeixement social i professional dels autònoms aprofitant l'aprovació de l'Estatut del Treball Autònom.
Promoció d'espais que facilitin la concertació, la cooperació i l'associacionisme entre els propis autònoms.
Fomentar la cultura emprenedora realitzant seminaris i campanyes de generació d'idees i creació de noves empreses.
Promoure la creació d'empreses i autocupació per a aturats vinculades a les universitats i als sectors econòmics emergents dels serveis a la persona , de les indústries culturals i de comunicació, de les iniciatives de lleure, de les iniciatives mediambientals i de les TIC i en especial a les dones emprenedores, als nouvinguts i al personal que ha patit processos de reconversió.

01 de maig, 2007

al mal temps...


El dia 1 de maig, cada dia un raig, no ens ha acompanyat, però com ja sabeu, mai no plou al gust de tothom. Els nostres camps estaven força contents de rebre la dessitjada pluja, però nosaltres hem hagut de suspendre l'acte. Tornarem a intentar-ho el proper dia 6 si el temps ens fa l'ullet i el sol ens acompanya. Mirarem de fer les mateixes activitats, però us podeu imaginar que tornar-ho a lligar tot requereix coordinar-ho tot de nou.
De ganes no ens en manquen i la feina està gairébé tot feta. Us aniré explicant com va, i si el fem finalment amb el mateix format. Els tickets venuts, si el dia no us anés bé, els podeu retornar al mateixos llocs on els vàreu comprar. Els dels aturats, jubilats i pensionistes i els dels que els vagi bé venir diumenge, serviran igualment. Tots tenen el meu telèfon, si voleu en parlem. Em sap greu pels que heu vingut i no heu pogut saber-ho abans. La vida és imprevissiblement dinàmica i maravellosa. I acceptar-la és la millor filosofia. Una abraçada a tots i totes. Fins demà.