30 d’abril, 2007

1 de maig

Per tots els que no heu pogut obtenir els tikets per la paella que farem a Can Bertomeu, podeu adquirir-los el mateix dia de la festa que durarà des de les 12 del matí fins que acabem.
Recordeu que els pensionistes, aturats i jubilats estan convidats i no han de pagar res.
Totes les activitats: exibició de balls de saló, inflables pels nens i nenes, tatuatges de henna, massatges siatzu, reiki, etc., són gratuïtes.
13 HORES exibició balls de saló.
13'30 presentació de la llista del PSC a Cabrera de mar per les properes eleccions municipals.
A quarts de 3 começarem a dinar la paella d'en Justo de Can pa amb tomàquet.
Repartirem l'observatori núm 12 amb la composició de la llista.
Podreu omplir qüestionari per ajudar-nos a acabar de confeccionar el nostre programa, a la mateixa festa.

Els membres de la llista estaran entre vosaltres, escoltant-vos, acompanyant-vos i ajudant-vos.

LA FESTA ES OBERTA A TOTHOM I NO ÉS NECESSARI QUEDAR-SE A DINAR SI NO HO PODEU FER.

Per qualsevol dubte o si teniu problemes per arribar heu de trucar al
651.34.34.38

FELIÇ 1 DE MAIG!!!!!!!!!!!

29 d’abril, 2007

parlem d'economia

L'activitat econòmica enforteix els municipis

La situació econòmica i l'ocupació han evolucionat favorablement des dels anys '90 i la nostra economia cada dia és més oberta i global. L'any 2006 l'economia catalana va consolidar un fort creixement del 3,9 % (la taxa més elevada des de 1999), superant als països de la zona euro en 1,3 punts.
Malgrat aquesta conjuntura positiva els municipis es troben avui amb nous reptes: noves formes d'organització del mercat de treball, major exigència de competitivitat i innovació, potenciar nous models de gestió, compromís amb la cohesió social i la sostenibilitat, incorporació de les noves tecnologies, formació continuada dels treballadors/es al llarg de la seva vida, i nous escenaris de concertació social.
El desenvolupament econòmic no es genera única i exclusivament des de l'àmbit nacional i autonòmic. Hi ha un espai propi pels municipis, un àmbit d'intervenció i planificació que pot, i ha de fer-se, amb la participació dels governs locals.
La promoció econòmica i el desenvolupament local requereixen municipis amb activitats diversificades, amb sòl industrial per a la implantació d'empreses, ajuts als joves a romandre al territori i disposar de bones infraestructures i xarxes de comunicació.
Els socialistes creiem en un model de creixement econòmic que aprofita les oportunitats del territori, que crea sinergies amb els ciutadans/es emprenedors/es, que creu en la necessitat de crear riquesa però amb un sòlid compromís amb la cohesió social i la generació d'ocupació de qualitat.


Propostes

Agència Local pel Desenvolupament Econòmic com instrument per innovar en les estratègies de creixement local.
Dinamitzar el mercat de treball: prospecció d'empreses, noves borses de treball, especialització en col·lectius amb dificultat d'inserció, plans d'ocupació.
Actuacions comunitàries locals per tal que les activitats econòmiques estiguin vinculades amb les necessitats socials del territori.
Transició de productes amb poc valor afegit cap a d'altres que incorporin coneixement i innovació. Impulsar mesures per la diversificació econòmica del territori.
Millora integral dels polígons industrials i establiment de mesures d'idoneïtat ambiental a les zones d'activitat econòmica.
Sectors emergents: serveis a la persona, indústria cultural i de comunicació, iniciatives de lleure i mediambientals, TIC i/o turisme de negocis.
Consorcis territorials on participin totes les institucions i agents socials per ajustar l'oferta formativa a les necessitats de les empreses.
Millorar l'entorn en el que operen les empreses pel que fa als serveis de manteniment, promovent la creació de centres de serveis.
Promoure les activitats econòmiques que es facin amb el màxim de cura per al medi ambient i amb forts criteris de sostenibilitat.Potenciar instruments financers que permetin la creació, ampliació i innovació a les empreses per a pimes i per a nous emprenedors/es.

27 d’abril, 2007

Jaume Fontseca Cortés

En Jaume és fill d'en Ramon Fontseca, Regidor pel Partit dels Socialites de Catalunya, que va morir fa uns anys, i del qual tota la gent del poble que el va conèixer, guarda molt bon record. Havia nascut a Cabrils, i des de que va venir a viure a Cabrera de Mar, es va involucrar i comprometre amb total entrega i dedicació, al que considerava el seu poble, tot i no renunciar mai a l'orgull de les seves arrels.

El seu fill, a qui tinc l'honor de tenir en el nostre equip, és fidel als principis i valors que el seu pare li va transmetre, no aleccionant-lo, sinó amb les seves vivències i experiències i essent com era, com fan els bons mestres, com s'aprenen realment les lliçons essencials.

Quan vaig demanar-li si volia formar part del nostre equip, i tot i que fa poc que ha sigut pare i treballa de valent, sobretot en primavera que és l'època forta de les plantes, va dir-me de seguida que sí. Ell sap que un bon equip de persones socialistes, il.lusionades, pot continuar l'obra que va començar el seu pare:

Tinc 32 anys, treballo de comercial de compres a CORMA des de fa 6 anys, estic casat, i tinc una nena d'un any.


Carrera política: Ex primer secretari de la Federació de les Joventuts Socialistes de Catalunya al Maresme, dos anys; Conseller Nacional de les JSC durant tres anys; Secretari d'Organitzacio de l'Agrupació Socialista de Cabrera de Mar durant 4 anys.

Què vull per Cabrera?
Progrés, vull un poble que progressi amb qualitat de vida, amb recursos per tots, tant joves com grans, i que faciliti la vida a la gent que hi viu; vull un Ajuntament que recordi que la seva funció és fer viure millor a la gent, en definitiva, vull que d'aquí 4 anys viure a Cabrera de Mar sigui més agradable, més fàcil i més segur i sobretot que tots en sentim Cabrerencs, que el barri on vivim (el nucli antic, el Pla, Agell, etc.) no sigui més important que el color dels nostres ulls.

26 d’abril, 2007

INAUGURITIS

Com us havia explicat dies enrere, el dia 1 de maig celebrarem la festa del Treball. Cada dia anem tancant més activitats. A la 13 hores, és a dir l’1 del migdia, hi haurà una exhibició de balls de saló feta per una parella d’alumnes formats a l’escola Changó de Cabrera de Mar, que van a concursos.

La Georgina, directora de l’esmentada escola, ha tingut l’amabilitat de proporcionar-nos aquesta primícia. Ella, una dinàmica i jove empresària, és alhora professora i ballarina d’aquests balls, com podeu veure a la foto. Ens calen joves emprenedors i vocacionals com la Georgina, i polítiques que els ajudin a sortir-se’n. Des del meu blog, li vull agrair aquesta mostra de generositat. Estic segura que la vida ens torna tot allò que donem.

També vindran a la nostra festa, unes terapeutes que faran massatges Shiatsu, i d’altres que faran Reiki, pura generositat també la seva. Podreu disfrutar-la i provar els seus efectes.

Tindrem inflables per a la canalla. Podeu aprofitar per visitar l’exposició arqueològica de peces úniques que ens ha cedit el Museu de Mataró, on normalment estan dipositades, ja que, tot i haver estat trobades al nostre municipi, no disposem d’un museu amb les condicions necessàries per tenir-les permanentment. Un privilegi poder veure les teves troballes.

També hi ha un celler arranjat, justament el mes abans de les eleccions, que recupera una part molt important de la història de la viticultura al nostre poble. El dia de la inauguració feia una olor de titanlux que costava de respirar, però ha quedat d’allò més bé, sobretot un vídeo molt pedagògic que explica com es feia el vi. El podreu veure també dins Can Bartomeu. Val la pena venir a la festa del Treball on, a més, com us vaig anunciar, es presentarà la candidatura del PSC per Cabrera de Mar.

Si pugeu des del Pla de l’Avellà, o des de Vilassar, passareu per davant del sindicat i podreu observar, a mà esquerra, just en front de l’esmentat edifici emblemàtic de la Cabrera de Mar agrícola, un trocet de parterre on han plantat olivera i ceps, i una escultura de metall, que estan posant curiosament també aquests dies, amb el nom del municipi. Si passeu per la rotonda nova, també veureu una decoració jardinística de força bon gust, amb barqueta inclosa, que tampoc té res a veure amb les properes eleccions.

Em pregunto, perquè s’han d’inagurar tantes coses, o posar tantes primeres pedres, quan arriben les eleccions??????

No m’agrada prometre coses, m’agrada fer-les, però si a una cosa em comprometo, des d’aquest blog que tant estimo, és a no inaugurar res en els sis mesos precedents a la finalització del meu mandat com alcaldessa de Cabrera de Mar, en el ben entés que el poble i jo ens fem confiança, i ho sigui.

Continuaré presentant-vos al meu equip en els dies successius, avui volia tornar a convidar-vos a la festa del Treball que estem organitzant per primer any a Cabrera de Mar. Espero que s’arribi a convertir en una tradició al nostre poble.

ENTREVISTA AL DIARI MARESME

Pilar Ventura, candidata a l’alcaldia de Cabrera de Mar pel PSC, és funcionària de carrera de la Generalitat. Formada en Treball Social, proposa pel seu poble la lluita per la conservació del patrimoni agrícola i cultural, i aturar l’especulació urbanística, entre altres coses. Al Diari Maresme, ens explica com fer-ho.

- Quina és la seva formació acadèmica?

Treball Social, Teràpia Gestalt, Teràpia Sistèmica, Programació Neuro-lingüística (PNL), Formació d’Administració Pública (Escola Adm. Pública Generalitat de Catalunya).

- Quan va decidir dedicar-se exclusivament a la política?

De moment encara he de treballar a l’Administració Pública (sóc funcionària de Carrera de la Generalitat), em presento per primera vegada a unes eleccions.

- No ha pensat mai deixar de fer-ho?

Dons no, de fet vull dedicar-m’hi exclusivament.

- Per què creu que vostè està més preparat que els altres alcaldables?

Formació humanística, caràcter, facilitat innata de ser propera, tenir formació adequada per posar-me en el lloc dels altres, experiència vital, i sobretot vocació de servei.

- Expliqui, breument, les tres prioritats que necessita el seu poble.

  1. Voluntat política de conservar el patrimoni agrícola, forestal, aqüífer i cultural, aturant l’especulació urbanística.
  2. Arranjament i neteja de les rieres, per tal que, essent com són moltes vegades accessos a finques rurals, serveixin alhora com a vials per a vianants i ciclistes, i d'ús exclusiu a vehicles de serveis i propietaris, aconseguint així la comunicació entre els diferents nuclis de la població.
  3. Conscienciació social de la importància de la solidaritat, l’ecologia, l’estalvi energètic, i la participació ciutadana.
- I com pensa solucionar aquests problemes?

Amb un equip preparat i sabent a quines portes cal trucar per tal d’aconseguir-ho, i fent pedagogia social, que comenci amb l’exemple de la pròpia actitud, i engrescant als vilatans per tal que participin responsablement del seu futur.

- Un somni que encara no hagi fet realitat?

Aconseguir una societat més justa, solidària i preparada per afrontar el seu futur i el de les generacions venideres.

- El millor moment de la seva carrera política?

Sempre el present.

-I el pitjor?

Quan les crisi personals no et deixen veure clar, només he tingut un, coincidint amb la mort de ma mare.

- Per acabar, citi un polític del Maresme que li agradi especialment, i que no sigui del seu partit.

Josep Sánchez Llibre

18.04.07



25 d’abril, 2007

Ségolène Royal

SÉGOLÈNE ROYAL, LA “ROYALISTE PLUS REPUBLICAINE”

PER MARIA BADIA

Un juego de palabras con su apellido da munición a los medios de comunicación y a los comentaristas políticos para hablar a favor o en contra de
Ségolène Royal.

El fenómeno
Royal -creo que se puede calificar así- responde a causas internas del Partido Socialista francés (PS), pero también a causas externas. Desde el punto de vista interno, no creo que pudiésemos hablar de fenómeno Royal si en las elecciones presidenciales de abril de 2002 en Francia, no hubiera tenido que retirarse Jospin al quedar eliminado por Chirac y Le Pen, en la primera vuelta. Este acontecimiento creó un traumatismo considerable dentro del PS -y no sólo dentro del partido-, además de una crisis de liderazgo. El debate interno que no se había hecho hasta entonces, de pronto aparece: se pide renovación, paridad, que el partido se asemeje más a la sociedad.

Otro aspecto a tener en cuenta es el NO al referéndum sobre la Constitución Europea. Hay que recordar que los NO venían tanto de la izquierda como de la derecha y dentro del
PS había posiciones totalmente enfrentadas.

Como causas externas: una demanda de la opinión pública de renovación generacional, tanto de la derecha como de la izquierda –un Presidente de la República,
François Chirac, de 75 años- y desconfianza generalizada de los ciudadanos en sus gobiernos, en todas partes, pero en Francia muy especialmente.

Así,
Ségolène Royal, una persona que pese a haber sido ministra en el gobierno Mitterrand era hasta entonces una desconocida, gana las elecciones regionales de marzo de 2004 y se proclama Presidenta de la región Poitou-Charentes, superando el candidato de la derecha, el Primer Ministro del gobierno de entonces, Jean Pierre Raffarin. Esta victoria le proporciona una gran visibilidad y la hace aparecer como una esperanza en el desolado panorama de los socialistas franceses. No pasaron muchas semanas hasta que empezaron a surgir voces que veían en ella una posible candidata a la presidencia de la República, lo que despierta un gran interés mediático, por ser la compañera y madre de cuatro hijos de François Hollande, Primer Secretario del PS y, por tanto, el candidato natural a la presidencia, pese a que otros nombres le disputarían esta legitimidad -como se vio después-.

Esta es, a grandes rasgos, la situación dentro del
PS cuando surge la candidatura de Ségolène Royal. A la hora de elegir el candidato o candidata a la Presidencia de la República aparecen dos candidatos más, Laurent Fabius y Dominique Strauss-Kahn, lo que hace necesaria la celebración de unas elecciones primarias. Unas primarias en las cuales ella se lanza plenamente a conectar con los ciudadanos, estos ciudadanos que se han apartado de la política, que se sienten amenazados por las inseguridades que acompañan la globalización -las deslocalizaciones, el aumento de las desigualdades (reales o percibidas), los miedos...- y que los dirigentes políticos se muestran incapaces de solucionar.

Cuando ella decide presentarse a las primarias aparecen con gran fuerza los denominados “
Désirs d’avenir” (deseos de futuro), comités de apoyo a Ségolène Royal que se multiplican de manera rapidísima –llegan a 750- en Francia. En 2006 se crea el portal de Internet para dar la voz a la ciudadanía, también con un gran éxito de visitas. Podríamos decir que la campaña de las primarias permite poner negro sobre blanco sobre quienes son, cómo son, y sobre el proyecto de cada uno de los candidatos. Ségolène Royal gana las primarias con un 60% del votos.

Hasta aquí, el relato en relación al
PS. Pero, por qué Ségolène Royal acumula este apoyo tan amplio entre la ciudadanía?

La diferencia entre ella y los otros candidatos es la credibilidad.
Ségolène Royal dice que es el momento de preocuparse de los problemas de la gente que sufre y de cuidar las clases populares. Otros candidatos también lo pueden decir -de hecho, lo dicen-, pero la diferencia es que a ella, los ciudadanos se la creen. Por un lado, a diferencia de la mayoría de los otros candidatos, como Sarkozy - el actual ministro del Interior y presidente de la conservadora Unión por un Movimiento Popular (UMP), o Fabius -ex primer ministro de Francia-, ella no ha tenido oportunidad de demostrar cómo puede gobernar. De los otros candidatos, se sabe qué han hecho y qué no han hecho. Por otro lado, Royal sabe que como no puede presentar este balance de obra realizada, todos sus “atouts” -como dicen los franceses, sus ases- son sólo los de transmitir a los ciudadanos su proyecto, el proyecto de alguien que tiene la voluntad firme de solucionar problemas reales, de decir las cosas por su nombre, de atreverse a hablar de todo. Claro está que esto tiene enormes riesgos. Pero ella está dispuesta a asumirlos. La tendencia general de los candidatos a no hablar de aquellos problemas que son difíciles de resolver, que pueden comportar impopularidades, que son “políticamente incorrectas”, es una ventaja y un riesgo al mismo tiempo para la candidata Ségolène.

Los últimos días hemos podido ver como le tienden toda clase de trampas para desacreditarla, para que caiga en el argumento que usa la derecha: que no está preparada para gobernar si no sabe el número de submarinos nucleares, o si dice a los quebequeses, palabras textuales: “como en todas las democracias, el pueblo que vota es soberano y libre, y por tanto, los
quebequeses decidirán libremente sobre su destino si llegado el momento se deben pronunciar. Los principios de soberanía y libertad son incontestables” y matiza que no había opinado sobre temas constitucionales. ¿Es que la mayoría de nosotros no diríamos lo mismo si nos lo preguntasen? ¿Es que los ciudadanos creen que los gobernantes lo saben todo? ¿Es que no sería mucho mejor que, cuando a un presidente o presidenta del gobierno, a un alcalde o alcaldesa, o a un político en general, se le pidiera su opinión, estos pudieran contestar libremente, y si no se dispone de la información en aquel momento, aceptar que se desconoce?

Este es un nuevo estilo de hacer política. Quizás demasiado
arriesgado, quizás demasiado original, demasiado personalizado pero seguramente muy necesario para hacer la política más próxima y más creíble para los ciudadanos y ciudadanas.

Hay todavía otro elemento importante: el hecho de ser mujer en un país donde, aunque se pueda pensar lo contrario, la presencia de mujeres en política es muy baja. ¿Cuánta gente sabe que las mujeres francesas no pudieron ejercer su derecho a voto ni ser elegidas hasta el 1944, tras la II Guerra Mundial? En España, las mujeres votamos desde el 1931. En cualquier caso, todos mis mejores deseos para
Ségolène Royal, por su valentía, por ser suficientemente atrevida para expresarse libremente y por defender otra forma de hacer política. Por hacer realidad un nuevo estilo en la política.

Maria Badia

Alberto de Frutos García

L’Alberto és el Secretari d’Organització de la nostra Agrupació. Estic segura que totes les agrupacions voldrien tenir-ne un com el nostre. És metòdic, ordenat, sintetitza, i té una ment privilegiada, no en va és Cap de Logística d’una Multinacional ubicada a Mataró. Treballa moltíssim i viatja a l’estranger continuament per la seva feina. Va viure uns anys a Brusel·les perquè l’empresa el va destinar. És nascut a Segovia, i milita amb els socialistes des dels 18 anys. La seva mare, a qui tinc el plaer de conèixer ja era socialista en època de’n Franco, i ell explica quantes passejades havia fet amb ella per anar a fer reunions en la clandestinitat. Parla uns quants idiomes, i opino que és massa modest. De vegades crec que ens llegim el pensament de tant com coincidim en plantejaments i tàctiques. Sempre sap trobar la part positiva de les persones, de les coses i fins i tot de les adversitats. És dialogant, càlid i conciliador. Té un sentit de l'humor serè i intel·ligent. No li agrada el futbol, li encanten les curses d'automòbils:

Me llamo Alberto de Frutos, tengo 39 años, estoy casado y tengo tres hijos, el mayor tiene 8 años, y la mas pequeña 11 meses. Soy Licenciado en Ciencias Químicas por la Universidad Autónoma de Madrid, y hace 15 años que trabajo en Catalunya. Desde que llegué, siempre he vivido en el Maresme, primero en Sant Andreu de Llavaneres, después en Vilassar de Mar, y desde hace 3 años, vivo en Cabrera de Mar, en el Pla del Avellà. Creo en el progreso sostenible y en la necesidad de presevar lo que hace que Cabrerá de Mar sea un lugar único para las personas que aquí vivimos, creo en la necesidad de ofrecer al Ciudadano servicios de Calidad, en la necesidad de cuidar especialmente de niños y ancianos, y sin olvidar el medio ambiente y el entorno, elementos claves de la Calidad de Vida.

24 d’abril, 2007

els quatre gats

Ahir 23 d'abril, dia de Sant Jordi, la vida va esclatar de ple a casa nostra. La nostra gata LLUNA va tenir 4 gatets. Un de siamés com ella, un de ros tigrat, com el nostre MISTO, i dos tigradets negres i grisos preciosos. Va ser tot un espectacle veure'ls néixer. Quina força té la vida i quin poder té el instint, semblava que ho havia fet tota la vida. No sé si els podré donar o me'ls voldré quedar tots de tant bonics com són. Aviat us posaré una foto de tots. Encara els hem de posar nom. Acceptem suggeriments.

També des d'aquí vull felicitar a la Ségolèn, candidata socialista al país veí, per haver passat la primera volta de les eleccions.
Demà continuaré presentant-vos al meu equip.

23 d’abril, 2007

festa del treball

El dia 1 de maig celebrarem la festa del treball a Can Bertomeu, a Cabrera de Mar i aprofitarem per presentar la llista del PSC a les properes eleccions municipals.

Començarem la festa a les 12 i hi haurà activitats per als més menuts -tallers, inflables, contacontes, etc.-, i per als pares i adults que ho vulguin -massatges, shiatzu, reiki-, tot de franc.
Després, presentació de la llista. A l'hora de dinar PAELLA, postre i beguda, a un preu de 10 € (podeu comprar els tickets al Bar Cabrera, a la plaça del Poble, al forn el Molí del Pla de l'Avellà, o trucant al 651.34.34.38 per saber quants serem), fins el diumenge 29 d'abril.

ELS JUBILATS, PENSIONISTES I ATURATS, TENEN TICKET A PART I ÉS GRATUÏT, es poden demanar als mateixos llocs.
Per a les persones amb mobilitat reduïda, o que no tinguin mitjà per arribar a can Bartomeu, ens truqueu el mateix dia i us vindrem a buscar en cotxe.

També hi haurà exhibició de balls de saló que farà l'escola Changó.
NO US HO PERDEU!

SI VOLEU AJUDAR O PARTICIPAR FENT ALGUNA ACTIVITAT TAMBÉ ESTEU CONVIDATS A LA PAELLA.

Ens acompanyarà la MARIA BADIA, parlamentària europea, i que tanca la nostra llista. HI HAURÀ MÉS SORPRESES, NO US HO PERDEU.

AVISEU-NOS BEN AVIAT PER TAL DE FER ELS CÀLCULS PER L'ARRÒS.

22 d’abril, 2007

Francesc Xavier Querol Piera

En Xavier, té 4 fills i ja és avi, està jubilat de les seves tasques com a Pediatre, però com ell és així, per seguir aprenent més i més cada dia, ara se’ns ha matriculat en Història. I és que no pot parar de tant actiu i “bitxu” com és. Ens inunda amb informacions sobre el paleolític superior, els cananeus, els egipcis i la mare que els va... , i les fases de la història i la seva importància per entendre l’actualitat. Disfruta com un nadó de tot el que estudia. Complidor, treballador, compromés amb una societat més justa i enamorat dels infants i la seva salut. És un històric del socialisme al poble, conegut per tots els vilatans per la seva feina quan va estar regidor a l’Ajuntament. Amb ell al govern 1999-2003, el Pla de l’Avellà va aconseguir tenir un CAP, un centre cívic, una escola pública mancomunada, i el poble va conseguir tenir una Treballadora Social a ple rendiment, la Marta (avans només estava unes hores a la setmana). Alguns potser obliden, tanseval, el que importa és que les persones disfruten d’allò pel que ell va treballar tant bé com va saber, i amb això ell ja se sent recompensat, i sap que és ell qui ha de tenir consciència de la feina feta. Com que té una filla a l’estranger, i ja no té obligacions laborals, quan té l’ocasió, marxa de viatget amb la Pilar, la seva dona. Potser és el més moderat i conservador de tot l’equip (el seny català), i ens dóna consells basats en la seva llarga experiència, que sempre van bé d’escoltar.

-Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UB
-Doctorat en Medicina “cum laude” per la UB
-1r.Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Cabrera de Mar (1999-2000)
Regidor de Sanitat, Serveis Socials, Cultura i Ensenyament.
-1r.Secretari de l’Agrupació Socialista de Cabrera de Mar en l’actualitat.
-Membre Fundador, i Ex-Secretari, de l’Associació de Veïns del Pla de l’Avellà.
-Ex Membre de la Junta Directiva de l’Associació de Pensionistes i Gent Gran de Cabrera de Mar.
-Membre Fundador de la Fundació Burriac.
-Membre Fundador, Ex Vicepresident i President de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
-Actualment estudiant de la Llicenciatura d’Història a la UB

Sovint sentim a dir, per part d’alguns ciutadans de Cabrera de Mar: “som uns privilegiats”. Es suposa que valoren, a nivell individual, una sèrie d’elements que fan que ens sentim satisfets de viure a aquest poble. Segons la meva opinió Cabrera de Mar té una part del seu espai vital com la platja, i el mar que li dóna nom al poble, que no estan integrats en el sentir de molts d’altres ciutadans.A mi, m’agradaria veure una Cabrera de Mar, on dins de l’esmentat “privilegi” hi trobéssim també l’equilibri entre muntanya i mar. Fer més nostre aquest mar obert al món, tan a prop, i a la vegada tan lluny.

21 d’abril, 2007

Nova ONG: Tomando conciencia

Avui 21/04/07 he pasat a veure la moguda d'un jovent carregat de bones intencions i amor. Preparaven una paella gegant per recollir fons per a una nova ONG: tomandoconciencia. Aquesta neix amb l'objectiu d'ajudar a la infancia mitjançant l'educació, l'alimentació i la sanitat, focalitzant els seus projectes a països en vies de desenvolupament. Es distingeixen per utilitzar canals de difusió audiovisuals i artístics, ja que aquests els ajuden a exposar de forma transparent i alternativa el treball que realitzen. Fins ara han col·laborat en el finançament, construcció i viabilitat d'una escola a Cambotja. A més, han subvencionat la intervenció quirúrgica d'un dels alumnes de l'escola, Ang Tola, que pateix una malaltia del cor coneguda amb el nom de Tetralogia de Fallot.

Avui s'ha fet la presentació oficial de Tomando Consciencia, prenent una paella elaborada pel Justo Ruiz, cuiner record Guiness 1995, el mateix cuiner que ens farà la paella de la festa del treball que celebrarem a Cabrera de Mar el dia 1 de maig. Clikeu sobre la paraula en altre color i linkareu la web d'aquest ONG. Allà trobareu la forma de col·laborar-hi.
Tandebó molta gent vagi prenent consciència de les necessitats humanes i cundeixi l'exemple solidari d'aquestes persones

20 d’abril, 2007

JOSEP MONTILLA, conèixer-lo és estimar-lo

Quan coneixes el patró del vaixell, confies, i saps que arribaràs a bon port.





























No explicaré gaire coses, les imatges valen més que les paraules. He aprés d'en Pepe Montilla la importància del silenci. Per mi ha estat un privilegi conèixer al Molt Honorable President de la Generalitat, el meu president, el president de tots els catalans i catalanes. Josep Montilla va tenir l'amabilitat de compartir unes hores amb tots els caps de llista del PSC del Maresme, vam estar des de les 2 de la tarda i vam acabar en l'acte de presentació de la Candidatura de Mataró a les 9 de la nit.
Josep Montilla ens va dedicar una bona estona a cadascun de nosaltres, i el que més em va sorprendre és que es va dirigir a tots i cadascun de nosaltres pel nostre nom. Pilar Ventura Py, de Cabrera de Mar, com estàs. Feliç, President, li vaig dir. Parla'm del teu poble... I tant que ho vaig fer. Vaig convidar-lo a venir, i ho farà quan la seva apretadíssima agenda li ho permeti.
Us he de dir que personalment és encara molt millor que el que m'imaginava, té una mirada i una actitud serena, escolta amb total atenció, i fa servir el silenci amb valentia, no diu una paraula de més, les diu concises i encertades. Avui no presento cap company de l'equip, encara me'n falten presentar-vos alguns, avui us ensenyo les fotos que tinc amb el nostre President, un plaer tenir-lo a prop, estar al seu costat, una experiència única escoltar-lo i notar com de coneixedor és de tot el territori del Maresme i de cada un dels pobles, de les seves característiques i sobretot de les seves necessitats.

18 d’abril, 2007

Javier Mas Lepiani

En Javier està fet un trapella, aquí on el veieu tant ben posat amb la senyera al darrera, ens deixa a tots sorpresos amb les seves idees innovadores i ecologistes. És socialista d'aquells de tota la vida i ens fa riure a tots amb els seus acudits, de vegades tant profunds i enginyosos que ens costa d'agafar-los a la primera. Es riu fins de la seva ombra. Treballa més hores que un rellotge, per això ens costa sempre que arribi al hora als llocs. Creu que viure a Cabrera de Mar és un privilegi i té tota la raó:

Javer Mas Lepiani va nèixer a Barcelona el 22 de setembre de 1955, al Poble Sec. Estiuejava a Cabrera de Mar des de l’any 1963, quan al Pla de l’Avellà li deien la Siberia perquè a l’hivern es glaçava i es veia tota blanca. Hi viu des de l’any 1978, quan es va casar. Coneix profundament la transformació del poble per aquestes vivències.

És funcionari de carrera en excedència del Ministeri de Transports i Comunicacions. Actualment treballa a la Banca, com a gestor comercial. Està vinculat a l’activitat sindical.

És casat i te dues filles de 25 i 17 anys. És aficionat a la lectura, la música i el senderisme.

Li agradaria que Cabrera de Mar estigués realment conectada amb la seva part marítima, no com ara, que per anar des del Pla de l’Avellà, els cabrerencs que hi viuen, han d’anar fins a Vilassar de Mar, agafar la carretera d’Argentona, per torna a entrar en el centre del seu poble. També li plauria que Cabrera de Mar tingués un creixement sostenible, no convertint-se en una poble dormitori, i que la gent jove pogués viure i treballar al seu poble. Per això caldria fomentar la vivenda protegida, que fos assequible per a joves i gent amb pocs recursos.

Creu que caldria potenciar els recursos culturals i paisagístics perquè Cabrera de Mar fos coneguda arreu, i això servís per crear llocs de treball i d’aquesta manera incrementar l'economia local. També valora el gran potencial agrícola del municipi, i creu que aquest hauria de ser incentivat des de l’Ajuntament i les altres administracions.

És un defensor de les energies alternatives, que en nostre municipi podríen explotar-se molt més ja que som rics tant en sol com en medis aquàtics.

17 d’abril, 2007

Josep Maria Bacardit Moncunill

En Josep és un crak com a professional, com a polític i sobretot com a ésser humà. Només cal mirar-lo per saber que és una bona persona, i en el moment que el sents parlar descobreixes la seva vocació de servei (de vegades de broma li dic que sembla un mossen). Per això ens agrada tant a tots tenir-lo al nostre equip:

Em dic Josep M. Bacardit Moncunill, tinc 57 anys i sóc Economista i Assessor Fiscal i expert en informàtica. Treballo com a Consultor Assessor en temes de Creació d'Empreses per a Dones Emprenedores. Sóc Tutor a Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya i també he donat classes de Matemàtica Financera, Finances, Economia i Noves Tecnologies a diverses Escoles Universitàries i Administracions Públiques.
Anteriorment he estat president de la Consultora SBSS Consulting SA i promotor de multitud d'empreses (des dels 14 anys quan vaig començar a treballar).

ACTIVITAT POLÍTICA (Agrupació de l’Eixample) Legislatura actual

Secretaria de Noves Tecnologies de l'executiva de l'Eixample
Equip de govern del districte de l’Eixample

Portanveu del grup municipal del PSC de l’Eixample

Vicepresident de la Comissió Mediambient, Urbanisme i Obres, Via Pública, Seguretat, Mobilitat, Comerç i Serveis Municipals.

Vicepresident de la Comissió Consultiva Via Pública, Mobilitat i Serveis Municipals.

Conseller de Seguretat Ciutadana, Mobilitat i d’Espai Públic

Membre del Consell de Comerç pel PSC

Membre del Consell de Seguretat pel PSC

Membre del Consell Ciutadà pel PSC

Legislatura anterior

Secretaria de Promoció Econòmica / Comerç de l'executiva de l'Eixample

Vice secretaria d’organització i finances de l'executiva de l'Eixample
Equip de govern del districte de l’Eixample

Conseller de Comerç

ACTIVITAT PROFESSIONAL.
He estat president de SBSS Consulting, SA durant 15 anys (fins l'any passat), l'empresa es dedica a la Consultoria Econòmica, Financera i Informàtica.

ACTIVITAT SINDICAL
Sóc membre d’UGT

Conec a la Pilar fa poc més d’un any, mitjançant meva parella actual que és amiga seva des de fa més de 14 anys.
Crec que és una persona molt valuosa, amb molta empenta i compromesa amb la gent i les seves preocupacions.
És senzilla, amb una capacitat impressionant d'escoltar a les persones, d'entendre-les i donar solucions, suposo que per la seva formació terapèutica i humanista. També és, ho he de dir, divertida i lúdica, sap riure fins i tot d’ella mateixa, i sap arrencar una rialla del més seriós o apàtic.
És responsable i respectuosa, amiga de tothom i per aquest motiu accepta les crítiques i opinions dels demés i també les fa sempre a la cara. No evita dir el que cal, quan toca, curiosament sense ferir.
Té uns coneixements de l'administració pública i una experiència vital en la mateixa per estar al capdavant d'una alcaldia.En un futur proper, penso viure a Cabrera de Mar, i és per això que recolço la seva candidatura i treballo amb aquest equip, al qual puc aportar tota la meva experiència tant política, com gestora i pedagògica. Sóm un equip que sap que el més important d’un poble són les seves persones.

16 d’abril, 2007

Elena López Lujan

Conec a l'Elena i som amigues des de fa més de 20 anys, quan ella va entrar a treballar a la Direcció General del Medi Rural on jo hi treballava. És va encarregar, com advocat que és, des dels seus inicis, de la creació i Registre de les Associacions de Defensa Forestal, de les quals tenim una al nostre poble, l'ADF Burriac, que agrupa els termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera de Mar i Cabrils. Ella hi viu a Vilassar de Mar, el poble veí, i vàrem venir al Maresme el mateix any a viure. Sempre hem estat bones companyes de feina i amigues. Conec la seva capacitat de treball, la seva seriositat i rigor en la tramitació administrativa, la seva alegria natural i l'entrega a la seva família. Sé que la seva experiència com a lletrat de la Generalitat de Catalunya, tant en el camp de l'Agricultura com en el Medi Ambient Departaments on ha treballat tots aquests anys, la fa mereixedora de la meva confiànça, i la del nostre equip:

Sóc l’Elena López Luján. Vaig néixer a Barcelona el 27 de febrer de 1961 i visc a Vilassar de Mar des de fa 8 anys. M’encanta el Maresme; la seva olor i els seus colors i viure tant a prop del mar.

Tinc dues filles de 15 i 12 anys que viuen amb mi i que estudien a l’Institut de Vilassar i que també són unes enamorades de la que per elles és ja del tot la seva terra.

Sóc llicenciada en dret des de l’any 85 i sempre he treballat i ho continuo fent a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Concretament, he prestat els meus serveis als Departaments de Medi Ambient i d’Agricultura, avui Agricultura, Alimentació i Acció Rural, on ara fa més de 20 anys vaig conèixer la Pilar, amb la que ens uneix des d’aleshores una gran amistat.

Les meves grans aficions són els esports, sobretot els d’aigua i especialment la natació a la que hi dedico al menys un parell de tardes a la setmana i la música, sobretot el jazz que m’acompanya sempre que això és possible i que m’emociona com poques altres coses.

Per això, quan la Pilar em va demanar què volia jo per Cabrera de Mar, a part del que jo li deia mig en seriossament mig en broma que és que ella fos la pròxima alcaldessa ja que de debò penso que podria fer-ho molt bé, potser el que voldria per Cabrera de Mar, i també pel meu poble, són més equipaments esportius i culturals i més activitat en aquestes àrees, que les seves platges tinguin l'atenció i la cura que mereixen, que el passeig marítim de Vilassar de Mar continui a Cabrera de Mar, i tingui, com a mínim, les mateixes condicions.

15 d’abril, 2007

FESTA 1 DE MAIG

El dia 1 de maig, festa del treball, farem a Can Bertomeu una de gran.
Us convidem a tots a venir al meu poble a celebrar-ho, farem una PAELLA GEGANT. La farà en Justo, de Can Pa amb tomàquet, i aprofitarem la festa per presentar la llista del PSC a Cabrera de Mar.

Si plou, a la Carpa, si fa sol al maravillós paratge de Can Bertomeu, on hi ha a més una vista del maresme única, amb el Burriac a sobre i la mediterrània a baix. No us ho perdeu. Us aniré informant.

Pilar Ventura Py

Em dic Pilar Ventura Py, vaig néixer el 14 de juny de 1959 a Barcelona. M’agrada aprendre, estudiar, fer punt de creu i puzzles (en tinc fets 16 d'entre 1000 i 5000 peces) ja que penso que desenvolupa la paciència, l’atenció, i t’entrena per encaixar les peces de la vida real. Faig mitja i ganxet (encara tinc pendent fer puntes de coixí). M’agrada la música, especialment l’òpera francesa, la italiana, i la de Mozart i Gluck. També passejar en bicicleta i a peu, fer ioga, meditació vipassana i dança del ventre. He fet teatre, zarzuela, esbart, caramelles, dança contemporània i estic aprenent sardanes.

El meu pare era calderer, la mare havia treballat a fàbriques i a casa; som cinc germans.

Vaig obtenir el títol de Batxiller Elemental Laboral d’Administració el 1974 i vaig superar les proves d’accés a la universitat (Escola Universitària de Treball Social) el 1989. Formació en Treball Social (Assistent social) 1989-1992.

Tinc el certificat de la Junta Permanent de Català (nivell C) de Llengua Catalana (1985). Parlo i entenc bastant el francès.

Diplomes i certificats d’administració pública:

* Curs Bàsic de Procediment Administratiu, Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, (en endevant EAPGC)(1983).
* Curs de Perfeccionament personal administratiu , EAPGC (1985).
* Curs d’Aplicacions Administratives de la Informàtica, del Centre d’Estudis del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca G.C., (en endevant CEDARP)(1989).
* Curs Complementari de Formació per a l’escala administrativa del Cos administratiu de la Generalitat de Catalunya, EAPGC (1991).
* Curs sobre el nou funcionament dels registres d’entrada i sortida de documents, EAPGC(1995).
* Curs de correspondència administrativa, CEDARP(1996).
* Curs d’informàtica Windows i AMI Pro, CEDARP (1997).
* Curs de Lotus 1.2.2. Bàsic, CEDARP (1997).
* Curs de Procediment Administratiu (45 hores), EAPGC (2006).
* Curs de Word 2003 (40 hores), EAPGC(2006).
* Curs “El Mar i la Pesca” (22 hores), Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, (en endevant DAR)(2006).
* Curs d’Excel, Access i Outlook Exp. (20 hores lectives), DAR (2006).
* Curs d’Organització dels doc. administratius, (7 hores ) DAR(2006).
* Curs d’Aqüicultura (25 hores lectives), DAR (2007).

Diplomes i certificats diversos:

*Curs de Difusió Cultural en matèria d’Història del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, (en endevant SCAB)(1982).
*Curs de D.C. en matèria d’Ecologia del SCAB(1982).
*Curs de D.C. en matèria de Fenòmens culturals s. XX del SCAB(1982).
*Curs Bàsic de Formació en Psicoteràpia Gestalt (180 hores), de l’Institut Gestalt de Barcelona( en endevant IGB), 1993.
*Cursos Superiors de Formació en Psicoteràpia Gestalt (400 hores), de l’Institut Gestalt de Barcelona (1994-95 i 1995-96).

*Mòdul Introductori Programació Neurolingüística(12 hores), IGB, 1995.

*Curs de Dinàmica de Grups (12 hores), IGB, 1999.
*Mòduls I, II i III de Comunicació en PNL (33 hores), IGB, 1999.
*Seminari de Constel.lacions Familiars, impartit per Bert Hellinger a l’Escola Universitària Blanquerna de Barcelona (20 hores), 2000.
*Jornades sobre “El Amor en la Terapia", impartides per Humberto Maturana, Claudio Naranjo i Suzana Stroke, Escola Universitària Blanquerna de Barcelona, 2000.
* Mòduls de Teràpia i Tècniques d’Ajut en PNL (33 hores), IGB, 2001.
* Formació i entrenament en Constel.lacions Familiars segons el model de Bert Hellinger, (157 hores), IGB, 2002.
* Formació en Coaching i Canvi impartit per Cristina Naughton (International Coach Federation), (8 hores), 2003.
* Curs Oratòria I (tècniques de comunicació interpersonal), (12 hores), Escola de Formació Xavier Soto, 2004.
* El duelo y las pérdidas, impartit per Jorge Bucay, (8 hores), 2004.
* Curs d’activitats plàstiques per a dinamitzadors de gent gran, (20 hores), Fundació Pere Tarrés, 2004.

Des dels 14 anys vaig treballar cuidant nens (“cangur”) mentre estudiava. També a un nen discapacitat durant 2 anys. Feina de mainadera i feines de la llar en diverses cases i etapes. Als vint anys vaig treballar tres mesos en una fàbrica (Mauri) com a temporera en l’època dels turrons.

El 25.05.81, contracte administratiu transitori de la Generalitat de Catalunya, adscrita a la Direcció General del Medi Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Fins al setembre de 1985 com a Secretària del Cap del Servei de Planificació i Programació. Gestió pressupostària i de contractació.

De l’octubre de 1986 fins l’octubre de 1989, Secretària del Cap de Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General de Política Forestal. Tramitació expedients sancionadors d’incendis.

Comissió de Servei d’octubre de 1989 a juny de 1990, a la Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona (posteriorment Institut Català de la Dona). Confecció del Registre d’Entitats de Dones a Catalunya, editat posteriorment.

Durant tots els anys d’adscripció (1981-1995) a la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encarregada del Registre General d’Entrades i Sortides, realitzant alhora el buidatge, la classificació i l’arxiu de premsa i legislació que afectava l’esmentada Direcció General.

Del 1996 al 1997, adscrita al Registre General de la Secretaria General del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Del 1997 al 1999, secretària del cap de Servei de Ramaderia de la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries. Gestió d’estadística d’animals d’experimentació.

Monitora de Serveis Comunitaris al casal d'avis de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, diversos contractes durant el període 18.07.2003 - 03.01.2005.

Funcionària del Cos Administratiu de la Generalitat de Catalunya, des del 8 de juny de 1991. En excedència per cuidar els meus fills i pares, la mare tenia Alzheimer, des de l’1 de març de 1999 fins al 30 de novembre de 2005. Reincorporada al Servei de Recursos Marins, de la Direcció General de Pesca, l’1 de desembre de 2005 i fins ara. Tramitació d’expedients sancionadors de pesca. UFFFF!!!

He estat simpatitzant del PSC des de jove i he participat activament en l'Agrupació Socialista de Vilassar de Mar des de 2003, i des de l'any passat sóc militant de l'Agrupació Socialista de Cabrera de Mar.

14 d’abril, 2007

13 d’abril, 2007

Maria Badia Cutchet

Les casualitats no existeixen, tot té un sentit, encara que no ho entenguem. Un diumenge, mentre el primer secretari de l’agrupació socialista de Cabrera de Mar estava lligan una pancarta de les autonòmiques, una senyora se li va acostar i li va dir: home!!!! Que bé, aquí també hi ha socialistes. En aquells moments, jo sortia a passejar amb l’Albert, el meu company i ens vàrem trobar tots quatre devant del Centre Cívic. Casualitat??? Vàrem començar a parlar, i la Maria ens va explicar que feia un any que vivia al nostre poble, que sempre estava entre Brussel·les i Cabrera de Mar i que era parlamentària del Grup socialista al parlament de la Unió Europea. Vivim al mateix carrer!!!!
Vam seguir en contacte via mail, i de tant en tant la visito a casa seva, o ella ve a la meva. És una dona encantadora, tranquil·la, amable, culta, cordial, i molt treballadora. L'hauríeu de veure explicant contes a la seva néta Julieta, una roseta rinxolada amb uns ulls grans com dos plats, i que és una nina de porcelana.

La Maria ens ha fet l’honor de venir amb nosaltres a aquesta aventura municipal, tot i que té poc temps lliure, encara es preocupa també pel seu municipi, dons sap com és d’important l’administració local.


Maria, aviat Cabrera de Mar serà socialista, i amb el temps, el món ho serà, no se si tu i jo ho veurem, però anem per bon camí.

Avui, 13 d’abril, es fa el seminari “Ciutadans, municipis, i UE. Teixint complicitats des d’una visió progressista”. He participat en el debat. Avui en dia gran part de les polítiques públiques europees incideixen clarament en el món local –gairebé, el 70% de normativa comunitària-, per això és cada vegada més necessari que les institucions europees tinguin en compte l’opinió dels municipis i la dels seus ciutadans en el disseny i implementació d’aquestes polítiques. Un privilegi comptar amb la teva col·laboració, assessorament i recolçament benvolguda i BEN TROBADA MARIA!!!!!!!

Maria Badia i Cutchet va néixer el 1947 a Sant Quirze del Vallès (Barcelona), actualment viu a Cabrera de Mar, i és membre de la Direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), des d'on assumeix la respon­sabilitat de la Política Europea i Internacional.

Va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona i va treballar com a professora d'Anglès en dues escoles de Primària de Sabadell. El 1975 entrà a formar part de Convergència Socialista de Catalunya, moviment embrionari del que és avui el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Ha estat Coordinadora de la Primera Secretaria del PSC, Coordinadora de la Secretaria de Relacions Internacionals del PSOE i Responsable de la Secretaria del President del Parlament de Catalunya, Joan Raventós.

El juny de 2000 fou elegida membre de la direcció del PSC, responsable de la Secretaria de Política Europea i Internacional, essent reelegida el 2004.

Maria Badia és membre del Parlament Europeu des de les eleccions de 2004 i pertany a la Comissió de Cultura, Ensenyament, Joventut i Esports del Parlament. Forma part de la delegació per a les Relacions amb el Japó i és membre suplent de la Comissió d'Afers Exteriors i de la delegació per a les Relacions amb Sud-àfrica.

En el Parlament Europeu, Maria Badia és membre del Grup Socialista i treballa en l'objectiu d'una Europa més igualitària, lliure i justa. Mitjançant la seva responsabilitat en la Comissió de Cultura està treballant amb temes de la Societat de la Informació, sobretot en la lluita contra la escletxa digital; per una millor comunicació entre Europa i els ciutadans, i per una millora de la formació a nivell europeu.

Forma part del Partit Socialista Europeu de Dones, en l'impuls de polítiques d'igualtat entre ambdós sexes i, de manera molt especial, contra la violència cap a les dones.

El que la Maria vol per Cabrera de Mar, és que sigui actora en l'agenda europea.

Antoni Rodríguez Jiménez

En Toni viu al Pla de l'Avellà, i és veí meu, de vegades me'l trobo quan anem a llençar als contenidors de reciclatge els papers, vidres i envasos, i petem la xerrada una estoneta al parc de la font grossa, mentre el sol escalfa. És una persona discreta, senzilla, amable i conciliador. Mai parla malament de ningú, sempre escolta amb atenció i sense judicis. Sap jugar amb els silencis, respectant-los. És un pare genial i un treballador meticulós i responsable. M'han dit que cuina de maravella, i espero que un dia ens ho demostri fent-nos un sopar a la fresca a la terrassa de ca seva:

Sóc l'Antoni nascut a Murtas (Granada) i tinc 52 anys. Els meus pares em van portar cap a Catalunya quan només tenia dos mesos de vida i vaig passar la meva infantesa entre el Pedraforca i la comarca del Bages. Als setze anys vaig començar a treballar en el sector hostaler com a cuiner i als quaranta vaig decidir donar un gir per complet a la meva vida i dedicar més temps a la meva família. Ara treballo com a cap de magatzem en una empresa dedicada a la serigrafia.

Fa vint anys que visc al Pla de l'Avellà amb la meva dona i els meus dos fills, els quals, ja emancipats, han hagut de buscar refugi fora del poble.
Sóc un amant de la bona música, del col·leccionisme, de la pintura i la lectura. M'agrada molt la natura i en especial el silenci del mar.

A Cabrera de Mar es viu molt bé, tenim tranquil·litat, bona comunicació amb Barcelona i Mataró, poca contaminació, tenim mar, tenim muntanya i espais verds...però tot això pot canviar sinó fem bé els deures. Em preocupa molt el canvi climàtic i m'agradaria que Cabrera de Mar fos un exemple de promoure energies alternatives, reciclar a consciència, fer un ús controlat per estalviar els recursos; en fi, que els nostres fills hi continuïn gaudint tal i com ho hem fet nosaltres o més.

Ens cal un creixement sostenible però també la possibilitat que els joves tinguessin més opcions de futur per a quedar-se a viure al poble promocionant cases o pisos de protecció oficial i de lloguer.

Dono suport a la Pilar perquè apart de ser socialista crec que és una persona que connecta molt bé amb tot allò que he exposat i que transmet energia i confiança.

M'agradaria molt que tots els nuclis de Cabrera de Mar tinguèssim un lligam comú i que tots units treballèssim per igual per aconseguir tot allò que voldríem pel bé del nostre poble.

Endavant Cabrera! Força Socialisme!

11 d’abril, 2007

Albert Casans

Aquest noiet tant pigat i benplantat és el meu home. Està en el nostre equip, no només per solidaritat familiar, també perquè ens dóna idees innovadores i de futur. Treballa des dels 16 anys, i com que no puc ser objectiva no diré gaires coses d'ell. És el pare dels meus dos fills petits, la Gal·la i en Nil, i vivim junts des de fa 16 anys, és el meu marit. És funcionari de l'UPC, des de fa més de 27 anys. Li encanta estudiar, i mai ha deixat de fer-ho. M'ha recolçat des del primer dia que ens vam conèixer:

Sóc l’Albert Casans Queralt. Vaig nèixer fa 46 anys a Barcelona, de pare valencià i mare catalana. Justament per això vaig viure fins als 13 anys a Sagunt (València) i, després, 25 anys a la ciutat comtal, on treballo com a tècnic de gestió de publicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de fa 2 anys i mig estudio Ciències Empresarials per la UOC.

Us he parlat del meu pare, perquè fou socialista al llarg de la seva existència, des de molt jovenet, abans, durant i després de la Guerra Civil. Vull dir que aquest fet marcà les meves idees polítiques.


He ajudat discretament a la Pilar en diversos temes de la seva campanya com ara en la producció del butlletí “L’Observatori”, perquè he observat i constatat que ella, amb la seva forma de ser, amb el saber escoltar, la seva cordialitat, la il.lusió, la frescura, la valentia, la determinació, la saviesa de dona, ha ajudat a aixecar l’Agrupació Socialista de Cabrera de Mar, forjant amb el seu art terapèutic un autèntic equip de persones valuoses.

Pilar, a més, ha parlat amb un munt de persones, tant individus com d’entitats, i també amb candidats dels altres partits i formacions que es presenten a les eleccions. Està fent un treball ple d’amor i d’ànim, amb força, amb convicció, amb sentiment. I això s’ha de notar i no deixa indiferent.

Us explico tot això perquè jo he assistit des de primera fila a aquesta transformació. D’una dona i mare, amatent dels seus i amiga dels seus amics i de les seves aficions, a una dona política, que transcendeix aquest cercle íntim perquè creu que “des de dins” pot canviar coses. Que ja prou de queixar-se o de ser simple espectador passiu. Que treballant seriosament es pot fer una tasca molt eficient a favor de la gent. I l’argument de “treballar des de dins” –ni que sigui com a discret col.laborador, com jo-, de contribuir a fer possibles els somnis de tothom, també els meus, m’ha convençut per donar-li tot el meu suport, amb carinyo, com espero que feu tots els que seguiu els seus escrits, les seves paraules i els seus fets.

Quina Cabrera vull: Quan vàrem venir fa 6 anys a aquest poble, provinents de Vilassar de Mar i abans de Barcelona capital, ho férem atrets per una barreja de calma i encant que només tenen les poblacions amb dimensió humana. Cabrera de Mar és un poble que té al seu abast un espai natural formidable, amb simbiosi de muntanya, vall humanitzada i mar, fins i tot compta amb rieres i indrets naturals d’una magnífica bellesa. Un microcosmos plàcid i enriquidor. Vull conservar aquest equilibri, ajudar a esmenar el que la pot desequilibrar i millorar tot el que sigui possible perquè aquest indret sigui vivible durant moltíssimes generacions, on el seu aire pur, les seves aigües netes, el seu sòl fèrtil i l’energia que reb del sol, siguin els nostres companys i motors, no els malmetem i siguin font de creativitat per obtenir totes les riqueses (materials i immaterials), per viure en pau i amb respecte per tots els que en formem part.

09 d’abril, 2007

Lancelot Elias Ventura

Lancelot Elias Ventura, 23 anys. El conec profundament perquè és el meu fill gran. Va nèixer a Barcelona, el 2 de desembre de 1983. El seu pare, a qui m'uneix a més una gran amistad i afecte, és en Joan-Ignasi Elias, filòleg, traductor, escriptor, poeta, amb varis premis de literatura i un parell de llibres editats.

En “Lot”, com jo li dic, o “Lans” com li diuen alguns amics, treballa des dels 16 anys, els caps de setmana i les vacances d’estiu a Can Pa amb tomàquet, a Vilassar de Mar. El seu cap és en Justo, veí de Cabrera de Mar, que viu al Pla de l’Avellà.

Ara estudia a Barcelona durant la setmana, on viu amb el seu pare, i els divendres puja a Cabrera de Mar tant aviat com pot, per anar amb els amics, els dies que no treballa a cal Justo. Durant la setmana fa pràctiques per les tardes a una agència de Viajes Iberia. Al juny acabarà el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Informació i Comercialització Turístiques.

És un dels més joves i més revolucionari de l’equip, i “no es porqué sea mi niño”, però és guapíssim , aixerit, divertit, responsable, reflexiu, possitiu, treballador, seriós (de vegades massa i tot), bon amic, i bon fill.

Li agrada ajudar els altres, i sempre té un bon consell. És un ecologista afèrrim. Li agrada molt viure a Cabrera de Mar, disfrutar de la platja on juga els estius a volley. Li agrada passejar en bicicleta. Ha fet alguns anuncis i videoclips, ja que també està en una agència de models. És amant de la filosofia, la psicologia, la sociologia i la política.

Preguntat que voldria pel nostre poble, la seva resposta és contundent: DINAMISME.

08 d’abril, 2007

Rosa Isabel Garí

Na Rosa Isabel (roseta), ha viscut a Cabrera de Mar molts anys, ara viu a les Illes Balears, i fa escapades sempre que pot per tornar al poble que tant s’estima. Jo conec al seu pare, que té una página web que us recomano. És un poeta satíric i divertit. La seva mare entre altres moltes coses fa unes puntes de coixí precioses, i és la presidenta d’un grup de puntaires de Cabrera de Mar.

Ella vol recolçar la nostra candidatura al poble, perquè és una dona d’esquerres i perquè hi confia. Tot i que no hi viu al poble, està vinculada per molts motius, i ens assessorarà millor que ningú en els temes en els quals és experta, que els veureu més avall, però n’estic segura que és una dona massa modesta, i que ens ajudarà en moltes coses més (per començar serà la nostra ambaixadora a ses Illes).


Els companys de l'agrupació, li agraïm especialment el teu suport i recolçament. Per sort, ara amb el correu electrònic, i els mòbils, la comunicació és senzilla i fàcil, i és com si visqués entre nosaltres:

Vaig néixer a Barcelona fa cinquanta-quatre anys. Em vaig llicenciar en Geografia i Història (
Secció Prehistòria i Història Antiga) per la Universitat de Barcelona.

Fou a l’any 79, a les primeres eleccions democràtiques, que vaig entrar a l’Ajuntament, essent així, crec, la primera dona a Cabrera de Mar, com a regidora del PSUC.


Actualment em dedico a l’ensenyament, sóc professora de batxillerat; he treballat 7 anys a Catalunya com a tal i 15 a Mallorca (Manacor), a l’IES Mossèn Alcover, per cert, intitut guardonat amb el premi Baldiri Reixach per la seva tasca a favor de la llengua catalana i la cultura tradicional de Mallorca.

A mi el que m’agrada és llegir, investigar, estudiar, sempre hi ha alguna cosa per aprendre…com a arqueòloga vaig dirigir uns anys l’excavació del jaciment de
can Modolell, treballant junt amb els amics i estudiosos dels museu comarcal del Maresme, he publicat diversos articles.

També col.laboro en la defensa dels drets dels animals, en una entitat privada d’ajuda, refugi i adopció de gossos abandonats anomenada AJUCAN.

Ara que ens diuen que el món està canviant tant ràpidament, vull posar el meu granet de sorra per intentar fer-lo més just i habitable per a tothom.

Què vull per Cabrera?

Intentaré respondre en poques paraules a una pregunta complexe, i se me n’ocorren dues: equilibri i harmonia. Equilibri en el seu creixement urbanístic, que els cabrerencs segueixin sentint que el seu poble està fet “a la mesura humana”, com haguéssin dit els clàssics...poder caminar pels seus carrers sempre nets, amb els menys embussos de tràfic possibles, sentar-se en una terrassa a prendre un cafè i contemplar el verd de les seves muntanyes perquè encara hi ha arbres, emocionar-me en veure el seu
patrimoni històric perquè hi va haver-hi cabrerencs fa molts segles que també gaudiren l’harmonia del seu espai.

Un ajuntament que sàpiga concertar, tradició –en el bon sentit- i modernitat, respectuós amb el què és i acollidor amb tothom que vingui a treballar en pau, encarat cap als reptes que presenta el futur.

07 d’abril, 2007

"Toure" Mohamed Idrisha

Conec a en“Toure”, des de l’any 2003, a Vilassar de Mar on militava en l’agrupació del PSC. Moltes de les nits dels dimarts, quan feiem les reunions, m’acompanyava a casa en el seu cotxe, dons ell viu a tocar de la carretera d’Argentona, prop del Pla de l’Avellà.

Aviat farà 63 anys, encara que sembla molt més jove, tant físicament com d’esperit. És un home valent que va marxar del seu país per motius polítics. Va viure la transició, i militava al PSUC al poc d’arribar a Catalunya.

Sempre té un somriure per a tothom, és amable, educat, respectuós, discret i té una especial predilecció per la seva mare, de la que porta el cognom com a nom per recordar-la sempre, i de la que parla amb admiració. Diu que ella li va ensenyar tot, a estimar i sobretot a respectar a les dones, perquè elles són les portadores de la vida. És pare i avi. Va voler venir a l’agrupació de Cabrera de Mar perquè li entusiasmava la idea de entrar en una agrupació petita i il·lusionada per un projecte socialista pel poble, del qual és vehí. Viu a dos carrers del meu. Parla perfectament l'anglès, el castella i una mica de català, encara que no l'escriu, però vol aprendre'l. Té un cor tant gran com ell mateix. Es fa estimar de seguida que el coneixes.

Allà on es necessita ajuda, el tens sempre disposat, amb la seva mirada atenta i positiva. Ell ens dóna la visió d’un inmigrant africà, que ha sabut integrar-se, sense perdre les seves arrels. Li encanta el pa amb tomàquet i pernil. La seva actual dona és sudamericana, encara que va estar casat molts anys amb una catalana. Ens va agradar molt a tots que volgués venir a la nostra agrupació. L’admirem i respectem com a persona i per la seva trajectòria vital.

Aqui tienes mis datos: Mohamed Idrisha Toure DNI núm 35.085.091-V, nacido el 17 de noviembre de 1944 en la república de Sierra Leona, Oeste de Africa. Estudié desde 1950 hasta 1968 cumpliendo los estudios de secundaria. Hice la "mili" el mismo año y trabaje como condutor y escribiente en buques mercantiles hasta 1974 que por distrubios en mi nación dejé el pais y entre en España en 1975. Estudié el castellano en una escuela privada de Mataró 76/78. Después hice FP1 en la Escuela Lope de Vega, en Pueblo Nuevo, Barcelona, en el 1978/80, especialidad en metalurgia.

He trabajado de mecánico de compresores de aire comprimido en la empresa ADOLFO GARRIGA Roig, de Santa Coloma, talleres Ideal, de encargado 80/82, como autónomo en mantenimiento de maquinaria industrial (Transpotista camión de 3.500 kg) del 82/85.

Volví a Sierra Leona y regresé de nuevo a España en el 2002. Trabajé en el Ayuntamiento de Vilassar de Mar como peón de mantenimiento de medio ambiente 2003/04 para Formento de Construciones y Contratas SA como Condutor de fugoneta de recogida de basuras y mantenimiento. En 2004/05 he trabajado para la Unió Esportiva Vilassar de conseje, en el club de tenis Cabrils, y en el Ajuntamiento del Masnou 2006.

Actuamente trabajo para Barcelona Activa, consocio del Ayuntamento de Barcelona. Acabo de hacer un curso de electricidad con CEPROM promoción económica. Carnet de conducir, coche propio. Milité en el PSUC, en Sant Adrià del Besós desde el año 1981, cuando trabajaba en Garriga Roig, como encargado de mecánico de compresores. Me di de baja cuando volví a mi país. Una vez regresé de nuevo a España, empecé a militar en el PSC en el año 2003, viviendo en Vilassar de Mar.

Confio siempre en nuestro Partido Socialista porqué sabemos gobernar para el bien del País.

Visca Cabrera de Mar i Visca Catalunya. Me gusta que Cabrera de Mar sea justa socialmente y solidaria, que todos los seres humanos tengan su oportunidad para vivir en paz y armonia, respetando a todas las personas sin distinciones. Quiero trabajo digno para todos y todas, por eso milito en el PSC, porqué se que podemos conseguir un mundo mas justo y con visión de futuro.

06 d’abril, 2007

IMMA VILANOVA

Vaig demanar als companys i companyes del nostre equip que fessin unes línies sobre ells i el que volen pel nostre poble. Imma va ser la primera en respondre. Ella és així, treballadora, lluitadora, superant els pals que ens dóna la vida i que a ella li han sigut donats de ben forts. Superant-se a ella mateixa, creixent cada dia més com a persona. Sempre diu el que pensa, tal i com ho sent, i sempre ens dóna bones idees. Li agraden molt els animals, té dos gossos preciosos a qui passeja amb dedicació, i a més treballa important peixos d’aquari. Sap prendre decissions en moments difícils, i no l’espanta ni la feina, ni les dificultats, ni els reptes, que per ella són sempre oportunitats. Ja veieu que és riallera, i té un sentit de l'humor amb una ironia molt fina. Té una gran humanitat, i molta capacitat d'estimar i d'ajudar els altres :

Em dic Imma Vilanova i visc a Cabrera de Mar des de fa 8 anys. Tinc 48 anys, i sóc vídua desde fa 5 anys. Tinc una filla de 22 anys.

Estic afiliada al PSC des de fa poquet temps, encara que sempre he sigut simpatitzant.

El meu marit, l’Armand, era afiliat, ja en la clandestinitat, a l’època franquista. Ell i jo vam viure molts moments de la vida, vinculats al PSC. Entre ells el famós 23-F i d’altres, com col·laborar a la campanya per la candidatura de Narcis Serra a l’alcaldia de Barcelona.

La meva filla, curiosament, va nèixer un 23-F, però és clar, uns quants anys més tard !!!.

Estic a la llista del PSC per diferents motius, encara que sempre he estat vinculada amb associacions de Cabrera de Mar, i el motiu principal d’aquesta decissió va ser una frase que s’hem va dir, des d’un càrrec d’una empresa gestionada per l’Ajuntament actual.
Quan no he estat d’acord amb alguna cosa que s’ha fet des de l’Ajuntament, sempre he presentat alguna instància. Quasi mai se m’ha contestat. Arran dels Pisos de Protecció Oficial del Pla de l’Avellà, vaig presentar-ne una per saber a qui els havien tocat, i no hi hagut manera de conseguir la llista, encara que era un sorteig públic!!!
He vist que actualment l’Ajuntament de Cabrera no està al servei del poble.

La frase que em va dir aquest càrrec de l’empresa de l’Ajuntament va ser:
- “Si vols intervenir en les decisions del poble, fes-te política”

I així ho he fet. Però penso que aquesta no és manera. Per mi, l’Ajuntament ha d’estar al servei del poble, NO A L’INREVÉS.

05 d’abril, 2007

SOM UN EQUIP

Vull anar presentant-vos a la gent del meu equip. Com molts de vosaltres sabeu, l'Agrupació del PSC a Cabrera de Mar, em va fer l'honor d'escollir-me com a cap de llista a les properes eleccions municipals maig'2007.

Vull deixar clar, com ja ho he anat explicant, que una llista de persones, no és el mateix que un equip. Us transcric una definició molt clara d'aquestes diferències:


"Los gurús de los equipos eficientes (como Katzenbach, Smith,...) ya hace tiempo que han estudiado en qué se diferencian los equipos que funcionan y los que no funcionan. Básicamente definen:


- Individualidades. Personas con una gran capacidad que se guisan y comen todo ellos. Y puede que hasta les guste.


- Grupúsculos. Individuos que comparten un logo, un espacio físico, pero cada uno va a la suya. Con lo que el producto final nadie sabe cual será.


- Grupos. Individuos que comparten un logo, un espacio físico, un objetivo, pero sin roles definidos y sin ser conocidos de manera clara los intereses/disponibilidades grupales e individuales.


- Equipos. Individuos que comparten lo antes nombrado y además cada uno sabe qué debe hacer y se espera de él. Y no sólo eso, sus intereses/disponibilidades individuales son conocidos. ¡Ah! lo más importante el objetivo común (estrategia) es conocido por todos, se sabe como encajarán las piezas de cada uno de los individuos (táctica) y cada uno sabe los derechos y obligaciones de su labor (operativa).


El líder en los equipos tiene un papel meramente de "cabeza visible" y consolidador. Pero los éxitos los tiene cada uno de los miembros del equipo y el equipo en sí mismo."


Bé, després d'aquesta concisa explicació vull anunciar-vos que aniré presentant-vos a l'equip, sense un ordre establert, aleatòriament, ja que tots són iguals d'importants, vagin o no a la "llista", que obligatòriament hem de presentar com a candidatura a les eleccions del maig (11 regidors + 3 suplents), però, nosaltres a l'Agrupació PSC de Cabrera de Mar, som molts més que aquests 14. Som un munt de persones il.lusionades amb el projecte socialista pel nostre poble. Necessàriament hem de presentar la famosa llista amb un ordre, i de fet la farem pública a finals d'aquest mes d'abril o primers de maig. Però jo us els vull anar presentant a tots perquè em sento orgullosa de pertanyer a aquest equip maravellós i nutritiu.


Uns estan cada dia al poble, hi viuen. D'altres viuen més lluny o potser al pobles del costat, i tots senten un vincle especial amb Cabrera de Mar, per haver nascut, per haver-la escollit per viure, o perquè volen venir. D'altres estan vinculats pel projecte que tenim i perquè a més ens ho passem molt bé creant-lo i veient com, cada dia, aquest "bebé" es va fent gran i pren forma i volum. Així que, a partir de demà, els anireu coneixent. A més de la seva foto, us posaré una mica de currículum, el que els ha mogut formar-ne part, i algunes apreciacions meves. Com a mi, us agradaran!


04 d’abril, 2007

Una mica d'Història del meu poble

Al segle IV abans de Crist, la Laietània era un bast territori íber que anava del Garraf al delta de la Tordera, i del mar a la serralada prelitoral. La capital era el poblat de Burriac, una incipient urbs d'entre 7 i 10 hectàrees de superfície, amb muralles i trama de carrers, situada al que avui és el terme de Cabrera de mar, i al peu del turó del mateix nom. Al poder polític se li afegia l'econòmic, ja que la ciutat controlava les collites de blat del Vallès. Per les restes trobades a can Ros o a can Rodon de l’Hort, se sap com de rica era la Cabrera ibera.

Però la prosperitat va acabar després de la segona guerra púnica (218-107 aC) quan, derrotada Cartago , Roma va controlar els territoris ibers. Burriac es va revoltar l’any 197 contra els ocupants, però el cònsol Cató va dominar els insurrectes i la capital va perdre tot el poder econòmic i la influència política. La imponent torre de defensa bastida al segle III als Dos Pins, és desmuntada i les necròpolis abandonades. Roma trasllada el centre polític i residencial a la vall plana i fèrtil. Apareixen nuclis agraris a can Modolell, can Bertomeu o can Català. Les troballes posterior de les termes de ca l’Arnau, can Benet o de can Rodon de l’Hort indiquen clarament que Cabrera de Mar també va ser centre administratiu on van viure funcionaris, governador i recaptadors. Al segle I aC la ciutat va decaure en fundar-se Iluro (Mataró).

El santuari de can Modolell, que va dedicar el culte a Mitra, demostra però que la vall va continuar poblada fins als darrers dies de l’imperi. Al segle XI, la construcció del castell de Burriac o de sant Vicenç, va dotar al territori d’una administració feudal fins al segle XV, quan Ferran II la va considerar part de Barcelona, cosa que tècnicament volia dir autonomia municipal. De la mateixa manera, la Sentència arbitral de Guadalupe de 1486, abolia el sis mals usos que els senyors havien exercit fins aquells moments sobre els pagesos.

La Cabrera moderna no viu aliena al seu pasat, al contrari, el mostra orgullosa i malda per recuperar-lo i fer, de la seva interpretació històrica la base de l’avenir. Per això el passeig pel poble és majoritàriament arqueològic. El descobriment del poblat iberic l’ay 1881, el de les vil.les a can Bertomeu, Modolell, Benet o català, el de les termes de ca l’Arnau, les més antigues de la Península, o el recent i espectacular de la vil.la de can Rodon, marquen el creixement del municipì.

Cabrera de Mar ha canviat molt, diu algú que encara recorda que, al carrer Sant Joan on va nèixer, hi havia telèfons i un forn ja desapareguts, però és precisament en el decurs d’aquesta transformació quan el poble s’ha trobat a si mateix.

El nou poble crescut al Pla de l’Avellà, conviu amb conreus i finques com l’Horta Vinyals o la Vilaplana; els moderns xalets de les urbanitzacions s’harmonitzen amb els antics i bellíssims masos de Santa Elena d’Agell. I amb el nou i vell Cabrera de Mar, contrueix el futur.

Rafael Vallbona (revista report maresme)

02 d’abril, 2007

Joaquim Llena visita Cabrera de Mar
















Acte públic del PSC, agrupació de Cabrera de Mar, dissabte, 31 de març de 2007

Joaquim Llena, va visitar als Agricultors de Cabrera de Mar en la seu de la Cooperativa Agrícola "el sindicat".

Un representatiu grup de pagesos, van trobar-se amb la candidata a l’Alcaldia de Cabrera de Mar, pel Partit del Socialistes de Catalunya, Pilar Ventura Py, a qui acompanyava en qualitat de membre del PSC, en Joaquim Llena, que a més és Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i el President de la Cooperativa Agrícola, desde 18 de juliol de 1995, Genís Vinyals, que moments abans ens va ensenyar la seu de l'esmentada Cooperativa.

La Pilar va explica que la havia mogut a voler anar a viure a Cabrera de Mar i la vocació que té per cuidar d’aquest privilegiat trocet de terra, encara verda, i que havia escollit per viure, amb la seva família.

També va explicar que treballa en el Departament d’Agricultura des de 1981, i que això l’ha ensenyat a estimar-se a la terra i a valorar els seus fruits, així com a valorar l’esforç que han de fer els herois i heroines que avui en dia encara volen dedicar-se a l’Agricultura. Us necessitem per mengar, va dir.

El conseller va escoltar al assistents que van voler parlar, de les dificultats del sector, d’agricultura integrada i necessitats d’ajuts, fins i tot que el Departament hauria de tenir politíques de promoció del productes estrella dels pagesos de Cabrera de Mar, així com tasques pedagògiques als consumidors dels productes de QUALITAT.

Llena va parlar del creixent i cada vegada més exigent públic que demanda aquests productes, i a més està disposat a pagar-ho, que és més de 18 %, i va encoratjar als vocacionals de l’ofici de la terra a atrevir-se a innovar i a treballar conjuntament amb les altres administracions, destacant la importàcia que a aquest nivell pot tenir la local, la de la Diputació, l’Autonòmica, l'Estatal, així com la C.E.E.

També va visitar la finca d’un dels assistents amb la Pilar i una part del seu equip.
Després van berenar al Bar Cabrera, de la Plaça del Poble amb persones de l’agrupació i simpatitzants.