01 de març, 2007

LIDERAZGO VERDADERO


"Los antepasados nativos americanos ponían a prueba a sus líderes insistiendo en que se consideraran una parte del círculo en lugar de creerse superiores a la gente. Estos líderes servian al pueblo con su generosidad de espíritu y su capacidad para escuchar y tomar sabias decisiones. Servían comprendiendo que nadie era común, todo el mundo era extraordinario. Todos los individuos eran importantes, y todos los líderes sabían que no podian predicar con el ejemplo a menos que amaran humildemente la humanidad representada por cada ser humano.


Si te has considerado superior a los demás en lugar de ser una parte igual del círculo de la vida, quizás quiera ajustar tu perspectiva. Predicar con el ejemplo es un camino que sólo los auténticamente humildes pueden dominar realmente."


Aquest trocet pertany al llibre "La medicina de la Tierra", de la nativa Americana Jamie Sams, mestra apreciada en l'actualitat i autora de nombroses obres que recullen la sabiesa d'aquesta cultura, que jo admiro profundament.


La Jamie és descendent de "Cheroquis" i "Iroqueses". Les seves paraules carregades de sabiesa estan inspirades en la tradició oral dels indis americans, i donen respostes als eterns interrogants sobre un mateix i sobre la vida.


He volgut plasmar-les al meu blog, en homenatge a la valenta dona (que es dóna) Rigoberta Menchu, que acaba d'iniciar el camí cap a la presidència del seu país. La premi Nobel de la Pau de 1992 s'ha aliat al partit d'esquerra "Encuentro por Guatemala".
Rigoberta, Guatemala i la Mare Terra et necessiten.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pilar,

A part d'encoratjar-te a continuar donant-nos aquests troços de saviesa que ens aportes amb cada missatge nou, voldria fer una petita reflexió al voltant d'aquest darrer.

Fa temps que penso que el divorci existent entre polítics i ciutadans és degut a una mútua equivocació.

Acabo de veure una pel.lícula americana sobre el tema actual del canvi climàtic i les seves conseqüències (no importa el títol). En una de les seqüències un polític diu a la seva filla, que també té un càrrec públic, que s'equivoca si creu que la realitat impulsa la política. Diu que més aviat és la política la que impulsa la realitat, en un exercici ple de vanitat masculina.

Sóc de l'opinió que els polítics sou (són, som) servidors de la resta de ciutadans. Ciutadans alhora. Si només els guia l'ànsia de poder o de manegar les coses, mal anirem. Política = servei i un gran honor respresentar els conciutadans, tinguem-ho sempre present, ara que s'acosten dates "electorals".

Per altra banda opino que els ciutadans hem de sacsejar-nos la por i la creença negativa que no som res davant els polítics. Som ni més ni menys que els seus caps: ells ens han de servir perquè ens representen. Tenim molt de poder i, a més de delegar-ne una part en ells, podem exercir-lo. No passem de la política, perquè aquesta és tot, és la nostra vida, és el que podrem deixar als nostres fills i néts.

O sigui que toca SUMAR esforços, creativitat i ganes de buscar solucions, més que de trobar culpables o de ser "millors" que els altres, dels diferents a nosaltres.

Una esperança "utòpica" potser? Intueixo que Pilar ho té molt present i ens ajudarà a fer-la possible.

ACQ