08 de març, 2007

LA NOSTRA CULTURA, LA NOSTRA IDENTITAT


Hi part de la cultura que ens ha arribat mitjantçant les pedres. En coves, hem descobert gravades en les roques, formes i pintures senzilles i il·lustratives dels costums dels nostres avantpassats.

Les cultures es diferencien pels seus costums. Els constums han estat transmesos oralment, o mitjançant els balls tradicionals, entre d’altres formes.

Està bé que els nostres joves tinguin oportunitat de compartir entre ells balls de saló americans o balls de salsa , o dança del ventre africana, o balls asiàtics, tantseval.

Però cal fer un veritable esforç per continuar portant endevant les nostres de tradicions. Només es pot fer, estiman-nos-les, i transmetent-les.

Els nostres infants, necessiten la identitat de la seva PRÒPIA cultura.
Acceptem Halowei ????, quin remei, però celebrem la castanyada, i tots sants i els panellets. RAPP ??? I sardanes, i farandoles, i jotes mallorquines, i fem ballar als capgrossos, als gegants, i dracs, i diables.


Necessitem de castellers per aprendre que significa fer pinya, i tot això faria motivar al jovent del nostre poble Cabrera de Mar, fent que tingués una cultura pròpia.

Tenir cultura pròpia és important, i transmetre-la imprescindible. I una fira Ibero-romana, comença a ser part de la nostra aportació a la tradició. I que mostrem l’horta, cofolls com estem de tenir-ne, i de molt bona qualitat, també

La cultura s’ha de traspasar als infants i al jovent, i ha de ser de forma lúdica i divertida, sinó és així, les altres ofertes ens faran perdre la identitat.

S’apren mitjançant el plaer o el dolor que un sent quan s’emociona. S’apren dels pares i de les escoles, de la televisió i d’internet. I cal aprendre dels grups que vas formant al llarg de la teva vida quan ets adult.

Jo vaig aprendre de les caramelles, de l’esbart, del teatre, dels pastorets,de la dança contemporània, de les sarzueles, i encara tinc assignatures pendents com les puntes de coixí.
M’agrada veure nens i nenes als escenaris, m’emocionen encara que no siguin meus, vestits de rabadà o d’angeletes, de dimonis o follets i ninfes, de cargols o el que sigui.

M’emocion els sonalls dels cavalls pels tres tombs, i com riuen els infants plegant caramels.

Transmetrem les nostres tradicions mentre hi hagi gent com vosaltres, benvolguts mestres, que voleu que aprenguen també les nostres de tradicions Quantes endorfines i que sanes són quan ballo les meves de dances, faig el meus pastorets o preparo una « zarzuela » com cançó d’Amor i de Guerra, o un obra de teatre com El RETAULE DEL FLAUTISTA.

És important acceptar el regal d’aprendre d’altres cultures, però no ens convé perdre la identitat.

Els que escriuen, els poetes, els que pinten, els que fotografien, els que filmen, els actors o les actrius, les rapsodes, els que fan pedagogía, tots aquells que expresen en obra les seves emocions, o mitjançant els seu cos, la seva veu, la oïda, els ulls o la pell.
La cultura ens ve del passat, i si , hi és en el present, ho serà també en el futur.

Aprenem de moltes formes : cantant, ballant, fent esport, fent puntes de coixí , o punt de creu, amb les pantalles dels ordinadors , o viatjant. Quan ens ho pasem bé plegats aprenem molt més, i a més, aprenem convivència, i germanor.



3 comentaris:

Anna Sintes ha dit...

"FORJADOR, BON FORJADOR, SI VULGUESSIS DUR A LA INCLUSA EL COR DE L'ENAMORADA. QUINA FEINA MÉS AIMADA, PODER FORJAR EL SEU COR ..."

Pilar, trobo que l'has clavat és un article molt i molt lograt.

En aquest món tan globalitzat està molt bé poder tenir accès a altres fonts i cultures, però això no vol dir haver de renunciar o oblidar el nostre fet diferencial. Nomès sabent valorar el nostre patrimoni cultural sabrem apreciar i assaborir els de la resta del món.

No renunciem mai a les nostres arrels perquè qui perd els origens, perd la identitat.

Un petó ben fort i endavant !!!

Anna Sintes.

Anònim ha dit...

Haver si escribes en cristiano. Sociata de mierda

Sandra Carbonell ha dit...

Realment ens fa falta invertir en cultura i educació. Mentre hi hagin persones que s'expressen com l'anònim que em precedeix, caldrà fer molts esforços i ser tolerants amb la seva mala educació.

Sandra Carbonell