05 de març, 2007

EL PETIT BOSC MÀGIC

Ahir diumenge vaig estar passejant per un bosc petit al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar. Es respira pau, i els ocells hi niuen.

Vaig descobrir boix grèvol (espècie protegida), falgueres, violetes, mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb el seu olor únic l’aire.

Vaig descobrir pins, abets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l’obra d’algun home que li va fer un muret per tal que no es trenqués. Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món. De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen.

De fades i gnoms no en vaig veure, però n’estic segura que si existissin s’hi anirien a viure allà mateix.

El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos.

Al poble s’han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s’ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat.


Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Pilar,

Ahir diumenge, precissament, llegia al diari que cal molta valentia per part dels alcaldes (i dels alcaldables, clar!) per fer front al poder de la "colla del totxo".

Pretendre augmentar els metres quadrats edificats per mirar de resoldre unes finances minses fins ara que l'Estatut nou promet un èmfasi superior de l'acció municipal en la política del dia a dia ciutadà no crec que sigui una solució. Vull dir una solució per a la majoria, per als que vivim ara i per als que visquin després.

L'estat espanyol és líder europeu en construcció d'habitatges. La febra és tal alta que amenaça milers d'hectàries cada any. Basar-se en aquest tipus d'economia (com en qualsevol monocultiu) és erroni.

El més fort de tot és que per eixamplar les construccions es sacrifiquen moltes terres de primera qualitat, tant agrícoles com boscanes.

I tots sabem que sense arbres, plantes, flors, cuques i fades no sabem viure bé. Destruir un bosc com el de Ca'l Conde, a Cabrera, per després tornar a crear una zona verda enmig de blocs contundents de pisos, amb els carrers i el trànsit corresponent, crec que és erroni.

M'agradaria molt que s'obrís un període de moratòria constructiva i pensessin molt acuradament tots els habitants de Cabrera si aquest és el passat que volem eliminar, el present que volem només sobreviure enmig del col.lapse quotidià, o el futur que necessitem tant nosaltres mateixos com els nostres descendents i la natura, molt queixosa de la nostra manca de cura.

Saludo, doncs, amb molta esperança el missatge de la Pilar per mirar de salvaguardar el màxim de territori lliure natural en el nostre municipi. I fem només les cases que realment necessitem...

AL

Anònim ha dit...

Hola Pilar, quan em vàres comentar que tenies ganes d'anar al bosc de les fades, sabia que no podries reprimir escriure les teves sensacions en el teu blog, realment crec que una de les coses importants que hem de fer, no ja com a polítics sinó, com a persones és preservar el que tenim, protegir-lo i cuidar-lo i més encara si disposem d'un espai com el que tú defineixes en el teu escrit.
Jo també crec en les fades i els follets, de vegades és bo somniar que existeixen i gaudir de sensacions que ens recorden la infantesa, gràcies pel teu preciós escrit.
Rosa

Patrícia Silva ha dit...

Bona tarda guapa.

Cada pocs dies entro al teu blog per a llegir-te i sempre trobo una dona que dóna a Cabrera noves ones.

Espero que aquestes ones portin un altre futur per a Cabrera, uns altres horitzons.

Ets una persona molt rica interiorment i això no sols ho necessita Cabrera, ho necessitem tots.

I sobre el teu article de la Natura, malauradament no tota la gent ni tots els estaments son sensibles a ella.

Acabaré aquest escrit com un de meu, que segurament has llegit, i és la reflexió de que hi ha qui considera que és més rentable matar la natura que conservar-la.

Un petonàs