30 de març, 2007

ÀNGEL I FERRALLA.

L’àngel estava parat sobre la ferralla i observava passiu.

Sense sentiments, sense emocions, amb una indiferència comprensible només en un ésser que sap del cert que res no passa sense un perquè, encara que nosaltres els humans no ho entenguem.

Vaig preguntar-li : estic morta?

No em va respondre amb paraules, vaig sentir en el meu cap, com si fos un pensament que de cop hi entrés, la certesa de què encara no era el moment, i una gran pau, sense pors.

Només els millors àngels tenen el privilegi d’arribar a ser humans, de viure i sentir emocions. Després obliden i tornen al no temps. De vegades envegen sentir una llàgrima rodolant galta baix, i enyoren la tendresa.

Una sola idea em va quedar clara en tornar a la consciència després de l'accident: res no és important, llevat de L'AMOR, que és el que t'enduus i el que sents en el no temps. Miro de ser avariciosa en l'amor, i acumular-ne tant com puc, tant com sé, en la meva dolça humanitat.

28 de març, 2007

distàncies

¿Por que la gente se grita cuando están enojados?

Porque perdemos la calma, por eso gritamos.

Pero ¿por qué gritar cuando la otra persona está a tu lado? ¿No es posible hablarle en voz baja?

Cuando dos personas están enojadas, sus corazones se alejan mucho. Para cubrir esa distancia deben gritar, para poder escucharse. Mientras más enojados estén, más fuerte tendrán que gritar para escucharse uno a otro a través de esa gran distancia.

¿Qué sucede cuando dos personas se enamoran?

No se gritan sino que se hablan suavemente, ¿por qué?

Sus corazones están muy cerca. La distancia entre ellos es muy pequeña.

Cuando se enamoran más aún, ¿ qué sucede?


No hablan, sólo susurran y se vuelven aun más cerca en su amor.

Finalmente no necesitan siquiera susurrar, sólo se miran y eso es todo. Así es cuan cerca están dos personas cuando se aman.

Cuando discutamons no dejemos que nuestros corazones se alejen, no digamos palabras que los distancien más, sinó llegará un día en que la distancia sea tanta que no encontraremos más el camino de regreso.

27 de març, 2007

LES DONES COMENCEM A UNIR-NOS


Dissabte 23 de març, ha tingut lloc la 3a. Trobada d’Associacions de Dones del Maresme a d’Arenys de Munt. Es van tractar i expossar diferents temes,: encontres i desencontres amb les institucions i administracions, la sensibilització vers la violència de gènere, les accions i activitats, etc, però entre tots, va haver-ne UN de molt important i rellevant, es va acordar, formalitzar en aquest acte la voluntat d’ unir esforços, per ser més efectives i eficaces, en els temes que ens afecten a totes. Amb la intenció de fer extensiu aquest acord a totes aquelles associacions, que no varen poder assistir, i esperant que s’adhereixin, així com totes aquelles que també ho desitgint, neix: LA COORDINADORA D’ASSOCIACIONS DE DONES DEL MARESME.

Vaig tenir el plaer de dinar amb totes aquestes maravelloses dones de la foto, en un paratge idílic, el Castell de Can Jalpí. Totes elles representaven diverses associacions de dones del maresme. En representació de l'associació D'ONES de Cabrera de mar hi vam anar la Núria i jo mateixa.

25 de març, 2007

ESCOLA DE FORMACIÓ DE LES JSC

Les Joventuts Socialistes de Catalunya, Federació Maresme, aquests 25-26 març de 2007, han organitzat i celebrat l'Escola de Formació, a la Casa de colònies Sant Pere de Riu de Pineda de Mar.

Vaig tenir l'honor de d'estar convidada per tal de fer una xerrada amb altres alcaldables més de la nostra comarca, concretament, Teià, Santa Susanna, Vilassar de Dalt i Cabrera de mar, el meu poble.

També ens va acompanyar, inaugurant l'acte, l'alcaldable de Pineda de mar, Xavier Amor.

Us transcric un trocet del meu discurs:

Sé que la millor eina que tinc per guanyar unes eleccions, sóc jo mateixa i l’equip que aconsegueixi liderar.

També per a mi venir a parlar-vos avui és un honor, perquè sé del cert que vosaltres sou el futur, i que un partit que nó te joventuts no té futur. Us estic molt agraïda pel suport que rebo de les joventuts Socialistes, jo i tots els meus companys i companyes candidats.

Volia parlar-vos del que és un equip. Un equip és un grup de persones, on totes escolten a les altres, els hi reconeixen les seves qualitats, i on es treballa per un fí comú. CAP persona és més important que altre, totes són igual de valuoses i treballen un al costat de l’altre, colze a colze.


Tots els que ens posem en política ho fem perquè creiem que els nostres ideals són els millors. Els socialistes, a més, sabem una cosa liderar no vol dir manar, vol dir servir. Els socialistes, sabem ser contundents quan cal, prendre decisions, i fins i tot equivocar-nos, com humans que som, però hem de tenir clara la nostra vocació de servei.

Yo soc única, i maravellosa, com ho sou tots i cadascun de vosaltres.


I si un és conscient d’això, i realment creu en el que fa, desde el seu cor, i alhora es conscient i sabedor que el altres són ésser humans iguals que tú, si ens fem conscients que tots fem el millor que sabem fer, i que no podem estar obligats fer més. I si a més saps que tu ets la teva millor eina, sent tu mateix, has de saber mostrar-te a la gent, des de la proximitat, talment així, com ets, no volen ser un altre, sinó sent tu mateix plenament, amb el teus defectes i les teves virtuts, reconeixent-los. Aprenent dels errors, ja que hem vingut a aprendre a aquest món. A aprendre i a cuidar-lo.

I aprenents dels errors, deia, i intentant que cada lliçó que ens dóna la vida, sigui una oportunitat per aprendre a ser encara més a una mateix/a, i a servir més i millor als altres.

I així és com vull jo guanyar les eleccions en un poble com el meu, amb les seves característiques especials, com tots el pobles.


Vull fer arribar a la gent el meu entusiasme, l’amor que em mou a fer el que faig, i fer servir tots els camins que se m’arribin acudir per posar en pràctica les meves idees, els meus valors i els meus principis, que se, a més, que tantes persones joves i grans, homes i dones compartim.

Som una família els socialistes, no ens uneix la sang, però ens uneixen això que us he dit, idees, valors, visió de futur, i principis d’igualtat d’oportunitats, i de solidaritat, eixos dels nostres programes. I ens uneixen també AFECTES, aprecis, i estimacions.


Us recomano un post del meu blog. És una traducció d’un trocet d’un llibre que m’ha entusiasmat: Mensaje urgente a las mujeres del mundo, de la Dra. Jean Shinoda Bolen, i que es diu LA LLICÓ DE LES OQUES

En un posterior col.loqui amb el Manel Mas, vaig propossar la creació d'un consell de joventut que recolzés i assessorés als regidors de Joventut, que hauríen de poder treballar horitzontalment amb totes les altres regidories que els afectés. Aquest consell, podria estar reprensentat per jovent de totes les associacions dels respectius pobles, i també per membres de la comunitat estudiantil de cada poble.

Em va agradar fer i veure onejar en el màstil de la casa de colònies la bandera Republicana.

VISCA EL FUTUR, VISQUEN LES JOVENTUTS SOCIALISTES DE CATALUNYA

22 de març, 2007

QUIM LLENA el meu conseller

El conseller d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va visitar la setmana passada el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya, a Vilassar de Mar.

Segons Llena, el sector “és exemplar i s´ha sabut reconvertir, apostant pel valor afegit i generant un gran volum de negoci”.

D´altra banda, el conseller també va destacar que el sector viu en general un moment complicat, però amb grans oportunitats com el clima i l´elevada capacitat d´innovar.

També va fer una crida als productors perquè s´impliquin en altres processos, com fan algunes parades del Mercat que produeixen i comercialitzen.

Font:Tribunamaresme.com/Albert Calls

Des de 1981 treballo al Departament d'Agricultura, llevat de 9 mesos que vaig estar a l'Institut Català de la Dones, i gairebé set anys d'exedència en els quals em vaig fer càrrec dels meus tres fills i els meus pares.

Ara, fa més d'un any, torno a treballar a Agricultura, Alimentació i Acció Rural, concretament al Servei de Recursos Marins.

Gairebé vint anys treballant a aquest Departament m'ha fet aprendre a estimar-me la terra, i els fruits que ens dóna. També m'ha fet sensibilitzar vers els HEROIS i HEROINES que avui en dia encara es dediquen a aquesta feina tant feixuga de fer de pagés o ramader, en els temps que corren.

Però em pregunto que menjariem si els nostres herois anònims, deixessin de dedicar-se a una professió que podem definir avui en dia com a VOCACIONAL.

Qui és pagés o ramader, ho duu a la sang, i fins el moll de l'os. Calen polítiques actives, formació en noves tecnologies, i ajuts per els nostres herois, calen camins rurals en condicions, i moltes coses que de ben segur ens explicaran.

SENSE ELLS NO SE PAS QUE MENJARÍEM.

El meu agraïment, senyors i senyores pagesos i ramaders, i el meu reconeixement també.

EL PROPER DIA 31 DE MARÇ A LES 5'30 DE LA TARDA, EL CONSELLER
JOAQUIM LLENA, FARÀ UNA TROBADA AMB ELS PAGESOS DEL MEU POBLE, CABRERA DE MAR, A LA SEU DEL "SINDICAT" Cooperatíva agrícola. Un dia us parlaré de la seva història.

El conseller escoltará de primera "orella" les problemàtiques, necessitats i també les satisfaccions d'aquells que vulguim venir a la trobada, que espero siguin molts i moltes.

La meva agrupació, sap de la importància que aquest sector té en el nostre posble, ja que sóm encara un municipi amb molt de terreny agrícola. VISCA CABRERA VERDA

22 d'abril el Dia de la Terra.

Amb aquest motiu, es proposa lluir un llaç verd per cridar l'atenció dels ciutadans, dels medis de comunicació i de tots aquells que decideixen sobre la deperdició (pèrdua o destrucció gradual) d'energia i la urgència de passar a l'acció. El canvi climàtic és un assumpte que ha de pesar en el debat polític.

Per què un llaç verd?

El color verd és el color de la vida i l'esperança. S’utilitza des de fa molt de temps per definir el vitalisme conscient d'aquells que se senten responsables, en la justa mesura, però responsables dels problemes que ens afecten.

Com es fa el llaç?

Solament cal una cinta de tela de color verd i enllaçar-la amb un imperdible. Es pot acompanyar amb el distintiu "Salvem el nostre clima". El distintiu internacional Salvem el nostre clima, reflecteix l'impuls i la bona voluntat per resoldre el problema del canvi climàtic. Impulsat pel Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), Greenpeace i altres entitats, intenten cridar l'atenció respecte de totes les iniciatives enfront de l'efecte hivernacle. Trobareu més informació a : www.saveourclimate.org
Ajuda a difondre aquesta iniciativa.

20 de març, 2007

SECRETOS DEL MAR





Cuando llega el verano los humanos nos sentimos atraídos por el mar. Las multitudes se congregan en las playas en busca de un contacto con las olas marinas que nos producen placer y descanso.
Pero el paso humano deja su huella fatal en las playas de arena. Millones de bolsas de nylon y plásticos de todo tipo son abandonados en la costa y el viento o las mareas se encargan de arrastrarlos al mar. Una bolsa de nylon puede navegar varias decenas de años sin degradarse.
Las tortugas marinas las confunden con medusas y las comen ahogándose en el intento por tragarlas.


Miles de delfines caen también en la confusión y mueren ahogados. Ellos no pueden reconocer los desperdicios humanos, simplemente se confunden, después de todo, "lo que flota en el mar se come". La tapa plástica de una botella, más dura que una bolsa, puede permanecer inalterable navegando por los mares por más de un siglo.

El Dr. James Ludwing que se encontraba estudiando al albatros en la Isla de Midway, en el Pacífico, muy lejos de los centros poblados, hizo un hallazgo espantoso. Cuando comenzó a recoger el contenido del buche de sólo ocho pichones de albatros muertos encontró: 42 tapas plásticas de botellas, 18 encendedores y restos flotantes que en su mayoría eran pequeños pedacitos de plástico. Estos pichones habían sido alimentados por sus padres que no pudieron reconocer los desperdicios al momento de elegir su alimento.


La próxima vez, cuando visites tu playa preferida, tal vez encuentres en la arena basura que otra persona arrojó. No es tu basura, pero es TU PLAYA, es TU MAR, es TU MUNDO y debes hacer algo por ellos.

Muchos padres juegan con sus hijos el juego de "A ver... ¿quién consigue juntar la mayor cantidad de plásticos? en medio de una inolvidable lección de ecología. Otros, en silencio, toman un plástico abandonado y lo llevan con ellos a sus casas, lejos del mar. Los verás pasar sonrientes, saben que han salvado a un delfín. Ayúdame a difundirlo.

18 de març, 2007

Sí, ets una meravella

Us transcric un poema de PAU CASALS . No cal dedicar-li cap elogi a aquest violoncelista Català universal. Els té tots. El que jo desconeixia era la seva faceta poética.

"Cada segon que vivim és un moment nou
y únic de l'univers,
un moment que mai més tornarà...
I que és el que ensenyem als nostres fills?
Dons els ensenyem que dos i dos fan quatre,
que París és la capital de França.
Quan els ensenyarem, a més, el que són?
A cadescún de'lls hauríem de dir-li:
Saps el que ets? Ets una maravella.
Ets únic. Mai abans ha hagut cap nen com tu.
Amb les teves cames, els teus braços,
amb l'habilitat dels teus dits,
amb la teva forma de moure't.
Potser arribis a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel, un Beethoven.
Tens totes les capacitats.
Sí, ets una meravella.
I quan creixis, seràs capaç de fer mal a altre que sigui, com tu, una maravella?
Has de treballar -com tots hem de treballar- per fer el món digne dels seus fills.

16 de març, 2007

DESPERTAT JUNO

Trascric un escrit de "Mercè Espada i Puerto", regidora per a la igualtat de gènere a l'Ajuntament de Sitges, aparegut a "El Periodico", dijous dia 8 de març. Com tinc la sort de conèixer-la, li he demanat permís exprés per fer-ho. Per fi s'ha aprovat la LLEI D'IGUALTAT. (Clika a sobre i la podràs llegir)

Vull des d'aquí felicitar a totes les dones, a les que van treballar de valent en el passat, a les que ho fem en el present, i a les generacions venideres, que crec que hauran de seguir treballant, per tal que arribem a l'Era dels èssers humans sense discriminacions de cap mena.


RAONS ECONÒMIQUES PER APOSTAR PER LA IGUALTAT DE GÈNERE

La igualtat entre homes i dones és una qüestió de drets humans, de justícia social i és també una qüestió econòmica. Estudis realitzats a nivell internacional demostren que les societats més igualitàries corresponen als països més desenvolupats econòmicament. L’augment de la població activa comporta també l’augment del Producte Interior Brut (PIB) i suposa creixement econòmic, com passa als països del nord d’Europa (Suècia, Dinamarca, Islàndia, Finlàndia). Espanya i Catalunya comencen a anar també per aquest camí.

Per tant, treballar per a la igualtat de gènere, també significa fomentar la incorporació de les dones a la població activa i a generar riquesa pel país. Segons un estudi de la Consultoria Corporativa i Grup d’Analistes Financers Internacionals, que han analitzat el paper de la dona en l’economia espanyola, la contribució de les dones a l’ocupació i la productivitat ja representa el 35% del PIB i la tendència és a l’alça, sobre tot si tenim en compte que les dones joves tenen taxes d’escolaritat mitjana i superior més altes que els homes joves i pateixen menys fracàs escolar. No ens podem permetre no aprofitar tot el potencial de les dones, econòmic, social, polític. No podem desaprofitar les capacitats, el saber, del 50% de la població. Necessitem paritat en les empreses, en els òrgans de decisió econòmics i polítics.

Un dels obstacles per aconseguir aquest objectiu és la sobrecàrrega de les dones, que assumeixen les tasques domèstiques, de cura i de treball remunerat sense implicació dels homes, en la majoria de casos. La necessitat de conciliar vida laboral, familiar i personal és un valor a l’alça. Segons l’Índex de l’Empresa Familiarment Responsable de l’IESE del 2006, el 80% de les persones candidates a un lloc de treball declara que, entre les seves prioritats està tenir temps després de la seva jornada laboral.

Les mesures d’igualtat d’oportunitats són rentables perquè generen compromís cap a l’empresa, el personal està més satisfet, augmenta la productivitat i fa que l’empresa sigui més competitiva. Es reté el talent i no s’inverteix tant en despeses de selecció de personal ni en baixes, absentisme i en rotació del personal. Empreses com Microsoft, IBM, Banesto i d’altres ja ho tenen en compte. Les pròpies empreses estan convençudes que les mesures d’igualtat d’oportunitats són molt positives per millorar la productivitat dels empleats, tant d’homes com de dones, i que aquest és un aspecte estratègic en la política de l’empresa, segons el Baròmetre d’Empreses 2005. El gran repte és aconseguir el compromís de les mitjanes i petites empreses.

Per això són importants iniciatives que demostrin que és possible conciliar la vida familiar i personal amb la laboral, però no només adreçades a les dones sinó també als homes. A Sitges, ja hem començat a treballar en aquesta línia amb la participació de l’Ajuntament en diferents projectes europeus per recollir bones pràctiques, tant a l’àmbit domèstic com a les empreses: Diàleg entre Gèneres, dins del programa Sócrates (2006); All Together: Els homes europeus davant la conciliació de la vida familiar i personl (2007) i Coresponsibility:Els homes i la conciliació entre vida familiar i vida professional (2007).

Aquestes iniciatives s’emmarquen en els objectius de la Regidoria per a la Igualtat de Gènere de treballar per avançar en la eliminació dels obstacles que impedeixen la participació de les dones en el mercat laboral i la igualtat d’oportunitats. La incorporació dels homes a la conciliació és imprescindible perquè les dones puguin desenvolupar els seus drets en igualtat d’oportunitats amb els homes i per aconseguir una societat més justa per a tothom.


Mercè Espada i Puerto
Regidora per a la Igualtat de Gènere

13 de març, 2007

“Reuneix les dones”

Del llibre "Mensaje urgente a las mujeres" :


“Reuneix les dones” és un missatge que envia a les seves filles la Mare Terra, la Mare Deessa, l’arquetip de la Mare. Les paraules evoquen un intuïtiu reconeixement, una saviesa el moment de la qual ha arribat. És una crida de la Feminitat Sagrada perquè la dona prengui consciència del principi femení. És l’hora de “reunir les dones”, ja que només amb la força que ens dóna estar unides les dones podem protegir amb fermesa allò que estimem; només aleshores els nens estaran estalvis, i la pau serà una possibilitat real.


Una font de pau sense explotar

Una font de pau sense explotar,
perquè l’única esperança real
és recórrer a la saviesa col·lectiva de les dones,
les que tenen experiència directa del preu d’una guerra:
la vida d’un nen, d’un nét, d’un germà, d’un espòs;
la pèrdua d’un membre o del seny d’algú proper i estimat;

la pèrdua del somriure, la dominació de la por;
la pèrdua d’esperança per al futur.

Una font de pau sense explotar,
les que han viscut la violència domèstica:
que han vist en els seus fills els efectes de la intimidació,
que han vist emmudir les seves filles,
que han vist apagar-se la llum en els seus ulls;
les que saben que,
quan cada nena i cada nen importin,
quan cap d’ells no passi gana, suporti abusos o quedi exclòs,
el món serà un lloc més amable
per a tots nosaltres.

Una font de pau sense explotar,
les dones amb empatia
que viuen en un món a part,
que se senten segures, estimades, afortunades
però que són capaces d’imaginar
allò que és veure’s impotent, colpejada, violada,
forçada després a donar a llum aquella criatura
concebuda en la violència;
dones que saben en el fons dels seus cors
que allò que succeeix a qualsevol dona
en qualsevol lloc
els hi podria succeir.

Una font de pau sense explotar,
les dones que veuen els seus éssers estimats assedegats de venjança, plens d’odi,
constantment en guàrdia, devorats per la por o temorosos d’adormir-se
a causa dels malsons;
marits, germans, fills, i ara filles
que tornen de la guerra
i s’assemblen poc a allò que haguessin pogut ser
en un món de pau.

Una font de pau sense explotar,
les dones reunides en cercles,
les dones connectades,
les dones unides
que duen la feminitat sagrada,
l’instint maternal, l’arquetip de la germana,
el poder la Mare
al món.

DOCTORA Jean Shinoda Bolen

12 de març, 2007

in memoriam HUERTAS CLAVERIA, J.Ma.




El vaig conèixer quan jo tenia 16 anys, al meu barri, el Poble Nou. Vaig fer de “cangur” al seu fill en Guillem, uns dies, mentre ell i la seva dona l’Araceli viatjaven, em sembla recordar que a Cuba. Us transcric el recordatori que van donar el dia del seu funeral a l’església de Santa Maria del Teulat. Ho faig, perquè la lectura d’aquests textos diuen molt dels qui els van escollir, que de ben segur l’estimaven profundament, i diuen molt d’ell mateix. No cal que us expliqui la seva trajectòria periodística i com escriptor, que ja és prou coneguda. Des d’aquí, només el meu record i admiració per un home que va nàixer l’any que s’acabava la guerra civil, que va patir el franquisme en la seva pròpia carn, que va lluitar per la llibertat, i que ha fet escola de moltes coses.

A dalt podeu veure la seva foto i dibuix d’en CESC , que també ens va deixar el desembre de l’any passat.

“Ni ha prou que la flaire de la rosa entri en una presó, perquè udolin en el cor del presoner, totes les injustícies de la terra.” (Ho Chi Minh).

“L’amistat és una religió sense Déu ni judici final. També sense dimoni. Una religió que no és estranya a l’amor.
Però un amor on la guerra i l’odi estan proscrits, on el silenci és possible.
Aquest podria ser l’estat ideal de l’existència. Un estat calmant.
Un lligam necessari i rar. No pateix cap impuresa.
Al davant, d’altres, l’èsser a qui s’estima, no és només un mirall que reflecteix, sinó també l’altre, somiant-se a si mateix.” (Tahar Ben Jelloun: Elogi de l’amistat.)

JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA, (1939-2007)







11 de març, 2007

APRENENT DELS ERRORS

Penso que la culpabilitat és inutil. Les errades estan permeses, sempre que es cometin una sola vegada, i dins de la recerca sincera del coneixement. Aquesta és la condició humana. L'èsser humà busca el coneixement. I què som si no el busquem?

Aprenem, sobretot dels errors. "Assaig , error". Les experiències són per aprendre, tant de les bones com de les dolentes. Les errades formen parts integrants del camí. Abandonem les experiències negatives, però sense penediment, sense sentit de culpa. Només veient la part positiva de l'aprenentatge, i la clara intenció de no tornar-hi a caure.
Canviem la paraula "culpa" per la paraula "responsabilitat". CULPA implica càstic, i quan ens sentim culpables, ens castiguem, no creixem. Responsabilitat significa respondre pel que he fet, i que em faig càrrec i amb aquesta intenció demano disculpes als que he ferit. I agraeixo a la vida l'oportunitat que em dóna per aprendre.
RESPONSABILITAT: té molta més força aquesta paraula, ens dóna protagonisme i poder. La culpabilitat ens fa petits. Finalment, com deia el meu admirat mestre, Alejandro Jodorowsky, "para hacer una tortilla, siempre hay que romper un par de huevos".


08 de març, 2007

8 de març, felicitats nena!!!!!

Felicitats nena, avui és celebra el dia de la dona treballadora. De fet tots els dies treballes, a casa, a la feina, en les teves activitats compromeses amb la societat, però avui conmemorem uns fets que ens van fer encara més conscients de les discriminacions que patíem, patim, i espero que aviat deixarem de patir (AMEN).

La cosa anava, segons la tradició jueu-cristiana, expressada en la biblia, a l'antic testament, concretament en el Gènesi, que als homes els tocava guanyar-se el pa amb la suor del seu front, i a nosaltres, el tema de parir amb dolor.

Bè, sembla que els inspirats literaris d'aquell temps, no tenien la bola de cristall molt ben sintonitzada, o si més no, la tenien amb algun descodificador patriarcaliste. El fet és que nosaltres, podem avui decidir si volem parir amb dolor o sense (epidurals, anestèsies, tècniques sofrològiques, etc.). I guanyar-nos el pa, suant o sense suar la cansalada també. I no cal que us expliqui les jornades complertes que fem si els hi sumem les tasques pròpies de la família, la llar etc, etc, etc,etc,etc.......

Avui em sento especialment feliç. Aquest matí he estat a un acte que s'ha organitzat a Esplugues de Llobregat, on la Pilar Díaz és Alcaldessa, i on ho tornará a ser després del dia 27 de maig. L'organitzava la Secretaria de la Dona del
PSC, que té al seu capdevant a la nostra companya i amiga Lurdes Muñoz.

Na Manuela de Madre, la meva fada madrina, ha llegit el manifest

LA NOSTRA CULTURA, LA NOSTRA IDENTITAT


Hi part de la cultura que ens ha arribat mitjantçant les pedres. En coves, hem descobert gravades en les roques, formes i pintures senzilles i il·lustratives dels costums dels nostres avantpassats.

Les cultures es diferencien pels seus costums. Els constums han estat transmesos oralment, o mitjançant els balls tradicionals, entre d’altres formes.

Està bé que els nostres joves tinguin oportunitat de compartir entre ells balls de saló americans o balls de salsa , o dança del ventre africana, o balls asiàtics, tantseval.

Però cal fer un veritable esforç per continuar portant endevant les nostres de tradicions. Només es pot fer, estiman-nos-les, i transmetent-les.

Els nostres infants, necessiten la identitat de la seva PRÒPIA cultura.
Acceptem Halowei ????, quin remei, però celebrem la castanyada, i tots sants i els panellets. RAPP ??? I sardanes, i farandoles, i jotes mallorquines, i fem ballar als capgrossos, als gegants, i dracs, i diables.


Necessitem de castellers per aprendre que significa fer pinya, i tot això faria motivar al jovent del nostre poble Cabrera de Mar, fent que tingués una cultura pròpia.

Tenir cultura pròpia és important, i transmetre-la imprescindible. I una fira Ibero-romana, comença a ser part de la nostra aportació a la tradició. I que mostrem l’horta, cofolls com estem de tenir-ne, i de molt bona qualitat, també

La cultura s’ha de traspasar als infants i al jovent, i ha de ser de forma lúdica i divertida, sinó és així, les altres ofertes ens faran perdre la identitat.

S’apren mitjançant el plaer o el dolor que un sent quan s’emociona. S’apren dels pares i de les escoles, de la televisió i d’internet. I cal aprendre dels grups que vas formant al llarg de la teva vida quan ets adult.

Jo vaig aprendre de les caramelles, de l’esbart, del teatre, dels pastorets,de la dança contemporània, de les sarzueles, i encara tinc assignatures pendents com les puntes de coixí.
M’agrada veure nens i nenes als escenaris, m’emocionen encara que no siguin meus, vestits de rabadà o d’angeletes, de dimonis o follets i ninfes, de cargols o el que sigui.

M’emocion els sonalls dels cavalls pels tres tombs, i com riuen els infants plegant caramels.

Transmetrem les nostres tradicions mentre hi hagi gent com vosaltres, benvolguts mestres, que voleu que aprenguen també les nostres de tradicions Quantes endorfines i que sanes són quan ballo les meves de dances, faig el meus pastorets o preparo una « zarzuela » com cançó d’Amor i de Guerra, o un obra de teatre com El RETAULE DEL FLAUTISTA.

És important acceptar el regal d’aprendre d’altres cultures, però no ens convé perdre la identitat.

Els que escriuen, els poetes, els que pinten, els que fotografien, els que filmen, els actors o les actrius, les rapsodes, els que fan pedagogía, tots aquells que expresen en obra les seves emocions, o mitjançant els seu cos, la seva veu, la oïda, els ulls o la pell.
La cultura ens ve del passat, i si , hi és en el present, ho serà també en el futur.

Aprenem de moltes formes : cantant, ballant, fent esport, fent puntes de coixí , o punt de creu, amb les pantalles dels ordinadors , o viatjant. Quan ens ho pasem bé plegats aprenem molt més, i a més, aprenem convivència, i germanor.



06 de març, 2007

Lliçons de les oques


Els principis essencials, que regeixen un cercle funcional de persones que treballen juntes per un objectiu, tenen molt en comú (excepte per la forma) amb allò que fan les oques salvatges quan volen en formació.

Primer fet: Cada cop que una oca bat les ales, “eleva” les aus que la segueixen. En volar en formació de V, l’autonomia de vol de la bandada és un 71% més gran que si cada au volés sola.


Lliçó: Les persones que comparteixen una mateixa direcció i un sentiment de comunitat poden arribar on es dirigeixen amb més facilitat i rapidesa, perquè en viatjar s’impulsen les unes a les altres.

Segon fet: Quan una oca es surt de la formació, de sobte sent la càrrega i la resistència de volar sola. Ràpidament hi torna per aprofitar-ne el poder elevador de l’au que vola immediatament davant d’ella.

Lliçó: Si tenim la sensatesa que té l’oca, ens quedarem en formació junt a les persones que es dirigeixen cap on volem anar. Estem disposats a acceptar la seva ajuda i oferir la nostra a qui la necessiti.

Tercer fet: Quan l’oca que va al capdavant es cansa, fent un gir s’incorpora a la formació, i una altra oca es col·loca al davant.

Lliçó: Convé fer torns per realitzar les tasques més feixugues, i compartir el lideratge. Com les oques, les persones depenen mútuament de les destreses, les capacitats i del particular conjunt de dons, talents o recursos dels altres.

Quart fet: Mentre volen en formació, les oques claquen per tal d’animar les de davant a mantenir la velocitat.

Lliçó: Cal que ens assegurem que el nostre claqueig és encoratjador. En els grups en què s’anima els seus membres, la producció és mes alta i millor. Cal animar als nostres membres a mirar endevant i treballar plegats
Cinquè fet: Quan una oca emmalalteix, està ferida o rep un tret, dues oques abandonen la formació i la segueixen en la seva caiguda per ajudar-la i protegir-la. Resten amb ella fins que es mor o és capaç de tornar a volar. Aleshores, emprenen el vol unint-se a una altra formació o aconsegueixen la seva bandada.

Lliçó: Si tenim la sensatesa que tenen les oques, donarem suport a qui ens acompanya en els moments difícils igual que quan ens sentim forts. Solidaritat i punt.

05 de març, 2007

EL PETIT BOSC MÀGIC

Ahir diumenge vaig estar passejant per un bosc petit al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar. Es respira pau, i els ocells hi niuen.

Vaig descobrir boix grèvol (espècie protegida), falgueres, violetes, mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb el seu olor únic l’aire.

Vaig descobrir pins, abets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l’obra d’algun home que li va fer un muret per tal que no es trenqués. Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món. De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen.

De fades i gnoms no en vaig veure, però n’estic segura que si existissin s’hi anirien a viure allà mateix.

El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos.

Al poble s’han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s’ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat.


Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.

03 de març, 2007

Dona entre ones

Els xinesos utilitzen la mateixa paraula per dos conceptes que en el nostre llenguatge són ben diferents.

CRISI I OPORTUNITAT tenen per a ells, que són una de les cultures vives amb més mil·lenis d'antiguitat, i de reconeguda saviesa, el mateix significat.

Els canvis de vegades ens poden espantar, la por ens crea crisi, les crisi, vistes amb ulls positius no deixen de ser una veritable OPORTUNITAT.

He canviat el títol del meu blogg.


He notat sensibilitats ferides, que m'han estat expressades amb carinyo i respecte, i amb carinyo i respecte vull entendre aquestes sensibilitats ferides.

Sóc una dona, que dóna, i jugaré amb les paraules del nostre ric vocabulari en aquest canvi que us expresso. Deixaré de ser D'ona de Cabrera de mar, encara que sempre em sentiré D'ONA i ningú podrà treure'm el que porto dintre i allò amb el que em sento identificada.

Si tots els problemes poguessin sol·lucionar-se d'aquesta manera, que vinguin. Jo estaré aquí.

Visc aquest canvi tant bé com sé. Si una dificultat es presenta en el teu camí, millor prendre-la com una oportunitat per aprendre. Finalment, sé que he vingut a aquesta vida a aprendre i la vull viure intensament.

Estimo la vida, estic enamorada d'ella, i tot el que en ella apareix és un regal.

Agraeixo a la vida els regals que em dóna, com dona que sóc, sempre en moviment, sempre present.


02 de març, 2007

DIFERÈNCIA ENTRE INFORMACIÓ I CONEIXEMENT

Em van fer aquest comentari a un dels meus post i em sembla tant assenyat i enriquidor que vull publicar-lo, així com la meva resposta. El signa AQC, i jo li demanaria que s'unís al món dels bloggaires que volem cambiar el món:

"Aquestes darreres setmanes he sentit molts arguments que ens fan entendre que vivim en un moment d'urgències. Els informes apareguts sobre l'estat del clima del nostre estimat planeta ens avisen que arriba la necessitat de fer canvis.

Des de sempre he pensat que qui millor que les dones per poder comprendre aquesta necessitat.

Ara disposem de molta informació (malgrat que alguns s'entestin a negar-les o dubtar-ne) de tot el món. Coneixem de seguida tant el que passa a Haití, al Congo, a l'Iran o les dones assassinades per les seves parelles, l'huracà que passa despistat per Alemanya o els discursos de l'Hugo Chávez. Mai no havíem conegut tantes dades, tanta informació. El que passa és que tota la que tenim no val de gaire si no la convertim en coneixement i d'això, us ho asseguro, les dones en sou (són) expertes.La seva mà experta ens ha de donar coneixement als homes i ajudar-nos a tots a sortir d'aquest atzucac.

Les dades que dones, Pilar, són realment esfereïdores. Vols dir que amb un 15% del que es gasta el món (la majoria manat per homes) podríem resoldre la majoria dels autèntics problemes de la Humanitat.Confio molt que dones com tu, valentes, pugueu apostar ferm per aquest canvi i ens doneu l'oportunitat de conèixer una vida nova.Espero que molts homes et (us) seguiran... I espero més trocets d'aquest llibre tan encoratjador. Agraït!

ACQ.

Resposta: Benvolgut ACQ

N'estic segura, pel que dius en el teu comentari, que a nivell mondial, estan obrint-se moltes consciències. Això és l'inconscient col·lectiu. La suma de moltes consciències farà, així ho espero, que el món faci un canvi per anar a millor port del que sembla que anem ara. Anirem sumant bons propòsits, i com bé dius, el món de la "molta" informació, s'anirà convertint en món de molt CONEIXEMENT. Amén.

01 de març, 2007

LIDERAZGO VERDADERO


"Los antepasados nativos americanos ponían a prueba a sus líderes insistiendo en que se consideraran una parte del círculo en lugar de creerse superiores a la gente. Estos líderes servian al pueblo con su generosidad de espíritu y su capacidad para escuchar y tomar sabias decisiones. Servían comprendiendo que nadie era común, todo el mundo era extraordinario. Todos los individuos eran importantes, y todos los líderes sabían que no podian predicar con el ejemplo a menos que amaran humildemente la humanidad representada por cada ser humano.


Si te has considerado superior a los demás en lugar de ser una parte igual del círculo de la vida, quizás quiera ajustar tu perspectiva. Predicar con el ejemplo es un camino que sólo los auténticamente humildes pueden dominar realmente."


Aquest trocet pertany al llibre "La medicina de la Tierra", de la nativa Americana Jamie Sams, mestra apreciada en l'actualitat i autora de nombroses obres que recullen la sabiesa d'aquesta cultura, que jo admiro profundament.


La Jamie és descendent de "Cheroquis" i "Iroqueses". Les seves paraules carregades de sabiesa estan inspirades en la tradició oral dels indis americans, i donen respostes als eterns interrogants sobre un mateix i sobre la vida.


He volgut plasmar-les al meu blog, en homenatge a la valenta dona (que es dóna) Rigoberta Menchu, que acaba d'iniciar el camí cap a la presidència del seu país. La premi Nobel de la Pau de 1992 s'ha aliat al partit d'esquerra "Encuentro por Guatemala".
Rigoberta, Guatemala i la Mare Terra et necessiten.